| Fisioteràpia aplicada a la logopèdia | Codi: 20.836 : 6 |
L'assignatura de Fisioteràpia aplicada a la Logopèdia pretén presentar als/a les alumnes del grau en Logopèdia la figura del/la fisioterapeuta dins l'àmbit assistencial del dolor orofacial, en les alteracions temporomandibulars i la seva relació amb la postura, i de les paràlisis facials. També es tractarà l'educació al pacient en el dolor i la importància de donar eines per empoderar al pacient en el seu procés de recuperació.
El /la fisioterapeuta és un professional sanitàri/a que s'encarrega de facilitar la recuperació de la funcionalitat i mobilitat en el cas d'alteració de les mateixes. Per tal d'aconseguir aquests objectius també explicarem als alumnes els principals mètodes i tècniques de tractament.
El/la fisioterapeuta forma part d'un equip multidisciplinari, i moltes vegades interdisciplinari, per tant, és fonamental que domini el vocabulari suficient per expressar-se de forma entenedora i coherent cap als pacients però també cap als altres membres de l'equip sanitari.
Idioma de docència: català
És aconsellable que l’alumne tingui superada l’assignatura d’Intervenció Logopèdica per dany neurològic.
Aquesta assignatura té un exàmen obligatòri com a prova d'avaluació final (PS).
Model d'avaluació continuada: aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS). La nota final de l'assignatura serà la resultant de la ponderació percentual de la nota obtinguda de l'AC (70%) i la PS (30%).
E23 - Ser capaç d'exercir la professió, respectant l'autonomia del pacient, els seus determinants genètics, demogràfics, culturals i econòmics, aplicant els principis de justícia social i comprenent les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació.
- Reconeix les tècniques pròpies de la fisioteràpia per poder inferir les seves implicacions en el tractament logopèdic dels pacients.
- Resumeix i identifica els principis bàsics de la fisioteràpia per poder interactuar en equips multidisciplinaris.
- Reconeix i identifica els problemes de salut més habituals en les persones grans amb la finalitat de poder dissenyar i dur a terme les avaluacions i els tractaments logopèdics en els centres sociosanitaris.
- Resol problemes i situacions pròpies de l'acompliment professional amb actituds emprenedores i innovadores.
- Utilitza adequadament el llenguatge oral (verbal i no verbal) en la interacció personal i professional en català, castellà i anglès.
- Es desenvolupa en situacions complexes o que requereixin el desenvolupament de noves solucions tant en l'àmbit acadèmic com laboral professional dins l'àmbit de la logopèdia.
- Identifica les seves pròpies necessitats formatives en el seu camp d'estudi i entorn laboral o professional i organitza el seu propi aprenentatge amb un alt grau d'autonomia en tota mena de contextos (estructurats o no).
- És capaç de buscar, dissenyar i planificar protocols de logopèdia dins un ambient multidisciplinari que es sincronitzin amb els protocols de fisioteràpia en el pacient multidisciplinari.
- Planteja intervencions amb coherència amb els valors democràtics i de disseny universal mostrant respecte pels drets fonamentals de les persones.
- Utilitza un llenguatge respectuós amb la qüestió de gènere, tant en les produccions orals com escrites.
PAC 1:Tècniques de fisioteràpia i les seves aplicacions terapèutiques
1.1.Cinesiteràpia : tècniques bàsiques i tècniques especials.
1.2.Massoteràpia : maniobres bàsiques i específiques. efectes de la massoteràpia en l’organisme.
1.3.Termoteràpia i crioteràpia: aplicacions. indicacions i contraindicacions.
1.4.Kinesiotape : concepte, efectes fisiològics, tècniques d’aplicació, indicació i contraindicacions generals.
1.5. Fisioteràpia respiratòria: revisió de l’estructura i funció respiratòria, Exercicis respiratoris i cinesiteràpia del tronc.
1.6. Fisioteràpia i exercici terapèutic en pacients amb cremades.
1.7. Educació al pacient i al seu entorn.
BLOC 2. Paràlisis facials perifèriques (PFP).
2.1. Definició i etiologia de les PFP.
2.2. Manifestacions clíniques de les PFP.
2.3. Exploració física i sensitiva de les PFP:
2.4. Tractament fisioteràpia.
PAC 3: Relació entre els trastorns temporomandibulars i la postura
3.1.Introducció i raonament clínic en les disfuncions del complex crani temporomandibular i cervical i la seva relació amb les síndromes posturals.
3.2. Sistema estomatognàtic i la seva relació amb la postura.
L’Hermitte, A [Arnaud]; Koniecpol, S[Stéphane]. 2007.El ABC del Masaje. Técnicas y enfonque de los diferentes métodos. Ed De Vecchi. Cap III IV.
Nadler,S [Scott], Weingand, K[Kurt], Kruse, R[Roger].(2004). The physiologic basis and clinical applications of cryotherapy and thermotherapy for the pain practitioner. Pain Physician; 7(3):395-9.
Bridges,T. [Thuy], Bridges, C.[Clint]. 2018. Kinesiotaping: pruebas musculares y aplicaciones de taping . Ed.Paidotribo. Cap 1,2,3.
March JC [Juan Carlos]. 2014.Pacientes empoderados para una mayor confianza en el sistema sanitario. Revista de calidad Asistencial. 30 (1):1-3
Pinzón, ID[Iván Dario],Cuadros, YL.[Yadira Lizzet] (2018). ¿Es efectivo el ejercicio terapéutico en el paciente quemado? Análisis de literatura actual. Revista Colombiana de Rehabilitación, 17(1), 24-36. https://doi.org/10.30788/RevColReh.v17.n1.2018.86
Kisner, C [ Carolyn].,Colby, L. [ Lynn]. (2005). Ejercicio terapéutico. Fundamentos y técnicas (19): 525-542. Editorial Paidotribo.
Garrido,A.M [Avelina Mª]; (2000) Consulta diaria. Qué haría usted ante una parálisis facial periférica.Medicina Integral, 36(8), 285-293.
Pascual, J[Jimena] (2018). Tratamiento de fisioterapia en la parálisis facial periférica. Revisión bibliográfica. Universidad de Valladolid.http://uvadoc.uva.es/handle/10324/31978
Ubillus, G E [Genaro Eduardo], Sánchez,A[Alberto]. (2018) Fisioterapia en la parálisis facial. Revista del Cuerpo Médico Hospital Nacional Almanzor Aguinaga Asenjo.11(4):258–67.
Wanderley F.[Francisco], Díaz K V.[Kranya Victoria], Mussolino A.[Alexandra], Díaz-Serrano V[].(2013). Alteraciones, posturales y su repercusión en el sistema estomatognático. Acta Odontológica Venezolana.46 (4).
Tomás J [Jordi], Castillo, C [Carolina] et al. 2022. Efecto del síndrome de cabeza adelantada en el desarrollo de trastornos temporomandibulares. Rev Cient Odontol .10(4)
Garcia G [ Guillermo], Durán J [ José]. 2012. Relación entre el sistema estomatognático y el cuello. Ortodoncia Española. 52 (2): 51-67
Rodriguez B [Benito], Mesa J [ Juan] et al. 2004. Síndromes posturales y reeducación postural en los trastornos temporomandibulares.Rev Iberoam Fisioter Kinesol. 7 (2): 83-98
Han J [Jintae], Park S [ Soojin],et al. (2016). Effects of forward head posture on forced vital capacity and respiratory muscles activity. J Phys Ther Sci.28(1):128-31
Pérez T [Tomás], Parra A [Álvaro]. (2019). Fisioterapia en el trastorno temporomandibular. “Ejercicio terapéutico autoadministrado”. Elsevier. Cap 13: 251-271.
Pérez T [Tomás], Parra A [Álvaro]. (2019). Fisioterapia en el trastorno temporomandibular. Elsevier. Cap 5: 58-70
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer una prova de síntesi (PS). La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:
|