• Descripció

L'assignatura consisteix en una aproximació a la literatura catalana del segle XX en el marc de la societat de què fou producte. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

La Literatura catalana (com la Llengua catalana) fa d'espina dorsal dels Estudis de Llengua i literatura catalanes. A fi de posar unes bases sòlides que siguin vàlides per a l'estudi de la literatura que es durà a terme al llarg de tota la titulació, a més d'insistir en els continguts relatius als períodes literaris, als autors i a les seves obres, es vetllarà de manera especial pels aspectes metodològics.

• Camps professionals en què es projecta

Ensenyament reglat i no reglat, sector editorial, gestió cultural, periodisme, conservació de patrimoni, creació de continguts culturals.

• Coneixements previs

Es recomana haver cursat Literatura catalana del segle XIX.

• Objectius i competències

Competències bàsiques i generals

• Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
• Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
• Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
• Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

 Competències transversals

• Exercici de l'anàlisi i la síntesi
• Resolució de problemes i formulació de preguntes

 Competències específiques

• Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana.
• Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural.
• Anàlisi i comentari crític d'obres literàries.
• Comprensió i anàlisi de la relació en la dinàmica de la societat catalana.
• Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.  

Objectius de les competències. Resultats d'aprenentatge

• Conèixer les principals obres i autors de la literatura catalana.
• Conèixer els moviments de continuïtat i discontinuïtat en la història de la literatura catalana.
• Situar i relacionar obres i autors en el marc de la tradició literària i cultural catalana.
• Comprendre i analitzar l'evolució estètica i ideològica d'autors, períodes i moviments literaris.
• Anàlisi crítica de textos literaris representatius d'un període, moviment o autor
• Analitzar textos a partir d'una comprensió de les convencions dels diferents gèneres literaris.
• Reconèixer i analitzar les característiques ideològiques dels textos.
• Entendre com els diferents contextos històrics, culturals, institucionals o socials influeixen en la producció i interpretació dels textos.
• Saber relacionar gèneres i moviments literaris i artístics amb qüestions sociolingüístiques i amb els usos del català.
• Conèixer les etapes i els moviments principals de la història de la cultura catalana, i els seus actors més importants, així com l'evolució històrica dels diversos processos simbòlics i culturals en el context específic de la cultura catalana.
• Anàlisi i interpretació de material (dades o textos) de naturalesa complexa i de vegades ambigua.
• Resoldre problemes rellevants a la disciplina amb criteri i de manera efectiva, tot identificant, analitzant i definint els elements significatius.

• Continguts

1. El sublim i el conflicte en la narrativa modernista

• El Modernisme: moviment i estètica.
• Raimon Casellas. Els sots feréstecs.
• Víctor Català. Drames rurals.
• La crítica feminista.

2. La poesia del nou-cents. Quotidianitat i ideal

• El Noucentisme i els moviments d'Avanguarda. 
• Eugeni d'Ors i el Glosari. L'ideòleg del Noucentisme. 
• Josep Carner. La paraula en el vent.
• Joan Salvat-Papasseit. L'irradiador del port i les gavines. 
• La crítica marxista.

3. Literatura i vida en la novel·la dels anys vint i trenta

• El debat sobre la novel·la. Carles Riba. 
• Els corrents renovadors de la narrativa als anys vint i trenta. 
• Carles Soldevila i la novel·la psicològica. Fanny. 
• La Colla de Sabadell. Francesc Trabal. Judita.
• Literatura i psicoanàlisi.

4. Literatura, guerra i conflicte personal

• Joan Sales. Incerta glòria.
• La guerra com a motiu literari.

5. Veu, realitat i fantasia en el conte dels anys 50 i 60

• Pere Calders. Cròniques de la veritat oculta.
• Mercè Rodoreda. La meva Cristina i altres contes.
• La narratologia.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

La Bibliografia obligatòria i complementària (capítols de llibre, articles, vídeos, etc.), associada a cadascun dels punts del temari del curs, és consultable  a l'apartat Recursos d'Aprenentge de l'aula.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació