Llengua llatina Codi:  04.542    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Llengua llatina. Llengua, literatura i cultura és una matèria comuna dels graus d'Humanitats i de Llengua i literatura catalanes que permet, d'una banda, introduir l'estudiantat en el coneixement dels aspectes bàsics de la gramàtica de la llengua llatina, amb la finalitat de capacitar-lo per a la comprensió de textos d'extensió i dificultat mitjanes amb l'ajut del diccionari i, de l'altra, conèixer les aportacions principals de la producció escrita en aquesta llengua al llarg de la història i reflexionar sobre el seu paper en la societat i en la cultura europees a través d'una breu introducció a la seva literatura.

Amunt

En el conjunt del pla d'estudis dels graus d'Humanitats i de Llengua i literatura catalanes, la formació inicial en la llengua i la cultura llatines ofereix una base suficient per tal de poder encarar, d'una banda, altres matèries del món antic o relacionades amb el paper exercit per la tradició clàssica en la cultura occidental, així com, de l'altra,  matèries vinculades a l'evolució vers les llengües romàniques. El llatí és una llengua amb una dilatada operativitat en l'àmbit escrit (literatura, pensament, historiografia...) i en el patrimoni intel·lectual europeu i dels països de tradició occidental; consegüentment, la seva presència social i cultural i les tensions amb les llengües emergents en els diversos països en l'època medieval i moderna constitueixen un dels temes essencials de l'evolució cultural d'Europa. En aquesta assignatura s'inicia la reflexió sobre aquest aspecte tan rellevant d'història cultural que, en altres matèries, serà objecte d'aprofundiment.

Amunt

Un coneixement bàsic de la llengua i la cultura llatines (des del món antic fins a les seves derivacions medievals i modernes) permet un domini més ple de l'expressió en qualsevol altra llengua, de la mateixa manera que ens posa en contacte amb la cultura en sentit ampli de la resta de pobles de tradició occidental (per acció o per reacció, tant les metròpolis com ara els pobles que van experimentar la colonització europea), i és útil, doncs, per a qualsevol orientació en el camp cultural (art, literatura, pensament, periodisme, indústria i administració del turisme, història cultural general, història social de les llengües...).

Amunt

A banda dels que són propis de tot el grau de Llengua i literatura catalanes i del d'Humanitats -un domini suficient de la llengua escrita-, en el cas específic de Llengua llatina, tindrem molt en compte la correcta transcripció i/o traducció al català dels noms propis llatins (topònims, noms de persona, denominació d'institucions romanes) i, sobretot, l'ús correcte dels conceptes morfosintàctics que s'hi treballin, dels quals es pressuposa un coneixement previ mínim en la llengua catalana:

- correcta discriminació de les categories gramaticals;

- distinció dels diferents complements (CN, CD, CI, CC, Compl. de règim verbal, Compl. predicatiu, atribut);

- coneixement de la juxtaposició, coordinació i subordinació relativa (distinció entre subordinades relatives adjectives i subordinades relatives substantives), substantiva i adverbial.

El domini d'aquests conceptes i procediments se sobreentén reeixit, ja que el seu desconeixement en la llengua pròpia (sigui catalana o castellana) dificultarà l'assoliment de l'assignatura, l'èxit de la qual depèn en gran part de l'ús correcte dels estadis gramaticosintàctics.

 

Amunt

Tot i que l'assignatura tracta des de les bases els aspectes gramaticals de la llengua llatina, convé tenir ben consolidades les principals nocions de morfologia i sintaxi en les altres llengües d'ús habitual, i també haver repassat els conceptes bàsics que caracteritzen les llengües flexives (declinació, conjugació...), per tal de poder encarar aquesta matèria en millors condicions.

Igualment, cal tenir interès per llegir i comentar obres literàries de l'antiguitat i articles de reflexió sobre la tradició clàssica o el paper del llatí en la cultura europea.

Amunt

Objectius

Els objectius que es persegueixen amb la metodologia de treball en les proves de l'avaluació contínua són:

a) Assolir el coneixement de les principals característiques del llatí com a llengua flexiva a partir de l'adquisició d'uns continguts morfològics suficients.

b) Assimilar la metodologia d'anàlisi sintàctica com a procediment per a la comprensió correcta d'un text, després d'haver-ne identificat les estructures oracionals i d'haver-ne determinat els elements constituents.

c) Adquirir destresa en l'ús del diccionari com a instrument de suport gramatical i lèxic.

d) Confegir traduccions intel·ligibles dels textos proposats.

e) Introduir-se en algunes nocions de la literatura llatina a través d'alguna obra de les més importants que s'hi van desenvolupar.

f) Fer reflexionar sobre la pervivència del llatí (ja sigui a nivell lingüístic o literari) en la cultura occidental.

 

Competències: Grau en Humanitats

- Cerca, gestió i ús de la informació.

- Anàlisi i la síntesi.

- Comunicació escrita de manera reflexiva i argumentativa (també en un entorn virtual).

- Coneixement de la tradició cultural pròpia en la seva complexitat.

- Identificació, anàlisi i comentari crític d'obres, corrents i moviments literaris i artístics en el marc de les tradicions culturals i dels seus contextos socials.

 

Competències: Grau en Llengua i literatura catalanes (amb subcompetències)

- Cerca, gestió i ús de la informació:

   1. Cercar informació i gestionar fonts documentals.

- Anàlisi i síntesi.

- Expressió oral i escrita per a la vida acadèmica i professional:

   2. Produir textos orals i escrits clars, cohesionats i estructurats, a partir d'uns paràmetres, tot adaptant-los a un registre, social o professional, i a les necessitats del receptor.

- Coneixement de la tradició cultural pròpia en la seva complexitat.

- Anàlisi i comentari crític d'obres literàries.

- Anàlisi de textos en català i/o altres llengües en els diferents nivells estructurals.

   1. Nivells d'anàlisi interna d'una llengua, aplicacions, categories i mètodes d'anàlisi;

   4. Anàlisi de l'estructura de les oracions, d'acord amb un marc teòric o metodològic determinat;

   9. Mètodes d'estudi diacrònic de les llengües.

- Compromís ètic, respecte cap els altres i reconeixement de la diversitat:

   3. Relacionar-se amb altres persones de manera respectuosa, mitjançant una escolta empàtica i l'expressió clara i assertiva del que es creu o se sent.

 

Amunt

Gramàtica:

1. Unitat I

        1.1. Evolució històrica de la llengua llatina
        1.2. Nocions de prosòdia i pronunciació del llatí
        1.3. El llatí, llengua flexional
        1.3.1. Gènere
        1.3.2. Nombre
        1.3.3. Cas i declinació
        1.4. Característiques generals del verb llatí

2. Unitat II

2.1. Morfologia nominal
2.1.1. Primera declinació (temes en -a)
2.1.2. Segona declinació (temes en -o / -e)
2.1.3. L'adjectiu
2.1.4. Adjectius de la primera i segona declinacions
2.2. Morfologia verbal: tema de present de la veu activa (I)
2.2.1. Present d'indicatiu (veu activa)
2.2.2. Pretèrit imperfet d'indicatiu (veu activa)
2.2.3. Conjugació del verb sum (I): tema de present (mode indicatiu)
2.3. Sintaxi
2.3.1. L'ordre de paraules en la frase llatina
2.3.2. La concordança
2.3.3. Sintaxi de sum

3. Unitat III

3.1. Morfologia nominal
3.1.1. Tercera declinació
3.1.2. Tercera declinació (I): temes en consonant
3.2. Morfologia verbal: tema de present de la veu activa (II)
3.2.1. Futur imperfet d'indicatiu (veu activa)
3.2.2. Present de subjuntiu (veu activa)
3.2.3. Pretèrit imperfet de subjuntiu (veu activa)
3.2.4. L'imperatiu
3.2.5. Conjugació del verb sum (II): tema de present (modes subjuntiu i imperatiu)
3.3. Sintaxi
3.3.1. Sintaxi dels casos (I): nominatiu, vocatiu i acusatiu sense preposició
3.3.2. Concepte d'oració
3.3.3. L'oració simple

4. Unitat IV

4.1. Morfologia nominal
4.1.1. Tercera declinació (II): temes en -i
4.2. Morfologia verbal: tema de perfet de la veu activa
4.2.1. Pretèrit perfet d'indicatiu (veu activa)
4.2.2. Pretèrit plusquamperfet d'indicatiu (veu activa)
4.2.3. Futur perfet d'indicatiu (veu activa)
4.2.4. Pretèrit perfet de subjuntiu (veu activa)
4.2.5. Pretèrit plusquamperfet de subjuntiu (veu activa)
4.2.6. Conjugació del verb sum (III): tema de perfet (modes indicatiu i subjuntiu)
4.3. Sintaxi
4.3.1. Sintaxi dels casos (II): genitiu i datiu
4.3.2. Metodologia de l'anàlisi sintàctica i de la traducció
4.3.3. La coordinació d'elements dins l'oració
4.3.4. L'oració composta (I): la coordinació

5. Unitat V

5.1. Morfologia nominal
5.1.1. Adjectius de la tercera declinació
5.1.2. Graus de l'adjectiu
5.2. Morfologia verbal: tema de present de la veu passiva
5.2.1. Present d'indicatiu (veu passiva)
5.2.2. Pretèrit imperfet d'indicatiu (veu passiva)
5.2.3. Futur imperfet d'indicatiu (veu passiva)
5.2.4. Present de subjuntiu (veu passiva)
5.2.5. Pretèrit imperfet de subjuntiu (veu passiva)
5.3. Sintaxi
5.3.1. Sintaxi dels casos (III): ablatiu
5.3.2. Els complements de lloc
5.3.3. Les preposicions

6. Unitat VI

6.1. Morfologia nominal
6.1.1. Quarta declinació (temes en -u)
6.1.2. Cinquena declinació (temes en -e)
6.2. Morfologia verbal: formes nominals (I)
6.2.1. El supí
6.2.2. Els participis
6.3. Sintaxi
6.3.2. Sintaxi del participi

7. Unitat VII

7.1. Morfologia pronominal
7.1.1. Els adjectius-pronoms demostratius
7.1.2. Els pronoms relatius
7.2. Morfologia verbal: tema de perfet de la veu passiva
7.2.1. Pretèrit perfet d'indicatiu (veu passiva)
7.2.2. Pretèrit plusquamperfet d'indicatiu (veu passiva) 
7.2.3. Futur perfet d'indicatiu (veu passiva) 
7.2.4. Pretèrit perfet de subjuntiu (veu passiva) 
7.2.5. Pretèrit plusquamperfet de subjuntiu (veu passiva) 
7.3. Sintaxi 
7.3.1. L'oració composta (II): la subordinació 
7.3.2. Oracions subordinades de relatiu

8. Unitat VIII

8.1. Morfologia pronominal
8.1.1. Els pronoms personals
8.1.2. El pronom reflexiu de tercera persona
8.1.3. Els adjectius-pronoms possessius
8.2. Morfologia verbal: formes nominals (II) 
8.2.1. L'infinitiu 
8.2.3. Conjugació del verb sum (IV): formes nominals 
8.3. Sintaxi 
8.3.1. Sintaxi de l'infinitiu 

9. Unitat IX

9.1. Morfologia pronominal
9.1.1. Els adjectius-pronoms indefinits
9.2. Morfologia verbal
9.2.1. Els verbs deponents i semideponents 
9.3. Sintaxi 
9.3.1. Oracions interrogatives directes 
9.3.2. Oracions subordinades substantives 

10. Unitat X 

10.1. Morfologia pronominal
10.1.1.Els numerals
10.2. Morfologia verbal
10.2.1. Verbs compostos de sum
10.3. Sintaxi: oracions subordinades adverbials (I)
10.3.1. Concepte d'oració subordinada adverbial 
10.3.2. Oracions subordinades adverbials temporals 
10.3.3. Oracions subordinades adverbials modals 
10.3.4. Oracions subordinades adverbials comparatives

11. Unitat XI 

11.1. Els adverbis 
11.2. Morfologia verbal 
11.2.1. Verbs irregulars 
11.2.2. Verbs defectius 
11.3. Sintaxi: oracions subordinades adverbials (II) 
11.3.1. Oracions subordinades adverbials consecutives 
11.3.2. Oracions subordinades adverbials finals 
11.3.3. Oracions subordinades adverbials causals 

12. Unitat XII 

12.2. Morfologia verbal: la veu perifràstica
12.3. Sintaxi: oracions subordinades adverbials (III)
12.3.1. Oracions subordinades adverbials condicionals
12.3.2. Oracions subordinades adverbials concessives


Literatura:

1. Els gèneres literaris

1.1. La definició de gènere literari
1.2. La determinació dels gèneres literaris
1.3. Els gèneres literaris de la literatura llatina

2. Tòpics i motius de la literatura llatina

          2.1. El vi com a motiu d'inspiració poètica
          2.2. La lloança de l'edat d'or
          2.3. L'exhortació al gaudi del present: el carpe diem
          2.4. L'elogi de la vida retirada: el beatus ille

3. La poesia èpica

          3.1. Autors èpics llatins principals
          3.1.1. L'Eneida de Virgili
          3.1.2. Les Metamorfosis d'Ovidi
          3.2. Temes de la poesia èpica
          3.3. Tècniques i motius de la poesia èpica
          3.4. Pervivència de la poesia èpica

Nota important: Els continguts més rellevants que heu d'anar treballant, se us especifiquen en cada PAC. Quant a la literatura, en aquest semestre aprofundirem en uns temes determinats, indicats al tauler del professor i en les diferents activitats previstes.

Amunt

Antologia de texts de Literatura clàssica Web
Del llatí al català PDF
Civilització romana PDF
Llengua llatina. Llengua, literatura i cultura PDF
Ianva Web
Llengua llatina. Llengua, literatura i cultura. Material complementari Web
Conspectus. Punts essencials de la gramàtica llatina XML
Conspectus. Punts essencials de la gramàtica llatina DAISY
Conspectus. Punts essencials de la gramàtica llatina EPUB 2.0
Conspectus. Punts essencials de la gramàtica llatina MOBIPOCKET
Conspectus. Punts essencials de la gramàtica llatina HTML5
Conspectus. Punts essencials de la gramàtica llatina PDF

Amunt

Actualment, a la xarxa hi ha un gran nombre de planes web amb continguts i activitats que poden facilitar l'aprenentatge de la matèria. Des dels estudis us recomanem l'ús de les taules recopilatòries de la nostra assignatura:

https://materials.campus.uoc.edu/continguts/PID_00147162/index.html?ajax=true

Conspectus

Al llarg del semestre, se us facilitaran més enllaços si són necessaris per tal d'anar practicant i aprofundir el que vulgueu treballar o reforçar.

 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt