| Història intel·lectual de Grècia i Roma | Codi: M3.711 : 5 |
Què és la història intel·lectual? El nostre objectiu en aquesta assignatura serà apropar-nos cap aquesta tendència historiogràfica des de l'Antiguitat i veure, parant atenció en els següents temes: L'intel·lectual al món antic, la importància dels conceptes en la creació del coneixement i la relació entre intel·lectual i societat (intel·lectual i món polític). Posarem èmfasi en el model d'intel·lectual a l'Antiguitat, el sofista, en figures carismàtiques com Sòcrates, en processos intel·lectuals trencadors, potents i transcendents com el mètode d'investigació pragmàtic (historíe) i, finalment, en la relació entre lliurepensament i poder polític. No és, per tant, una història de la historiografia sinó una presa de contacte amb la importància dels conceptes i les idees en la Història de la creació intel·lectual, específicament en l'àmbit grecollatí. Finalment, l'assignatura proposa en última instància la idoneïtat (o no) de parlar d'Història intel·lectual al món antic. És una invitació a endinsar-se en la sala de màquines del coneixement grecollatí.
L'assignatura forma part del conjunt d'assignatures optatives del Màster dins l'especialitat 'món grecollatí'. Tot i que en aquesta Història intel·lectual de Grècia i Roma treballarem més els conceptes i no tant els continguts, és recomanable haver cursat abans les assignatures obligatòries 'Institucions polítiques a la Mediterrània antiga' i 'Centre i perifèria al món antic' o bé l'optativa 'Societat grecollatina'. En cap cas s'ha d'interpretar això en un sentit excloent sinó com una recomanació general que, arribat el cas, es pot suplir amb la lectura dels manuals que recomanem més endavant.
Per tant, és una assignatura que requereix d'una base mínima però que té un enfocament especial en el camp de les idees i el pensament clàssic.
L'assignatura està projectada essencialment a les activitats relacionades amb el món acadèmic i de recerca. D'aquesta forma, el fet de cursar l'assignatura permetrà als alumnes una primera aproximació als intel·lectuals d'època clàssica i als mecanismes de formació del coneixements al món antic.
És recomanable haver cursat abans les assignatures obligatòries 'Institucions polítiques a la Mediterrània antiga' i 'Centre i perifèria al món antic' o bé l'optativa 'Societat grecollatina'.
Al finalitzar aquesta matèria l'estudiant ha de ser capaç de:
-Identificar i comprendre les particularitats del món intel·lectual clàssic, els seus protagonistes i les formes de difusió del coneixement a l'Antiguitat.
-Comprendre la complexitat que hi ha darrere els conceptes, el seu significat i la seva importància històrica.
-Analitzar l'estret vincle entre poder polític i món intel·lectual i, especialment, com el primer controla al darrer.
-Copsar el complex debat al voltant de la Història intel·lectual i raonar sobre la seva aplicació a la historiografia sobre el món antic.
Al marge d'aquests objectius generals, l'assignatura cerca acomplir les següents tasques específiques.
CB2: Que els estudiants apliquin els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contexts amplis (o multidisciplinars) relacionats amb la seva àrea de coneixement.
CE2: Identificar, reconèixer i relacionar els models teòrics i conceptuals més rellevants per als debats actuals dins les ciències de l'Antiguitat i aplicar-ho a l'anàlisi del món mediterrani i la seva evolució històrica en l'Antiguitat.
CE3: Analitzar críticament texts de diferent naturalesa (literaris, crítics, filosòfics, historiogràfics, científic-tècnics, etc.), objectes, imatges, discursos, fenòmens i pràctiques culturals relacionades amb l'Antiguitat.
CG1: Dissenyar, planificar i executar la labor acadèmica i els projectes d'investigació de forma autònoma i en els terminis previstos, a partir de la familiaritat i el domini de les metodologies i tècniques pròpies de la disciplina humanística, sabent diferenciar i aplicar els mètodes més rellevants al treball empíric que es porta a terme, i representar els resultats de la investigació amb originalitat, coherència i claredat.
CT3: Expressar-se per escrit en contexts acadèmics i professionals, produint texts clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes i formalment coherents, argumentant idees complexes de manera persuasiva, utilitzant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a les disciplines humanístiques, utilitzant correctament la bibliografia pertinent, integrant les cites en la pròpia argumentació, i a partir del reconeixement del caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic.
Resultats de l'aprenentatge
-
Resultats de l'aprenentatge
-Identificar un problema històric i localitzar diverses fonts primàries per tal de construir una opinió crítica.
-Integrar adequadament fonts primàries i fonts secundàries en un text acadèmic.
-Exposar idees clau de manera ordenada i amb rigor per exposar-les davant d'un públic.
-Confrontar arguments en un debat obert i arribar a conclusions personals fruit de la interacció dialèctica amb la resta de participants.
-Aconseguir un coneixement amb perspectiva de gènere sobre una problemàtica concreta de la història intel·lectual del món antic.
- Desenvolupar i aplicar la terminologia pròpia de la història intel·lectual del món grecollatí
- Integrar en una reflexió personal treballs de diversa orientació historiogràfica i en diversos idiomes.
-Construir un text acadèmic on s'integri la metodologia pròpia de la disciplina en relació amb el treball de fonts primàries i secundàries
- Valorar i seleccionar fonts primàries i secundàries relatives a les diferents visions teòriques sobre la cultura grega al món romà per intervenir en un debat especialitzat.
- Sintetitzar les idees principals d¿una manera fonamentada per participar en un debat acadèmic i exposar-les per escrit amb un ordre coherent i amb una extensió i un termini definits prèviament.
-Comunicar les idees pròpies fruit de la reflexió de manera argumentada, citant correctament les fonts originals.
-Integrar les altres idees presents en el debat sobre la cultura grega al món romà en l'evolució del propi posicionament
- Desenvolupar d'una manera fonamentada conclusions pròpies sobre la tendència historiogràfica anomenada "història intel·lectual" i la seva relació amb disciplines afins.
-Exposar amb ordre, claredat i rigor la possibilitat d'aplicar la història intel·lectual al món antic.
-Contrastar les idees pròpies amb la resta d'intervencions des del respecte a la diversitat d'enfocaments.
Repte 1: Sòcrates. Un intel·lectual incòmode? Els límits del lliurepensament en l'Atenes Clàssica
Aquest primer repte pretén establir què s'entén per intel·lectual al món grecollatí. Si iniciem la reflexió des de la Grècia clàssica (s. V-IV aC) trobem que l'intel·lectual 'modèlic' era aquell que s'havia format amb un gran filòsof, un gran naturalista, un metge famós, en definitiva, algú amb prestigi social degut coneixements. Aquests mestres cobraven un salari als deixebles que, òbviament, formaven part d'una elit social i econòmica interessada a adquirir coneixements i formació per a la vida pública. A la Grècia clàssica aquesta figura rep el nom de 'sofista', el prototip d'intel·lectual antic, el qual va desenvolupar la seva activitat en un context molt concret, la polis.
Continguts específics
- Anàlisi i contrast de diferents fonts primàries
- Mecanismes de transmissió del coneixement
- Presència social de la intel·lectual
El repte s'avaluarà després del treball de fonts primàries i secundàries proposat a la descripció/guió. Un cop assimilats els continguts es demanarà un treball escrit i/o un debat moderat pel professor consultor.
Repte 2: Naturalesa o divinitat? El gir epistemològic de la història, un cas destudi des de la medicina hipocràtica.
Una visió adequada de la història intel·lectual a l'Antiguitat ha de poder establir la relació correcta entre l'individu i el seu context històric, social i cultural. Dit altrament, la creació intel·lectual pot tenir a veure amb l'activitat d'una persona (Sòcrates, Plató, Aristòtil, Arquímedes...) però aquest individu no s'entén sense comprendre els condicionants externs que possibiliten la seva activitat intel·lectual.
Per això, en aquest segon repte entrareu en un moment crucial per a la història cultural de l'Antiguitat grecollatina com és el segle V aC. i el desenvolupament d'un mètode per assolir el coneixement, la història, que va suposar una revolució intel·lectual. Lluny de parlar en abstracte de l'il·luminisme grec i d'altres etiquetes pròpies del romanticisme, us traslladem a un lloc concret del món intel·lectual on podreu percebre l'abast d'aquest mètode: la medicina hipocràtica. Per tant, heu d'adoptar la postura d'un metge hipocràtic que té sobre la taula el cas d'una malaltia molt particular que afecta la identitat sexual dels pacients. Per mitjà d'aquest mètode innovador ha de raonar sobre l'origen natural d'aquesta malaltia i confrontar els posicionaments tradicionals que asseguren que es tracta d'un càstig diví.
Continguts específics
- Interpretació de conceptes i idees en fonts primàries de naturalesa diferent.
- Convivència entre pensament pragmàtic i religiós.
- Presa de contacte amb l'anàlisi conceptual
- Interpretació de les fites intel·lectuals del món antic des d'una perspectiva de gènere
El mòdul savaluarà mitjançant lelaboració dun treball/sítnesi individual on lestudiant haurà dutilitzar les fonts primàries i secundàries que hem proposat.
- Fer una síntesi de la importància del terme històric com a idea o concepte que sintetitza un moviment intel·lectual. Cal utilitzar totes les fonts primàries i secundàries que hem proposat per fer-ne una valoració global.
- El paper de la filosofia presocràtica en el desenvolupament d'un mètode de coneixement focalitzat a la dada empírica.
- Reflexió sobre la postura de la medicina hipocràtica al voltant de la interpretació religiosa de la malaltia i la lectura des d'una perspectiva de gènere.
Repte 3: Graècia Capta? El món intel·lectual a Roma
Aquesta pràctica té l'objectiu de reflexionar sobre la relació entre el món intel·lectual grec i el romà després de la conquesta romana de Grècia (146 aC). A la primera pràctica hem vist l'enfrontament entre lliurepensament i poder polític tractant el cas de Sòcrates. En aquest cas volem obrir un diàleg al voltant de l'adaptació i la recepció de les diferents cultures pel poder romà, partint òbviament del món grec. Per què el món grec? Pareu atenció a un detall indefugible. Com sabem, Roma es va estendre per tota la conca de la Mediterrània, on històricament s'havien establert nombroses cultures. Dins aquesta realitat, algunes regions van ser totalment llatinitzades, sobretot a occident, i altres van mantenir la seva identitat cultural, sobretot a orient. El cas dels grecs és paradigmàtic; en el moment de la seva conquesta la cultura grega era un univers cultural complex i potent, que s'havia estès i era hegemònic a tot l'orient mediterrani aprofitant l'estructura dels regnes hel·lenístics hereus de l'Imperi d'Alexandre. Lluny de ser llatinitzats, els grecs es van convertir en la cultura del coneixement a Roma.
Continguts específics
- Hermenèutica de fonts primàries de diferent naturalesa.
- Convivència entre cultura del dominador i cultura del dominat.
- Exploració i anàlisi de la convivència/supervivència de l'intel·lectual en un context polític.
L'avaluació d'aquesta pràctica es dividirà en una síntesi escrita individual on es recullin les respostes a les preguntes/qüestions formulades a l'enunciat i/o una discussió grupal en la forma que proposi el professor consultor de l'assignatura.
Repte 4: Què és història intel·lectual? Reflexió teòrica final
Aquest darrer repte vol raonar sobre una qüestió fonamental: Què és història intel·lectual? Es tracta d'una disciplina o àrea de coneixement recent per la historiografia actual i amb un encaix al món antic sobre el que caldria reflexionar. Partint de la vostra experiència i trajectòria personal en el marc de l'assignatura, volem saber què penseu del futur d'una història intel·lectual com a disciplina independent dins de la història antiga. Per tant, una qüestió fonamental per iniciar el debat serà respondre a la pregunta següent: Quina idea de la història intel·lectual teníeu abans i després de l'assignatura? Penseu que cal canviar el títol de l'assignatura? La qüestió és delicada :) i, per arribar a conclusions ben raonades, proposem una sèrie d'articles que us poden ajudar a veure els fonaments teòrics del debat.
Continguts específics
- Introducció als debats historiogràfics i la seva complexitat
- Interpretació de les fonts secundàries
- El concepte de document a la història de la historiografia sobre el món antic
S'avaluarà el repte a través d'una activitat que arreplegue les idees principals objecte d'estudi, fent una comparativa i reflexionat sobre la conveniència d'adoptar el terme 'Història intel·lectual' al món antic. Es valorarà la qualitat de la reflexió i l'encert per identificar quins són els elements clau del debat.
| Vídeo 2. Sòcrates, intel·lectual incòmode | Audiovisual |
| Vídeo 1. Sòcrates, intel·lectual incòmode | Audiovisual |
L'assignatura disposa de tres tipus de materials d'aprenentatge:
- Els missatges, documents explicatius i els aclariments que vagi fent el docent mitjançant el taulell de l'aula, on es presentaran els continguts fonamentals de cada un dels tres mòduls, que l'alumne/a haurà d'anar treballant.
- Aquests missatges es complementen amb els Documents acadèmics que estan en accés en format virtual a l'aula, com a recurs, que han de ser treballats per l'alumne/a i que s'aniran explicant de cara a entendre i processar correctament els requeriments de cada una de les PACs en les que es divideix la formació d'aquesta assignatura i que condueixen a l'aprenentatge i assoliment de les competències associades.
-Xarxa, vídeos i altres materials.
Les noticies, novetats i informació relacionada amb possibles activitats culturals complementàries s'aniran penjant al Fòrum de noticies.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |