| Dret administratiu I | Codi: 03.525 : 6 |
Introducció
La matèria Dret administratiu està concebuda com un dels eixos fonamentals del Dret públic, juntament amb el Dret constitucional i el Dret de la Unió Europea. La Constitució espanyola de 1978 dedica una part important del seu articulat a l'Administració pública a la qual integra dintre dels poders de l'Estat, atès que aquesta serveix l'interès general però, a la vegada, ofereix uns drets als ciutadans que ha de respectar. Es tracta, per tant, d'un constant equilibri entre l'actuació d'un poder públic i les garanties que tenen els seus destinataris, els ciutadans.
Aquesta assignatura forma part del Grau en Dret (240 crèdits ECTS) que la UOC ofereix dins del marc general de l'adaptació de l'ensenyament universitari a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).
En aquest sentit, l'assignatura de Dret Administratiu I s'ofereix un cop s'han assolit ja uns determinats coneixements en l'àmbit del Dret Públic (especialment de Dret Constitucional), a la vegada que aquesta assignatura dóna els elements conceptual necessaris par a l'estudi d'altres assignatures (com, per exemple, Dret Administratiu II, Dret urbanístic o Dret de la Funció Pública).
La presència quotidiana de l'Administració pública i del Dret administratiu durant tota la vida dels ciutadans i en els àmbits més insospitats fan que aquesta assignatura tingui un interès directe per a la pràctica professional. El Dret administratiu està en constant expansió, segons es dedueix de la lectura diària dels butlletins oficials.
Els advocats que es dediquen al Dret administratiu acostumen a treballar en camps com l'urbanisme (llicències, plans), el medi ambient, els serveis públics (concessionaris, drets dels usuaris), les sancions administratives, els contractes amb l'Administració, les subvencions, etc. Cal dir que un gran nombre dels assumptes que es plantegen davant dels tribunals de justícia pertany a l'ordre contenciós administratiu. En aquest punt té gran importància el concepte d'acte i procediment administratiu que s'estudia en aquesta assignatura i que s'han configurat com un dels pressupòsits per a l'accés als tribunals.
Cal dir, però, que també pot ser de gran utilitat des d'una altra perspectiva com és la del funcionari que s'integra en una Administració pública i que ha d'aplicar constantment el Dret administratiu des de la defensa de l'interès general. A més a més, hem de dir que la matèria de Dret administratiu està present en la immensa majoria de temaris d'oposicions als cossos de funcionaris.
L'interès que té per a la pràctica professional es posa de manifest en la importància que en l'avaluació es dóna als casos pràctics. Es tracta d'aplicar els conceptes que s'estudien a casos concrets extrets de la vida real.
És aconsellable haver superat les assignatures de Introducció al Dret, Sistema Constitucional Espanyol i Dret constitucional.
Els objectius de l'assignatura de Dret administratiu I són les habilitats, capacitats i aptituds que un estudiant ha de ser capaç de desenvolupar després d'haver cursat l'assignatura. Aquests objectius es tradueixen en l'assoliment d'unes determinades competències que podem agrupar en dos grans blocs:
1.- Competències transversals
- Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisions i criteris clars.
- L'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions.
2.- Competències específiques:
- Identificació dels principis jurídics, així com de les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari.
- Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinar i utilitzant principis jurídics com a eina d'anàlisi.
- Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits de fet.
- Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb valors ètics.
- Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat.
- Anàlisi crític de l'ordenament jurídic.
Número de PACs d'aquesta assignatura:
L'avaluació continuada d'aquesta assignatura consisteix en la realització de 4 PACs.
Mòdul 1: Formació històrica i concepte Dret Administratiu
- 1. El dret administratiu com a fenomen històric
- 2. L'evolució històrica del dret administratiu
- 3. El concepte de dret administratiu
- 4. Les bases constitucionals del dret administratiu
- 5. La Constitució i l'Administració pública
- 6. Les perspectives actuals
Mòdul 2: Organització administrativa
- 1. Organització administrativa
- 2. Els principis de l'organització administrativa
- 3. La potestat organitzatòria
- 4. Els òrgans administratius i el principi de competència
- 5. L'Administració territorial
- 6. L'Administració corporativa
Mòdul 3: Fonts del Dret administratiu
- 1. L'Administració i el sistema de fonts normatives: consideracions prèvies
- 2. Principis bàsics de la relació entre llei i el reglament
- 3. El concepte i la justificació del reglament
- 4. Els límits de la potestat reglamentària
- 5. Les classes de reglament
- 6. El règim d'invalidesa dels reglaments
- 7. La legislació delegada
- 8. Altres fonts de l'ordenament juridicoadministratiu
Mòdul 4: La posició jurídica de l'Administració
- 1. La posició jurídica de l'Administració: L'Administració i la Llei
- 2. L'Administració com a titular de potestats
- 3. Les relacions entre Administració i Justícia: el principi d'autotutela
- 4. Conflictes entre l'Administració i el poder jurisdiccional. La regulació dels conflictes jurisdiccionals a la Llei Orgànica 2/1987
Mòdul 5: El procediment administratiu
-
1. El procediment administratiu
-
2. La legislació sobre procediment administratiu. Classes de procediments
-
3. Els principis del procediment
-
4. L'element subjectiu del procediment. L'interessat
-
5. Les fases del procediment
-
6. Els recursos administratius
-
7. Les reclamacions prèvies a la via judicial civil o laboral
Mòdul 6: Acte administratiu
- 1. L'acte administratiu
- 2. Validesa i invalidesa dels actes administratius
- 3. Anul·lació i revocació
- 4. La coacció administrativa
| Dret administratiu I. Audiovisual | Audiovisual |
Característiques específiques del material didàctic de l'assignatura
Els materials bàsics per a la preparació de l'assignatura són els mòduls didàctics que, per aquesta assignatura, edita la Universitat Oberta de Catalunya. Aquests mòduls didàctics han de considerar-se com una guia per a l'estudi i no com una resposta completa i definitiva a tots els aspectes que han d'integrar la formació de l'estudiant, per això és convenient que aquests es complementin amb l'estudi d'un manual de la matèria.
Aquest semestre els mòduls de l'assignatura es complementen amb els capítols corresponents del Manual de Derecho administrativo dirigit pels professors Velasco Caballero i Darnaculleta Gardella accessibles a través dels enllaços indicats en cada unitat d'aprenentatge.
Complementàriament, es poden consultar altres manuals com ara el del Prof. Dr. Luis Cosculluela Montaner: Manual de Derecho administrativo I, Ed. Civitas, en la seva darrera edició, en el que trobareu explicacions clares sobre tots els temes que es plantegen en els mòduls didàctics; i també el manual del Prof. Dr. Juan Alfonso Santamaría Pastor: Principios de Derecho Administrativo General, Ed. Iustel, Madrid, en la seva darrera edició.
Per altra banda, per tal d'ampliar el contingut d'alguns dels apartats dels mòduls, teniu també al vostre abast, com a material complementari de l'assignatura, i en l'apartat de fonts d'informació de l'espai de recursos de l'aula, diversos articles, estudis o parts de monografies que, o bé es corresponen a lectures que s'indiquen en els mateixos mòduls, o bé són útils, a criteri dels consultors, per aprofundir alguns dels temes tractats; en alguns casos aquests textos poden ser necessaris per a treballar les activitats complementàries del semestre i, per això, es poden anar ampliant al llarg del curs.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|