| Aproximacions a la traductologia | Codi: B1.902 : 5 |
Aquesta assignatura ofereix una panoràmica de diversos paradigmes que han marcat la reflexió teòrica sobre la traducció al llarg de la història. En comptes d'estudiar els diferents models de forma exhaustiva, ens aproximarem a les teories des d'un punt de vista pràctic i tractarem de relacionar les reflexions teòriques amb la pràctica traductora.
Començarem estudiant les teories lingüístiques dels anys 1950 i 1960 sobre la traducció, per acabar amb temes d'actualitat més concrets com la localització. L'estudi de diverses teories ens servirà per valorar les eines que ens aporten per a la pràctica de la traducció avui dia. S'estudiaran en concret: teories de l'equivalència natural, teories de l'equivalència direccional, teories funcionalistes i escopos, els estudis descriptius de traducció, el «gir cultural» i la localització.
Després de la lectura i l'estudi de cada paradigma, les pràctiques comptaran amb exercicis que fomentin la reflexió sobre la pràctica traductora en relació a les teories estudiades. Tindrem en compte el context històric de cada paradigma, que s'estudiarà de forma cronològica, i la relació que té amb altres paradigmes.
El manual d'Anthony Pym Exploring Translation Theories (Routledge, 2010) ens servirà com a base per a l'estudi de les diferents teories que hem seleccionat per tenir una correlació més directa amb la pràctica. La lectura d'altres articles i capítols serà obligatòria per a completar l'estudi.
Algunes de les preguntes a les quals intentarem respondre seran: A quin aspecte de la traducció se li para atenció a cada època o corrent? Com s'ha definit la traducció al llarg de la història? Quin tipus de tècniques de traducció s'empren? Què es valora a l'hora de traduir? Com ha evolucionat la reflexió sobre la traducció?
Els objectius a treballar a l'assignatura són els següents:
- Comprendre els principals paradigmes i conceptes a partir dels quals s'ha articulat la reflexió sobre la traducció al llarg de la història.
- Conèixer les aportacions d'alguns dels principals teòrics moderns de la traducció.
- Aprendre a relacionar les reflexions traductològiques amb la pràctica traductora específica.
Les competències a assolir com a resultat del procés d'aprenentatge són les següents:
CB5. Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran mesura autodirigida o autònoma.
CT7. Treball en equip (incloent un equip virtual) per demostrar la capacitat d'escoltar els altres, fer aportacions a les discussions i assumir diferents rols.
CE4. Saber establir etapes i estratègies per a la traducció d'un document o d'un projecte de traducció.
CE5. Saber com buscar informació apropiada per obtenir una millor comprensió del contingut d'un document i conèixer les estratègies per a la recerca documental i terminològica.
CE17. Relacionar les principals aportacions de la traductologia moderna amb estratègies específiques per a la traducció de textos (complexos).
BLOC 1
L'equivalència
Activitat 1: L'equivalència natural
Activitat 2: L'equivalència direccional
BLOC 2
Teories funcionalistes i escopos
Activitat 3: Teories funcionalistes i escopos
BLOC 3
Els estudis descriptius de traducció (EDT) i el «gir cultural»
Activitat 4: Els estudis descriptius de traducció (EDT) i el «gir cultural»
BLOC 4
Localització
Activitat 5: Localització
BLOC 5
Síntesi
Activitat 6: Síntesi de l'assignatura
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |