| Centre i perifèria del món antic | Codi: M3.703 : 5 |
La Història del Mediterrani a l'Antiguitat, ja des de les primeres relacions d'esdeveniments a l'àmbit Mesopotàmic i l'Egipte faraònic, i de forma més articulada a partir del segle VI a. C., es reconstrueix, juntament amb l'arqueologia i altres ciències, a partir de fonts escrites (cuneïformes, jeroglífiques, i posteriorment, amb més intensitat, gregues i llatines). El seu caràcter divers, tant en el contingut com en la forma de transmissió fins als nostres dies, exigeix que l'historiador tingui en compte una sèrie de coneixements i instruments d'anàlisi mínims, encara que no sigui un filòleg clàssic expert. Aquest és l'objectiu de la matèria, que es presenta així com instrumental amb una forta càrrega pràctica.
L'assignatura forma part del bloc d'assignatures obligatòries del Màster de la Mediterrània Antiga (UOC-UAB-UAH) per als estudiants que escullen una orientació investigadora i equival a 5 crèdits ECTS. Es tracta d'una assignatura que, juntament amb l'altra assignatura del bloc (Metodologies qualitatives i fonts d'informació i documentació per a la investigació en Història), proporcionarà a l'estudiant una visió àmplia sobre les tècniques que pot utilitzar en l'àmbit de la investigació a l'àrea; també s'ofereix com a optativa.
Aquest màster es presenta com una oportunitat per aprofundir en els orígens de la Mediterrània i la seva influència a la nostra societat occidental actual. Cal respondre amb una perspectiva crítica al paper de la Mediterrània antiga al món actual globalitzat i en diversos àmbits de la nostra societat. El coneixement sobre les realitats històriques, socials i culturals de la Mediterrània ha esdevingut una necessitat emergent en el marc de la nostra societat actual. Un dels reptes principals (social i acadèmic) al món contemporani és la comprensió crítica de la diferència en les seves múltiples manifestacions i l'estudi de l'Antiguitat com a factor fonamental de les noves realitats socioculturals generades pels processos de globalització.
Tenint en compte aquests factors, un especialista en Història i Arqueologia de la Mediterrània que disposi d'una formació bàsica en les tècniques estadístiques aplicades a la investigació podrà aprofundir en el món de la història antiga amb la possibilitat d'iniciar posteriorment una activitat de recerca interdisciplinària o incorporar-se al ventall ampli de professions relacionades amb la creació de continguts històrics, i, per descomptat, iniciar un itinerari acadèmic i de recerca en l'àmbit que culmini en l'elaboració de la tesi doctoral.
Es pot accedir a l'assignatura sense un coneixement específic previ. El contingut es pot treballar des d'una formació bàsica de grau (o llicenciatura) en diferents especialitats o des de l'experiència professional.
Objectius
L'objectiu principal de l´assignatura és que l'alumne aprengui a treballar amb les fonts escrites que constitueixen un dels pilars bàsics pels nostres intents de reconstrucció del passat. Per això s'ha de familiaritzar amb la manera particular d'escriure història que es practicava a l'Antiguitat, aprendre a detectar l'alt grau d'artifici que contenen aquestes obres i intentar-ne extreure els nuclis de veracitat que ens aporten a través de l'anàlisi detinguda i detallada tant de la seva forma com del seu contingut, sense oblidar en cap moment el context històric, cultural i ideològic en què s'integren. Per això s'insistirà en una sèrie d'aspectes fonamentals com ara:
- El procés de gènesi d'aquestes fonts a partir de la seva complexa història de transmissió i d'edició.
- La manera d'entendre la història a l'Antiguitat.
- Els principals focus d'atenció dels anomenats historiadors antics.
- La condició literària de les seves obres i el caràcter altament retòric de la seva elaboració.
- La relació particular amb les fonts d'informació.
- Les estratègies de credibilitat utilitzades.
- La importància dels llocs comuns o tòpics principals.
- El paper destacat de la intertextualitat.
- El públic a què aquest tipus d'obres anaven dirigides.
Al final d'aquesta matèria s'espera que l'estudiant sigui capaç de:
- Entendre la rellevància per a l'historiador d'una comprensió correcta de les fonts escrites tant en la seva vessant literària com epigràfica.
- Conèixer el procés de transmissió d'aquestes fonts fins a nosaltres.
- Conèixer els diferents condicionants i les limitacions d'aquesta classe d'informació.
- Conèixer les principals tècniques d'anàlisi filològica dels textos antics.
- Identificar l'existència de mètodes retòrics en la confecció de les històries antigues.
- Adquirir la destresa crítica necessària per poder valorar adequadament el contingut de les narracions històriques antigues.
Competències
Competències bàsiques i generals:
CB2: Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea destudi.
CB3: Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
CB5: Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran mesura autodirigida o autònoma.
CG2: Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i les problemàtiques rellevants en el si de les disciplines d'estudi sobre l'Antiguitat.
Competències transversals:
CT3: Expressar-se per escrit en coherència amb els contextos acadèmics i professionals, produint textos cohesionats, adequadament estructurats, normativament correctes i formalment coherents, incorporant idees complexes, terminologia específica i bibliografia pertinent.
CT5: Cercar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts arqueològiques i documentals de manera eficaç i eficient, inclòs l'ús de les TIC.
Competències específiques:
CE7: Ser capaç d'analitzar la naturalesa de la "koiné" mediterrània com a resultat de la comunicació i l'intercanvi (comercial, intel·lectual, institucional i social) entre cultures.
CE8: Identificar, reconèixer, descriure i interpretar les evidències històriques que permeten analitzar i comprendre els antecedents de les realitats socioculturals de la Mediterrània antiga a les cultures de Mesopotàmia, Egipte, Anatòlia i el Llevant Mediterrani als Mil·lennis III-II a. C., així com els precedents directes de Grècia (cultures Minoica i Micènica) i de les diverses realitats culturals dels territoris components de l'Imperi Romà (com ara les cultures ibèriques).
A nivell de detall, el contingut de l'assignatura s'estructurarà en tres blocs, desenvolupats a partir de les tres activitats que componen l'assignatura. Aquests tres blocs són els següents:
BLOC TEMÀTIC 1
Les dificultats objectives per a la reconstrucció de la història del món antic i la consistència de les fonts escrites.
Es pretén que l'alumne reflexioni sobre les condicions i les circumstàncies que dificulten un apropament històric objectiu al món de l'Antiguitat, com ara la distància espacial i temporal, les diferents condicions culturals i ideològiques, la pèrdua de bona part de les fonts d'informació, la intromissió i la interferència de criteris morals posteriors a l'hora d'avaluar determinats personatges o esdeveniments, la dificultat d'empatitzar amb un món molt diferent del que coneixem o la presència excessiva d'hipòtesis explicatives que no tenen fonaments en l'evidència disponible. Tot i la importància cada vegada més gran que han anat adquirint les fonts arqueològiques a través de noves metodologies d'estudi de les restes materials conservades, els relats de les fonts escrites segueixen constituint la bastida fonamental per a la reconstrucció de la història antiga. Ens proporcionen un context narratiu i una sèrie de valoracions fetes pels individus que van viure en directe els esdeveniments en alguns casos, com és el cas de Tucídides o Tàcit, oa través de la informació proporcionada per fonts que no s'han conservat fins a nosaltres ia les que ells van tenir accés. De fet, resulta extremadament complicat reconstruir ni tan sols un esquema de seqüència històrica quan no disposem d'alguna font escrita per a un període de la història antiga determinat.
Es pretén il·lustrar també la importància de les pèrdues sofertes durant el llarg procés de transmissió de la literatura antiga des de la pròpia Antiguitat fins a nosaltres. S'ha de recordar que amb prou feines conservem un 20% del total de la producció literària del món antic grecoromà i com les obres que han arribat fins a nosaltres són el resultat d'un llarg i complicat procés de selecció en què han intervingut circumstàncies materials com el propi material d'escriptura, el papir que presenta dificultats de conservació, i ideològiques que han impulsat la còpia de determinats gèneres literaris en detriment d'altres, com ara la filosofia i la història en lloc de la poesia lírica o la comèdia. Aquest procés ha passat almenys per tres etapes importants: La biblioteca d'Alexandria on es va recopilar, organitzar i estudiar tota la literatura disponible fins aleshores a través d'una important tasca filològica duta a terme per grans estudiosos com Eratòstenes, Apoloni de Rodes, Aristòfanes de Bizanci o Zenòdot; Bizanci amb l'elaboració de la transcripció impulsada per Foci de la majúscula a la uncial i l'elaboració d'enciclopèdies i repertoris com la Suda, els Excerpta Constantiniana o diferents lèxics i la presència d'estudiosos de la talla de Màxim Planudes, Eustacio de Tessalònica, Demetrio Moscòpol i uns altres; el Renaixement amb la invenció de la impremta i l'edició de les obres de tots aquells autors que havien aconseguit sobreviure a les prestatgeries dels monestirs al llarg de l'Edat Mitjana, així com la decisiva tasca duta a terme pels humanistes. Resulta així fonamental que l'alumne cobri consciència de les circumstàncies que envolten cadascuna de les obres de què disposem actualment, de la història que els textos conservats tenen darrere d'ells a través dels diferents manuscrits que han anat successivament transmetent la obra i que després de ser col·lacionats pels editors han desembocat a les edicions critiques actuals, que constitueixen l'últim punt de referència de totes les nostres investigacions al respecte.
Resulta igualment important que l'alumne es plantegi la possibilitat de recuperar en part aquesta literatura perduda a través de les cites que ha deixat en els autors conservats, tasca que al camp de la història van emprendre importants filòlegs alemanys com Karl Müller primer i Felix Jacoby després , que van confeccionar extensos repertoris dels historiadors grecs perduts, que actualment es troben en revisió i ampliació per un equip de moderns estudiosos. No obstant això, les condicions de citació a la literatura antiga diferien extensament de les nostres, ateses les dificultats d'acudir a la recerca del passatge concret de l'obra que es volia citar. No us oblideu que el material i la forma del llibre eren el papir i el rotllo que dificultat granment la consulta específica d'un passatge concret de l'obra. Se citava així de memòria i mai no es reproduïa el passatge de forma literal.
Es realitzarà una PAC sobre tot aquest tema utilitzant com a punt de partida elemental la lectura crítica de l'article indicat als recursos: Los riesgos de la distancia o algunas reflexiones sobre la irrecuperabilidad del mundo antiguo. A partir d'aquesta es podran formular una sèrie de qüestions relatives a aquesta temàtica que ens permetran situar després d'una manera més contextualitzada la resta de temes que conformen la matèria. En segon lloc es llegirà també el treball indicat als recursos: On Historical Fragments and Epitomes en què es plantegen aquesta classe de qüestions. La lectura crítica permetrà establir una sèrie de reflexions i preguntes sobre les condicions de la literatura històrica antiga, el seu estatus concret i les seves limitacions com a font d'informació.
BLOC TEMÀTIC 2
La construcció de la història.
Es pretén que l'alumne reflexioni sobre la manera peculiar d'escriure història que van tenir els anomenats historiadors antics (atès que no existia aquesta professió a nivell acadèmic no eren professionals en el sentit estricte del terme historiador). El seu objectiu principal no era reconstruir el passat de la forma més neutral i objectiva possible sinó elaborar una obra literària en què demostrar les seves habilitats i oferir alhora una important lliçó moral al seu auditori. Les seves pautes a l'hora de reconstruir el passat no eren, per tant, les mateixes que les que utilitzem actualment a través d'una rigorosa anàlisi dels testimonis disponibles. Introduïen a les seves obres procediments retòrics com els discursos o els debats entre personatges importants que evidentment no es corresponien estrictament amb la realitat, pretenent tan sols ajustar-se al caràcter del personatge que els pronunciava ia les circumstàncies en què es van fer, tal com proclama Tucídides. Guardaven una polèmica i competitiva relació amb els seus antecessors i contemporanis que convertia les cites d'altres autors en motiu de debat amb l'objectiu de desacreditar les formes o el contingut de les obres i ressaltar així la pròpia contribució. Tampoc eren poc inclinats a introduir en els seus relats elements de caràcter fabulós o aspectes exòtics i estrafolaris que pretenien entretenir i mantenir l'atenció del seu auditori sense preocupar-se gaire l'estricta veracitat dels seus continguts. Es van dissenyar així estratègies de veracitat destinades a conferir caràcter verídic a les diferents afirmacions de tot tipus. Es recreaven escenes i converses que no hi havia manera de provar mitjançant testimonis vàlids, de donava entrada a rumors i parladories de tota mena, es feien passar el que no eren altra cosa que interpretacions subjectives i interessades per la simple descripció objectiva dels fets i es introduïen nombroses digressions de caràcter geogràfic o etnogràfic sobre països i terres llunyanes o costums curiosos de pobles que podien resultar curiosos i exòtics per a l'auditori.
Es realitzarà una PAC sobre el tema utilitzant la lectura de dos treballs que figuren en els recursos: True History and False History in Classcal Antiquity i In Defense of the Greek Historians, en què s'aborda un intens debat sobre la credibilitat essencial dels relats dels historiadors antigues, atesa una tendència relativament recent que tendia a destacar el seu caràcter fonamentalment retòric i artificiós, que establia una enorme distància entre la narració dels fets i la realitat del que va passar a més de variar completament l'estratègia interpretativa utilitzada a l'hora d'estudiar aquesta classe de fonts històriques, i alhora la reacció provocada entre altres estudiosos que defensaven la veracitat d'aquests relats i la seva utilització com a fonts històriques.
Es completarà el tema amb la lectura del treball també indicat als recursos. The Historians of the Classical World and their Audiences: Some Suggestions, que planteja les possibilitats d'identificar els possibles lectors a què anaven destinades les obres dels historiadors antics i com aquesta circumstància condicionava els continguts i la manera d'elaborar-los i transmetre'ls.
BLOC TEMÀTIC 3
La documentació epigràfica: els límits i les aportacions.
Es pretén que l'alumne prengui consciència de la importància de la documentació de caràcter epigràfic i de la seva contribució a la construcció de la història del món antic. Cal recordar que les inscripcions són també fonts escrites que aparentment ens ofereixen una mirada contemporània als esdeveniments de manera més directa ja que no han passat pel procés de transmissió de la literatura, estudiat al bloc primer. No obstant això, hi ha una altra classe de condicionants com la naturalesa propagandística de la majoria dels documents preservats que revelen la visió oficial de les coses. Hi ha també importants problemes de datació a partir de criteris externs com la menció de personatges o esdeveniments que coneixem per les fonts literàries o pel context arqueològic en què van ser trobades, o interns com la forma de les lletres o determinat tipus d'expressions. La tasca d'edició d'aquests documents comporta de vegades la reconstrucció de les parts danyades de la inscripció i la proposta de les possibles lectures que hi figurarien a partir del càlcul del nombre de lletres que falten, d'altres contextos similars, atès que es tracta d'un llenguatge de caràcter molt formulari i estandarditzat, o de certs paral·lelismes amb altres documents conservats. El seu valor com a fonts històriques resulta decisiu de vegades ja que de vegades completen o necessiten alguns esdeveniments que coneixem ja a través de les fonts narratives i de vegades ens ofereixen dades noves i insòlites que no coneixíem a través d'aquest tipus de documentació.
Es realitzarà una PAC a partir de la lectura del treball Reflexiones de un historiador sobre el Bronce de Alcántara, a través de la qual es podran apreciar a la pràctica algunes de les condicions establertes sobre aquesta classe de documentació.
Materials bàsics que serviran de suport fonamental per al treball a l'assignatura:
- Los riesgos de la distancia o algunas reflexiones sobre la irrecuperabilidad del mundo antiguo, F. Javier Gómez Espelosín, Cuadernos de Filología Clásica 23, 1989, 97-116
- On Historical Fragments and Epitomes, P. Brunt, The Classical Quarterly 30, 2, 1980, 477-494
- True History and False History in Classical Antiquity, E. Gabba, The Journal of Roman Studies 71, 1981, 50-62
- In Defense of the Greek Historians, P. J. Rhodes, Greece & Rome 41, 2, 1994, 156-171
- The Historians of the Classical World and Their Audiences. Some Suggestions, A. Momigliano, Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa 8, 1, 1978, 59-75. (existe versión en castellano en el libro de A. Momigliano, La historiografía griega, Crítica, Barcelona, 1984)
- Reflexiones de un historiador sobre el Bronce de Alcántara, Luis García Moreno, en De Gerió a César, Alcalá de Henares, 2001 (está colgado en la tauler).
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |