| Món islàmic | Codi: 21.153 Crèdits: 6 |
Considerem que l'alumne dels estudis d'Història i Humanitats han de tenir un mínim coneixement de les societats de tot el món. Les humanitats no poden ser desenvolupades sense una permanent aspiració a la universalitat i assignatures com el món islàmic o el món oriental són un dels espais on aquesta dimensió exigeix una especial atenció i dóna els millors resultats.
A més, un bon coneixement de la cultura i la història de les societats arabomusulmanes pot permetre un millor aprofitament d'altres assignatures del pla d'estudis d'Història o Humanitats, com ara El món modern, El món actual, o Antropologia de les religions.
D'altra banda, el món islàmic ha esdevingut un dels objectes d'estudi més interessants en els darrers decennis, integrat sovint en els estudis postcolonials o els estudis culturals. De fet, una bona part dels darrers estudis en aquest camp entrarien de ple en qüestions i temes de món islàmic.
No existeixen requeriments de coneixements previs ni assignatures preparatòries. Tot i així, la formació obtinguda en Història medieval i Història moderna pot ajudar a una millor comprensió d'aquesta matèria, en particular l'expansió de l'islam durant els segles VII-XV i les complexes relacions que es varen crear en aquella època i els segles següents. A l'invers, l'estudi del Món islàmic resulta fonamental per aquestes assignatures completant un panorama que ha estat sempre en relació -propera o llunyana- amb aquesta realitat.
Així mateix, és altament recomanable un mínim coneixement de les llengües anglesa i francesa, almenys la destresa lectora. Si bé provarem de subministrar durant el curs tot tipus de materials en llengua catalana o/i castellana, alguns textos seran donats directament en llur llengua original, per la qual cosa els alumnes han de ser capaços de llegir i comprendre textos de dificultat mitjana en totes dues llengües estrangeres (si bé la bibliografia en anglès és clarament majoritària, no podem obviar el treball de destacats estudiosos francesos ni l'estreta relació que ha tingut França amb el món araboislàmic, i el Magrib en particular). En casos de textos de gran complexitat, podrem oferir també una traducció pròpia a una de les llengües catalana o castellana.
D'altra banda, una mentalitat oberta al fenomen religiós permetrà de comprendre millor determinats fenòmens propis del món islàmic. No es tracta de fer proselitisme, però sí de poder veure i comprendre les visions i explicacions religioses, sovint expressades en un llenguatge i una forma (un discurs mític) que sobta de vegades i que pot resultar de complexa interpretació (donada justament la seva naturalesa mítica). En aquest sentit, haver cursat l'assignatura de Prehistòria i Història antiga o Antropologia de les religions i haver comprès la metodologia orientada envers l'estudi de l'homo religiosus pot ser un bon avantatge.
- Comprendre l'origen, el context i el desenvolupament del món islàmic en general i del món àrab en particular.
- Reflexionar sobre categories com "identitat", "nació", "civilització", "cultura" i examinar l'ús d'aquestes categories en les aproximacions historiogràfiques i antropològiques de "l'altre" o de "l'alteritat".
- Desenvolupar la capacitat d'utilitzar correctament el vocabulari específic i els conceptes rellevants per a aquesta àrea geo-cultural.
- CG6: Assolir una visió general dels diferents períodes de la Història Universal i de la Història de l'Art, i un coneixement específic del context històric i la producció artística de la nostra tradició cultural.
- CT2: Tenir en consideració diferents perspectives sobre els temes i problemes en què treballen, avaluar-los i fonamentar conclusions i decisions basades en aquesta avaluació.
- CE7: Descriure, comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives de cada període històric, emprant diverses teories estètiques.
El fil conductor de l'assignatura és la recerca de la identitat d'allò que hom ha anomenat "el món islàmic". Com ha sorgit aquesta identitat, si és que existeix, i el seu desenvolupament, des delsinicis de la civilització islàmica clàssica fins a l'actualitat. El món islàmic, veurem, és certament molt extens i variat (l'heterogeneïtat, àdhuc religiosa, n'és una nota important). Obligats per la durada del curs i per la proximitat de la regió i els lligams històrics, econòmics i socioculturals amb la nostra pròpia contrada, ens centrarem essencialment en la història contemporània del món àrab, bressol i centre del "món islàmic", escenari de confrontacions bèl·liques i ideològiques que transcendeixen les fronteres físiques i polítiques del Pròxim i Mitjà Orient. Resseguint la necessitat de les societats d'aquesta regió de trobar una identitat pròpia i forta en el marc de la globalització, abordarem la situació actual d'alguns països àrabs, les conseqüències (econòmiques i ideològiques) del contacte amb Occident, la colonització i la descolonització, la creació de l'Estat d'Israel, l'aparició de les ideologies nacionalistes, els diferents estats i llur fallida i incapacitat, i l'eclosió de l'islamisme contemporani, els moviments islamistes i la ideologia gihadista.
L'assignatura està dividida en 4 parts, o reptes, que volen incitar l'alumne a reflexionar sobre alguns aspectes del món islàmic, a partir de la lectura crítica de determinats documents i la consulta de fonts diverses.
Repte 1: De debò que existeix un món islàmic?
T'has parat a pensar què volem dir amb "món islàmic"? Certament, biblioteques i llibreries són plenes d'obres i llibres que parlen de món islàmic. I gairebé tothom ha sentit parlar del famós xoc de civilitzacions, en què hi estaria implicat un cert "món islàmic". Però què és en realitat aquest món islàmic? Existeix una expressió en àrab per a parlar amb orgull l'antic imperi fundat pels àrabs: ""de l'oceà [Atlàntic] al golf [Pèrsic]"". Però el que anomenem ""món islàmic"" arriba molt més enllà, ben bé fins al Pacífic. En el procés de definició de la nostra pròpia identitat tendim a catalogar tots els habitants d'aquelles regions com l'Altre, fixant-nos només en un aspecte -el que més ens interessa, d'altra banda- que els uneix (o sovint el que nosaltres pensem que els uneix), sense parar esment en la diversitat lingüística, ètnica i àdhuc religiosa dels habitants d'aquesta extensa regió.
Fins a quin punt la nostra visió és farcida de clixés, idees comunes i reduccions? Som conscients quan en parlem de la heterogeneïtat i varietat del món islàmic, de la seva diversitat i riquesa lingüística i cultural, que no s'esgota en l'àrab, o àdhuc de la gran diversitat religiosa, que no es limita només a l'islam i les seves branques? Existeix doncs realment un món islàmic o diversos mons islàmics? O tal vegada no es tracta sinó d'un constructe que ens serveix per a simplificar-ne la visió?
Repte 2: Allahu akbar!
Les imatges sobre l'islam en les societats occidentals estan dominades per la idea de conflicte, agressió, fonamentalisme, i més recentment, terrorisme a escala global. Les horribles imatges de les Torres Bessones de Nova York cristal·litzaren alhora les visions de l'islam com a una religió particularment inclinada a generar accions violentes contra els qui considera enemics. Imatges estereotipades i sovint esbiaixades que mostren generalment l'islam com una religió inherentment violenta, la "religió de l'espasa". Alhora que el nombre d'estudis sobre el món islàmic i d'interessats en aquest món ha augmentat, han augmentat també els clixés i els llocs comuns.
L'expressió "Allahu akbar", literalment "Déu es més gran" és presentada sovint com el crit dels terroristes. Tanmateix, és una frase ubiqua al món àrab i islàmic. La podem sentir 6 cops a cada crida a l'oració, a una conversa informal per a mostrar sorpresa, alegria o descontent, i fins i tot és present a la bandera d'Irak. És una expressió que ens servirà per a introduir-nos en el dogma de la religió musulmana com per a comprendre el pes i la posició de la religió en la cosmovisió i la vida quotidiana de moltíssims musulmans. Una importància que impregna també determinades creacions culturals, que ultrapassà l'àmbit merament religiós per entrar fins i tot en el de la ciència.
