| Economia internacional | Codi: 01.531 : 6 |
La rellevància actual de l'economia internacional és evident, no tan sols pel que fa als especialistes en la matèria sinó també per al conjunt de la societat. El funcionament dels mecanismes econòmics internacionals té unes dimensions empresarials, comercials, financeres i tecnològiques que generen profundes implicacions socials i polítiques. A les dècades recents (finals del segle XX i principis del segle XXI), la internacionalització de les relacions econòmiques ha generat el que coneixem per globalització, induint noves realitats, interaccions i regles que són imprescindible per a poder interpretar correctament la realitat econòmica de cada país.
La crisi iniciada al final de la primera dècada del segle XXI ens ha demostrat també com els aspectes globals no només han afavorit aquests canvis estructurals, també estan incidint en l'evolució conjuntural de les economies i els marges d'actuació de les polítiques econòmiques.
Formem part doncs d'economies interdependents i, per tant, obertes a un entorn de creixent globalització. L'assignatura ofereix els mitjans i recursos als/les estudiants per a interpretar adequadament aquests canvis que constantment es generen en la nova realitat que ens envolta.
La relació d'aquesta assignatura amb totes aquelles altres que tracten dels aspectes macro i microeconòmics és doncs estreta. I, per la influència del fenomen de la internacionalització en l'àmbit empresarial, també està vinculada amb altres assignatures que s'ocupen de la gestió empresarial.
Es tracta d'una assignatura optativa corresponent al Grau en Administració i Direcció d'Empreses i al Grau en Ciències Socials, com també d'una assignatura obligatòria corresponent al Grau en Relacions Internacionals.
El creixent grau d'interrelació de les economies nacionals és un dels trets més destacats de l'economia mundial en els últims anys. Aquesta internacionalització de l'economia condiciona la política econòmica nacional i l'activitat empresarial, sent imprescindible per a qualsevol professional de l'àmbit de la direcció i administració d'empreses un bon coneixement dels fonaments de l'economia internacional. D'aquesta manera, l'Economia Internacional es projecta pràcticament a tots els camps professionals de l'administració i direcció d'empreses, tant des del vessant de la producció, com des de la localització empresarial, la comercialització, el finançament, així com les altres àrees funcionals de l'empresa.
És recomanable que els/les estudiants del grau en ADE que es vulguin matricular en aquesta assignatura prèviament hagin cursat satisfactòriament Comportament dels Agregats Econòmics i Mercats i Conducta.
És recomanable haver superat les assignatures de Comportament dels Agregats Econòmics i Mercats i Conducta.
Competències (Estudiants Grau ADE)
Competències específiques
1. Entendre el funcionament de l'economia i els seus agents i institucions, amb especial èmfasi en el comportament empresarial
2. Generar coneixement econòmic rellevant a partir de dades, aplicant els instruments tècnics pertinents
Competències transversals
1. Buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació
2. Interpretar i avaluar la informació de manera crítica i sintètica
Competències (Estudiants Grau Relacions Internacionals)
Competències específiques
1. Analitzar els fenomens internacionals i la realitat del món global des d'una perspectiva empírica i interdisciplinar
2. Comprendre l'estructura, competències i funcionament de les organitzacions internacionals, amb atenció particular a la Unió Europea.
3. Aplicar els conceptes, teories i metodologies empíriques pròpies de l'economia a l'anàlisi dels fenòmens i les relacions internacionals.
Competències transversals
1. Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional
Competències (Estudiants Grau Ciències Socials)
Competències específiques
1. Analitzar dades empíriques per a generar coneixement significatiu en l'àmbit de les ciències socials
Competències bàsiques i generals
1. Disposar de la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins del se àmbit d'estudi) per a emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de caràcter social, científic o ètic
2. Aplicar les tècniques d'investigació, cerca, recuperació, tractament i presentació de la informació
Resultats d'aprenentatge
1. Analitzar la dimensió internacional creixent de molts aspectes de l'activitat econòmica i les seves implicacions econòmiques, socials i polítiques
2. Conèixer les explicacions del comerç internacional i els seus efectes, el debats sobre polítiques comercials i el marc institucional internacional dels intercanvis comercials.
3. Entendre el funcionament bàsic de les finances internacionals, els mecanismes d'interdependència entre economies i les repercussions de la globalització financera.
4. Comprendre els processos d'integració econòmica, tant en el seus aspectes comercials com en els monetaris.
5. Aplicar els coneixements adquirits als problemes de l'economia global, entenent els arguments cabdals en els debats rellevants sobre les interdisciplinàries realitats globals.
L'assignatura s'estructura en quatre mòduls d'aprenentatge que, al seu torn, donen lloc als quatre reptes que seràn treballats durant el curs.
La primera part tracta del Comerç Internacional i ens preguntarem per què hi ha països que prefereixen implementar polítiques comercials proteccionistes. S'analitzaran tant les argumentacions - clàssiques i modernes, incloses tant les que deriven de la proliferació de xarxes globals o multinacionals de producció- i els eventuals beneficis dels intercanvis comercials com també les raons i abast de les polítiques comercials que al llarg de la història, i també ara, miren d'interferir amb mesures proteccionistes en aquest comerç. Igualment, s'analitza el marc institucional i les regles que tracten d'emmarcar els fluxos comercials internacionals.
Per la seva part, la segona part del curs es dedica a l'estudi de l'Economia Financera Internacional i examina els aspectes monetaris i financers, que inclouen els aspectes bàsics de determinació dels tipus de canvi. En aquesta part ens plantejarem el repte següent: De què depèn que les monedes guanyin valor al mercat de divises?. Al mateix temps que l'economia internacional es "globalitza" apareix també una força que es podria en cert sentit interpretar com a contraposada però també amb vessant de complementarietat amb les dinàmiques globals: els processos d'integració regional a través dels quals alguns països adopten relacions més estretes, bé sigui en els àmbits comercials, mitjançant la creació de àrees de lliure comerç o "mercats integrats", bé en els àmbits monetaris com, en el cas d'Europa, la integració monetària.
En relació a la tercera part del curs, es destina a analitzar les esmentades dinàmiques d'integració econòmica, tant en la seva significació pel conjunt de l'economia global com pel que impliquen més específicament per a les nostres realitats més properes a Europa. Concretament, ens focalitzarem en el repte de saber quins avantatges obtenen les economies de formar part d'un acord d'integració econòmica.
Finalment, en la quarta part analitzarem un conjunt de qüestions que tenen en comú tant la seva actualitat com el seu caràcter "transversal" entre les dimensions tractades als mòduls anteriors. Així es debaten les connexions entre internacionalització i creixement, el paper de les economies emergents a l'economia global, la seva incidència sobre els difícils mecanismes de "governança" de la globalització, els problemes de pobresa i desigualtat a escala mundial, o les controvèrsies sobre competitivitat i les propostes de reforma de l'arquitectura financera internacional. I també s'introdueixen uns breus apunts - ja que les temàtiques desborden amb escreix el temari d'aquesta assignatura - sobre aspectes intergeneracionals que van des de les implicacions de les noves realitats demogràfiques fins els problemes mediambientals. Ho sintetitzarem en el repte següent: anem cap una economia més global i alhora més desigual?
Podeu accedir als materials dins de l'aula a través de l'enllaç que trobareu al menú de la dreta, "Materials i fonts d'informació". Disposeu de diferents formats per consultar aquests recursos docents. Actualment, els formats en què pots trobar el material són Web, html5, pdf, epub, mobipocket, audiollibre i videollibre.
Els mòduls didàctics també es proporcionen en paper i es reben al domicili de cada estudiant. Aquests mòduls també estan disponibles en format electrònic (PDF) a l'aula de l'assignatura.
- Wikirepertori. Aquest recurs el trobareu a l'espai de Recursos>Altres fonts d'informació. És una eina pedagògica a disposició dels estudiants i dels professors. La seva missió és la de resoldre dubtes d'una manera immediata sobre qualsevol concepte, terme o sigla d'Economia i Empresa. En aquest mateix espai, a través de la consulta a la Biblioteca Virtual de la UOC, també teniu accés a bases de dades, enciclopèdies i diccionaris, organismes i institucions, revistes, etc., totes relacionades amb l'assignatura.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |