| Lingüística general per a traductors | Codi: B1.900 : 5 |
En aquesta assignatura es pretén dotar l'alumne d'un coneixement bàsic sobre els aspectes essencials de la lingüística, per tal que pugui enfrontar-se a la tasca de traduir amb més preparació i garanties. S'estudiaran qüestions tan interessants com els processos de formació de noves paraules, l'aparent ambigüitat estructural d'algunes oracions, el funcionament dels intercanvis comunicatius, la variabilitat de les llengües o la relació entre el llenguatge i la cultura.
L'assignatura Lingüística General per a traductors és un complement de formació del Màster en Traducció i Tecnologies. En aquesta assignatura es presenten els principals conceptes de lingüística i traductologia necessaris per exercir amb èxit la professió de traductor. L'especialització també aprofundeix en les estructures gramaticals de les llengües implicades (català, castellà i anglès, principalment).
Aquesta assignatura pretén formar traductors capaços de reconèixer i conèixer una gran varietat d'aspectes lingüístics que els permetran millorar la qualitat del seu treball. Les competències adquirides al llarg de l'assignatura són útils, a més, en qualsevol activitat d'assessorament lingüístic.
Domini superior de la llengua catalana i / o castellana -a nivell nadiu o al nivell C2 del marc comú europeu de referència- i bona comprensió de l'anglès escrit, equivalent al nivell B2.
L'objectiu general d'aquesta assignatura és conèixer una àmplia varietat de conceptes lingüístics i aplicar-los en el procés de traducció. Aquest objectiu general s'especifica en cadascuna de les quatre unitats de l'assignatura en els següents objectius concrets:
Unitat 1: El llenguatge, les llengües i la lingüística
- Conèixer les diferents teories sobre l'origen del llenguatge humà.
- Comprendre quines són les propietats del llenguatge humà. Les característiques que fan del llenguatge humà un sistema de comunicació únic en comparació amb altres sistemes de comunicació animals.
- Conèixer i saber la diferència entre el concepte de llenguatge i el de llengua.
- Ser conscient de la dificultat de definir què és una llengua.
- Conèixer i valorar la diversitat lingüística.
- Comprendre i analitzar els objectius de la lingüística com a ciència del llenguatge.
- Avaluar críticament la hipòtesi Sapir-Whorf.
- Comprendre i analitzar la relació entre llengua i visió del món.
- Conèixer les diferenres teories sobre l'origen del llenguatge humà.
- Comprendre quines són les propietats del llenguatge humà. Les característiques que fan del llenguatge humà un sistema de comunicació únic en comparació amb altres sistemes de comunicació animals.
Unitat 2: L'estructura de les llengües: morfologia, sintaxi i semàntica
- Conèixer la terminologia utilitzada per a la descripció lingüística en l'àmbit de la morfologia.
- Comprendre i reconèixer els processos de formació de noves paraules.
- Saber analitzar l'estructura interna de les paraules.
- Conèixer la terminologia utilitzada per a la descripció sintàctica de les llengües.
- Conèixer les diferents aproximacions a l'estudi de l'estructura sintàctica del llenguatge.
- Identificar les possibles interpretacions d'oracions ambigües.
- Conèixer la terminologia utilitzada per a la descripció semàntica de les llengües.
- Conèixer les diferents propostes de representació del significat.
- Analitzar i saber identificar les relacions lèxiques entre paraules.
- Entendre la metàfora com un procés cognitiu d'analogia present en el llenguatge habitual.
- Saber identificar les expressions metafòriques del llenguatge i les metàfores conceptuals a què pertanyen.
- Conèixer l'estructura interna d'una metàfora conceptual: domini origen, domini destí i les projeccions entre els dos dominis.
- Comprendre la metonímia com un mecanisme referencial present en el llenguatge habitual.
- Conèixer els diferents tipus de metonímies conceptuals i identificar les corresponents expressions metonímiques en el llenguatge.
Unitat 3: Pragmàtica i anàlisi del discurs
- Conèixer els conceptes bàsics de la pragmàtica i l'anàlisi del discurs.
- Identificar els elements díctics, les expressions anafòriques i els mecanismes de cohesió d'un text.
- Conèixer els actes de parla i la seva influència en el manteniment de la cortesia en la comunicació.
- Analitzar com funciona el principi de la cooperació en els intercanvis comunicatius.
- Conèixer el funcionament de les màximes conversacionals, reconèixer la seva violació i identificar les implicatures conversacionals derivades d'aquesta violació.
Unitat 4: Les varietats geogràfiques i socials de la llengua
- Conèixer els conceptes bàsics de la dialectologia i la sociolingüística.
- Entendre que la llengua estàndard és una llengua idealitzada, un constructe.
- Entendre el procés de criollització d'alguns pidgins.
- Analitzar com la noció de prestigi influeix en l'ajust del discurs.
- Conèixer els registres d'una llengua.
- Entendre com els argots estableixen barreres socials.
- Saber de la importància de conèixer la variació lingüística per a la traducció.
Els continguts treballats en aquesta assignatura s'estructuren en quatre unitats:
Unitat 1: El llenguatge, les llengües i la lingüística
- Origen i propietats del llenguatge humà.
- La distinció entre llenguatge i llengües.
- Objectius de la lingüística.
- La relació entre llengua i visió del món.
Unitat 2: L'estructura de les llengües: morfologia, sintaxi i semàntica
Morfologia:
- Els diferents processos de formació de noves paraules.
- L'estructura interna de les paraules: els morfemes.
Sintaxi
- Aproximacions prescriptives i descriptives a l'estudi de les llengües.
- La gramàtica tradicional i la terminologia que ens ha llegat en l'estudi gramatical.
- L'ambigüitat estructural d'algunes oracions.
- La propietat de la recursivitat.
Semàntica
- Tipus de significat: significat conceptual i significat associatiu.
- Representació del significat: trets semàntics i papers temàtics.
- Relacions lèxiques: polisèmia, homonímia, hiponímia, sinonímia i antonímia.
- La metàfora i la metonímia.
Unitat 3: Pragmàtica i anàlisi del discurs
- La dixi.
- La referència: expressions anafòriques i el seu antecedent.
- Pressuposicions.
- Actes de parla: directes i indirectes. La cortesia en el llenguatge.
- Cohesió i coherència del discurs. Els connectors discursius.
- Anàlisi de la conversa: actes de parla i torns de paraula.
- El principi de cooperació. Les màximes conversacionals i la seva violació, les implicatures conversacionals.
Unitat 4: Les varietats geogràfiques i socials de la llengua
- Les varietats geogràfiques de la llengua: isoglosses i límits dialectals.
- La llengua estàndard, una llengua idealitzada.
- Bilingüisme i diglòssia.
- La planificació lingüística.
- Pidgins i llengües criolles.
- La sociolingüística.
- Les varietats socials de la llengua, els sociolectes.
- Variables socials i variables lingüístiques. Els marcadors socials.
- El concepte de prestigi i la seva influència en l'ajust del discurs.
- Registres de la llengua.
- L'argot i les barreres socials.
- Llengua vernacla.
- La variació lingüística i la traducció.
- Escandell, V. (2004). Introducción a la pragmática. Barcelona, Ariel.
- Espinal, T., J. Macià, J. Mateu, J. Quer, M.T. Yngles (2003). Semàntica. Del significat del mot al significat de l'oració. Barcelona, Ariel.
- Lakoff, G. (1987). Women, Fire and Dangerous Things. University of Chicago Press.
- Wardhaugh, R. (1998). An Introduction to Sociolinguistics. Blackwell.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |