• Descripció

En aquesta assignatura tractarem un dels eixos més importants en la construcció de les identitats: el gènere i la sexualitat. Analitzarem les maneres en què la literatura i altres productes i pràctiques culturals reflecteixen la feminitat, la masculinitat o el desig, però també les formes en què contribueixen a construir-los o llocs que fan possible la resistència a discursos dominants sobre el cos i els seus usos. Al llarg del semestre adquirireu els conceptes necessaris per a aquesta reflexió, que durem a terme en els àmbits de la història, l'esport, la literatura, el cinema i l'espectacle. L'assignatura, doncs, us proposa complementar la vostra visió de la literatura i la cultura catalanes contemporànies, i us ajudarà a descobrir tradicions amagades, així com problemàtiques que mostren la complexitat de la nostra cultura.

Algunes de les activitats d'aquesta assignatura es duran a terme mitjançant l'eina Folio (consulteu l'apartat Metodologia, més avall).

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Gènere i sexualitat en la cultura catalana forma part de la matèria d'Estudis Culturals del grau de Llengua i Literatura Catalanes. Té assignats 6 crèdits ECTS, equivalents a una càrrega lectiva de 150 hores. És una assignatura optativa, i forma part del perfil d'optativitat social i cultural del grau.

• Camps professionals en què es projecta

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura i la cultura. Més enllà de la recerca i de les professions estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), administratiu (organització de certàmens culturals, organització i comissariat d'exposicions), publicitari, etc.

Atès que els principals actius necessaris per a la inserció laboral de l'especialista en estudis catalans (llengua, literatura i cultura) són: una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per treballar amb eines informàtiques, un alt nivell de competència en la construcció de textos, la facilitat per treballar en equip i la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats, l'assignatura Gènere i sexualitat en la cultura catalana en particular i els estudis de Llengua i Literatura Catalanes en general ajuden a fornir els estudiants de molts d'aquests recursos tan valuosos.

A aquests coneixements i habilitats, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural que donen l'hàbit i el gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, la capacitat analítica i crítica, etc., que són necessàries en moltes professions dels nostres dies.

• Coneixements previs

Aquesta assignatura no pressuposa coneixements previs, però el vostre rendiment serà millor si heu assimilat els continguts de Teoria de la literatura i si prèviament heu cursat Literatura catalana: Societat i cultura (fins al 2021: Literatura, cultura i societat a Catalunya).

• Informació prèvia a la matrícula

Per cursar aquesta assignatura es recomana haver superat Teoria de la literatura i Literatura catalana: Societat i cultura (fins al 2021: Literatura, cultura i societat a Catalunya).

Aquesta assignatura només es pot superar mitjançant l'Avaluació contínua. No hi ha examen ni prova de síntesi.

• Objectius i competències

Mitjançant l'estudi d'aquesta assignatura podreu assolir les següents competències i objectius del grau de Llengua i Literatura Catalanes:

CE2: Establiment de relacions entre coneixements i models teòrics dintre i fora de la disciplina.

• 2.2. Relacionar els coneixements de la disciplina amb altres camps del saber.

CE13: Comprensió i anàlisi de la relació entre cultura i identitat.

• 13.2. Conèixer els principals marcs teòrics i conceptuals en l'estudi de la subjectivitat.
• 13.3. Comprendre i analitzar els processos de construcció de les identitats mitjançant la cultura, i els contenciosos simbòlics que impliquen aquests processos.
• 13.4. Comprendre i analitzar la relació entre discurs, cultura i identitat.
• 13.5. Comprendre i analitzar els contextos de construcció de la identitat en la cultura catalana.

CE14: Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.

• 14.4. Comprendre i analitzar els processos de reproducció cultural.
• 14.5. Comprendre i analitzar els processos simbòlics i materials d'intercanvi, distribució i recepció de la cultura.
• 14.6. Comprendre i analitzar els processos de dominació i resistència en la cultura i els seus efectes en la producció i recepció de significats culturals.
• 14.7. Comprendre i analitzar les maneres en què el cos intervé i és afectat pels processos de dominació i resistència, de reproducció cultural i de creació de significats culturals.

CE15: Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals.

• 15.1. Comprendre com els diferents contextos socials i culturals afecten la naturalesa del llenguatge i el significat.
• 15.2. Comprendre com les diferents normes i perspectives culturals influeixen en aspectes de judici i valoració.
• 15.3. Analitzar com els textos literaris i audiovisuals i altres productes culturals reflecteixen, influeixen i participen en els processos de construcció de la subjectivitat i la identitat, especialment pel que fa al gènere, la sexualitat, la nació o la classe.
• 15.4. Analitzar les formes en què els textos literaris i audiovisuals i altres productes culturals són un efecte i participen de les relacions de poder i de les lluites ideològiques per l'hegemonia.

CT5:  Resolució de problemes i formulació de preguntes.

• 5.2. Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, i aplicar de manera crítica mètodes, marcs conceptuals i recursos apropiats per a explorar i respondre les preguntes.

CT8: Actualització permanent i adaptació a noves situacions.

• 8.2. Aprendre i actualitzar-se permanentment a partir de la reflexió sobre el propi aprenentatge i en funció de les pròpies necessitats personals i professionals, presents i futures.

CT9: Compromís ètic, respecte envers els altres i reconeixement de la diversitat.

• 9.2. Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat cultural i lingüística, i promoure la igualtat entre els gèneres i entre les orientacions sexuals.

• Continguts

Hem organitzat aquesta assignatura en quatre unitats, que llistem més avall. La primera proporciona els conceptes i el marc teòric necessari per a l'estudi del gènere i la sexualitat en la literatura i la cultura, mentre que les següents unitats tracten de diversos aspectes rellevants, tant històrics com relatius a diversos àmbits de la producció i les pràctiques culturals.

Pel que fa als materials de l'assignatura, us proposen reflexionar sobre la literatura i la cultura catalanes des de la perspectiva del gènere i la sexualitat, és a dir, de com intervé el cos en els processos de construcció de les identitats i en els processos de dominació i resistència; i de com contribueixen la literatura i altres formes de producció cultural a definir els discursos sobre la feminitat i la masculinitat, sobre els usos socialment acceptables del cos, sobre la norma i la transgressió sexuals... Entrem, doncs, en un terreny molt ampli, que en els estudis sobre llengües i cultures ha tingut, internacionalment, un gran recorregut en els últims quaranta anys. En el cas dels estudis catalans, i malgrat la densitat que tenen dins la cultura catalana les temàtiques relacionades amb el gènere i la sexualitat (pensem, per exemple, en la importància de la literatura escrita per dones en el conjunt de la nostra tradició literària, o en la centralitat d'un director com Ventura Pons en el cinema català), la nostra disciplina, tal com s'ha practicat habitualment en els Països Catalans, no ha prestat una gran atenció a aquestes qüestions. D'acord amb la vocació innovadora i universalista del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, aquesta assignatura us vol proposar un estudi sistemàtic, alhora teoritzat i amb una base històrica, de la nostra cultura des de la perspectiva dels estudis de gènere i sexualitat.

A l'hora d'estructurar els continguts de la matèria, hem procurat mantenir un equilibri entre la teoria (que ens forneix els conceptes i les idees necessaris per a comprendre i analitzar els fenòmens que estudiarem), la història (que ens mostra radicalment el caràcter construït del gènere i la sexualitat, és a dir, de les maneres com percebem, expliquem i regulem els usos i la presentació del cos) i els textos, tant si són literaris com cinematogràfics (que reflecteixen aquests processos de construcció discursiva, però que alhora hi participen activament). En els sis mòduls que componen aquests materials trobareu conceptes teòrics, aspectes de la història social i cultural de Catalunya, de la literatura, del cinema i de les arts de l'espectacle. En alguns casos, les autores i els autors —especialistes de gran prestigi en els àmbits d'estudi respectius, i en determinats casos pertanyents a la catalanística internacional— ens descobreixen històries i vides oblidades que amb aquesta assignatura volem ajudar a recuperar i a reconèixer.

Així doncs, en el primer mòdul, "Gènere, cos i sexualitat en els estudis literaris i culturals", Marta Segarra ens proposa una introducció als principals conceptes i tendències en l'estudi del gènere i la sexualitat en la literatura i la cultura, a més d'una síntesi de l'evolució de les teories feminista i queer en les últimes dècades. A continuació, Mary Nash, a "El moviment feminista a Catalunya: acció i pensament", presenta una breu història del moviment feminista català des del final del segle XIX, de les principals qüestions que el preocupaven en cada moment històric, i de l'evolució de la situació de la dona catalana en aquest segle i escaig.

El tercer i el quart mòduls de l'assignatura combinen la història cultural i la història de la literatura. A "Gènere, cos i modernització: dones escriptores i la cultura física i de l'esport en la Catalunya dels anys trenta", P. Louise Johnson ens descobreix la importància que va tenir la cultura de l'esport en els debats intel·lectuals de la Catalunya dels anys trenta, i ens mostra el paper que hi van acomplir les dones periodistes i escriptores emergents que, com Anna Maria Martínez Sagi i Anna Murià, combinaven la pràctica de l'esport amb l'activisme feminista. Per la seva banda, a "L'altra tradició: les escriptores catalanes del segle XX", Lluïsa Julià ens ofereix una història de la literatura catalana escrita per dones en el segle XX, i ens mostra les línies genealògiques que enllacen Víctor Català amb Mercè Rodoreda i Montserrat Roig fins a les narradores actuals, i que van de Maria Antònia Salvà a Clementina Arderiu, i d'aquesta a Maria-Mercè Marçal.

Finalment, en els mòduls cinc i sis entrem en el terreny del cinema, de la història social i cultural i de les arts de l'espectacle, i fem un gir cap a la masculinitat (que també és una construcció cultural que cal analitzar com a tal) i cap a l'homosexualitat. A "Masculinitats en el cinema català", Jaume Martí-Olivella examina tres temes cabdals en la representació de la masculinitat en el cinema català: els models d'home en el matrimoni, la pubertat i l'adolescència, i el subjecte gai, a partir de l'anàlisi de pel·lícules concretes d'alguns dels principals cineastes catalans (Francesc Betriu, Cesc Gay, Agustí Villaronga i Ventura Pons). I a "Homosexualitat i cultura a Catalunya: Vides trans a Barcelona (1914-1978)", Rafael M. Mérida recupera l'experiència de les persones que, en unes dècades clau de la història de Barcelona, van viure a la frontera dels gèneres i van transgredir la norma social que definia el que era acceptat com a masculí i com a femení. En el seu relat, estructurat en tres moments històrics, Mérida relliga la història social del Barri Xinès, les sales d'espectacles, algunes de les principals figures trans i la representació literària i cinematogràfica d'aquesta part de la cultura catalana.

Tots aquests continguts els hem organitzat en quatre unitats de treball i avaluació a l'aula:

Unitat 1  Gènere, cos i sexualitat en els estudis literaris i culturals

Lectures obligatòries:

• Mòdul 1 dels materials: "Gènere, cos i sexualitat en els estudis literaris i culturals"
• Judith Butler (2000), "Imitació i insubordinació de gènere"
• Adrienne Rich (1982), "Heterosexualitat obligatòria i existència lèsbica"
• Monique Wittig (1980 i 1989), "El pensament hètero" i "Sobre el contracte social"

Unitat 2   La lluita feminista a Catalunya (segle XX)

Lectures obligatòries:

• Mòduls 2 i 3 dels materials: "El moviment feminista a Catalunya: acció i pensament" i "Gènere, cos i modernització: dones escriptores i la cultura física i de l'esport en la Catalunya dels anys 30"
• Louise Johnson (2007), "Les escriptores i la cultura física a la Catalunya de preguerra"
• M. Aurèlia Capmany (1966), "L'emancipació de la dona, privilegi de la classe burgesa" i "L'actitud de la dona, avui"
• M. Aurèlia Capmany (1978), El feminisme, ara"
• Mary Nash (2007), "Feminisme català i presa de consciència de les dones"

Unitat 3   L'altra tradició: les escriptores catalanes del segle XX

Lectures obligatòries:

• Mòdul 4 dels materials: "L'altra tradició: les escriptores catalanes del segle XX"
• Caterina Albert, La infanticida, "Ombres" i "Carnestoltes"
• Maria-Mercè Marçal (1985), Llengua abolida (selecció de poemes)
• Maria-Mercè Marçal (1989), "Qui sóc i per què escric", "Fragments del discurs sobre l'autoritat femenina", "La passió amorosa" i "Sota el signe del drac"
• Montserrat Roig, L'hora violeta

Unitat 4   Masculinitats i (homo)sexualitat

Lectures obligatòries:

• Mòduls 5 i 6 dels materials: "Masculinitats en el cinema català" i "Homosexualitat i cultura a Catalunya: Vides trans a Barcelona (1914-1978)"
• Rafael Mérida Jiménez (2008), "Memòria marginada, memoria recuperada: escrituras trans"
• Lynne Segal (2008), "Los hombres tras el feminismo: ¿Qué queda por decir?"
• Ventura Pons (dir.), Ocaña, retrat intermitent.
• Ventura Pons (dir.), Amic/Amat.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els materials d'aquesta assignatura estan organitzats en sis mòduls, escrits per especialistes reconegudes en l'estudi del gènere i la sexualitat en la literatura i la cultura. Els mòduls estan disponibles a l'aula en format PDF i web, i són els següents:

1. Gènere, cos i sexualitat en els estudis literaris i culturals (Marta Segarra)
2. El moviment feminista a Catalunya: Acció i pensament (Mary Nash)
3. Gènere, cos i modernització: Dones escriptores i la cultura física i de l'esport als anys 30 (Louise Johnson)
4. L'altra tradició: les escriptores catalanes del segle XX (Lluïsa Julià)
5. Masculinitats en el cinema català (Jaume Martí-Olivella)
6. Homosexualitat i cultura a Catalunya: Vides trans a Barcelona (1914-1978) (Rafael M. Mérida)

A més dels mòduls, a l'aula trobareu lectures complementàries als mòduls, algunes de les quals són obligatòries. D'altra banda, la consultora anirà fent recomanacions d'ampliació bibliogràfica a cada unitat, i us guiarà en la vostra tasca de cerca de bibliografia per al vostre treball de curs.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació