| El judaisme a la Mediterrània antiga | Codi: M3.719 : 5 |
L'assignatura pretén mostrar els elements culturals i sociopolítics que condueixen a la conformació del judaisme postexílic, així com la importància d'aquest en el món mediterrani i del Pròxim Orient en temps romans. El judaisme, les seves idees religioses, vincles amb les tradicions mesopotàmica i egípcia dels mil·lennis III i II a. C., així com la barreja amb les cultures hel·lèniques i iranianes, i la diàspora jueva postexílica i posterior, són imprescindibles per entendre la imatge de la Mediterrània antiga, amb la seva divisió entre una branca cristiana i una altra d'islàmica, que constitueixen els dos grans llegats de les civilitzacions mediterrànies antigues. La mateixa persistència de minories jueves constitueix un factor decisiu en l'evolució del cristianisme entre els segles I-VII, i l'aparició i el primer desenvolupament de l'Islam (segle VII).
L'assignatura forma part del conjunt d'assignatures optatives del Màster, en concret de l'especialitat de Pròxim Orient i Egipte. Per això, procurarem centrar-nos en l'experiència històrica del judaisme des d'un punt de vista ampli, que permeti plantejar la totalitat de la Història Antiga del món historicocultural jueu, i incloure al llarg del semestre els elements fonamentals per conèixer els conceptes clau des del mateix punt de vista historicocultural.
L'assignatura s'adreça essencialment a les activitats relacionades amb el món acadèmic i de recerca. D'aquesta manera, l'ús de l'assignatura permetrà als estudiants una aproximació aplicada a la metodologia específica dels estudis sobre el món antic a partir de l'anàlisi de fonts d'informació diverses.
Es pot accedir a l'assignatura sense un coneixement específic previ. El contingut es pot treballar des d'una formació bàsica de grau o llicenciatura, en diferents especialitats, o bé des de l'experiència professional.
Els objectius són els següents:
- Que l'estudiant tingui un coneixement general de les fonts escrites principals disponibles per a l'estudi.
- Que l'estudiant es familiaritzi amb la cerca de material bibliogràfic i de fonts, així com amb les problemàtiques pròpies per a la gestió de la informació continguda en aquestes fonts.
- Que l'estudiant obtingui un coneixement analític de com la realitat històrica del judaisme palestí en aquests segles, i l'imaginari col·lectiu jueu passat han contribuït a la formació d'un imaginari occidental modern sobre el judaisme.
- Que l'estudiant obtingui un coneixement de la importància de la diàspora en la formació del judaisme, amb la institució de la sinagoga i de la secta dels fariseus.
- Que l'estudiant obtingui un coneixement de la importància de la disputa entre cristianisme i judaisme per aconseguir nous prosèlits.
Al final de l'assignatura, s'espera que l'estudiant hagi estat capaç d'utilitzar de forma competent la informació textual i iconogràfica relacionada amb el món jueu antic entre els segles VI a. C. fins a VII d. C.; d'identificar les principals interaccions culturals del judaisme dins l'àmbit de la Mediterrània; i de dominar el funcionament específic de les formes culturals característiques del món mediterrani oriental.
Competències
Competències bàsiques generals:
CB2: Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts.
CB4: Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, i els coneixements i raons últimes que les sustenten, davant de públics especialitzats i no especialitzats.
CG2: Formular preguntes de recerca adequades als temes estudiats, a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i les problemàtiques.
Competències bàsiques transversals:
CT4: Capacitat per actuar de manera responsable en el treball acadèmic i professional, amb respecte als valors mateixos i a la pluralitat d'enfocaments teòrics, metodològics i morals, i a la integritat del treball d'altres professionals.
CT5: Capacitat per cercar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts arqueològiques i documentals de manera eficaç i eficient, incloent-hi l'ús de les TIC.
Competències específiques:
CE8: Identificar, reconèixer, descriure i interpretar les evidències històriques que permeten analitzar i comprendre els antecedents de les realitats socioculturals de la Mediterrània antiga.
CE9: Explicar i interpretar l'eclosió de les societats mediterrànies de l'antiguitat des del mil·lenni a. C. emprant estudis de casos específics.
A nivell de detall, el contingut de l'assignatura s'estructurarà en quatre blocs, desenvolupats a partir de les quatre activitats que componen l'assignatura. Aquests tres blocs són els següents:
1) El judaisme: significat i orígens.
2) L'exili a Babilònia.
3) El Segon Temple i l'inici de la diàspora.
4) Els jueus a la Mediterrània: l'exemple de la Península Ibèrica.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |