Edició de textos catalans Codi:  07.521    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Edició de textos catalans forma part del programa dels estudis de Llengua i Literatura Catalanes. El filòleg és, etimològicament, aquell que estima les paraules, i la filologia s'ha d'entendre com la tècnica de recuperació, edició i hermenèutica dels textos conservats. En aquesta assignatura, doncs, ens proposem descriure i posar en pràctica els mecanismes de recuperació i edició de textos. Aquest és un propòsit que ha d'interessar tant l'estudiós de la llengua com el de la literatura, perquè l'edició de textos és la feina més completa que pot fer un filòleg. 

D'altra banda, l'edició és el pas ineludible per a la divulgació d'un text i el seu futur estudi, de manera que és necessari conèixer les característiques i el procés d'edició d'una obra com a requisit imprescindible per analitzar-lo. Per bé que els escriptors catalans, durant segles, han usat diverses llengües vehiculars en la seva producció, en els estudis de Llengua i Literatura Catalanes ens ocupem únicament de les obres escrites en llengua catalana; amb tot, l'editor de textos catalans ha de ser conscient que hi ha textos plurilingües que demanen competència en les altres llengües habituals dels escriptors catalans (llatí, castellà, francès i italià, bàsicament). 

Amunt

Professionalment, l'assignatura es projecta bàsicament en els camps de l'edició, la difusió, la recerca i la història de la llengua, la cultura i la literatura. Pel tractament que s'hi fa, s'orienta no només al treball individual sinó també en equip. 

Amunt

No cal tenir coneixements previs sobre aquesta matèria, però és útil tenir nocions d'història de la llengua i d'història cultural i de la literatura.

El grau de domini de la llengua escrita (expressió i normativa) es tindrà en compte en aquesta assignatura, com en totes, des del primer moment. En cas d'estudiants amb dèficits importants se n'informarà l'estudiant mateix, el seu tutor i el professor responsable de l'assignatura, a fi que li recomanin formacions complementàries en aquest terreny i l'adverteixin que la persistència dels dèficits al final del semestre pot comportar que no se superi l'Avaluació Continuada.

Amunt

És útil cursar simultàniament qualsevol de les matèries obligatòries o troncals d'història de la literatura catalana.

Amunt

L'assignatura té dos grans objectius. El primer, i més evident, és el de conèixer els mecanismes pels quals es pot editar un text i divulgar-lo, sigui partint d'un suport escrit —com pot ser un còdex medieval o un manuscrit d'autor, sigui partint de la transmissió oral com pot ser la cançó tradicional— o bé del suport electrònic. Per fer aquesta feina, s'han d'utilitzar unes determinades pautes i unes eines i mecanismes que la ciència filològica ha anat desenvolupant al llarg, sobretot, d'un segle i escaig ençà. Eines i mecanismes que s'han d'aplicar partint tant d'un coneixement efectiu de l'evolució de la llengua i de la normativa, com també d'un coneixement de la història del suport i de la transmissió de textos. L'altre gran objectiu, potser més abstracte, però tant o més important, és que l'estudiant assoleixi un "criteri". La filologia, com qualsevol altra disciplina del coneixement, no ha estat innocent. La tria de determinats mecanismes fa que l'edició d'un text sigui un procés sempre subjectiu i sensible a la crítica. Desitgem que l'estudiant, després d'haver cursat aquesta assignatura, no tan sols conegui els mecanismes per a l'edició d'un text en llengua catalana, sinó també que assoleixi un esperit crític suficient per poder avaluar la qualitat filològica i els propòsits dels textos que li arribin a través d'un suport escrit o d'una pantalla.

Aquesta assignatura, d'altra banda, ha de proporcionar uns coneixements aplicables a qualsevol estudi sobre literatura o llengua catalana. Durant els estudis de Llengua i literatura catalanes s'haurà de tractar amb textos editats, amb objectius i procediments ben diversos. Una bona edició crítica és indispensable per a estudiar un autor o una època. L'edició ha de ser, doncs, un tema recurrent. 

Competències bàsiques

  1. Anàlisi de textos en català o altres llengües en els diferents nivells estructurals.
  2. Aplicació de coneixements de llengua, literatura, lingüística i processament del llenguatge en activitats específiques dels àmbits de l'assessorament lingüístic i les indústries culturals.

Competències específiques

  1. Saber quins són els nivells d'anàlisi interna d'una llengua, quins en són els objectius i les aplicacions, i quines categories i mètodes d'anàlisi es fan servir.
  2. Conèixer els mètodes de l'estudi diacrònic de les llengües i saber analitzar un text català des d'una perspectiva diacrònica, i per tant situar-lo en el temps d'acord amb els seus trets formals.
  3. Aplicar les convencions de correcció d'originals i proves d'impressió intermèdies del procés editorial.
  4. Conèixer els processos de producció, distribució i consum de les obres literàries.
  5. Conèixer i saber aplicar els principis i mètodes de la crítica textual a l'edició de textos literaris. 

Competències transversals

  1. Exercici de l'anàlisi i la síntesi.
  2. Resolució de problemes i formulació de preguntes.
  3. Treball individual i en equip.

Competències transversals específiques

  1. Anàlisi i interpretació de material (dades o textos) de naturalesa complexa i de vegades ambigua.
  2. Resoldre problemes rellevants a la disciplina amb criteri i de manera efectiva, tot identificant, analitzant i definint els elements significatius.
  3. Treballar i aprendre de manera autònoma, i decidir amb criteri propi les estratègies per assolir els objectius previstos.

Amunt

 

El curs s’estructura en cinc reptes, pensats per anar introduint de forma gradual l’estudiant en el món de l’edició filològica i de les diverses tècniques i models d’edició existents. Els cinc reptes són els següents:

 

1.     Introducció a l'edició de textos

2.     La història i la transmissió del text

3.     L'edició paleogràfica o diplomàtica

4.     L'edició diplomaticointerpretativa

5.     L'edició regularitzada i l’edició crítica

 

Amunt

Rotger, Neus (coord). L'ABC dels Estudis Literaris. Termes crítics per a l'estudi de la literatura. Barcelona: Oberta Publishing, 2016. Audiovisual
Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic Web

Amunt

El material de l'assignatura és fonamentalment el llibre V. Martínez Gil (coord.), Models i criteris de l'edició de textos (Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, 2013), consultable des de l'aula en versió EPUB. És un material que pretén abastar tots els objectius d'aprenentatge que es marca l'assignatura. Pel que fa a la teoria, hi trobareu tot allò que se us demana per tal de superar i obtenir la nota en cada un dels exercicis de l'avaluació continuada. La informació que proporciona el manual de l'assignatura s'ha de completar amb la bibliografia obligatòria, disponible als Recursos d'aprenentatge de l'aula.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt