• Descripció

Pensament i Història de la Geografia és una assignatura pensada per a estudiants en els darrers anys del Grau de Geografia, Història i Art, amb especial interès per la combinació entre les àrees de Geografia i Història.

El curs està concebut de tal manera que s'assoleixi una bona panoràmica sobre el pensament geogràfic en el seu context més ampli, format per les grans correns d'idees des del segles XIX i fins l'actualitat. La pretensió és molt àmplia però s'han escollit unes lectures i s'han elaboran uns materials amb la finalitat d'enriquir la visió dels estudiants sobre, no només la disciplina geogràfica, sino del conjunt de les ciències socials.

• Objectius i competències

Objectius

• Conèixer la història de la disciplina, els seus conceptes i fonaments teòrics bàsics.
• Entendre el marc científic general en el qual s'han realitzat les principals aportacions en Geografia.
• Que l'estudiant sigui capaç d'avaluar les principals aportacions de cadascuna de les grans etapes d'evolució del pensament geogràfic.

Competències Competències bàsiques i generals

• Conèixer la historiografia, el pensament i les tendències més recents en Geografia.

Competències transversals

• Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit.

Competències específiques

• Aprendre a combinar les dimensions temporal i espacial en l'explicació dels processos socioterritorials.

• Continguts

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació