| Introducció al dret | Codi: 20.437 : 6 |
L'assignatura Introducció al Dret té com a propòsit fonamental proporcionar als estudiants de titulacions no jurídiques (i, específicament als des Graus de Relacions Internacionals, de Relacions Laborals i Ocupació, de Gestió i Administració Pública, i de Ciències Socials) les claus i les bases teòriques per a comprendre de manera adequada les característiques, estructura i funcions dels sistemes jurídics actuals. L'objectiu principal no és tant el coneixement dels continguts concrets del sistema jurídic espanyol, sinó d'aquells elements comuns i generals que caracteritzen al fenomen jurídic en les societats contemporànies i que són compartits per la gran majoria de sistemes legals actuals. Sense perjudici que s'utilitzi en molts casos com a exemple i referència el sistema jurídic espanyol, se centra l'atenció en múltiples aspectes i dimensions com les funcions que exerceix un sistema jurídic en la societat, l'estructura i característiques del sistema legal i els diversos tipus de normes jurídiques, els conceptes jurídics fonamentals, la interpretació i aplicació de les normes jurídiques, o les relacions entre el dret i la justícia. Així mateix, es presenta de manera esquemàtica un acostament a les principals branques i tipus de normes de l'ordenament jurídic espanyol.
Aquests elements proporcionaran una base sòlida i adequada per a l'estudi posterior d'altres assignatures o matèries jurídiques més específiques o sectorials en el context de la titulació que de tracti.
Aquesta assignatura té el caràcter de bàsica als Graus de Ciència Política i de l'Adminsitració, de Relacions Internacionals, i de Relacions Laborals i Ocupació, mentre que és una assignatura optativa al Grau de Sociologia.
Donat el caràcter introductori de l'assignatura, no es requereix cap coneixement específic previ, més enllà de la formació general requerida per cursar estudis universitaris.
Els principals objectius que s'esperen aconseguir una vegada finalitzada l'assignatura són els següents:
1. Comprendre els problemes que comporta la interacció social i com les normes poden ajudar a mitigar-los.
2. Conèixer les principals funcions que exerceixen els sistemes jurídics en una societat.
3. Saber quins són els trets distintius que diferencien el dret d'altres sistemes normatius.
4. Diferenciar entre els diversos tipus de normes jurídiques segons la seva estructura, així com els aspectes bàsics de la seva validesa i dinàmica.
5. Conèixer adequadament alguns dels conceptes bàsics de tot sistema jurídic, com els de personalitat, sanció, deure, acte il·lícit, responsabilitat i dret subjectiu.
6. Aproximar-se al sistema de fonts de l'ordenament jurídic espanyol, els diferents tipus de disposicions normatives, la seva jerarquia i els principals branques o àmbits del dret.
7. Comprendre el concepte i les característiques de l'Estat de dret.
8. Conèixer l'estructura i funcions de les principals institucions polítiques de l'Estat espanyol.
9. Aproximar-se al concepte, tipus i mecanismes de garantia i protecció dels drets fonamentals.
10. Comprendre els mecanismes d'interpretació i aplicació del dret, les tècniques interpretatives i els problemes relacionats amb la justificació de les decisions jurídiques.
11. Apropar-se a l'anàlisi de les relacions entre el dret i la justícia, tant a nivell conceptual com a substantiu.
Els continguts de l'assignatura estan estructurats en set temes o mòduls docents, amb la següent estructura:
El dret: Per què i per a què?
1. Per què el dret. Les raons que fonamenten l'existència de sistemes jurídics
2. Per a què el dret? Les funcions bàsiques del dret: control social, seguretat jurídica, legitimació del poder i justícia
El dret: què és i com és
1. El dret com a sistema normatiu coactiu institucionalitzat
2. La norma jurídica
3. Validesa i aplicabilitat de les normes jurídiques
4. La dinàmica dels sistemes jurídics: les normes de competència i la derogació
Els conceptes jurídics fonamentals
1. El concepte de personalitat jurídica
2. El concepte de sanció
3. Els conceptes de deure jurídic i acte il·lícit
4. El concepte jurídic de responsabilitat
5. El concepte de dret subjectiu
Breu aproximació a l'ordenament jurídic espanyol
1. Les fonts del dret espanyol
2. Tipologia de les disposicions legals i jerarquia normativa
3. Les principals branques o àmbits del dret
La dimensió institucinal del dret. L'Estat de dret
1. L'Estat de dret. Concepte i característiques
2. Les principals institucions polítiques de l'Estat espanyol
3. Els drets fonamentals
El dret en acció: interpretació i aplicació del dret
1. L'aplicació del dret i la justificació de les decisions jurídiques
2. La interpretació del dret
Dret i justícia
1. La relació conceptual entre el dret i la moral
2. El dret com a instrument per promoure la justícia
Els materials docents estan estructurats en set mòduls didàctics: en primer lloc (mòdul 1, «El dret: per què i per a què?»), es fa referència al paper que exerceix el sistema jurídic en una societat, és a dir, a les raons o els motius pels quals les societats humanes compten amb sistemes jurídics, i quines funcions, objectius o propòsits principals es pretenen aconseguir a través d'aquest instrument. D'aquesta manera, tractarem de comprendre la importància de l'existència del dret en les nostres societats.
En segon lloc (mòdul 2, «El dret: què és i com és»), ens apropem més a l'estudi del dret en si, això és, com a objecte d'anàlisi. Entre altres aspectes, s'intenta oferir un concepte o definició més precisa del que és un sistema jurídic i en què es diferenciaria d'altres àmbits que d'alguna manera també estan relacionats amb l'existència de normes o pautes de conducta, com, per exemple, la moral; quins tipus d'elements conformen un sistema jurídic, quines són les seves principals característiques i com es relacionen entre si; quines propietats o característiques principals té un sistema jurídic en el seu conjunt, i com és la seva dinàmica (com canvia els seus continguts).
En el tercer mòdul («Els conceptes jurídics fonamentals»), es duu a terme un acostament i anàlisi d'alguns dels conceptes jurídics bàsics presents en totes les branques i tots els sistemes jurídics contemporanis, com els de «deure jurídic», «sanció» o «responsabilitat», i que són indispensables per a una adequada comprensió del fenomen jurídic, independentment de quin sigui el sistema jurídic analitzat.
Si en els tres primers mòduls se centra l'atenció en aspectes generals comuns a qualsevol sistema jurídic contemporani, al quart («Breu aproximació a l'ordenament jurídic espanyol»), com la seva pròpia denominació indica, se centra l'atenció en el sistema jurídic de l'Estat espanyol. S'expliquen breument quins i com són els principals tipus de disposicions normatives i la seva relació jeràrquica, així com els àmbits o «branques» del dret, a fi de tenir un «mapa» o esquema bàsic del nostre sistema jurídic, que és igual o molt similar a el del de la majoria dels països del nostre entorn.
A continuació (mòdul 5, «La dimensió institucional del dret: l'Estat de dret»), s'aborda el dret des de la seva perspectiva institucional (doncs els conceptes de «Estat» i «dret» són indissolubles): quins són els principals poders i òrgans de l'Estat, les seves característiques i funcions, com es relacionen entre si, què implica la noció de «Estat de dret» i com es plasma en el nostre sistema i en el de la majoria de països del nostre entorn.
En sisè lloc (mòdul 6, «El dret en acció: interpretació i aplicació del dret»), se centra l'atenció en el que podria concebre's com «el dret en acció»: aquest no s'esgota únicament en la promulgació de textos legals, sinó que aquests preceptes han d'aplicar-se efectivament, per part d'òrgans administratius o judicials, per donar resposta a les diferents situacions, controvèrsies o conflictes que es plantegen, la qual cosa dóna lloc a una sèrie d'importants qüestions relacionades amb la interpretació i l'aplicació del dret.
Finalment (mòdul 7, «El dret i la justícia»), s'analitzen breument algunes de les connexions del dret amb la idea de justícia. Des de sempre, les nocions de dret i justícia han estat d'alguna manera vinculades, i malgrat les diferències d'opinió que existeixen en les concepcions sobre el que és «just», tots semblen estar d'acord que el dret ha de servir per aconseguir un cert nivell de justícia o contribuir a crear una societat més justa. Existeixen, no obstant això, moltes qüestions problemàtiques, que van des de la pròpia connexió entre els conceptes de «dret» i «justícia» (és la justícia una condició necessària per al dret o, dit d'una altra manera, pot un precepte legal radical o manifestament injust ser considerat dret?), fins al debat sobre el que es considera una «societat justa», passant per algunes distincions rellevants, com la diferència entre justícia retributiva i distributiva, o entre justícia formal i material. En aquest últim apartat, es presentarà una panoràmica general i introductòria sobre alguns d'aquests temes.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|