• Descripció

Història de l'Educació Social és una assignatura que beu de diferents fonts i se sustenta en diferents enfocaments. Tal i com s'apunta en el mòdul que enceta els materials didàctics els enfocaments historiogràfics són diversos i a voltes extrauen conclusions que poden resultar contradictòries. Es poden recolzar en plantejaments filosòfics, antropològics, sociològics i psicològics diversos. Algunes de les diferents perspectives existents són presents als continguts de l'assignatura. El que cal a l'hora de plantejar-se el seu estudi és, sobretot, tenir una actitud de no deixar-se portar pels prejudicis i idees prèvies de cadascú i llegir, pensar i concloure sempre de manera argumentada i justificant les afirmacions que elaboreu en els vostres treballs de l'assignatura.

La Història és la narració dels fets realitzats per l'home en el temps passat. El que pretén l'assignatura és mostrar a l'estudiant una varietat de mirades a diferents esdeveniments passats a partir dels quals entendre alguns dels elements històrics que han configurat, en part, allò que actualment denominem Educació Social. Es tracta, doncs, d'estudiar el passat de les accions socioeducatives per a comprendre, sempre de manera incompleta i inacabada, l'educació social del present.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura Història de l'Educació Social serveix de fonament històric per entendre diferents perspectives que engloben la tasca concreta de l'Educador Social, però també algunes perspectives més àmplies com són la mirada antropològica (Antropologia pedagògica), la mirada sociopedagògica (Pedagogia social), la mirada teòrica (Teoria de l'educació), la mirada cultural (Educació intercultural), i un llarg etc. Forma part del conjunt d'assignatures d'un mòdul més ampli que fa referència als Fonaments Teòrics de l'Educació i que, a banda de les assignatures esmentades, hi trobem Ética aplicada a l'educació social, Serveis socials, Introducció a les Ciències Socials, Globalització i moviments migratoris, Sociologia de l'exclusió, Psicologia social i Psicologia del desenvolupament.

• Coneixements previs

Tot i que no és obligatori, és recomanable haver cursat l'assignatura Pedagogia social.

• Objectius i competències

Competències:
 

• Comprensió dels referents teòrics, històrics, culturals, polítics i legals que constitueixen l'ésser humà com a protagonista de l'educació
• Comprensió de la trajectòria de l'educació social i la configuració del seu camp d'identitat professional
• Gestió de la informació
• Capacitat d'anàlisi i síntesi

Objectius

• Conèixer algunes de les idees, experiències, institucions i educadors més rellevants de la història de l'educació social
• Realitzar interpretacions i recerques sobre les respostes pedagògico-educatives que les societats humanes han donat als problemes educatius al llarg de la història
• Valorar la Història com a eina per a l'educació social del segle XXI

• Utilitzar els coneixements teòrics per interpretar i comprendre els textos històrics i la realitat contemporània

• Continguts

Mòdul 1: Fonaments històrics de l'educació social: el sentit de la història

Mòdul 2: Compassió, pietat, hospitalitat. Fonaments històrics i antropològics de l'educació social

Mòdul 3: Tancament, reclusió i reinserció social (XVI-XX)

Mòdul 4: La mirada mèdica i psicològica a l'educació social

Mòdul 5: Educació popular i món obrer

Mòdul 6: L'educació social a Europa en el període d'entreguerres: 1914-1950

Mòdul 7: Assistència social i acció socioeducativa en el franquisme

Mòdul 8: La Junta de Protecció a la Infància de Barcelona

Mòdul 9: El naixement del treball comunitari

Mòdul 10: Una genealogia de l'educació social (1969-2009): formar, deformar i transformar l'Educació Social

Mòdul 11: Globalització i educació social

Mòdul 12: El taller d'història de l'educació social

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació