• Descripció

Quin paper juga el Barça en la construcció de la identitat catalana? Per què la gastronomia té una importància creixent en la cultura? Com s'ha arribat a les formes contemporànies de música popular catalana? I de quina manera el gènere i la sexualitat donen forma a aquests discursos i manifestacions de la cultura, i a l'experiència que en tenim? En aquesta assignatura us proposem anar més enllà de l'estudi de la llengua i la literatura i endinsar-vos en l'anàlisi de la cultura catalana en un sentit més ampli. Així, amb Estudis Culturals Catalans volem complir una doble funció. D'una banda, us presentem el nou camp interdisciplinari dels Estudis Culturals i us proporcionem elements per reflexionar sobre la cultura. D'altra banda, us oferim un marc dintre el qual explorar diversos aspectes rellevants de la cultura catalana, com els discursos sobre la catalanitat, el menjar, l'esport o el cinema. En aquest sentit, l'assignatura és un complement útil a l'estudi de la llengua i la literatura, i us dóna l'oportunitat de passar revista a qüestions tan importants com la identitat, el poder, la vida quotidiana o la relació entre tradició i canvi.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Estudis Culturals Catalans forma part de la matèria d'Estudis Culturals del grau de Llengua i Literatura Catalanes. Té assignats 6 crèdits ECTS, equivalents a una càrrega lectiva de 150 hores. És una assignatura optativa, i forma part de la menció social i cultural del grau.

• Camps professionals en què es projecta

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura i la cultura. Més enllà de la recerca i de les professions estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), administratiu (organització de certàmens culturals, organització i comissariat d'exposicions), publicitari, etc.

Tenint en compte que els principals actius necessaris per a la inserció laboral de l'especialista en estudis catalans (llengua, literatura i cultura) són: una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per treballar amb eines informàtiques, un alt nivell de competència en la construcció de textos, la facilitat per treballar en equip i la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats, l'assignatura Estudis Culturals Catalans en particular i els estudis de Llengua i Literatura Catalanes en general ajuda a fornir els estudiants de molts d'aquests recursos tan valuosos.

A aquests coneixements i habilitats, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural que donen l'hàbit i el gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, la capacitat analítica i crítica, etc. que són necessàries en moltes professions dels nostres dies.

• Coneixements previs

Aquesta assignatura no pressuposa coneixements previs, però el vostre rendiment serà millor si heu assimilat els continguts de Teoria de la Literatura.

• Informació prèvia a la matrícula

Per cursar aquesta assignatura es recomana haver superat Teoria de la Literatura (o el seu equivalent en la llicenciatura de Filologia Catalana: Teoria Literària II).

• Objectius i competències

Mitjançant l'estudi d'aquesta assignatura podreu assolir els següents objectius:

1. Relacionar els coneixements de la disciplina amb altres camps del saber.
2. Aplicació del pensament crític als objectes d'estudi de la disciplina, i replantejament de les idees i els judicis, tant propis com aliens, sobre aquests objectes.
3. Comprendre la complexitat del concepte de «cultura» i del seu desenvolupament
4. Comprendre i analitzar els processos de construcció de les identitats mitjançant la cultura, i els contenciosos simbòlics que impliquen aquests processos.
5. Comprendre i analitzar la relació entre discurs, cultura i identitat.
6. Comprendre i analitzar els contextos de construcció de la identitat en la cultura catalana.
7. Comprendre i analitzar els processos materials i simbòlics de creació dels significats culturals, així com els interessos econòmics, socials, ideològics o polítics que hi ha subjacents a la presentació de formes i continguts culturals.
8. Comprendre i analitzar els processos de reproducció cultural.
9. Comprendre i analitzar els processos simbòlics i materials d'intercanvi, distribució i recepció de la cultura.
10. Comprendre i analitzar els processos de dominació i resistència en la cultura i els seus efectes en la producció i recepció de significats culturals.
11. Comprendre i analitzar les maneres en què el cos intervé i és afectat pels processos de dominació i resistència, de reproducció cultural i de creació de significats culturals.
12. Comprendre que la posició social dels individus, les desigualtats d'accés a les diferents formes de capital i el paper de les institucions intervenen en els processos de reproducció cultural, de dominació i resistència, i d'intercanvi, distribució i recepció de la cultura, com també en la creació de significats culturals.
13. Comprendre i analitzar la dimensió espacial (local/nacional/global, moviments demogràfics, construcció i representació de l'espai, etc.) dels processos de reproducció cultural, de dominació i resistència, d'intercanvi, distribució i recepció de la cultura, i de creació de significats culturals.
14. Comprendre com els diferents contextos socials i culturals afecten la naturalesa del llenguatge i el significat.
15. Analitzar com els textos literaris i audiovisuals i altres productes culturals reflecteixen, influeixen i participen en els processos de construcció de la subjectivitat i la identitat, especialment pel que fa al gènere, la sexualitat, la nació o la classe.
16. Analitzar les formes en què els textos literaris i audiovisuals i altres productes culturals són un efecte i participen de les relacions de poder i de les lluites ideològiques per l'hegemonia.
17. Analitzar els diferents tipus de textos i productes a partir de les condicions materials i institucionals de producció, distribució i consum de la cultura.
18. Analitzar els diferents tipus de textos i productes en funció dels processos de recepció que els afecten.
19. Cercar informació i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient.
20. Anàlisi i interpretació de material (dades o textos) de naturalesa complexa i de vegades ambigua.
21. Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, i aplicar de manera crítica mètodes, marcs conceptuals i recursos apropiats per a explorar i respondre les preguntes.

L'assoliment d'aquests objectius s'emmarca en el treball de les següents competències del grau de Llengua i Literatura Catalanes:

• Establiment de relacions entre coneixements i models teòrics dintre i fora de la disciplina.
• Aplicació del pensament crític als objectes d'estudi de la disciplina, i replantejament de les idees i els judicis, tant propis com aliens, sobre aquests objectes.
• Comprensió i anàlisi de la relació entre cultura i identitat.
• Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.
• Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals.
• Cerca, gestió i ús de la informació.
• Exercici de l'anàlisi i la síntesi.
• Resolució de problemes i formulació de preguntes.

• Continguts

Hem organitzat els continguts d'aquesta assignatura en quatre unitats, cadascuna d'elles centrada al voltant d'un aspecte rellevant per als Estudis Culturals Catalans. Cada unitat consisteix en l'estudi i discussió de textos teòrics i estudis de cas que us oferiran una visió general sobre la complexitat de la disciplina dels estudis culturals i sobre la varietat i la complexitat de la cultura i la societat catalanes. Tant les lectures com les activitats que us proposem estan enfocades perquè, tot qüestionant-vos nocions preconcebudes, arribeu a una nova percepció de la complexitat de la cultura en qualsevol de les seves formes i expressions. Aquesta assignatura té un èmfasi temàtic i està plantejada per afavorir l'anàlisi d'una àmplia gama d'estudis sobre la producció cultural a Catalunya. Estudiarem, per tant, qüestions relacionades amb la música popular, els castells, el menjar i la cuina, el cinema, l'esport i el futbol, etc. El fil conductor que dóna coherència al conjunt de les unitats és la construcció de la identitat catalana.

Els continguts de l'assignatura són els següents:

Unitat 1: Cultura: tradicional/popular

Unitat 2: Menjar: El gust de la nació

Unitat 3: Cinema: La subjectivitat projectada

Unitat 4: Esports i identitats

Els materials d'aprenentatge de l'assignatura consisteixen en un dossier de lectures que segueix el mateix esquema i que està, doncs, organitzat en quatre unitats. El dossier amb les lectures obligatòries es troba a l'aula virtual (Materials i fonts d'informació) i consisteix en un recull de textos teòrics i analítics precedits d'una introducció de Robert A. Davidson. Us aconsellem que llegiu els articles del recull tenint sempre ben present la introducció de Davidson, ja que el seu text us ajudarà no només a contextualitzar millor les lectures seleccionades, sinó també a tenir una visió de conjunt de la nostra assignatura. La selecció de textos és la següent:

Unitat 1

• Peter Burke, ¿Qué es la historia cultural?
• Mikita Brottman, Introducció: Alta teoria, baixa cultura
• Josep Gifreu, Cultura, comunicació i dependència
• Salvador Giner, Lluís Flaquer, Jordi Busquet i Núria Bultà, La cultura catalana: dimensions i dinàmica

Unitat 2

• Roland Barthes, Por una psico-sociología de la alimentación contemporánea
• Robert Davidson, El terroir i Catalunya
• Javier Pérez Escohotado, Teoría de la tapa o la franquicia como problema
• Josep Pla, El que hem menjat

Unitat 3

• Àngel Comas, Panorama de vint anys de cinema a Catalunya
• Josep-Anton Fernàndez, Travessar la fantasia de la normalització

Unitat 4

• Joan J. Artells, Els inicis d'una història
• Richard Giulianotti, Camps de futbol: relació emocional i control social
• Manuel Vázquez Montalbán, Barça! Barça! Barça! Más allá del fútbol
• Joan J. Artells, Arqueologia i subcultura

Les altres lectures que apareixen a l'apartat de Fonts d'Informació són textos que us ajudaran a complementar tots els aspectes que anirem tractant en les diferents unitats que us proposem. Cada estudiant completarà les seves lectures segons els temes dels treballs que hagi escollit (PAC2, PAC3 i PAC4, vegeu apartat d'Avaluació del Pla docent). De cara a la prova de síntesi (vegeu Avaluació), el consultor notificarà oportunament en un missatge al Tauler quines altres lectures dels materials caldrà fer.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els materials de l'assignatura consisteixen en una selecció de lectures i una introducció a cura de Robert A. Davidson (2014). Trobareu una tria de textos teòrics rellevants per als temes estudiats, així com alguns estudis crítics sobre la cultura catalana, que podem considerar com a estudis de cas.

A més dels materials d'aprenentatge, la consultora us anirà indicant altres fonts (documents acadèmics, vídeos, etc.) fàcilment consultables a la xarxa i que us serviran per anar aprofundint els diferents temes en què estan dividits les unitats.

Finalment, la consultora us guiarà en la vostra tasca de recerca de bibliografia i l'elaboració de l'assaig final que és l'objectiu d'aquesta assignatura (vegeu Avaluació continuada, PAC2, PAC3 i PAC4) .

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació