Història de l'arquitectura contemporània Codi:  21.152    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Aquesta assignatura tracta d'estudiar com l'arquitectura que sorgeix amb l'Edat Contemporània reflecteix els avanços tecnològics i les paradoxes socioculturals generades per l'adveniment de la Revolució Industrial. Les ciutats passen a créixer de manera desconeguda anteriorment i noves demandes socials relatives al control de l'espai urbà han de ser respostes per l'Estat, el que acabarà duent al sorgiment de l'urbanisme com disciplina acadèmica. 

El paper de l'arquitectura (i de l'arquitecte) serà constantment qüestionat i nous paradigmes sorgeixen els extrems dels quals seran l'avantguardisme i l'eclecticisme. S'inicia l'estudi a la dècada dels 60 del segle XIX, en aquesta primera unitat temàtica indagarem en el conjunt de transformacions urbà-arquitectòniques que van convertir a la ciutat de París en el paradigma d'intervenció i gestió de la ciutat històrica. 
En una segona unitat temàtica s'analitzarà com l'habitatge es planteja com un dels reptes de l'arquitectura moderna. Després de la industrialització, la necessitat de crear nous habitatges va produir un nou espai de reflexió sobre com havien de ser aquestes segons els ideals de l'arquitectura moderna.

La tercera unitat treballarà sobre un nou camp de recerca i assaig dels nous conceptes arquitectònics de l'arquitectura moderna: el gratacel.

Per a finalitzar, l'última part del curs la dedicarem a analitzar la diversitat teòrica de la postmodernitat a partir de 1970, els seus diversos projectes i les diverses postures crítiques.

Amunt

Objectius:
  • Conèixer la diversitat de tècniques, materials i mètodes de l'arquitectura actual
  • Valorar els canvis que s'han operat en el desenvolupament urbanístic de les ciutats des del segle XIX
  • Descriure, analitzar i interpretar les obres arquitectòniques més representatives de segle XX
  • Comparar els elements constitutius de la modernitat amb els de la postmodernitat
Competències

Competències bàsiques i generals
  • CG5. Aprofundir en el coneixement i aplicació dels conceptes, teories, temes i procediments de la investigació històrica, artística i geogràfica
  • CG9. Adquirir un marc conceptual i estructural per plantejar i discutir els diferents problemes del món actual, des d'una perspectiva espacial

Competències transversals:
  • CT2- Considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes que es treballin, avaluar-los i fonamentar les conclusions i les decisions en base a aquesta avaluació.
  • CT3- Dilucidar les particularitats disciplinàries i interpretar la realitat des d'una mirada interdisciplinària.
Competències específiques:
  • CE7. Descriure, comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives de cada període històric, utilitzant diverses teories estètiques.
  • CE9. Identificar, analitzar i comprendre críticament obres, corrents i moviments artístics en el marc de les tradicions culturals i dels seus contextos socials.

Amunt

  • Introducció als llenguatges i concepció de l'espai arquitectònic
  • La ciutat en l'època de les Exposicions Internacionals: arquitectura i urbanisme a París
  • El problema de la Vivenda en l'arquitectura Moderna
  • Els gratacels: entre la utopia i la realitat
  • Posmodernitat i arquitectura a partir de 1970

Amunt

Material Suport

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt