| Ètica professional i legislació | Codi: 20.830 : 3 |
L'assignatura d'Ètica professional i legislació pertany al conjunt d'assignatures obligatòries del Mòdul 4. La intervenció logopèdica. Concretament, a la matèria d'Ètica.
L'ètica acompanya qualsevol decisió que hàgim de prendre en l'exercici de la nostra professió com a logopedes.
No són necessaris coneixements previs.
Aquesta assignatura té un examen obligatori en línia com a prova d'avaluació final (PS).
Model d'avaluació:
Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS). La nota final de l'assignatura serà la resultant de la ponderació percentual de la nota obtinguda de l'AC (70%) i la PS (30%).
Competències generals, bàsiques i transversals
CG3. Interactuar amb d'altres persones amb empatia, demostrant habilitats en les relacions interpersonals.
CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants ( normalment dins la seva àrea d'estudi ) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB4 - Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
GT3 - Interactuar en contextos globals i internacionals per identificar necessitats i noves realitats que permetin transferir el coneixement cap a àmbits de desenvolupament professional actuals o emergents, amb capacitat d'adaptació i d'autodirecció en els processos professionals i d'investigació.
GT5 - Exercir la ciutadania activa i la responsabilitat individual amb compromís amb els valors democràtics, de sostenibilitat i de disseny universal a partir de pràctiques basades en l'aprenentatge, servei i en la inclusió social.
Competències específiques
CE8. Ser capaç de treballar en els entorns escolar, assistencial, sanitari, sociosanitari, així com en equips uniprofessionals i multiprofessionals. Assessorar en l'elaboració i l'execució de polítiques d'atenció, i l'educació sobre temes relacionats amb la prevenció i l'assistència logopèdiques.
CE10. Conèixer els límits de la professió i les seves competències sabent identificar quan és necessari un tractament interdisciplinar o la derivació a un altre professional.
CE22. Incorporar els principis ètics i legals de la professió a la pràctica, integrant els aspectes socials i comunitaris en la presa de decisions.
CE23. Ser capaç d'exercir la professió, respectant l'autonomia del pacient, els seus determinants genètics, demogràfics, culturals i econòmics, aplicant els principis de justícia social i comprenent les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació.
Resultats d'aprenentatge
- Actua d'acord amb els aspectes principals del codi deontològic del logopeda reflexionant sobre els límits de la seva actuació i tenint present els drets dels pacients.
- Enumera i explica el codi ètic i deontològic de la logopèdia i comprèn les implicacions ètiques de la salut en un context multicultural.
- Assumeix diferents responsabilitats en el treball individual ocol·laboratiui avalua els resultats obtinguts.
- Analitza èticament situacions d'injustícies i desigualtats i proposa mesures de compensació.
- Recopila i interpreta dades i informacions sobre les que fonamentar les seves conclusions incloent-hi, quan calgui isigui pertinent, la reflexions sobre assumptes d'índole social, científica o ètica en l'àmbit de la logopèdia.
- Comunicar a tot tipus d'audiències (especialitzades o no) de manera clara i precisa coneixements, metodologia, idees, problemes i solucions en l'àmbit de la logopèdia.
UNITAT 1. CONCEPTES GENERALS
Tema 1. Introducció a l'ètica i a la bioètica
1.1 Introducció a la bioètica
1.2 Ètica/ Bioètica / Dret/ Deontologia / Moral
1.3 Evolució i fonamentació de la bioètica
1.4 Àmbits d'interès en la bioètica: Introducció
UNITAT 2. ASPECTES LEGALS
Tema 2. Lleis relacionades amb sanitat
2.1 Lleis: Documents vinculants
2.1.1 Llei General de Sanitat
2.1.2 Llei sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica.
2.1.3 Llei sobre la protecció de dades personals
2.1.4 Llei d'ordenació de les professions sanitàries a Catalunya
2.1 5 Codi penal
2.1.6 Altres lleis: trasplantament d'òrgans, biomèdica, medicament, assaigs clínics, reproducció assistida, embrions, dependència, eutanàsia, etc.
Tema 3. Logopèdia i aspectes ètics-legals
3.1 Responsabilitat civil i penal en logopèdia
3.2 Protecció de dades en l'activitat del logopeda
3.3 Intrusisme i límits professionals
UNITAT 3. ASPECTES ÈTICS BÀSICS
Tema 4. Ètica i professió: deontologia
4.1 Consejo General de Colegios de Logopedas
4.2 Col·legi de Logopedes
4.2.1 Codi deontològic de logopèdia
4.3 Carta de drets i deures de la ciutadania
4.4 Com donar les males notícies
Tema 5. Pràctica clínica i aspectes relacionats amb els pacients
5.1 Procediments de decisió en ètica clínica
5.1.1 Principialisme
5.1.2 Conseqüencialisme
5.1.3 Altres mètodes
5.1.4 Presa de decisions compartida
5.2 Conceptes claus
5.2.1 Autonomia/consentiment per substitució
5.2.2 Capacitat/competència
5.2.3 Consentiment informat
5.2.4 Qualitat de vida
5.2.5 Confidencialitat/intimitat
5.3 Casos clínics
5.4 Comitès d'ètica assistencial (CEA)
5.5 Comitès d'investigació ètica i del medicament (CEIM)
Per a l'estudi de l'assignatura i la realització de les diferents activitats, es disposarà de les eines i materials addicionals següents:
Bioeticaweb (2004). Código de Nuremberg. Recuperat de https://www.bioeticaweb.com/casdigo-de-nuremberg/
Casado, María (Coord.) (1996). Materiales de bioética y derecho. Barcelona: Cedecs, 1996.
Col·legi de Logopedes de Catalunya. Codi d'ètica professional [Internet]. Barcelona: Col·legi de Logopedes de Catalunya; 2003. Recuperat de: https://www.clc.cat/pdf/codi-etic-del-clc/codi_etic_ca.pdf
Coll, M., i Salicrú, J. (Dir.) (2020, maig 4). Valors a l'alça [Vídeo]. Recuperat de https://www.bioeticayderecho.ub.edu/ca/maria-casado-parla-sobre-el-concepte-bioetica-en-el-programa-de-la-xarxa-valors-lalca
Comitè de Bioètica de Catalunya (2003). Guia de recomanacions sobre el consentiment informat. Recuperat de https://hdl.handle.net/11351/2207
Consejo General de Colegios de Logopedas (2014). Recuperat de: https://www.consejologopedas.com/
Fundació Víctor Grífols i Lucas (2015). Fundació Víctor Grífols i Lucas. Recuperat de: https://www.fundaciogrifols.org/ca/web/fundacio/home#
Futuro de la bioética. (2001). Dins F. Abel. Bioética: orígenes, presente y futuro (pp. 195-199). Madrid: Institut Borja de Bioètica: Fundació Mapfre Medicina
García, M. (1999). Planteamiento general de la bioética. Dins A. Couceiro (Ed.). Bioética para clínicos. Madrid: Triacastela
Generalitat de Catalunya (2020). Comitè de Bioètica de Catalunya. Recuperat de: https://canalsalut.gencat.cat/ca/sistema-de-salut/el-sistema-de-salut-de-catalunya/ambits-dactuacio/comite-de-bioetica-de-catalunya/
Generalitat de Catalunya, Departament de Salut i Termcat (2019). Diccionari de bioètica. Recuperat de https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/presentacio
Gerència d'Atenció Ciutadana del CatSalut (Coord.) (2015). Carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l'atencio sanitària. Recuperat de: https://catsalut.gencat.cat/web/.content/minisite/catsalut/ciutadania/drets-deures/carta-drets-deures.pdf
Historia de la bioética (2020, juliol 24). Dins Bioeticawiki. Recuperat de https://www.bioeticawiki.com/Historia_de_la_Bio%C3%A9tica
Instrumento de Ratificación del Convenio para la protección de los derechos humanos y la dignidad del ser humano con respecto a las aplicaciones de la Biología y la Medicina (Convenio relativo a los derechos humanos y la biomedicina), hecho en Oviedo el 4 de abril de 1997. Boletín oficial del Estado, núm 251 § 20638 (1999, octubre 20). Recuperat de https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1999-20638
Jewish Learning Institute (2013). Life in the balance: the case of Nancy Cruzan's. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=mZO2te-sv3g
Junta de Andalucía, Consejería de Salud (2019). Derechos y deberes de los ciudadanos en servicios sanitarios públicos de Andalucía. Recuperat de https://www.sspa.juntadeandalucia.es/servicioandaluzdesalud/sites/default/files/sincfiles/wsas-media-mediafile_sasdocumento/2019/SAS_DyD_ES.pdf
Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad. Boletín oficial del Estado, núm. 102 § 10499, (1986, abril 29). Recuperat de https://www.boe.es/buscar/pdf/1986/BOE-A-1986-10499-consolidado.pdf
Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica. Boletín oficial del Estado, núm. 274 § 22188 (2002, novembre 15). Recuperat de https://www.boe.es/eli/es/l/2002/11/14/41/con
Ley 44/2003, de 21 de noviembre, de ordenación de las profesiones sanitarias. Boletín oficial del Estado, núm. 280 § 21340 (2003, novembre 22). Recuperat de https://www.boe.es/buscar/pdf/2003/BOE-A-2003-21340-consolidado.pdf
Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código penal. Boletín oficial del Estado, núm. 281 § 25444 (1995, novembre 24). Recuperat de
https://www.boe.es/buscar/pdf/1995/BOE-A-1995-25444-consolidado.pdf
Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de Protección de Datos Personales y garantía de los derechos digitales. Boletín oficial del Estado, núm. 294 § 16673 (2018, desembre 6). Recuperat de https://www.boe.es/eli/es/lo/2018/12/05/3
Ley Orgánica 3/2021, de 24 de marzo, de regulación de la eutanasia. Boletín oficial del Estado, núm. 72 § 4628 (2021, març 25). Recuperat de
https://www.boe.es/eli/es/lo/2021/03/24/3
Los orígenes de la bioética. (2001). Dins F. Abel. Bioética: orígenes, presente y futuro (pp. 25-44). Madrid: Institut Borja de Bioètica: Fundació Mapfre Medicina
Los grandes capítulos abiertos de la bioética. (2001). Dins F. Abel. Bioética: orígenes, presente y futuro (pp. 127-137). Madrid: Institut Borja de Bioètica: Fundació Mapfre Medicina
National Commission for the Protection of Human Subjects of Biomedical and Behavioral Research (1979). Informe Belmont: principios y guías éticas para la protección de los sujetos humanos de investigación. Recuperat de https://www.bioeticayderecho.ub.edu/archivos/norm/InformeBelmont.pdf
Oriol-Peregrina, N. (2020). Discernir sobre disfàgia. Bioètica & debat, 26(88), 20-23
Pellegrino, E. (1999). La metamorfosis de la ética médica: una mirada retrospectiva a los últimos treinta años. Dins A. Couceiro (Ed.). Bioética para clínicos. Madrid: Triacastela
Schnabel, J. (Dir.) (2007). La escafandra y la mariposa [DVD]. Paris: Pathé Renn Production
Una visión de conjunto. (2001). Dins F. Abel. Bioética: orígenes, presente y futuro (pp. 11-27). Madrid: Institut Borja de Bioètica: Fundació Mapfre Medicina
Universidad del Desarrollo, Facultad de Medicina i Instituto de Ciencias e Innovación en Medicina (2020). Centro de bioética. Recuperat de https://medicina.udd.cl/centro-bioetica/
Universitat de Barcelona (2020). Observatori de Bioètica i Dret. Recuperat de: https://www.bioeticayderecho.ub.edu/ca
Universitat Ramon Llull (2020). Institut Borja de Bioètica. Recuperat de: https://www.ibbioetica.org/es/#&panell1-2
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer una prova de síntesi (PS). La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:
|