Repte 3: Les venes obertes del món islàmic
Tot recordant l'obra d'Eduardo Galeano "Las venas abiertas de América Latina", hem d'ésser conscients de la trobada entre el món islàmic i occident a partir del s. XIX. Una trobada que més que un xoc pot ésser també definit com a una "topada". De la invasió i conquesta francesa d'Algèria al 1830, passant pel "Gran Joc" a Àsia Central, el desmembrament de l'Imperi Otomà i l'establiment del règim de protectorats a tot el Pròxim Orient fins als episodis de descolonització d'Algèria i els inacabats de Palestina o el Sàhara Occidental, aquesta topada ha marcat l'època contemporània del món islàmic més enllà dels anys d'ocupació efectiva del territori. Descobrir aquestes dinàmiques, ésser-ne conscients, veure'n les derivacions i interaccions són elements clau per a un bona comprensió del món islàmic actual. Som-hi?
Repte 4: Mirant més enllà. Reptes de futur
Col·laboreu en un centre d'investigacions socials i polítiques i heu d'actualitzar algunes de les informacions sobre el món islàmic que hom pot trobar al respositori del vostre centre i fer-ne un número especial sobre el món islàmic. Us han encarregat que redacteu un informe sobre alguna de les qüestions, temes o conflictes del món islàmic actual. Hi poseu totes les vostres ganes per fer-ne una exposició de qualitat i que sigui publicada a la revista del centre. Podeu escollir entre dona i islam (aspectes clàssics i contemporanis), islamisme contemporani (islam i islamisme) o un conflicte regional (Sàhara, Afganistan). El proper número de la revista és vostre. Ànims!
| Material | Suport |
A banda de la documentació que acompanya cada rpete, aquí teniu també un llistat de bibliografia addicional tant per ampliar la ja existent com sobretot per a posar-la al dia.
En tractar-se d'un a temàtica molt especialitzada, roman encara un terreny molt centrat en una bibliografia "clàssica", és a dir, centrada en documents en format paper. No obstant, molt dels llibres i articles són a l'abast de l'investigador i de l'estudiant en format electrònic, a través de la pròpia biblioteca de la UOC, o bé d'altres repositoris institucionals o serveis privats com Amazon o Google Books.
Bibliografia general de l'assignatura:
1. Introducció a l'islam, cultura i religió musulmanes:
Les obres clàssiques sobre l'islam són molt nombroses: Mohamad Arkoun, Regis Blachère, Henri Corbin, Louis Massignon, Denise Masson, André Miquel, Maxime Rodinson, William Montgomery Watt, etc. Algunes d'aquestes obres les teniu a la bibliografia dels mòduls. Amb tot, hem provat de oferir una bibliografia menys acadèmica i més actualitzada i en la mesura que sigui possible en llengua catalana o castellana. Com veurem al llarg del curs, l'aproximació al món islàmic no està exempta de qüestions ideològiques.
L'Alcorà. Traducció, introducció a la lectura i cinc estudis alcorànics per Míkel de Epalza. Barcelona : Proa, 2002
ASAD, Muhamad. El mensaje del Qur'an : traducción del árabe y comentarios. Lora del Río : Junta Islámica, 2001. [Consultable també per internet: URL: <https://www.verislam.com/quran/> Última consulta: 8 feb. 2021]
BALTA, Paul. El Islam. Barcelona : Salvat, 1996
Diversos autors. L'islam d'avui, de demà i de sempre. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1994
ESPOSITO, John L. El islam : 94 preguntas básicas. Madrid : Alianza, 2004.
ÉTIENNE, Bruno. ¿Qué inquieta del islam? Barcelona : Bellaterra, 2003. (Biblioteca del Islam contemporáneo. Temas)
GALINDO, Emilio (ed.) Enciclopedia del Islam. Madrid : Darek-Nyumba, 2004
GÓMEZ GARCÍA, Luz. Diccionario de islam e islamismo. Madrid : Espasa, 2009
IBN ABI ZAYD AL-QAYRAWANI. Compendio de derecho islámico. Edición de Jesús Riosalido. Madrid : Trotta, 1993 (particularment la introducció històrica i l'apartat de dret comparat)
KALTNER, John. Introducing the Qur'an for Today's Reader. Minneapolis : Fortress Press, 2011
KÜNG, Hans. El Islam. Historia, presente y futuro. Madrid : Trotta, 2006
MARTÍN MUÑOZ, Gema, et alii. El islam y el mundo árabe : guía didáctica para profesores y formadores. Madrid : Agencia Española de Cooperación Internacional, 1996
RAMADAN, Tariq. Islam, the West and the Challenges of Modernity. Leicester : The Islamic Foundation, 2001.
TAMAYO, Juan José. Islam: Cultura, religión y política. Madrid : Trotta, 2009
2. Biografies de Muhàmmad (Mahoma) i inicis de l'islam
Si les obres sobre l'islam (en tant en quant religió i civilització) no estan exemptes de polèmica, les biografies del profeta de l'islam no ho estan en menor mesura. Us oferim aquí una selecció de biografies que pretenen presentar una visió menys polèmica i més propera a la dels creients musulmans.
ARMSTRONG, Karen. Mahoma : biografía del Profeta. Barcelona : Tusquets, 2006.
LINGS, Martin. Muhammad : su vida basada en las fuentes más antiguas. Madrid : Hiperión, 1981
DONNER, Fred M. Muhammad and the Believers : At the Origins of Islam. Cambridge (Massachusset) : The Belknad Press of Harvard University Press, 2012
3. Sociologia del món àrab. Minories.
MARTÍN MUÑOZ , Gema. Moure, Leire (ed.) El mundo árabe e islámico : experiencia histórica, realidad política y evolución socio-económica. Universidad del País Vasco, 2006
PLANHOL, Xavier de. Minorías en el islam : una geografía de la pluralidad. Barcelona : Bellaterra, 2002
RICHARD, Yann. El islam chií. Barcelona : Bellaterra, 1991. (Biblioteca del Islam contemporáneo ; 2)
4. Història del món àrab contemporani:
Us oferim aquí un breu llistat d'obres d'història general del món àrab o de les dues grans regions en què hom divideix el món àrab. En quant a la història contemporània de cada país (Algèria, Turquia, Irak, Líban, etc.), us oferirem alguns títols mitjançant els espais de comunicació de l'aula.
AYUBI, Nazih. Política y sociedad en Oriente Próximo : la hipertrofia del estado árabe. Barcelona : Bellaterra, 1998. (Biblioteca del Islam contemporáneo. Serie Ibn Jaldún)
BALTA, Paul. El Gran Magreb. Desde la independencia hasta el año 2000. Madrid : Siglo XXI, 1994
CORM, Georges. Le Proche-Orient éclaté : 1956-2000. Paris : Gallimard, 1999.
FISK, Robert. La gran guerra per la civiltizació : la conquesta de l'Orient Mitjà. Barcelona : RBA, 2006 [hi ha també traducció castellana, editada per Destino]
GRUNEBAUM, G. E. von (comp.) El Islam II : desde la caída de Constantinopla hasta nuestros días. Madrid : Siglo XXI, 1981.
HOURANI, Albert. A History of the Arab Peoples. London : Faber and Faber, 2013 (Hi ha traducció castellana: Historia de los pueblos árabes)
KEPEL, Gilles. Salir del caos : las crisis en el Mediterráneo y en Oriente Medio. Madrid : Alianza Editorial, 2020
LÓPEZ GARCÍA, Bernabé. El mundo árabe islámico contemporáneo : una historia política. Madrid : Síntesis, 2000
MANSFIELD, Peter. A History of the Middle East. 2nd ed. Rev. London : Penguin Books, 2003
MARTÍNEZ MONTÁVEZ, Pedro. Mundo árabe y cambio de siglo. Granada : Universidad de Granada, 2004
ROGAR, Eugene. Los árabes : del Imperio Otomano a la actualidad. Madrid, : Crítica, 2018,
SEGURA I MAS, Antoni. El Magreb del colonialismo al islamismo. Barcelona : Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1994.
SEGURA I MAS, Antoni. El món àrab actual. Barcelona : Eumo/Universitat de Girona, 1997. (Biblioteca Universitària ; 5)
5. Les revoltes àrabs i els canvis de l'any 2011.
ACHCAR, Gilbert. Le peuple veut. Paris : Actes Sud, 2013 (Hi ha versió anglesa: The people wants, Saqi Books)
----. Symptômes morbides : la rechute du soulevement arabe. Paris : Actes Sud, 2017. (Hi ha versió anglesa: Morbide Symptoms : Relaps in the Arab Uprising. Saqi Books
AMIN, Samir. ¿Tienen futuro las revoluciones árabes? Madrid : El Viejo Topo, 2015.
FILIU, Jean-Pierre.Généraux, Gangster et Jihadistes : Histoire de la contre-révolution arabe. Paris : La Découverte, 2018
GÓMEZ DEL MIÑO, Paloma (ed.). Tres años de revoluciones árabes. Madrid : Los Libros de la Catarata, 2014
GUTIÉRREZ DE TERÁN, Ignacio. Las revoluciones árabes: relato de un proceso en desarrollo. Madrid : Síntesis, 2017
MARTÍN, Javier. Estado Islámico : geopolítica del caos. Madrid : Los Libros de la Catarata, 2015
PARGETER, Alison. Return to the Shadows : The Muslim Brotherhood and An-Nahda since the Arab Spring. London : Saqi Books, 2016
RAND, Dafna Hochman. Roots of the Arab Spring : Contested Authority and Political Change in the Middle East. Philadelphia : University of Pennsylvania Press, 2013
SADIKI, Larbi (ed.) Routledge Handbook of the Arab Spring : Rethinking Democratization. London, New York : Routledge, 2015
6. El conflicte araboisraelià. Palestina i Israel
MARTÍNEZ CARRERAS, J. U. El mundo árabe e Israel. El Próximo Oriente en el siglo XX. Madrid : Istmo, 1991.
Diversos autors. Informe sobre el conflicto de Palestina : de los acuerdos de Oslo a la Hoja de Ruta. Madrid : Ediciones del Oriente y el Mediterráneo, 2003
CULLA, Joan B. Israel, el somni i la tragedia : del sionisme al conflicte de Palestina. Barcelona : La Campana, 2004 [Hi ha també traducció castellana: La tierra más disputada. Madrid : Alianza, 2005]
RUIZ-DOMÉNECH, José Enrique. Palestina, pasos perdidos : una historia desde el presente hasta los orígenes. Barcelona : Destino, 2004
ARMSTRONG, Karen. Historia de Jerusalén : una ciudad y tres religiones. Barcelona : Paidós, 2005
GARCÍA GASCÓN, Eugenio. Israel en la encrucijada : crónicas e historia de un sueño imperfecto. Barcelona : Debate, 2004. (Arena abierta). ISBN: 84-8306-589-4
ÁLVAREZ-OSSORIO, Ignacio. IZQUIERDO, Ferran. ¿Por qué ha fracasado la paz? : claves para entender el conflicto palestino-israelí. Madrid : Los Libros de la Catarata, 2007.
VV.AA. El conflicto Israel-Palestina. La Vanguardia Dossier, octubre-desembre 2007, núm. 25
CYMERMAN, Henrique. Voices from the Centre of the World : The Arab-Israeli Conflict told by its protagonists. Sevilla : Fundación Tres Culturas, 2008. (Hay edición española de 2005)
SHLAIM, Avi. El muro de hierro. Granada : Almed, 2003
-----. Israel and Palestine : Reappraisals, Revisions, Refutations. London : Verso, 2010
PAPPE, Ilan. A History of Modern Palestine : One Land, Two Peoples. Cambridge : University Press, 2006
BLACK, Ian. Enemies and Neighbors : Arabs and Jews in Palestine and Israel 1917-2017. New York : Atlantic Monthly Press, 2017
MORRIS, Benny. One State, Two States : Resolving the Israel-Palestine Conflict. New Haven : Yale University Press, 2009
DOMÍNGUEZ DE OLAZÁBAL, Itxaso. Palestina : ocupación, colonización, segregación. Madrid : Los Libros de la Catarata, 2022
SEGURA I MAS, Antoni; MONTERDE MATEO, Òscar. El interminable conflicto en Israel y Palestina. Madrid : Síntesis, 2018
7. Islamisme i gihadisme:
D'ençà els atacs de l'11 de setembre, l'11M i atacs posteriors, s'han publicat centenars de llibres i milers d'articles sobre l'islamisme radical, el gihadisme, l'organització Al-Qaeda i el seu líder, Estat Islàmic...
ROY, Olivier. Genealogía del islamismo. Barcelona : Bellaterra, 1996. (Biblioteca del Islam contemporáneo ; 5)
----. Le djihad et la mort. Paris : Éditions du Seuil, 2016
AYUBI, Nazih. El Islam político. Barcelona : Bellaterra, 1996 (Biblioteca del Islam contemporáneo ; 3)
MEDDEB, Abdelwahab. La enfermedad del Islam. Barcelona : Galaxia Gutenberg, 2003
GUNARATNA, Rohan. Al-Qaeda : viaje al interior del terrorismo islamista. Barcelona : ServiDOC, 2003.
BURKE, Jason. Al Qaeda : la verdadera historia del islamismo radical. Barcelona : RBA, 2004
KEPEL, Gilles. La Yihad : expansión y declive del islamismo. Barcelona : Península, 2001
KEPEL, Gilles (ed.). Al Qaeda dans les textes. Paris : Editions Universitaires Françaises, 2005
KHATAB, Sayed. Understanding Islamic Fundamentalism : The Theological and Ideological Basis of al-Qa'ida's Political Tactics. Cairo, New York : The American Univesity of Cairo Press, 2011
MARTÍN MUÑOZ, Gema. El estado árabe : crisis de legitimidad y contestación islamista. Barcelona : Bellaterra, 1999. (Biblioteca del Islam contemporáneo ; 12)
ARMSTRONG, Karen. Los orígenes del fundamentalismo en el judaísmo, cristianismo y el Islam. Barcelona : Tusquets, 2004
ESPOSITO, John L. Guerras profanas : terror en nombre del Islam. Barcelona : Paidós, 2003.
Manuel Castells. "Paraísos comunales : identidad y sentido en la sociedad red" en La era de la Información : economía, sociedad y cultura. Vol 2. El poder de la identidad. Madrid : Alianza Editorial, 1998. ISBN 84-206-4248-7 (Tomo II). Pp. 27-43.
RAMADAN, Tariq. El reformismo musulmán : desde sus orígenes hasta los Hermanos Musulmanes. Barcelona : Bellaterra, 2000. (Biblioteca del Islam contemporáneo. Serie Ibn Jaldún)
GERECHT, Reuel Marc. The Islamic Paradox : Shiite Clerics, Sunni Fundamentalists and the Coming of Arab Democracy. Washington : The American Enterprise Institute Press, 2004
[Consultable també a través d'Internet.
URL: <https://www.aei.org/wp-content/uploads/2011/10/20041115_book799text.pdf> Última consulta: 8 feb. 2021]
"The Foundation of the New Terrorism" a The 9/11 Comission Report. Washington : National Comission on Terrorist Attacks upon the United States, 2005?, pàgs. 47-70.
[Consultable també a través d'Internet:
URL:<https://www.9-11commission.gov/report/911Report.pdf>. Última consulta: 8 feb. 2021]
FRADKIN, Hillel, HAQQANI, Hussain, BROWN, Eric (eds.) Current Trends on Islamist Ideology. Washington : Hudson Institute, 2005.
MANDAVILLE, Peter. Global Political Islam. London, New York : Routledge, 2007
ALKHALIFA, Waleed Saleh. El ala radical del islam. El islam político, realidad y ficción. Madrid : Siglo XXI, 2007
BURGAT, François. El islamismo en tiempos de al-Qaeda. Barcelona : Edicions Bellaterra, 2006 (Biblioteca del Islam Contemporáneo;, 31)
GÓMEZ, Luz. Entre la sharía y la yihad : una historia intel·lectual del islamismo. Madrid : Los Libros de la Catarata, 2018
GÓMEZ, Luz. Salafismo : la mundanidad de la pureza. Madrid : Los Libros de la Catarata, 2021
PACHECO, Juan Antonio. El califato islámico : religión y política entre la realidad y la utopía. Córdoba : Almuzara, 2021
VIDAL BERTRAN, Lurdes (dir.) Islamisme(s). Barcelona : Editorial Base, 2021
Les diferents eines de treball amb què comptem dins del Campus virtual i que utilitzarem són:
1. Els reptes-niu, base de l'assignatura que contenen els enuniciats de les activitats i el contingut bàsic de la unitat (amb difernts lectures o altres documents). Aquesta documentació podrà ser complementada amb altres documents que anirà subministrant el professor al llarg del curs.
2. Tauler del professor, des del qual
-
es distribuiran les informacions necessàries per al desenvolupament de l'assignatura, principalment les guies d'estudi amb les indicacions sobre els materials a tenir en compte i els documents adients
-
es recordaran i comunicaran les activitats que caldrà realitzar per superar l'AC
-
es distribuiran documents i arxius informàtics per tal de complementar els continguts de l'assignatura, si s'escau.
3. Fòrum. És l'espai on es podran enviar missatges, comentaris etc. d'interès general. En aquest espai es pot demanar ajuda als altres companys i al professor. Per això es demana que les consultes que no siguin molt personals es facin a través del fòrum.
4. Consultes dels estudiants al professor. No hi ha límit. Es recomana que l'estudiant vagi preguntat tot allò que no quedi clar a mesura que vagi treballant les unitats. No és recomanable deixar els dubtes per al final ni tampoc avançar-se sobre temes encara no tractats, si bé l'actualitat (per sort o per desgràcia) ha tingut i té una gran presència a la nostra assignatura els darrers anys. Sempre que la resposta pugui ser d'interès general, el professor farà servir el tauler o el fòrum per divulgar-la.
5. Correcció d'exercicis. El professor anirà corregint i orientant els exercicis. En el cas de les PAC, n'enviarà una correcció individualitzada.
6. Bibliografia: a banda de la bibliografia esmentada en aquest document i la que trobareu als reptes-niu (documentació bàsica i guia d'estudi), al llarg del quadrimestre es podran fer les recomanacions i indicacions oportunes per tal de fer-ne una selecció, especialment per al repte 4, que es més obert.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|
Nota final d'assignatura: AC + PS
AC = 70%
PS = 30%
Notes mínimes:
· PS = 3,5
.
Nota final d'assignatura: EX + AC
EX = 65%
AC = 35%
Notes mínimes:
· EX = 4
.
.
L'avaluació continuada (AC) està concebuda com a una fórmula per a crear nou coneixement a partir del material de què disposen els alumnes i les indicacions i missatges del professor. Vol ser un exercici alhora de comprensió de tot allò que s'ha vist als mòduls i alhora un treball de recerca per part dels alumnes sobre punts i línies esmentades durant l'estudi dels mòduls.
L'avaluació continuada valora la capacitat de comprensió i síntesi, alhora que tindrà cura dels mitjans verbals o gràfics d'explicació i argumentació. S'informarà amb comentaris explicatius dels elements a millorar en el termini de la setmana següent al lliurament del treball.
Hi haurà 4 exercicis obligatoris distribuïts al llarg del quadrimestre. En tots els exercicis és essencial respectar els requisits formals i d'extensió. En general s'avaluarà la capacitat de síntesi, la capacitat d'interrelació dels conceptes estudiats, la capacitat de lectura crítica de les fonts i la capacitat de generar una opinió personal original, madura i fonamentada. Qualsevol indici de plagi, directe o indirecte, serà penalitzat, d'acord amb la normativa de la UOC.
El seguiment correcte de l'AC compromet l'estudiant a realitzar les activitats proposades d'una manera individual i original. En cas de plagi notori i comprovat, es procedirà a anul·lar l'AC de l'alumne i donarà lloc a les responsabilitats acadèmiques corresponents.
Lliurament dels exercicis: esperem dels estudiants el lliurament en temps i forma. No obstant, en determinats casos excepcionals, es podria estudiar una pròrroga del lliurament, sempre que s'hagi sol·licitat amb antelació.
A) Criteris per a l'avaluació continuada (AC).
La mitjana dels treballs donarà el resultat de la avaluació continuada. La qualitat dels textos no dependrà de l'extensió dels treballs -que serà limitada- sinó de la seva exactitud, originalitat, riquesa conceptual i capacitat de síntesi.
Qualificacions finals de l'AC
-
Per tal de superar l'AC amb una qualificació d'A, B o C+, l'estudiant haurà de realitzar i superar els quatre exercicis de de l'assignatura (un per repte).
-
La qualificació de C- s'adjudicarà als estudiants que han seguit l'AC però no l'han superada. En aquest cas per tal de superar l'assignatura hauran de presentar-se a l'examen final.
-
La qualificació final de D s'adjudicarà als casos de plagi, còpia o mal ús del sistema d'AC, independentment del nombre de PAC realitzades.
-
Per defecte, la qualificació final de N s'adjudicarà als estudiants que no hagin completat l'AC. Per tal de superar l'assignatura, l'alumne s'haurà de presentar a l'examen final.
A banda dels treballs de les PAC, l'interès mostrat durant el desenvolupament de l'assignatura, la participació activa als espais de fòrum i en el seu cas de debat seran també tinguts en compte a l'hora de determinar la nota final de l'avaluació continuada.
B) La prova de síntesi
Per a aquells que hagin superat l'avaluació continuada hi haurà una prova de síntesi que consistirà en una pregunta (definicions, relacions conceptuals o un resum en punts esquemàtics) sobre alguns dels aspectes treballats als reptes que demostri que els alumnes n'han assumit i integrat els continguts. La qualificació de la prova de síntesi computarà, juntament amb la qualificació de l'avaluació continuada, per a l'obtenció de la qualificació final de l'estudiant.
C) Examen global final
Per als estudiants que no hagin seguit o no hagin superat l'AC o per als qui vulguin pujar nota l'avaluació, hi haurà un examen global final que versarà sobre el contingut dels quatre reptes del curs. Per a realitzar aquest examen els alumnes disposaran de dues hores de temps. En l'examen es valorarà principalment la capacitat de síntesi, anàlisi i interrelació dels continguts de l'assignatura per part de l'alumne, més que no pas la mera citació de dades extretes dels mòduls o la bibliografia.
Acabada una PAC els alumnes podran saber les seves qualificacions a través del registre d'avaluació continuada (RAC). A més, juntament amb les qualificacions el professor els farà arribar la correcció de la seva PAC, de manera individualitzada i retornada a cada estudiant a través del RAC. Igualment, però mitjançant el tauler del professor o el fòrum, podrà fer-los arribar un resum d'aquells aspectes més importants treballats a la PAC així com una selecció de les respostes dels alumnes, per tal de comentar-les a l'aula virtual.
Igualment, dels temes tractats al fòrum i que hagin estat objecte de debat, un cop finalitzat el debat, es farà un resum amb les idees principals i de les aportacions dels alumnes.
Els estudiants podran demanar del professor en qualsevol moment la seva opinió sobre el desenvolupament de l'assignatura i sobre el seu esforç en l'estudi, en l'elaboració de les PAC o adreçar suggeriments per tal de completar i millorar el treball a l'aula virtual o els continguts de l'assignatura.
El professor es compromet a donar alguna mena de resposta a les consultes i preguntes dels alumnes en el termini màxim de 48 hores. Igualment, provarà d'informar amb la suficient antelació de qualsevol desconnexió temporal o qualsevol incidència que pugui afectar al termini abans expressat.