• Descripció

L'assignatura d'Introducció a la Geografia aborda els conceptes bàsics i les principals problemàtiques de la disciplina aplicats a qüestions d'actualitat. Es tracta de presentar visions integradores i globals necessàries per a la comprensió i estudi del territori complex i l'estudi actual de l'espai social. Es pretén donar instruments i eïnes d'anàlisi i comprensió sobre les característiques i les dinàmiques de l'espai contemporani. Els continguts s'articulen entorn les temàtiques següents: l'evolució de la disciplina geogràfica al llarg de la història; l'estudi de la distribució de la població al món; l'anàlisi de la globalització econòmica i la qüestió del desenvolupament-subdesenvolupament; i finalment, els paisatges culturals i la seva anàlisi.

• Coneixements previs

No és necessari haver cursat cap assignatura prèvia per a cursar l'assignatura Introducció a la Geografia.

• Objectius i competències

OBJECTIUS

• Comprendre els conceptes fonamentals relacionats amb aspectes i mètodes propis de la geografia.
• Conèixer la situació actual dels espais i societats a partir de la lectura i anàlisi dels materials proporcionats.
• Comprendre l'espai geogràfic com el resultat d'un procés complex d'interrelacions entre fenòmens lligats als mitjans naturals i a les decisions socials.
• Comprovar l'estructura conceptual bàsica de la ciència geogràfica en situacions territorials concretes, de diferent complexitat a diferents escales i en temps específics.

COMPETÈNCIES

• Continguts

MÒDUL DIDÀCTIC 1: UNA APROXIMACIÓ AL CONEIXEMENT GEOGRÀFIC

En aquest mòdul introductori es fa una breu aproximació a la disciplina de la geografia per a entendre què fa a l'ensenyament de la geografia, també s'expliquen els temes d'estudi, i la seva aplicabilitat pràctica per a fer a la ciutadania crítica i reflexiva.

1. Una aproximació an coneixement geogràfic

MÒDUL DIDÀCTIC 2: LA HISTÒRIA DE LA GEOGRAFIA I LA SEVA INSTITUCIONALITZACIÓ COM A DISCIPLINA CIENTÍFICA

La tasca realitzada al llarg de la història des de la geografia pot donar idea de la seva importància. Aquesta activitat inicialment no es troba en l'àmbit acadèmica, tal i com s'entén avui en dia, sinó que es prepara a les corts dels governants, ¡ o bé entre viatgers i comerciants, als monestirs o a les casernes militars. Des de l'antiguitat clàssica s'ha plantejat, d'una manera o d'una altra, la necessitat de presentar i analitzar l'organització dels elements i de les relacions entre les societats i els territoris que exploten i transformen. Amb aquest punt de partida es pot fer una aproximació a les múltiples aportacions de la geografia a partir de l'establiment d'unes etapes i fets rellevants. Passant així per la cultura grega, la tradició geogràfica de la cultura àrab islàmica. No és fins la Il·lustració, amb la fundació de la geografia contemporània quan l'esperit científic en tots els àmbits requereix un reconeixement coincidint amb l'Europa medieval i finalment la geografia del segle xix que busca constituir-se com una disciplina científica. Aquests precedents són l'origen dels corrents del pensament geogràfic dels segles XX i XXI.

1. Era premoderna

2. Era moderna

3. Era postmoderan

MÒDUL DIDÀCTIC 3: POBLACIÓ I POBLAMENT

Al llarg de la història la societat s'ha anat transformant a partir dels diferents canvis polítics, econòmics, socials i culturals que s'han esdevingut amb el temps. En aquest mòdul s'analitzen aquells aspectes que s'han de tenir en compte per a entendre quina és l'estructura de la població i la seva distribució sobre el territori. Per a fer-ho es tindran en compte les branques de la geografia que estudien la geografia de la població i els paisatges urbans, és a dir, la geografia urbana.

1. La població mundial

2. La distribució de la població al territori: poblamenta i espais urbans i espais rurals

MÒDUL DIDÀCTIC 4: GLOBALITZACIÓ I GEOGRAFIA POLÍTICA

La Globalització és un fenomen que ha afectat i que està transformant profundament les estructures geogràfiques: d'aquí la importància d'estudiar-ne els orígens del procés, les transformacions i les noves formes que prenen els territoris a principis del tercer mil·lenni. El mòdul es divideix en dos apartats. La primera part se centra en la comprensió de la Globalització com a fenomen integral. La segona part vol fer referència a les transformacions d'exercici del poder en el territori, la geografia política.

1. Globalització

2. Geografia Política

MÒDUL DIDÀCTIC 5: ALTERNATIVES AL SISTEMA CAPITALISTA

Des de la dècada de 1980 en endavant la societat planteja que el capitalisme com a sistema no és compatible amb els valors democràtics (la igualtat d'oportunitats o la garantia dels drets humans universals), ni econòmics (l'acumulació de riquesa), ni productius (l'explotació laboral i la diferència salarial per gènere) ni tampoc medi ambientals (la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic). D'aquest fet en sorgeix la pregunta: quines altres noves opcions de sistema hi ha? En aquest mòdul es busquen alternatives.

1. Decreixement

2. Les noves sobiranies

3. Indicadors per a mesurar el desenvolupament

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els materials són els mòduls de l'assignatura i referències bibliogràfiques complementàries que dónen suport a les PACs :

1. UNA APROXIMAICÓ AL CONEIXEMENT GEOGRÀFIC

UNWIN, TIM (1995), "La geografia: construcción social de la disciplina", a El lugar de la geografia. Madrid: Cátedra; pp. 19-42.

ORTIZ, ANNA (coord.) BADIA, ANNA; CEBOLLADA, ÀNGEL; MENDIZÀBAL, ENRIC; SOLANA, MIGUEL i VERA, ANA (2011), "Què és la geografia? Una pregunta amb múltiples respostes" a Visions geogràfiques del món. Bellaterra: Servei de publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Col·lecció materials 222; pp. 15-24.

2. LA HISTÒRIA DE LA GEOGRAFIA I LA SEVA INSTITUCIONALITZACIÓ COM A DISCIPLINA CIENTÍFICA

ALBET, A.; GARCIA RAMON, M.D. (1999), "Teoria i mètodes de la geografia regional", Pallarès, M.; Tulla, A.F. (coord.) Geografia regional. Barcelona: Univ. Oberta de Catalunya; pp. 21-62.

3. POBLACIÓ I POBLAMENT

Població

ARANGO VILA-BELDA, Joaquín (2008), "La población mundial" a ROMERO J. [ed], Geografía Humana. Procesos, riesgos e incertidumbres en un mundo globalizado. Barcelona: Ariel; pp: 275-355.

Poblament

NEL·LO, Oriol i MUÑOZ, Francesc (2008), "El proceso de urbanización" a ROMERO J. [ed], Geografía Humana. Procesos, riesgos e incertidumbres en un mundo globalizado. Barcelona: Ariel; pp: 57-105

4. GLOBALITZACIÓ I GEOGRAFIA POLÍTICA

MÉNDEZ GUTIERREZ DEL VALLE, RICARDO (2011). "La fragmentación del mapa político del mundo" a El nuevo mapa geopolítico del mundo. Valencia: Tirant lo Blanch; 133-176.

5. ALTERNATIVES AL SISTEMA CAPITALISTA

BOTEY, JAUEM (2014), "Capítol 7. Models Alternatius: cap a una nova societat", a El col·lapse del sistema del sistema: bases per a pensar al nou mil·leni. Barcelona: Col·legi Oficial de Treball Social a Catalunya; pp. 75-85.

OLIVERES, ARCADI (2011), "Capítol 7. Cap al món postcrisi", a Aturem la crisi. Les preversions d'un sistema que és possible canviar. Barcelona: Angle editorial; pp. 119-134.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació