| Sociolingüística | Codi: 07.551 : 6 |
L'assignatura de Sociolingüística t'introduirà en l'anàlisi de les llengües des d'una perspectiva social. Deixem el focus estricte en la llengua (gramàtica, fonètica, etc.) per abordar l'estudi dels usos lingüístics i de les societats sobre les que se sustenta l'ús de les llengües.
La sociolingüística és una disciplina àmplia que estudia les relacions entre llengua i el seu medi social des de perspectives força diverses. Comprèn tant l'estudi de les variacions de la llengua en relació amb la societat (l'anomenada "sociolingüística de la variació"), com l'estudi de les societat en relació amb les llengües, aspecte del qual s'ocupa tant la "sociologia del llenguatge" com l'"antropologia lingüística". Als territoris de llengua catalana sobretot dominen els estudis sociològics de la llengua per l'interès que genera la situació de contacte de llengües en què viu la llengua catalana, amb una preocupació constant pel seu futur. Molts estudis sociolingüístics als Països Catalans tenen com a transfons contribuir a assegurar la vitalitat de la nostra llengua. Tanmateix, en aquesta assignatura estudiaràs tant aspectes de la sociolingüística de la variació, com de la sociologia del llenguatge, com de l'etnografia de la comunicació. Dins els aspectes socials, treballarem també les perspectives sociolingüístiques anomenades "crítiques", que aborden específicament les connexions entre usos lingüístics i les desigualtats socials.
Així doncs, en aquesta assignatura t'endinsaràs en les principals subdisciplines i corrents ideològics de la sociolingüística: el variacionisme, la sociologia del llenguatge, la sociolingüística de la interacció, i finalment la sociolingüística crítica, sempre amb un punt de vista global, que té en compte el desenvolupament de la disciplina al nivell mundial i en la seva aplicabilitat al context català. Els temes tractats aniran des de la variació i el canvi lingüístic, el contacte de llengües, els processos de manteniment i substitució lingüística, els usos de les llengües en contextos bilingües i multilingües, les relacions de llengua i el poder, les pràctiques lingüístiques en els conflictes socials o les ideologies de la llengua. Paral·lelament analitzarem i estudiarem els diferents mètodes de recerca sociolingüística en cada un d'aquests àmbits per tal d'entendre que el mètode emprat també condiciona els resultats obtinguts de la recerca i la resposta a les diferents hipòtesis plantejades pels sociolingüistes.
En completar aquesta assignatura tindràs un coneixement de la gènesi d'aquesta disciplina, com ha evolucionat, quines preguntes s'han anant fent els sociolingüistes des de les diferents perspectives i com les seues "troballes" han contribuït a fer-nos entendre la interrelació entre llengua i societat.
Finalment, i si sou actius en les xarxes socials, us haureu adonat de la gran quantitat de contigut dedicat a les llengües i també a qüestions sociolingüístiques. Aquesta assignatura us pot ajudar a tenir uns coneixements més aprofundits sobre les qüestions que s'hi debaten i fer les vostres aportacions amb més seguretat. Les xarxes també son una font de "material de recerca" pels sociolingüistes, així que si en sou usuaris, estigueu alerta als debats que s'hi generen.
Aquesta assignatura s'imparteix com a optativa en tres graus dels Estudis d'Arts i Humanitats: El Grau de Llengua i literatura catalanes (LILC), on es va crear; el Grau de Ciències socials (CS) i el Grau de Traducció, interpretació i llengües aplicades.
Per als estudiants de LILC hi ha altres assignatures properes a la sociolingüística, englobades en la Matèria de "Llengua i societat". Aquestes assignatures, juntament amb la Sociolingüística, et proporcionen uns coneixements dels diferents aspectes socials i històrics de la llengua. En primer lloc, hi ha la Història de la llengua catalana que se centra en la variació diacrònica de la història més recent (segles XVIII, XIX i XX). En segon lloc hi ha Pragmàtica i discurs, matèria que estudia els components bàsics de la pragmàtica i l'anàlisi del discurs i on s'analitzen textos des d'aquesta perspectiva d'una forma on queda patent que aquesta anàlisi és aplicable a l'estudi de tota mena de qüestions socials i polítiques (incloent-hi qüestions sociolingüístiques, literatura i altres formes de producció cultural, etc.). Una altra assignatura que guarda també molta relació amb la Sociolingüística és la Política i planificació lingüístiques, que vindria a ser una sociolingüística més aplicada i se centra fonamentalment en l'estudi de la planificació de l'estatus en els territoris de llengua catalana.
Per als estudiants de CS aquesta assignatura forma part del paquet de 6 assignatures optatives que configuren la Menció de Sociologia juntament amb les següents assignatures: Sociologia del treball; Globalització i moviments migratoris; Sociologia de l'educació; Sociologia de la cultura; Identitat, consum i vida quotidiana. Per obtenir aquesta menció s'ha de cursar necessàriament totes aquestes assignatures i per tant també la Sociolingüística.
Per als estudiants de TILA aquesta assignatura és també optativa i forma part del Mòdul de Llengües aplicades i gestió lingüística formada per les assignatures següents: Ensenyament de la Llengua A, Ensenyament de la llengua B i Tecnologies del llenguatge.
Els coneixements de sociolingüística són molt útils en algunes professions de la llengua com per exemple la política lingüística. En aquest camp de la sociolingüística més aplicada és imprescindible tenir coneixements amplis en sociolingüística per a actuar com a tècnics de normalització lingüística d'Ajuntaments, del Consorci per a la Normalització Lingüística, de les Direccions Generals o organismes de Política Lingüística de les administracions autonòmiques i similars, de les universitats, etc. Per altra banda, l'anàlisi de dades lingüístiques (quantitatives o qualitatives) també forma part de les tasques de les empreses de demoscòpia i de la recerca universitària de centres i grups de recerca com el grup Identi.cat de la UOC, el CUSC-Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació o el Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades, tots dos de la UB, el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears de la UIB, el Grup Consolidat de Recerca en Plurilingüisme i Educació de la UdL, el Grup de Recerca en Cultura i Educació de la UdG, el Grup de Recerca en Llengües de la Universitat d'Andorra, la Unitat per a l'Educació Multilingüe de la UA o la Xarxa CRUSCAT de l'Institut d'Estudis Catalans. No hem d'oblidar la utilitat de coneixements sociolingüístics en el camp de l'educació a tots nivells, la traducció i la interpretació; i qualsevol professió on es necessitin coneixements sociològics com ara l'administració pública, la responsabilitat política, etc. De forma incipient, en diversos àmbits, també s'està treballant la qüestió lingüística en relació a polítiques d'igualtat dins empreses i organitzacions, així com en relació a la responsabilitat social corporativa en el món econòmic. Finalment, i si sou usuaris de xarxes socials us haureu adonat de la gran quantitat de contingut relacionat amb les llengües i també la sociolingüística. Aquesta assignatura també us pot servir per aportar els vostres coneixements en aquesta matèria a les xarxes, on abunden moltes vegades opinions poc fonamentades en la ciència sociolingüística.
Per fer aquesta assignatura no hi ha cap requisit previ. Tanmateix, es recomana als estudiants dels tres graus que, com a assignatura optativa, es matriculi un cop s'hagin cursat ja un bon gruix de les assignatures obligatòries (i de sòcol en el cas dels estudiants de LILC). Pels estudiants de LILC és molt recomanable per exemple que s'hagi cursat la Història de la llengua catalana.
Et recomanem també que estigues atent a la bibliografia recomanada que es posa a la teva disposició entre semestres per tal que puguis fer algunes lectures preparatòries que t'ajudaran a iniciar l'estudi d'aquesta assignatura de manera més informada. Aquí tens alguns suggeriments:
- Boix, Emili i Xavier Vila (1998). Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel. [https://cuscub.files.wordpress.com/2014/10/boix-vila_sociolinguistica_de_la_llengua_catalana.pdf]
- Societat catalana de Sociolingüística (2011). La sociolingüística catalana. Balanç i reptes de futur. Any: 2011 21 https://www.raco.cat/index.php/TSC/issue/view/18723/showToc
És aconsellable que et matriculis d'aquesta assignatura en un semestre en què tinguis més possibilitats de realitzar un petit treball de camp o de consultar referències bibliogràfiques en alguna biblioteca.
Seguint les directrius del marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) totes les matèries han de treballar un seguit de competències i objectius.
Els objectius generals per a tots els estudiants dels tres graus són els següents:
- Conèixer la gènesi de la sociolingüística com a disciplina.
- Familiaritzar-se amb els principals corrents ideològics i subdisciplines de la sociolingüística.
- Saber identificar els principals sociolingüistes tant a nivell internacional com català i les seves aportacions a la disciplina.
- Entendre les orientacions i els conceptes més importants de la matèria estudiada i familiaritzar-se amb la terminologia pròpia de la disciplina.
- Conèixer diferents mètodes de la recerca sociolingüística.
- Poder arribar a llegir amb comoditat i de manera crítica textos especialitzats d'aquest camp.
Les competències assignades a aquesta assignatura varien segons el grau. En el transcurs de l'estudi d'aquesta assignatura treballaràs algunes de les competències específiques i transversals que detallem a continuació segons el grau en el que curses els teus estudis:
Grau de Llengua i literatura catalanes
Competències Específiques
1. Identificació, en un estudi o treball sobre la llengua, del seu marc, els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals.
1.1. Conèixer els principals corrents teòrics i metodològics de l'estudi de la llengua.
2. Identificació de les relacions de la lingüística amb les altres ciències, humanes, socials o experimentals, i, al mateix temps, caracterització del que la distingeix i singularitza com a ciència.
2.1. Saber concebre la llengua en la seva dimensió social, conèixer els estudis propis d'aquest àmbit i les seves aplicacions.
3. Coneixement de les relacions que estableixen amb les llengües els diferents grups socials:funcions socials i funcions comunicatives.
3.1. Conèixer la variació que el llenguatge experimenta d'acord amb les diferents funcions i els
àmbits d'ús, comunicatius, socials i professionals, amb els seus gèneres i registres corresponents.
3.2. Conèixer com diverses concepcions de la llengua responen a diverses formes d'organització
social i exercici del poder.
3.3. Conèixer la gènesi de la sociolingüística com a disciplina.
3.4. Conèixer les orientacions més importants de la sociolingüística (especialment la feta en les
terres de parla catalana) i els seus conceptes clau, amb la finalitat de comprendre de manera
profunda textos especialitzats.
3.5. Saber analitzar dades sociolingüístiques a partir dels mètodes d'alguna de les seves orientacions principals.
3.6. Conèixer la posició diferenciadora de les habilitats comunicatives i les llengües dintre de les
diverses formes d'activitat econòmica.
3.7. Conèixer les relacions entre extracció social i capital lingüístic.
4. Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.
4.1. Comprendre com els diferents contextos socials i culturals afecten la naturalesa del llenguatge
i el significat.
4.2. Comprendre que la posició social dels individus, les desigualtats d'accés a les diferents formes de capital i el paper de les institucions intervenen en els processos de reproducció cultural, de dominació i resistència, i d'intercanvi, distribució i recepció de la cultura, com també en la creació
de significats culturals.
4.3. Comprendre i analitzar la dimensió espacial (local/nacional/global, moviments demogràfics, construcció i representació de l'espai, etc.) dels processos de reproducció cultural, de dominació i resistència, d'intercanvi, distribució i recepció de la cultura, i de creació de significats culturals.
Competències Transversals
1. Cerca, gestió i ús de la informació.
1.1. Comprendre i conceptualitzar la informació, organitzar-la, classificar-la, indexar-la, titular-la, resumir-la, extreure la informació que és pertinent per a un context especificat i crear compendis a partir de múltiples fonts i documents.
2. Ús i aplicació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
2.1. Treballar de manera productiva dintre un equip en xarxa o en un entorn virtual.
3. Exercici de l'anàlisi i la síntesi.
3.1. Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.
4. Treball individual i en equip.
4.1. Planificar l'estudi i gestionar el temps de manera que l'activitat acadèmica sigui compatible amb altres activitats i responsabilitats.
4.2. Treball en equip per a demostrar la capacitat d'escoltar els a Treball en equip per a demostrar la capacitat d'escoltar els altres, fer aportacions a les discussions i si cal exercir el lideratge de manera efectiva.
Grau de Ciències socials
Competències bàsiques i generals:
CG2- Que els estudiants sàpiguen utilitzar i aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en els àmbits acadèmics i professionals de les ciències socials.
CG3- Que els estudiants puguin aplicar les tècniques d'investigació, recerca, recuperació, tractament i presentació de la informació.
Competències transversals:
CT3- Que els estudiants sàpiguen dilucidar les particularitats disciplinàries de les ciències socials i interpretar la realitat des d'una mirada interdisciplinària.
Competències específiques:
CE2- Que els estudiants reconeguin les claus del funcionament de les relacions entre individus, grups i institucions socials a escala local, nacional i global, ambespecial atenció a les formes emergents de diferenciació i desigualtat social.
Grau de Traducció, interpretació i llengües aplicades:
Competències bàsiques i generals:
G1: Gestionar, analitzar, interpretar i sintetitzar informació de fonts diferents per desenvolupar la professió.
G2: Desenvolupar i mantenir actualitzades les pròpies competències, destreses i coneixements segons els estàndards de la professió.
Competències transversals:
CT5: Exercir la ciutadania activa i la responsabilitat individual amb el compromís en els valors democràtics, de sostenibilitat i de disseny universal, a partir de pràctiques basades en l'aprenentatge i servei i la inclusió social.
CT6: Utilitzar diferents formes de comunicació tant orals com escrites o audiovisuals, tant en la llengua pròpia com en l'estrangera, amb correcció en l'ús, la forma i el contingut.
CT7: Ser l'actor principal del propi procés formatiu orientat cap a la millora personal i professional i adquirir una formació integral que permeti aprendre i conviure en un context de diversitat lingüística i amb realitats socials, culturals i econòmiques molt diverses.
Competències específiques:
E13: Dominar les eines informàtiques aplicades a les llengües, traducció, interpretació i documentació, i identificar les potencialitats dels entorns virtuals de comunicació.
E2: Dominar la llengua B a nivell productiu i receptiu i tenir capacitat de comunicar-se eficaçment en contextos professionals, oralment i per escrit, en aquesta llengua.
En aquesta assignatura hi trobaràs diversos mòduls didàctics. D'una banda hi ha quatre mòduls dedicats a quatre subdisciplines de la sociolingüística on es parteix des d'una perspectiva més global però sempre proveïnt exemples de l'àmbit lingüístic del català:
Mòdul 1: La sociolingüística de la variació
Mòdul 2: La sociologia del llenguatge
Mòdul 3: La sociolingüística de la interacció
Mòdul 4: La sociolingüística crítica
D'altra banda també hi trobaràs 5 mòduls especiífics sobre la sociolingüística catalana:
Mòdul 1: Panorama de la sociolingüística
Mòdul 2: Dades i procediments de recerca
Mòdul 3: Història de la sociolingüística catalana
Mòdul 4: Demolingüística
Mòdul 5: Sociolingüística aplicada.
Finalment hi ha una web on hi trobaràs bibliografia complemèntaria (històrica) i altres guies (de debat, de treballs).
Trobaràs tots els detalls desglossats de cada mòdul en els materials que son a l'apartat de recursos de l'aula. La majoria es poden llegir o escoltar en diversos formats. No és estrictament necessari de llegir-los tots. En cada PAC es va indicant quins són obligatoris i quins són complementaris juntament amb altres lectures que hauràs de fer. Altres lectures poden servir per ampliar coneixements, millorar treballs específics, o per tenir-les present si mai voleu fer un TFG de sociolingüística.
Aquesta assignatura et servirà per a iniciar-te en una visió social de les llengües. Comprendràs quins són els factors socials més associats a l'ús de diferents variants d'una llengua, com la classe social, el gènere, l'edat o les xarxes socials (en el seu sentit sociològic!), i com hi ha fets generals que es repeteixen en multitud de comunitats lingüístiques diferents. Observaràs quines són les relacions de poder que permeten el manteniment d'una llengua com a eina de comunicació, o les situacions sota les que s'articulen els processos de substitució d'una llengua per una altra. Podràs ataüllar l'estudi de les llengües en la perspectiva més microsocial, centrada en els esdeveniment comunicatius. També tindràs una perspectiva de com s'entén l'ús de les llengües com un reflex de les societats que les parlen i els conflictes socials que mantenen, moltes vegades mitjançant els propis usos lingüístics.
Per a complementar el material dels mòduls hauràs de consultar el manual de sociolingüística d'Emili Boix i F. Xavier Vila (1998), disponible a la biblioteca virtual de la UOC i alguns dels seus capítols a l'apartat de recursos. En relació a alguns mòduls, podràs recórrer també al número 21 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana (Societat Catalana de Sociolingüística, 2011), que fa un recull actualitzat en diferents camps de la sociolingüística catalana (disponible en línia), o al llibre de Maria Teresa Turell en referència al mòdul sobre la sociolingüística la variació (1995). També podràs recórrer a l'extensa bibliografia disponible als centres de documentació de la Direcció General de Política Lingüística de Catalunya,[1] de Sociolingüística de les Illes Balears[2], o del Servei d'Investigacions i Estudis Sociolingüístics valencià,[3] on podràs trobar, a més de bibliografia sociolingüística, també bases de dades de premsa sobre temes sociolingüístics i treballs de recerca inèdits.
[1] <https://www.gencat.cat/llengua/documentacio/>
[2] <https://www.uib.es/catedra/camv/CDSIB/index.html>
[3] <https://www.ceice.gva.es/va/web/dgplgm/centre-de-documentacio>
| Sociolingüística catalana | Web |
| Recursos en línia en sociolinguistica | |
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
T'anirem proporcionant altres materials i enllaços interessants des de les Activitats d'aula
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer una prova de síntesi (PS). La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:
|