• Descripció

En tant que categories col·lectives, històriques i supranacionals, els gèneres literaris son un dels camps predilectes del comparatisme. Entesos com un model de representació, una guia en l'activitat artística i un criteri interpretatiu, els gèneres activen en l'autor, el crític i el lector un marc imaginatiu que opera a través del temps i de les literatures nacionals.

Des d'una perspectiva comparada i enfocada des del marc teòric de la genologia, la branca dels estudis literaris que s'ocupa de l'anàlisi dels gèneres, aquesta assignatura proposa una aproximació a la literatura contemporània a través d'un recorregut per alguns dels gèneres emergents en la segona meitat del segle XX i el segle XXI. Concretament, el curs es centrarà en la reflexió i exemplificació entorn de tres modalitats genèriques marcades pel seu caràcter híbrid: l'autoficció, la narrativa de no ficció i la distopia, enteses respectivament com a exploracions contemporànies del jo, el present i el futur, així com de nocions tan problemàtiques com la veritat, la història o la ficció mateixa.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Gèneres de literatura contemporània és una de les quatre assignatures obligatòries de literatura del grau d'Humanitats. 

• Camps professionals en què es projecta

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura, com la docència, la investigació universitària, la gestió cultural, el periodisme o la creació literària. Així mateix, la capacitat analítica, interpretativa i crítica que forneix l'estudi dels textos literaris es pot aplicar perfectament a molts terrenys. La necessària mirada interdisciplinària que l'anàlisi dels textos literaris contemporanis reclama, fa d'aquesta assignatura una via efectiva de coneixement d'altres facetes de la cultura i la societat.

• Coneixements previs

Per a l'òptim seguiment d'aquesta assignatura és útil, però no imprescindible, haver cursat abans Introducció a l'estudi de la literatura.

• Informació prèvia a la matrícula

Aquesta és una assignatura obligatòria de 6 crèdits ECTS del Grau d'Humanitats de la UOC.

• Objectius i competències

Objectius

• Familiaritzar-se amb la genologia o l'estudi dels gèneres literaris com a branca dels Estudis Literaris.
• Aplicar els coneixements essencials relatius als gèneres literaris en l'anàlisi i interpretació d'obres literàries en la seva diversitat.
• Reconèixer els gèneres més productius i rellevants de la producció literària contemporània.
• Comprendre les relacions (i les tensions) dels gèneres literaris amb d'altres manifestacions culturals i artístiques no literàries.

Competències bàsiques i generals

CB1. Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

Competències transversals

CT1. Produir textos orals i escrits clars, precisos, estructurats, correctes i adequats en els diversos contextos acadèmics i / o professionals propis de l'especialitat.

Competències específiques

CE2. Capacitat de reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural en el món global.

CE9. Identificar, analitzar i comentar críticament obres, corrents i moviments literaris i artístics en el marc de les tradicions culturals i dels seus contextos socials.

• Continguts

1. Què són els gèneres literaris i per què importen?
2. Escriptures del jo: l'autoficció
3. Cap a una literatura sense ficció 
4. Universos distòpics en la ciència-ficció

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

L'assignatura consta de 4 lectures obligatòries, vinculades a les 4 PAC del curs. Per a cada unitat de contingut, podeu triar una de les opcions següents:

Autoficció:

Duras, Marguerite (1984). L'amant. Trad. Marta Pessarrodona. Barcelona: Tusquets, 2014. 109p. 

Roth, Philip (1988). Los hechos. Trad. Ramón Buenaventura. Madrid: DeBolsillo, 2009. 256p.

Coetzee, John Maxwell (1997). Infantesa: Escenes de la vida a províncies (Boyhood: Scenes from Provincial Life). Trad. Dolors Udina. Barcelona: Edicions 62, 2006. 175p.

Narrativa de no-ficció:

Walsh, Rodolfo (1957). Operación masacre. Barcelona: Libros del Asteroide, 2018. 226p.

Aleksiévitx, Svetlana (1985). Últims testimonis. Trad. Marta Rebon. Barcelona: Raig Verd, 2016. 375pp. 

Sacco, Joe (2005). Historias de Bosnia. Barcelona: Planeta Cómic, 2016. 192p. 

Chang, Leslie T. (2012). Chicas de fábrica. Trad. Juan Solé. Barcelona: RBA, 2012. 414p 

Distopia:

Opció 1

Orwell, George (1949). 1984. Trad. Lluís-Anton Baulenas. Barcelona: labutxaca, 2019.

Radford, Michael (1984). 1984 [FILMIN] 

Opció 2

Bradbury, Ray (1953). Fahrenheit 451. Trad. Jaume Subirana. Barcelona: Labutxaca, 2010. 203p.

Truffaut, François. Fahrenheit 451 (1966). Versió original subtitulada. 112'  [FILMIN]

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

• Consulta del model d'avaluació