Seminari: Distribució i justícia Codi:  M4.463    Crèdits:  5
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquest seminari és complementari a l'estudi de les figures contemporànies de la desigualtat social. Plantejat com una manera d'aprofundir en la definició d'aquestes figures, ens centrarem en la dimensió distributiva de la justícia, especialment des d'un enfocament normatiu de la mateixa i analitzarem les crítiques que s'han plantejat al paradigma distributiu de la justícia. D'aquesta manera, serà possible integrar en l'anàlisi eines pertanyents a tradicions diferents a partir de les quals avaluar i ponderar l'abast de la dimensió distributiva de la justícia d'acord amb una forma de vida democràtica en un món global.

En aquest seminari s'abordaran reptes sociopolítics relacionats amb alguns dels models de distribució de recursos materials i immaterials i es reflexionarà críticament sobre els escenaris de futur que es plantegen.

 

Amunt

No són necessaris coneixements previs més enllà dels que se suposa a estudiants que ja han cursat un grau. Sí que és però recomanable, abans de cursar aquest seminari, haver cursat l’assignatura “Reptes sociopolítics” del màster.

Amunt

Objectius del seminari:

  • Conèixer les principals teories contemporànies sobre la justícia.
  • Ser capaços d'aplicar les diferents teories de la justícia a l'anàlisi de problemàtiques o situacions específiques relacionades amb la distribució de béns, recursos, mèrits o capacitats dins d'una societat que pretén ser justa.
  • Analitzar les implicacions i els reptes que l'assoliment dels principis de justícia distributiva té en un context globalitzat.
  • Analitzar les opcions d'una justícia distributiva a nivell global.
  • Ponderar l'abast de l'enfocament distributiu de la justícia per a una societat democràtica en un context global.

Competències específiques:

  • Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigido o autònom.
  • Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de la filosofia.
  • Capacitat de realitzar judicis a partir de l'anàlisi d'un objecte d'estudi (a) sobre la base de criteris comunicables, (b) tenint en compte el context (altres persones, idees o converses), (c) de manera autocorrectiva i autocrítica.
  • Actuar de manera honesta i ètica en el treball acadèmic i professional d'acord amb els codis deontològics vigents.
  • Desenvolupar habilitats per presentar i explicar resultats de recerca produint textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes i formalment coherents.
  • Identificar i reconèixer les perspectives filosòfiques, els marcs teòrics i conceptuals, que ens poden ajudar a comprendre els reptes globals de l'actualitat.
  • Qüestionar i valorar críticament la formulació dels problemes i interrogants que se'ns plantegen, construint noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens ofereix la filosofia.
  • Analitzar críticament textos filosòfics extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals i aplicant-les a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat.
  • Comprendre i posar en diàleg tradicions filosòfiques no-occidentals amb el pensament filosòfic occidental actual i en relació a l'anàlisi dels reptes globals actuals.
  • Vincular diferents disciplines i dialogar amb diferents sabers (Interdisciplinaritat).
  • Valorar críticament les implicacions sobre la condició humana dels nous corrents ideològics, morals, polítiques, econòmiques científiques i tecnològiques que actuen al món contemporani.

Amunt

Teories filosòfiques de la justícia

  • Utilitarisme clàssic i renovat
  • Crítiques a l'utilitarisme
  • Libertarianismo
  • Teories deontològiques
  • Liberalisme igualitari
  • Comunitarisme
  • Republicanisme


Justícia distributiva: Què cal distribuir?

  • Recursos? Benestar? Béns primaris?
  • Principals enfocaments de la justícia distributiva (Rawls, G.A.Cohen, Dworkin, A.Sen, M. Nussbaum)
  • Principis de distribució: Estrictament igualitaris? Meritocráticos?
  • L'estructura de la justícia
  • Justícia: entre la diferència i la igualtat
  • La renda bàsica


Crítiques a la justícia distributiva

  • L'enfocament de les capacitats humanes
  • Crítiques feministes a l'igualitarisme liberal
  • Redistribució i reconeixement: dues dimensions de la justícia
  • El salari familiar i la igualtat de gènere

Distribució i justícia en un context global

  • Pobresa i justícia global
  • Justícia, democràcia i drets humans
  • Deures d'assistència
  • Cosmopolitisme moral i institucional
  • La gobernanza com a marc normatiu de la globalització
  • La definició de la pertinença social
  • Interdependència social
  • Sobirania

Amunt

Material Suport

Amunt

S'articulen entorn de cadascun dels següents 'nius' d'aprenentatge:

  1. Teories de la justícia: quina justícia per a quina societat?
  2. Debats contemporanis sobre la justícia distributiva
  3. Els límits de la justícia distributiva
  4. De què parlem quan parlem de justícia global?
  5. SÍNTESI: Justícia i Política

 

Amunt

- Dworkin, R. Virtud soberana. La teoría y la práctica de la igualdad. Trad. F. Aguiar y M. J. Bertomeu. Barcelona: Paidós, 2003, esp. pp.75-132.

- Gargarella, R. Las teorías de la justicia después de Rawls. Un breve manual de filosofía política. Barcelona: Ed. Paidós, 1999.

- Fraser, Nancy. Iustitia Interrupta. Reflexiones críticas desde la posición "postsocialista". Trad. M. Holguín y M. Jaramillo. Bogotá: Siglo del hombre editores y Universidad de los Andes, 1997. esp. 17-95.

____. Escalas de justicia. Trad. A. Martínez Riu. Barcelona: Herder, 2008. esp. cap 2 y 4.

____.   "Sobre la justicia" New Left Review 74, 2012. https://newleftreview.es/issues/74/articles/nancy-fraser-sobre-la-justicia.pdf

____. "Las contradicciones del capital y los cuidados". En: New Left Review 100, 2015. https://newleftreview.es/issues/100/articles/nancy-fraser-el-capital-y-los-cuidados.pdf

- Okin, Susan Moller. "Liberalismo político, justicia y género". En: Castells, Carme. Perspectivas feministas en teoría política. Barcelona: Paidós, 1996, esp. pp. 127-148.

- Nagel, Thomas. "The problem of Global Justice", Philosophy & Public Affairs 35, 2005, pp. 113-147.

- Pogge, Thomas. La pobreza en el mundo y los derechos humanos. Trad. Ernest Weikert. Barcelona: Paidós, 2005, esp. capítulo 4: "Universalismo moral y justicia económica global", pp.123-154; cap. 7: "Cosmopolitismo y soberanía", pp.215-249; y, cap. 8:"Erradicar la pobreza estructural: defensa de un dividendo global de recursos" pp.249-273.

- Rawls, John. Teoría de la justicia. Trad. de Ma. Dolores González. México: FCE, 1995, esp. capítulo 2: Los principios de la justicia.

____. Liberalismo Político. Trad. A. Domènech. Barcelona: Crítica. 2006. Esp. Conferencia 7: La estructura básica como objeto.

____. El derecho de gentes y una revisión de la idea de razón pública. Trad. Hernando Valencia Villa. Barcelona: Paidós, 1999.

- Sen, A. "Well-Being, Agency and Freedom: The Dewey Lectures 1984", The Journal of Philosophy Vol. 82, No. 4 (Apr., 1985), pp. 169-221.

____. "Desarrollo económico y libertad. Entrevista" http://www.sinpermiso.info/textos/desarrollo-econmico-y-libertad-entrevista

- Van Parijs, Philipe. ¿Qué es una sociedad justa? Introducción a la práctica de la filosofía política. Trad. de Juana Bignozzi. Barcelona: Ariel, 1993. esp. capítulo 10: ¿Qué es una sociedad justa?

- Entrevista a Philipe Van Parijs "El siglo XXI ha de crear por fin la renta básica universal". http://www.sinpermiso.info/textos/el-siglo-xxi-ha-de-crear-por-fin-la-renta-basica-universal-entrevista-a-philippe-van-parijs

- Walzer, Michael. Las esferas de la justicia. Una defensa del pluralismo y la igualdad. Trad. Heriberto Rubio. México: FCE, 1997. Específicamente, capítulos 1: la igualdad compleja; 2: la pertenencia; y, 5: el cargo.

- Young, I. M. Responsabilidad por la justicia. Trad. de: Mimiaga, Cristina y Filella, Roc. Madrid: Morata, 2011. esp. capítulo 2, 4 y 5. 

Recursos visuals:

 - Ariely, Dan:

https://www.ted.com/talks/dan_ariely_how_equal_do_we_want_the_world_to_be_you_d_be_surprised

- Vídeo de entrevista a N. Fraser sobre "la Justicia". http://www.cccb.org/es/multimedia/videos/entrevista-a-nancy-fraser/211739 

- Pogge, Thomas, conferencia http://www.cccb.org/es/multimedia/videos/justicia-democracia-y-estado-de-derecho-pobreza-y-justicia-global/212091

- Sandel. Michael. Justice: What's the Right Thing to Do? http://justiceharvard.org/justicecourse/

(El contenido básico de las conferencias está disponible también en: Sandel, M. Justicia ¿Hacemos lo que debemos? Trad. Juan Pedro Campos. Barcelona: Random House Grupo editorial, 2016).

- Shiva, Vandana. http://www.cccb.org/es/multimedia/videos/comete-el-mundo/229166

 Altres recursos:

- ¿Qué son las citas textuales y contextuales y cómo y cuándo usarlas? http://biblioteca.uoc.edu/ca/recursos/plagi-academic

- El plagio académico: http://biblioteca.uoc.edu/ca/recursos/plagi-academic  

 

Amunt

La metodologia d'ensenyament-aprenentatge utilitzada en el present Màster universitari es basa en el model educatiu de la UOC, caracteritzat per l'asincronia en espai i temps canalitzades a través d'un campus virtual. Aquesta metodologia situa a l'estudiant com a impulsor del seu propi procés d'aprenentatge a partir dels materials i recursos -adaptats a les seves necessitats- que li proporciona la UOC. Aquests recursos garanteixen que el/l'estudiant -amb l'ajuda i guia dels seus professors/es- pugui aconseguir els objectius docents i treballar les competències marcades en cadascuna de les matèries que realitza.

Per a això, l'assignatura proposa un procés d'aprenentatge basat en anàlisi de problemes i casos, acompanyat de materials (lectura, vídeos) que proporcionen les bases teòriques per a la seva elaboració.

Entre els recursos que la UOC posa a la disposició dels seus estudiants en el marc del campus virtual es destaquen els següents:

  • L'espai on es desenvolupa la docència: aula virtual.
  • Elements de planificació de la docència: el pla docent d'aprenentatge.
  • Els elements d'avaluació de l'ensenyament: proves d'avaluació contínua (PAC).
  • Persones que faciliten l'aprenentatge: professors/res.
  • Lectures d'estudi i discussió dels diferents textos que s'aniran proposant al llarg del curs.
  • Visualització de continguts audiovisuals (videos, curtmetratges, reportatges, conferències) i elaboració de resums i anàlisi dels mateixos aplicant conceptes estudiats.
  • Redacció de resums de lectura o elaboració d'un assaig curt sobre algun dels temes del curs.
  • Debats en línia sobre qüestions d'actualitat.

 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt

  1. L'avaluació contínua consta de cinc proves d'avaluació contínua (PAC). Les primeres quatre es corresponen amb cadascun dels nius d'aprenentatge. La cinquena prova, en canvi, correspon a la prova de síntesi en la qual es treballa sobre tots els continguts vistos en l'assignatura.
  2. Cadascuna de les PAC pot constar de diferents activitats (lectures, qüestionaris, anàlisis de casos, visualització de vídeos, comentaris crítics, etc.). De manera que la PAC associada al niu d'aprenentatge corresponent especifica les activitats a realitzar i els recursos disponibles per a la seva elaboració.
  3. Cadascuna de les proves té un valor de 20% sobre un total de 100%. Les PACs estan organitzades de manera seqüencial, de manera que l'estudiant pot adquirir progressivament els elements teòrics clau per al bon desenvolupament de l'anàlisi de les problemàtiques que se li suggereixen.
  4. És important tenir en compte que, la sola presentació de cada PAC no implica superar l'avaluació, sinó que la solució i elaboració de les activitats que conformen cadascuna de les PECs han de complir amb els objectius plantejats per a cadascuna d'aquestes. La solució donada a les mateixes es valorarà en virtut de la correcció de les respostes, així com de l'argumentació que les sustenti.
  5. Per aprovar l'assignatura cal obtenir una mitjana de C+ en les 5 activitats proposades. Una C- o una D obtinguda en alguna PAC pot compensar-se amb millors resultats en les següents PACs, tot dissipant l'impacte de la nota negativa.
  6. El desenvolupament de cada PAC és INDIVIDUAL tret que s'indiqui el contrari. Les respostes i/o solucions aportades han de ser individuals i originals. L'ús inadequat d'aquesta eina suposarà l'obtenció d'una D en la PAC corresponent. El plagi o còpia de qualsevol tipus pot donar lloc també a l'inici d'un procediment sancionador conforme a la normativa vigent.
  7. La UOC disposa d'eines de detecció de plagi i còpia entre estudiants.
  8. Les PECs han de ser lliurades sempre dins del termini estipulat per a això.
  9. El/la professor/a consultor/a lliurarà al final de 15 dies aproximadament, des del final del termini de lliurament de la PAC corresponent, les solucions a cada exercici acompanyat d'una retroalimentació individual i grupal.
  10. La qualificació de N s'adjudicarà als estudiants que no hagin completat un mínim de 3 PACs.

 

Amunt

Aquesta assignatura solament pot superar-se mitjançant l'avaluació contínua.

La nota final d'avaluació contínua s'obté com a resultat de cadascuna de les activitats en la seva corresponent proporció.

 

Amunt