| Macroeconomia | Codi: 01.547 : 6 |
Es podria pensar que per analitzar el comportament d'una economia en el seu conjunt n'hi ha prou amb agregar: sumant la producció de les diferents empreses obtindríem el Producte Interior Brut o similars indicadors d'activitat.
Fent un càlcul promig ponderat de l'evolució dels diferents preus als diferents mercats obtindríem una mesura de l'evolució dels Índexs de Preus del conjunt de l'economia, i així successivament. I en bona mesura això és veritat. Però si la Macroeconomia ha adquirit un "status" específic dins de l'anàlisi econòmica és per les evidències de que els problemes agregats d'una economia presenten trets que van més enllà de la simple addició d'"agents" o mercats individual.
L'assignatura de Macroeconomia és de 6 crèdits ECTS i s'ofereix en el Grau en Administració i Direcció d'Empreses (ADE), en el Grau d'Economia i en el Grau de Ciències Socials, és transversal. En el cas del Grau ADE, l'assignatura Macroeconomia forma part de la menció Empresa i mercats globals i en el Grau de Ciències Socials forma part de la menció Economia. En ambdós graus és una assignatura optativa.
En el Grau d'Economia és una assignatura obligatòria, per tant, no forma part de cap menció.
Aquesta assignatura s'enquadra en un context d'acumulació de coneixements relatius a l'economia considerada en la seva globalitat, que permeten i faciliten l'estudi d'altres matèries com a economia financera, sistema fiscal o analitzar les polítiques públiques. Així mateix, l'assignatura junt amb les restants dels dos plans d'estudis, en que s'ofereix, permet un millor enteniment dels problemes relatius al nostre entorn.
L'assignatura no es projecta en un camp professional particular, sent de gran utilitat per a la comprensió de la realitat econòmica que conforma el nostre entorn. D'aquesta forma, molts dels aspectes que s'estudiaran al llarg del curs, són d'ajuda en molts camps professionals on es requereix la comprensió de les diferents forces que actuen en l'economia moderna.
Cal haver cursat prèviament l'assignatura Comportament dels agregats econòmics (Grau ADE)/Introducció a la macroeconomia (Grau en Economia). En tot cas, és important tenir actualitzats els coneixements bàsics de matemàtiques, com per exemple, regles de derivació, resolució de polinomis i sistemes d'equacions, el treball amb logaritmes neperians, etc.
La finalitat principal d'aquesta assignatura és que l'estudiant assoleixi unes competències tant transversals com específiques (és a dir, conjunt de tècniques i instruments, habilitats i destreses aplicades a l'àmbit de l'economia) juntament amb uns coneixements dels conceptes econòmics i del funcionament de l'economia, així com de les principals polítiques econòmiques. Les competències i objectius - resultats d'aprenentatge es poden concretar en els següents:
Les competències transversals que es tracten de desenvolupar en aquesta assignatura són les que es recullen a continuació:
Grau ADE:
- Capacitat per a l'anàlisi crític i la síntesi
Grau Economia:
- Buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació.
- Analitzar de manera crítica i sintètica.
- Comunicar correctament, per escrit o oralment, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.
Grau Ciències socials:
- Comunicar correctament, per escrit o oralment, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.
Al mateix temps, s'identifiquen les següents competències específiques vinculades al seguiment adequat de l'assignatura:
Grau ADE:
- Capacitat per entendre el funcionament de l'economia i els seus agents i institucions, amb especial èmfasi en el comportament empresarial.
- Capacitat per a generar coneixement econòmic rellevant a partir de dades, aplicant els instruments tècnics pertinents.
- Capacitat per a gestionar eficientment una empresa o organització, entenent la seva ubicació competitiva i institucional i identificant les seves fortaleses i febleses.
- Capacitat per valorar críticament situacions empresarials concretes i establir possibles evolucions d'empreses i mercats.
Grau Economia:
- Manejar els principals conceptes, models, tècniques de representació i anàlisi de la realitat econòmica.
- Analitzar i revisar els conceptes relatius als objectius i els instruments de política econòmica.
Grau Ciències socials:
- Intervenir amb rigor tècnic en la valoració i disseny de polítiques públiques prenent en consideració la naturalesa multifactorial de les necessitats i problemes socials.
- Usar els coneixements i eines de les diferents disciplines de les ciències socials per analitzar, avaluar i intervenir professionalment en institucions i organitzacions públiques i privades.
.
Aquestes competències es concreten en els següents objectius - resultats d'aprenentatge:
1. Estudiar els models de determinació dels nivells d'equilibri de les variables macroeconòmiques bàsiques: la producció agregada, l'ocupació i els preus.
2. Identificar les implicacions dels models teòrics en la política econòmica per a cobrir diversos objectius macroeconòmics.
3. Comparar en diferents situacions (per exemple, en economies obertes i tancades) les efectivitats de les polítiques econòmiques.
4. Relacionar els coneixements adquirits amb la realitat macroeconòmica actual, per tal de millorar-ne la comprensió i la capacitat d'anàlisi, de crítica i de síntesi.
Els continguts d'aquesta assignatura s'organitzen en 4 grans temes que coincideixen amb cadascún dels mòduls que componen els materials docents. A continuación es detallen els temes. El primer d'ells es dedica a estudiar l'anomenada «macroeconomia clàssica» que resumeix els mecanismes implícits en l'anàlisi econòmica prèvia a la formulació del concepte de macroeconomia, que incorporava una confiança en els automatismes dels mercats per retornar a l'equilibri enfront de pertorbacions o desajustaments. Les dificultats i mancances dels mecanismes automàtics per restablir els equilibris en quantitats (renda, producció, ocupació) també s'analitzen en aquest mòdul. S'analitza el model keynesià bàsic (anomenat de 45º o renda-despesa) i es fa una primera discussió del paper de les polítiques macroeconòmiques, tant en economies tancades com obertes.
El segon tema es dedica a les interaccions entre el sector real i el monetari-financer de l'economia incorporant el model IS-LM, analitzant, prèvia introducció dels mecanismes monetaris i financers centrals, el paper de la política monetària i la determinació dels tipus d'interès. El funcionament de les interaccions entre variables reals (activitat, components de la demanda, etc.) i financeres (tipus d'interès, finançament de l'economia) és el centre del capítol, incloent el paper de les polítiques fiscals i monetàries - i de les seves combinacions o "mix" - de nou tant en economies tancades com obertes.
El següente tema 3 introdueix el joc simultani dels factors de oferta - presentatsen el tema 1 - i els de demanda - temes 2 i 3 - per oferir una visió integrada del funcionament de la macroeconomia en economies tancades i ofertes. Per arribar a aquestes formulacions cal introduir de forma més explícita i detallada el paper dels preus i de la inflació (i avui torn a ser important una referència a la problemàtica de la deflació), la qual cosa requereix aprofundir en la vessant de la oferta es a dir, el comportament de les empreses a l'hora de fixar preus i negociar salaris i altres preus del factors de producció.
Finalment, el tema 4 selecciona un conjunt de temes amb un vessant macroeconòmic en què les experiències i lliçons de la crisis des de 2008 permeten extreure algunes implicacions importants i fructíferes.
Índex detallat
Cadascun dels 4 temes té a prop d'una desena de seccions. A moltes seccions es presenten no només les eines analítiques - formulades mitjançant raonaments, gràfics i una formulació matemàtica en els casos en que aquesta suposa una millora substancial de la comprensió i "insight" - sinó també casos de les darreres dècades o recents, en que els conceptes estudiats es van mostrar o mostren significatius.
En els mòduls docents corresponents a cada un dels temes, s' incorporen unes activitats a desenvolupar i unes referències a llocs web a on accedir i actualitzar les dades i anàlisi rellevants.
1. Macroeconomia bàsica de la producció i l'ocupació
1. Producció i ocupació a la macroeconomia clàssica
2. Mecanismes bàsics d'ajust al model clàssic: què pot fallar?
3. El vessant monetari i financer a la macroeconomia clàssica
4. Despesa agregada i equilibri macroeconòmic
5. Un model macroeconòmic keynesià bàsic: equilibri amb desocupació?
6. Estalvi i inversió, de nou
7. Polítiques fiscals: el paper dels multiplicadors
8. Economia oberta
9. Polítiques macroeconòmiques en economies obertes
10. Interdependències macroeconòmiques: el paper de la coordinació
2. Interaccions entre mercats de béns i mercats financers
1. Renda i tipus d'interès: els mercats de béns i serveis: la relació IS
2. L'equilibri dels mercats monetaris i financers: la relació LM
3. Interaccions entre els sectors real i monetari: el funcionament del model
IS-LM
4. Polítiques fiscals i monetàries al model IS-LM
5. Polítiques monetàries al model IS-LM
6. Policy mix. Combinacions de polítiques fiscals i monetàries: teoria i casos
7. Aplicacions a economies obertes
8. El paper de la mobilitat internacional de capitals i dels règims canviaris
9. Efectivitat de les polítiques macroeconòmiques en economies obertes
10. El trilema de les economies obertes
3. Activitat econòmica, inflació i polítiques macroeconòmiques
1. El paper dels preus en macroeconomia: inflació i deflació
2. Demanda agregada i preus
3. La corba de demanda agregada
4. Una formulació provisional de l'oferta agregada a curt termini
5. Demanda i oferta agregades a curt, mitjà i llarg termini
6. Xocs d'oferta
7. Què hi ha darrere l'oferta agregada?
8. Inflació i atur: la relació de Phillips i altres interpretacions
9. Una aplicació: jocs de política monetària
10. Oferta i demanda agregades en economies obertes
4. Problemes i debats macroeconòmics
1. Debats sobre les polítiques fiscals
2. Estratègies monetàries
3. Reconsideracions sobre el paper de la intermediació financera
4. Inversió i estalvi en economies obertes: els desequilibris externs globals
5. Desequilibris externs intraeuropeus
6. Sobre endeutament i desendeutament
7. Mecanismes supranacionals de supervisió: MIP
8. Sobre el creixement econòmic
9. Del curt al llarg termini
10. Mercats de treball globals
Podeu accedir als materials dins de l'aula mitjançant els enllaços que trobareu en aquest apartat. Disposeu de diferents formats per consultar aquests recursos docents. Actualment, els formats en què estan disponibles els mòduls docents són els següents: web, html5, pdf, epub, mobipocket, audiollibre i videollibre.
En conjunt, els materials didàctics responen al doble enfocament, teòric i pràctic que es dóna a lassignatura. La major part dels models admeten representacions gràfiques, per la qual cosa lestudi daquesta assignatura es recolzarà fonamentalment en la interpretació de les mateixes. Alhora, el desenvolupament dels models serà rigorós.
Tot i que el text s'ha dissenyat per facilitar l'aprenentatge mitjançant la lectura i l'estudi individual, alhora es proporcionen recursos que potencien el debat i les propostes en grup.
- Mòduls didàctics. Aquests mòduls també estan disponibles en format electrònic (PDF) a l'aula de l'assignatura.
- Material Web Associat. Trobareu aquest material a aquest mateix espai de Recursos de l'aula.
A més, l'estudiant pot consultar a la biblioteca virtual de la UOC una bibliografia completa de consulta, així com també una extensa sèrie de publicacions i estadístiques.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |