Literatura catalana: teoria i crítica Codi:  07.511    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Literatura Catalana: Teoria i Crítica presenta diversos autors i autores catalans del segle XX mitjançant la lectura d'alguns dels seus textos més significatius i pertanyents als distints gèneres: textos teòrics i crítics, poètics, teatrals o narratius. No s'ofereixen, però, isolats, sinó en diàleg amb textos teòrics d'altres tradicions, que han estat claus en el desenvolupament dels principals debats crítics al llarg del segle XX.

El propòsit de l'assignatura és múltiple i es desenvolupa a diversos estrats. En primer terme, us volem convidar a conèixer la producció literària dels escriptors i escriptores de la literatura catalana a través de les diverses formes de producció, conèixer-ne els interessos i propostes, analitzar-les i reflexionar-hi. En segon lloc, volem establir una relació amb els principals debats crítics que s'han desenvolupat al si de la Teoria Literària occidental al llarg del segle XX. Aquesta comparació elabora un diàleg entre uns textos i altres, un diàleg productiu que us ha de permetre adoptar noves perspectives, establir noves significacions de l'obra dels autors, en el benentès que la relació entre textos literaris i teòrics no pretén ser ni coincident, ni dependent de les escoles crítiques. Es poden observar altres tipus de relació basats, per exemple, en la discrepància, la ironia o la selecció. En definitiva, tots els textos es tracten amb la mateixa importància i independència respecte els altres, i en cap cas veurem els textos literaris catalans com simple il·lustració dels textos teòrics que llegirem.

A partir d'aquest plantejament general, a cada unitat de l'assignatura aprofundirem en una part significativa i concreta de cada escriptura, sense aspirar a conèixer l'obra d'un autor en la seva totalitat. Amb aquesta finalitat, hem fet una tria antològica d'escriptures significatives per establir-ne un programa pràctic que focalitza el seu estudi entorn d'uns temes literaris triats i posats en relleu per mitjà d'exercicis i treballs. Així, a cada unitat ens centrarem en un autor català en diàleg amb textos d'alguns dels autors més representatius de la teoria literària del segle XX.

En aquesta assignatura, doncs, aprendreu a relacionar aspectes literaris i teòrics en un marc europeu i mundial que us permetrà situar els nostres escriptors i escriptores en el context intel·lectual i cultural dels debats crítics internacionals. Amb això esperem desenvolupar la vostra capacitat de construir argumentacions complexes, sofisticades, sòlides i amb una base teòrica sobre els textos de la literatura catalana.

Amunt

Aquesta assignatura és el punt de confluència entre dues grans línies, pel que fa als estudis literaris, dintre del grau de Llengua i Literatura Catalanes: d'una banda, l'assignatura Teoria de la Literatura, i de l'altra, l'estudi dels grans períodes de la literatura catalana contemporània que heu fet a les assignatures Literatura Catalana del Segle XIX i Literatura Catalana del Segle XX.

Literatura Catalana: Teoria i Crítica, doncs, està pensada perquè pugueu integrar els coneixements adquirits tant sobre teoria de la literatura com d'història de la literatura catalana, a fi d'ajudar-vos a adoptar una perspectiva teòrica sobre textos i autors catalans i posar aquests en contacte amb aspectes fonamentals dels debats crítics del segle XX.

Amunt

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de la recerca i de les professions estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col.laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), administratiu (organització de certàmens culturals, organització i comissariat d'exposicions), publicitari, etc.

Tenint en compte que els principals actius necessaris per a la inserció laboral del filòleg són: una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per treballar amb eines informàtiques, un alt nivell de competència en la construcció de textos, la facilitat per treballar en equip i la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats, l'assignatura Literatura Catalana: Teoria i Crítica en particular i els estudis de Llengua i Literatura Catalanes en general ajuda a fornir els estudiants de molts d'aquests recursos tan valuosos.

A aquests coneixements i habilitats, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural que donen l'hàbit i el gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, la capacitat analítica i crítica, etc. que són necessàries en moltes professions dels nostres dies.

Amunt

Aquesta assignatura posa en pràctica els coneixements adquirits a Teoria de la Literatura, revisitant alguns dels textos fonamentals de la teoria literària del segle XX per posar-los al servei de la interpretació i la crítica literàries. Entenem que heu estudiat la literatura catalana dels segles XIX i XX i que heu assimilat els continguts d'Introducció a l'Estudi de la Literatura.

Amunt

És extremadament recomanable haver cursat les assignatures Introducció a l'Estudi de la Literatura i, sobretot, Teoria de la Literatura. És aconsellable haver superat Literatura Catalana del Segle XIX i Literatura Catalana del Segle XX.

 

Amunt

Amb l'estudi d'aquesta assignatura podreu assolir els objectius següents:

  1. Comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents dintre de la disciplina, fer-ne un ús productiu i respectar la pluralitat d'aproximacions teòriques i metodològiques als objectes d'estudi.
  2. Situar i relacionar obres i autors en el marc de la tradició literària i cultural catalana.
  3. Comprendre i analitzar l'evolució estètica i ideològica d'autors, períodes i moviments literaris.
  4. Entendre com els textos participen en els processos de construcció d'identitat en la cultura catalana.
  5. Conèixer les principals tendències de la teoria de la literatura i la literatura comparada des de l'inici de la disciplina.
  6. Conèixer i aplicar les teories i els mètodes d'estudi de la literatura.
  7. Reflexió teòrica i metacrítica en relació amb la literatura.
  8. Conèixer els principals marcs teòrics i conceptuals en l'estudi de la subjectivitat.
  9. Entendre el paper del llenguatge en la producció simbòlica.
  10. Analitzar com els textos literaris i audiovisuals i altres productes culturals reflecteixen, influeixen i participen en els processos de construcció de la subjectivitat i la identitat, especialment pel que fa al gènere, la sexualitat, la nació o la classe.
  11. Analitzar les formes en què els textos literaris i audiovisuals i altres productes culturals són un efecte i participen de les relacions de poder i de les lluites ideològiques per l'hegemonia.
  12. Argumentar idees complexes de manera clara, coherent i persuasiva sobre textos, discursos i fenòmens lingüístics i culturals, fent servir els diversos gèneres que hi ha a la disciplina.
  13. Utilitzar correctament la bibliografia pertinent, citar adequadament les fonts mitjançant l'ús coherent de les convencions bibliogràfiques establertes i integrar les citacions a la pròpia argumentació.
  14. Anàlisi i interpretació de material (dades o textos) de naturalesa complexa i de vegades ambigua.

L'assoliment d'aquests objectius s'emmarca en el treball de les següents competències del grau de Llengua i Literatura Catalanes:

  • Establiment de relacions entre coneixements teòrics dintre i fora de la disciplina.
  • Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana.
  • Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural.
  • Anàlisi de textos, discursos i fenòmens des d'una perspectiva teòrica i comparada.
  • Comprensió i anàlisi de la relació entre cultura i identitat.
  • Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.
  • Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals.
  • Expressió escrita per a la vida acadèmica i professional.
  • Exercici de l'anàlisi i la síntesi.

Amunt

Hem organitzat aquesta assignatura en tres unitats, cadascuna d'elles associada a un autor català (Gabriel Ferrater, Mercè Rodoreda i Josep Maria Benet i Jornet), un gènere literari i una tendència o escola de la teoria literària (a triar entre dues) amb alguns dels seus autors principals. Les lectures obligatòries us les haureu de procurar o demanar en préstec a la biblioteca; els textos teòrics estaran disponibles a l'aula (vegeu l'apartat de Bibliografia i fonts d'informació, més avall). 

Unitat 1: Poetes. Gabriel Ferrater.  Formalisme / Teoria de la recepció

Unitat 2: Narradors. Mercè Rodoreda, Feminismes / Psicoanàlisi

Unitat 3: Dramaturgs i assagistes. Josep Maria Benet i Jornet, Marxisme / Estudis Culturals

Lectures obligatòries: 

  • Ferrater, Gabriel (1968). Les dones i els dies. Barcelona: LaButxaca, 2010. 
  • Rodoreda, Mercè (1958, 1967, 1978, 1980). Tots els contes. Barcelona: LaButxaca, 2011. 
  • Benet i Jornet, Josep Maria (1977). "La revolta de les bruixes". Teatre reunit, 8. Barcelona: Arola, 2019, 119-156.

Amunt

Activitats i textos de Literatura catalana: teoria i crítica Web
Rotger, Neus (coord). L'ABC dels Estudis Literaris. Termes crítics per a l'estudi de la literatura. Barcelona: Oberta Publishing, 2016. Audiovisual

Amunt

Aquesta assignatura disposa de dos tipus de material. D'una banda, els textos teòrics que trobareu a l'apartat de Recursos de l'aula. D'altra banda, els mòduls del material escrit de l'assignatura. Els mòduls (a banda de l'introductori) consten de diversos capítols cadascun dels quals està dedicat a un autor diferent, i, més en concret, a un text determinat on l'autor formula la seva poètica (només en uns pocs casos són dos o més els textos triats). Cada capítol consta, en primer lloc, de la transcripció (total o parcial) del text de l'autor triat, i, a continuació, d'un comentari on es contextualitzen i s'analitzen les principals idees i conceptes de la poètica que l'autor formula en el text.

L'assignatura es completa amb una pàgina web on trobareu diversos textos complementaris d'alguns dels autors, als quals es fa remissió des del mòduls del material escrit. Uns quants d'aquests textos són de creació (generalment poemes) que il·lustren alguns dels aspectes comentats sobre l'obra d'un autor. La resta són textos teòrics semblants als que s'analitzen als diferents capítols de l'assignatura. Al final de cada mòdul consta una petita bibliografia per a cadascun dels autors estudiats en els capítols. Aquesta bibliografia no és general sobre la vida i l'obra de cada autor, sinó que se centra, específicament, en l'estudi de la seva poètica o concepció de la literatura.

A més, el professorat us proporcionarà unes orientacions per a la lectura i l'estudi, corresponents a cada unitat de l'assignatura, que inclouran suggeriments bibliogràfics específics.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt