| Corrents historiogràfics | Codi: 21.149 Crèdits: 6 |
La historiografia, com a disciplina que forma part dels estudis històrics, se centra en l'anàlisi de com la historia s'ha construït, s'ha narrat i s'ha escrit. El seu objecte no són els esdeveniments del passat ni la seva interpretació o contextualització, sinó les obres, els autors, les tendències, les idees, els contextos culturals, els condicionants, etc., que són rellevants per entendre com s'ha articulat al llarg de la història el discurs històric. Per aquest motiu, sovint s'ha dit que la historiografia és la ciència de la història, fins i tot una meta-història.
Aquesta assignatura estudia les principals teories i tendències historiogràfiques que han protagonitzat l'evolució de les disciplines històriques des de l'antiguitat fins als nostres dies. S'aprofundirà especialment en els grans corrents historiogràfics sorgits a partir del segle XIX, amb especial indicència en les grans escoles del segle XX, els desafiaments del final del XX i les tendències més rellevants del segle XX, i se n'estudiran els autors i les obres més rellevants per a la disciplina, així com i els plantejaments més actuals per a l'estudi de la Història i el conjunt de les ciències humanes i socials.
Aquesta és una assignatura optativa del grau d'Història, Geografia i Història de l'Art que pressuposa que l'estudiant ha cursat ja les assignatures bàsiques i obligatòries de la branca d'història del grau.
Aquesta és una assignatura optativa del grau d'Història, Geografia i Història de l'Art que pressuposa que l'estudiant ha cursat ja les assignatures bàsiques i obligatòries de la branca d'història del grau.
Objectius
- Comprendre l'evolució dels diferents corrents de pensament històric.
- Conèixer les principals escoles i els autors més rellevants en el desenvolupament de la historiografia.
- Analitzar les aportacions principals de les diverses escoles de pensament estudiades.
- Comprendre les aportacions en el desenvolupament de la disciplina històrica dels estudis de gènere i de la diversitat
Competències Competències bàsiques i generals
- CG1- Construir un coneixement racional i crític dels processos històrics, artístics i geogràfics que permeti comprendre el present i fer-lo comprensible als altres.
- CG2- Conèixer la historiografia, el pensament i les tendències més recents de la Història, la Història de l'Art i la Geografia.
Competències transversals
- CT1- Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera.
- CT5- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional.
Competències específiques
- CE5- Formular hipòtesis i desenvolupar projectes d'investigació que puguin contribuir a el coneixement i debat de problemes actuals o de el passat.
- CE10- Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient, incloent l'ús de les TIC.
L'assignatura s'estructura a partir de quatre blocs temàtics
- Des dels orígens de la disciplina històrica al Romanticisme.
- Del positivisme del segle XIX als corrents cientifistes del segle XX: l'escola del Annales, i el marxisme britànic.
- La crisi de la història de final del segle XX.
- Corrents historiogràfics actuals.
| Material | Suport |
| Rotger, Neus (coord). L'ABC dels Estudis Literaris. Termes crítics per a l'estudi de la literatura. Barcelona: Oberta Publishing, 2016. | Audiovisual |
| Introducció a la història de la cultura contemporània | XML |
| Introducció a la història de la cultura contemporània | DAISY |
| Introducció a la història de la cultura contemporània | EPUB 2.0 |
| Introducció a la història de la cultura contemporània | MOBIPOCKET |
| Introducció a la història de la cultura contemporània | HTML5 |
| Introducció a la història de la cultura contemporània | |
| Els estudis subalterns | Audiovisual |
Els recursos d'aprenentatge de cada repte es troben agrupats en la part inferior de cada un d'ells, jerarquitzats (els que tenen una imatge vinculada es consideren més essencials i per tant cal llegir-los abans que els que no en tenen) i tenen una breu descripció del seu contingut i el temps de dedicació mitjà (que a més de la lectura inclou el treball de subratllat, anotacions i realització d'esquemes bàsics).
El professorat donarà indicacions de l'ordre en què es recomanable llegir els diferents recursos de cada repte i sobre qüestions a tenir en compte en alguns casos.
Aguirre Rojas, C.A. (2005). La "escuela" de los Annales. Ayer, Hoy, Mañana. México: Editorial Contrahistorias.
Aurell, J. (2017). La escritura de la memoria. De los positivismos a los postmodernismos. València: Publicacions de la Universitat de València.
Hernández Sandoica, E. (2004). Tendencias historiográficas actuales. Escribir historia hoy. Madrid: Ediciones Akal.
Iggers, G.G. (2012). La historiografía del siglo XX. Desde la objetividad científica al desafío posmoderno. Santiago de Chile: Fondo de Cultura Económica.
Per les característiques, marc de competències i continguts de l'assignatura, es proposa una feina d'anàlisi i reflexió sobre qüestions claus a partir de quatre reptes que plantegen als i les estudiants qüestions, temàtiques i reflexions que l'han de guiar en el seu estudi dels corrents historiogràfics més rellevants.
Els i les estudiants han de ser capaços de llegir críticament, interrelacionar i relacionar els recursos que es proporcionen a cada repte amb el propi plantejament del repte. Aquests recursos inclouen en la majoria de casos textos acadèmics que contextualitzen els temes que es treballen i materials audiovisuals de diverses tipologies. Cada recurs proporciona indicacions sobre la dedicació aproximada que representa el seu treball, perquè cadascú pugui organitzar la seva feina. A partir d'això, cal ser capaç de resoldre els reptes que l'assignatura planteja i, a través d'ells, assolir les competències i els resultats d'aprenentatge de cada repte.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
Estructura de l'avaluació
Aquesta assignatura es basa en l'Avaluació Continuada (AC) com a model únic d'avaluació. Això vol dir que no existeix cap prova final, ni Prova de Síntesi ni tampoc l'alternativa de l'Examen. Per tant, per superar l'assignatura és necessari i suficient superar l'AC.
L'AC s'estructura a partir de quatre reptes, tots ells obligatoris. Per poder superar l'AC cal haver realitzat les activitats proposades en cada un dels 4 reptes i aconseguir una nota mitjana mínima de C+ (5).
Les activitats o Proves d'Avaluació Continuada de cada repte es descriuen amb detall en l'apartat "Enunciat" de cada un d'ells. Tota la informació, incloent-hi les tasques concretes que cal realitzar, les lectures en què es basen, els criteris més formals de lliurament, etc. es poden trobar en aquell apartat.
Criteris de valoració de les PAC
Les PAC seran avaluades segons els següents criteris:
1. Adequació
Es valorarà el grau de resposta a la pregunta o a allò que demana l'enunciat; el grau d'utilització dels conceptes i termes principals; el grau de qüestionament productiu dels conceptes i termes principals.
2. Comprensió i coneixement
Es valorarà el grau de comprensió i coneixement del tema treballat i de la temàtica general de l'assignatura, inclosos els enfocaments teòrics i crítics rellevants; l'assimilació i integració de material addicional no tractat directament a l'assignatura.
3. Desenvolupament argumental i crític
Es valorarà el grau de coherència de la línia argumental sostinguda al llarg de tota l'activitat i recolzada en l'anàlisi; el grau d'integració de les citacions bibliogràfiques en la pròpia argumentació; el grau de capacitat per anar més enllà de les idees presentades en la bibliografia crítica; el grau d'originalitat i/o independència de pensament i de capacitat crítica.
4. Estructura i organització
Es valorarà el grau de coherència i elegància de l'estructura; la qualitat en l'organització del material.
5. Expressió i estil
Es valorarà el grau de domini de la llengua tant des del punt de vista gramatical com pel que fa a la coherència i la cohesió; el grau d'adequació al registre acadèmic; el grau d'ús de terminologia especialitzada.
6. Presentació de l'aparell crític
Es valorarà la presentació de notes i bibliografia d'acord amb uns criteris d'estil coherents i reconeguts en l'àmbit acadèmic.
7. Presentació formal
Es valorarà la presentació formal en aspectes com ara: cos i tipus de lletra, interlineat, pàgines numerades, bona distribució de paràgrafs, bon ús dels recursos gràfics (cursiva, negreta, cometes...), inclusió del nom de l'estudiant i de l'assignatura a la primera pàgina, títol de l'enunciat a l'encapçalament del treball.
Advertència sobre plagi i còpia
El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:
- De fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies.
- De treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).
Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:
- D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: https://biblioteca.uoc.edu/ca/biblioguies/biblioguia/Plagi-academic/?tab=1
- D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. La Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables. Pel que fa a la normativa pròpia de la UdL, el text de referència pot trobar-se a: http://www.udl.cat/export/sites/universitat-lleida/ca/udl/norma/.galleries/docs/Ordenacio_academica/Normativa-davaluacio-i-qualif.-graus-i-masters-modif-CG-27-4-16.pdf
Aquesta assignatura no té avaluació final. La qualificació final de l'assignatura s'obté de la nota final de l'Avaluació Continuada.
El professorat de l'assignatura donarà retorn tant grupal com individualitzat i personalitzat de les tasques lliurades. S'espera que els i les estudiants incorporin aquest retorn al seu procés d'aprenentatge i el tinguin en compte a l'hora de realitzar les tasques posteriors.