Teatre català Codi:  07.553    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

En aquesta assignatura proposa un recorregut per la dramatúrgia catalana, des dels orígens fins a l'actualitat, per mitjà de l'anàlisi de deu autors representatius. A més d'analitzar algunes de les peces més significatives d'aquests autors a fi de subratllar-ne tant les qualitats dramàtiques com la imbricació en el context cultural propi i internacional, l'assignatura busca també oferir una visió històrica de l'escena catalana.

Amunt

L'estudi de la dramatúrgia en els currículums acadèmics convencionals ha esdevingut, moltes vegades, subsidiari d'altres matèries, però en el Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Oberta de Catalunya la complementarietat entre l'assignatura Teatre Català, endegada el 2010, i La representació teatral, de llarga trajectòria, permet d'abordar la importància i la projecció cada cop més rellevants de les arts escèniques en la societat actual. Per altra banda, Teatre Català s'incardina dins l'àmplia oferta de la literatura catalana del grau. La interdependència entre totes elles contribueix a l'objectiu comú d'aprofundir en el coneixement de la història literària del país durant els darrers dos segles, i posar en relleu les produccions més reeixides d'aquest patrimoni amb l'accés a l'utillatge analític i crític que ho possibiliti.

Amunt

L'assignatura se situa en el pont entre l'escena i la filologia catalanes, per la qual cosa contribueix a la formació de l'alumnat en aquests camps.

Amunt

Per a aquesta assignatura no és imprescindible haver cursat cap altra assignatura prèvia.

Amunt

Competències específiques

  • Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana.
  • Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural.
  • Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals

Objectius

  • Conèixer les principals obres i autors de la literatura catalana.
  • Situar i relacionar obres i autors en el marc de la tradició literària i cultural.
  • Posar en relació la producció literària en llengua catalana amb altres realitats culturals.
  • Relacionar els textos literaris amb altres manifestacions de la vida cultural del país (art, música, periodisme, etc.).
  • Analitzar els diferents tipus de textos i productes a partir d'una comprensió dels processos narratius, gèneres i maneres de representació que intervenen en la seva creació o producció.
  • Analitzar els diferents tipus de textos i productes en funció dels processos de recepció que els afecten.

Amunt

 Unitat 1. Dels orígens al segle XIX

  • L'Edat Mitjana. El teatre religiós i el teatre profà.
  • El teatre del segle XVIII. Joan Ramis.
  • El teatre del segle XIX. Àngel Guimerà.

Unitat 2. Del modernisme a l'esclat de la Guerra Civil

  • El modernisme. Santiago Rusiñol. Joan Puig i Ferrater. Ignasi Iglesias. Adrià Gual. Caterina Albert.
  • El noucentisme i el teatre. La comèdia burgesa i el teatre de "boulevard". Joan Oliver. Carles Soldevila.
  • El teatre poètic i dramàtic popular de preguerra. Josep Maria de Sagarra.
  • Teatre de guerra i revolució. Joan Oliver.

Unitat 3. El teatre català durant el franquisme

  • La represa teatral. Salvador Espriu. El cas de Josep Maria de Sagarra.
  • L'ADB, l'EADAG i el teatre independent.
  • Josep Maria Benet i Jornet i la "generació del premi Sagarra".
  • Altres vies teatrals: Manuel de Pedrolo i Joan Brossa.
  • El teatre col·lectiu i la crisi del teatre de text. 

Unitat 4. De la restauració de la democràcia fins al final del segle

  • El final del franquisme i la represa del teatre de text. Sergi Belbel.
  • La institucionalització del teatre català: el Grec, el Teatre lliure, el Centre Dramàtic de la Generalitat, el Teatre Nacional de Catalunya. 
  • La dramatúrgia del tombant de segle. Lluïsa Cunillé.

Unitat 5. El teatre català del segle XXI

  • El segle XXI i l'esclat de la nova autoria.
  • Noves tendències de la dramatúrgia catalana actual. Guillem CluaMarc Rosich.

Amunt

Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic Web
Literatura catalana del segle XX Audiovisual

Amunt

L'assignatura consta de la següent selecció de material bibliogràfic:

  • La Bibliografia obligatòria, de suport i complementària (capítols de llibre, articles, etc.), associada a cadascun dels punts del temari del curs, i que l'alumnat podrà consultar des de l'aula per mitjà d'enllaços directes a repositoris en obert. 
  • Els Recursos d'aprenentatge, amb material didàctic i lectures associades als autors de referència de cadascun dels blocs temàtics. L'alumnat podrà accedir als continguts en PDF des d'apartat corresponent.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt