| Pensament i història de la geografia | Codi: 21.150 : 6 |
Pensament i Història de la Geografia és una assignatura pensada per a estudiants en els darrers anys del Grau de Geografia, Història i Art, amb especial interès per la combinació entre les àrees de Geografia i Història.
El curs està concebut de tal manera que s'assoleixi una bona panoràmica sobre el pensament geogràfic en el seu context més ampli, format per les grans correns d'idees des del segles XIX i fins l'actualitat. La pretensió és molt àmplia però s'han escollit unes lectures i s'han elaboran uns materials amb la finalitat d'enriquir la visió dels estudiants sobre, no només la disciplina geogràfica, sino del conjunt de les ciències socials.
Objectius
- Conèixer la història de la disciplina, els seus conceptes i fonaments teòrics bàsics.
- Entendre el marc científic general en el qual s'han realitzat les principals aportacions en Geografia.
- Que l'estudiant sigui capaç d'avaluar les principals aportacions de cadascuna de les grans etapes d'evolució del pensament geogràfic.
Competències Competències bàsiques i generals
- Conèixer la historiografia, el pensament i les tendències més recents en Geografia.
Competències transversals
- Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit.
Competències específiques
- Aprendre a combinar les dimensions temporal i espacial en l'explicació dels processos socioterritorials.
- El marc científic i metodològic general
- Els orígens de la Geografia contemporània
- Positivisme i Historicisme en Geografia
- El pensament geogràfic a la segona meitat del segle XX
- La Geografia i la postmodernitat
- Cap a una visió de conjunt del panorama geogràfic
| Escoles del pensament geogràfic |
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|