|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
Més de la meitat de la població mundial viu actualment a les ciutats. Aquest canvi s'ha produït ràpidament en els últims cent anys, i les previsions indiquen que la població urbana continuarà creixent durant el segle XXI. Gran part d'aquest augment es produeix en ciutats de grandària mitjana en països amb ingressos baixos i mitjans, però el nombre de megaciutats (ciutats amb més de 10 milions d'habitants) també augmentarà més notablement en aquests països. Al mateix temps, aquesta nova situació genera grans reptes i oportunitats per a la humanitat. La urbanització implica canvis en l'ús de la terra que es tradueixen en una major emissió de gasos d'efecte d'hivernacle. No obstant això, amb una planificació adequada, la vida a les ciutats pot ser més sostenible en termes energètics. La vida a les ciutats ofereix moltes oportunitats, però també pot augmentar l'exposició a ambients i hàbits poc saludables, amb una major exposició als nivells d'aire, soroll o contaminació lumínica o calor, nivells més baixos d'activitat física o dietes menys saludables. No obstant això, altres aspectes importants per a la salut, com l'accés al sistema sanitari, l'educació i les instal·lacions, tendeixen a ser millors en les àrees urbanes, especialment a LMICs. És extremadament important planificar la transició urbana d'una manera que estigui alineada amb els principis de la salut planetària, per a evitar els efectes adversos que aquesta tendència podria tenir en els ecosistemes i la salut, i aprofitar-la per a crear centres urbans sostenibles i saludables. L'objectiu d'aquest tema és analitzar les tendències en el procés d'urbanització a escala mundial i les diferències per regions; resumir els reptes d'aquest procés des de la perspectiva de la salut planetària; i avaluar els pros i els contres de les actuals solucions internacionals per a la urbanització saludableogènica i sostenible. |
|||||
Es tracta d'una assignatura obligatòria de 5 crèdits del segon bloc temàtic del màster. El segon bloc agrupa les assignatures centrades en cadascun dels principals reptes identificats en el marc de Salut Planetària (sistemes alimentaris, canvis en l'ús del sòl i la pèrdua de diversitat, recursos hídrics, contaminació global, urbanització i ciutats sostenibles i saludables i canvi climàtic). Es recomana cursar aquesta assignatura simultàniament o després d'haver cursat l'assignatura "Salut Planetària, la resposta als reptes del Antropocè". |
|||||
És molt recomanable haver cursat prèviament les assignatures “Salut Planetària, la resposta als reptes del Antropoceno”, “Enfocaments interdisciplinaris per a la Salut Planetària” i “Governança global i multinivell en Salut Planetària”. | |||||
Al final d'aquesta matèria s'espera que l'estudiant sigui capaç de:
Competències bàsiques i generals:
Competències transversals:
Competències específiques:
|
|||||
|
|||||
Els continguts de l'assignatura s'articulen al voltant de 4 activitats avaluables (PACs). Per a poder realitzar cadascuna d'aquestes PACs estan disponibles a l'aula diversos recursos d'aprenentatge, com a articles acadèmics i reportis d'organismes internacionals, entre altres. En els bàners dels diferents recursos d'aprenentatge figura la lletra "i", on en alguns casos es donen indicacions addicionals de com i/o que parts cal treballar/llegir de cada recurs. |
|||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
|
|||||
|