• Descripció

Llengua llatina és una matèria bàsica comuna al grau de Llengua i literatura catalanes (on és obligatòria) i al grau d'Humanitats (on s’ofereix com a optativa) que permet, d'una banda, introduir l'estudiantat en el coneixement dels aspectes bàsics de la gramàtica de la llengua llatina, amb la finalitat de capacitar-lo per a la comprensió de textos d'extensió i dificultat mitjanes amb l'ajut del diccionari i, de l'altra, conèixer les aportacions principals de la producció escrita en aquesta llengua al llarg de la història i reflexionar sobre el seu paper en la societat i en la cultura europees a través d'una breu introducció als principals gèneres i autors de la seva literatura.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

En el conjunt del pla d'estudis dels graus d'Humanitats i de Llengua i literatura catalanes, la formació inicial en la llengua i la cultura llatines ofereix una base suficient per tal de poder encarar, d'una banda, altres matèries del món antic o relacionades amb el paper exercit per la tradició clàssica en la cultura occidental, així com, de l'altra,  matèries vinculades a l'evolució vers les llengües romàniques. El llatí és una llengua amb una dilatada operativitat en l'àmbit escrit (literatura, pensament, historiografia...) i en el patrimoni intel·lectual europeu i dels països de tradició occidental; consegüentment, la seva presència social i cultural i les tensions amb les llengües emergents en els diversos països en l'època medieval i moderna constitueixen un dels temes essencials de l'evolució cultural d'Europa. En aquesta assignatura s'inicia la reflexió sobre aquest aspecte tan rellevant d'història cultural que, en altres matèries, serà objecte d'aprofundiment.

• Camps professionals en què es projecta

Un coneixement bàsic de la llengua i la cultura llatines (des del món antic fins a les seves derivacions medievals i modernes) permet un domini més ple de l'expressió en qualsevol altra llengua, de la mateixa manera que ens posa en contacte amb la cultura en sentit ampli de la resta de pobles de tradició occidental (per acció o per reacció, tant les metròpolis com ara els pobles que van experimentar la colonització europea), i és útil, doncs, per a qualsevol orientació en el camp cultural (art, literatura, pensament, periodisme, indústria i administració del turisme, història cultural general, història social de les llengües...).

• Coneixements previs

A banda dels que són propis de tot el grau de Llengua i literatura catalanes i del d'Humanitats -un domini suficient de la llengua escrita-, en el cas específic de Llengua llatina, tindrem molt en compte la correcta transcripció i/o traducció al català dels noms propis llatins (topònims, noms de persona, denominació d'institucions romanes) i, sobretot, l'ús correcte dels conceptes morfosintàctics que s'hi treballin, dels quals es pressuposa un coneixement previ mínim en la llengua catalana:

- correcta discriminació de les categories gramaticals;

- distinció dels diferents complements (CN, CD, CI, CC, Compl. de règim verbal, Compl. predicatiu, atribut);

- coneixement de la juxtaposició, coordinació i subordinació relativa (distinció entre subordinades relatives adjectives i subordinades relatives substantives), substantiva i adverbial.

El domini d'aquests conceptes i procediments se sobreentén reeixit, ja que el seu desconeixement en la llengua pròpia (sigui catalana o castellana) dificultarà l'assoliment de l'assignatura, l'èxit de la qual depèn en gran part de l'ús correcte dels estadis gramaticosintàctics.

• Informació prèvia a la matrícula

Tot i que l'assignatura tracta des de les bases els aspectes gramaticals de la llengua llatina, convé tenir ben consolidades les principals nocions de morfologia i sintaxi en les altres llengües d'ús habitual, i també haver repassat els conceptes bàsics que caracteritzen les llengües flexives (declinació, conjugació...), per tal de poder encarar aquesta matèria en millors condicions.

Igualment, cal tenir interès per llegir i comentar obres literàries de l'antiguitat i articles de reflexió sobre la tradició clàssica o el paper del llatí en la cultura europea.

• Objectius i competències

Objectius

Els objectius que es persegueixen amb la metodologia de treball en les proves de l'avaluació contínua són:

a) Assolir el coneixement de les principals característiques del llatí com a llengua flexiva a partir de l'adquisició d'uns continguts morfològics suficients.

b) Assimilar la metodologia d'anàlisi sintàctica com a procediment per a la comprensió correcta d'un text, després d'haver-ne identificat les estructures oracionals i d'haver-ne determinat els elements constituents.

c) Adquirir destresa en l'ús del diccionari com a instrument de suport gramatical i lèxic.

d) Confegir traduccions intel·ligibles dels textos proposats.

e) Introduir-se en algunes nocions de la literatura llatina a través d'alguna obra de les més importants que s'hi van escriure en l'èpica clàssica.

f) Reflexionar sobre la pervivència del llatí (ja sigui a nivell lingüístic o literari) en la cultura occidental.

Competències

Competències combinades per blocs dels graus de Llengua i literatura catalanes (GLILC) i d’Humanitats (GHUM)

• Continguts

Gramàtica:

1. Unitat I

        1.1. Evolució històrica de la llengua llatina
        1.2. Nocions de prosòdia i pronunciació del llatí
        1.3. El llatí, llengua flexional
        1.3.1. Gènere
        1.3.2. Nombre
        1.3.3. Cas i declinació
        1.4. Característiques generals del verb llatí

2. Unitat II

2.1. Morfologia nominal
2.1.1. Primera declinació (temes en -a)
2.1.2. Segona declinació (temes en -o / -e)
2.1.3. L'adjectiu
2.1.4. Adjectius de la primera i segona declinacions
2.2. Morfologia verbal: tema de present de la veu activa (I)
2.2.1. Present d'indicatiu (veu activa)
2.2.2. Pretèrit imperfet d'indicatiu (veu activa)
2.2.3. Conjugació del verb sum (I): tema de present (mode indicatiu)
2.3. Sintaxi
2.3.1. L'ordre de paraules en la frase llatina
2.3.2. La concordança
2.3.3. Sintaxi de sum

3. Unitat III

3.1. Morfologia nominal
3.1.1. Tercera declinació
3.1.2. Tercera declinació (I): temes en consonant
3.2. Morfologia verbal: tema de present de la veu activa (II)
3.2.1. Futur imperfet d'indicatiu (veu activa)
3.2.2. Present de subjuntiu (veu activa)
3.2.3. Pretèrit imperfet de subjuntiu (veu activa)
3.2.4. L'imperatiu
3.2.5. Conjugació del verb sum (II): tema de present (modes subjuntiu i imperatiu)
3.3. Sintaxi
3.3.1. Sintaxi dels casos (I): nominatiu, vocatiu i acusatiu sense preposició
3.3.2. Concepte d'oració
3.3.3. L'oració simple

4. Unitat IV

4.1. Morfologia nominal
4.1.1. Tercera declinació (II): temes en -i
4.2. Morfologia verbal: tema de perfet de la veu activa
4.2.1. Pretèrit perfet d'indicatiu (veu activa)
4.2.2. Pretèrit plusquamperfet d'indicatiu (veu activa)
4.2.3. Futur perfet d'indicatiu (veu activa)
4.2.4. Pretèrit perfet de subjuntiu (veu activa)
4.2.5. Pretèrit plusquamperfet de subjuntiu (veu activa)
4.2.6. Conjugació del verb sum (III): tema de perfet (modes indicatiu i subjuntiu)
4.3. Sintaxi
4.3.1. Sintaxi dels casos (II): genitiu i datiu
4.3.2. Metodologia de l'anàlisi sintàctica i de la traducció
4.3.3. La coordinació d'elements dins l'oració
4.3.4. L'oració composta (I): la coordinació

5. Unitat V

5.1. Morfologia nominal
5.1.1. Adjectius de la tercera declinació
5.1.2. Graus de l'adjectiu
5.2. Morfologia verbal: tema de present de la veu passiva
5.2.1. Present d'indicatiu (veu passiva)
5.2.2. Pretèrit imperfet d'indicatiu (veu passiva)
5.2.3. Futur imperfet d'indicatiu (veu passiva)
5.2.4. Present de subjuntiu (veu passiva)
5.2.5. Pretèrit imperfet de subjuntiu (veu passiva)
5.3. Sintaxi
5.3.1. Sintaxi dels casos (III): ablatiu
5.3.2. Els complements de lloc
5.3.3. Les preposicions

6. Unitat VI

6.1. Morfologia nominal
6.1.1. Quarta declinació (temes en -u)
6.1.2. Cinquena declinació (temes en -e)
6.2. Morfologia verbal: formes nominals (I)
6.2.1. El supí
6.2.2. Els participis
6.3. Sintaxi
6.3.2. Sintaxi del participi

7. Unitat VII

7.1. Morfologia pronominal
7.1.1. Els adjectius-pronoms demostratius
7.1.2. Els pronoms relatius
7.2. Morfologia verbal: tema de perfet de la veu passiva
7.2.1. Pretèrit perfet d'indicatiu (veu passiva)
7.2.2. Pretèrit plusquamperfet d'indicatiu (veu passiva) 
7.2.3. Futur perfet d'indicatiu (veu passiva) 
7.2.4. Pretèrit perfet de subjuntiu (veu passiva) 
7.2.5. Pretèrit plusquamperfet de subjuntiu (veu passiva) 
7.3. Sintaxi 
7.3.1. L'oració composta (II): la subordinació 
7.3.2. Oracions subordinades de relatiu

8. Unitat VIII

8.1. Morfologia pronominal
8.1.1. Els pronoms personals
8.1.2. El pronom reflexiu de tercera persona
8.1.3. Els adjectius-pronoms possessius
8.2. Morfologia verbal: formes nominals (II) 
8.2.1. L'infinitiu 
8.2.3. Conjugació del verb sum (IV): formes nominals 
8.3. Sintaxi 
8.3.1. Sintaxi de l'infinitiu 

9. Unitat IX

9.1. Morfologia pronominal
9.1.1. Els adjectius-pronoms indefinits
9.2. Morfologia verbal
9.2.1. Els verbs deponents i semideponents 
9.3. Sintaxi 
9.3.1. Oracions interrogatives directes 
9.3.2. Oracions subordinades substantives 

10. Unitat X 

10.1. Morfologia pronominal
10.1.1.Els numerals
10.2. Morfologia verbal
10.2.1. Verbs compostos de sum
10.3. Sintaxi: oracions subordinades adverbials (I)
10.3.1. Concepte d'oració subordinada adverbial 
10.3.2. Oracions subordinades adverbials temporals 
10.3.3. Oracions subordinades adverbials modals 
10.3.4. Oracions subordinades adverbials comparatives

11. Unitat XI 

11.1. Els adverbis 
11.2. Morfologia verbal 
11.2.1. Verbs irregulars 
11.2.2. Verbs defectius 
11.3. Sintaxi: oracions subordinades adverbials (II) 
11.3.1. Oracions subordinades adverbials consecutives 
11.3.2. Oracions subordinades adverbials finals 
11.3.3. Oracions subordinades adverbials causals 

12. Unitat XII 

12.2. Morfologia verbal: la veu perifràstica
12.3. Sintaxi: oracions subordinades adverbials (III)
12.3.1. Oracions subordinades adverbials condicionals
12.3.2. Oracions subordinades adverbials concessives

Literatura:

1. Els gèneres literaris

1.1. La definició de gènere literari
1.2. La determinació dels gèneres literaris
1.3. Els gèneres literaris de la literatura llatina

2. Tòpics i motius de la literatura llatina

          2.1. El vi com a motiu d'inspiració poètica
          2.2. La lloança de l'edat d'or
          2.3. L'exhortació al gaudi del present: el carpe diem
          2.4. L'elogi de la vida retirada: el beatus ille

3. La poesia èpica

          3.1. Autors èpics llatins principals
          3.1.1. L'Eneida de Virgili
          3.1.2. Les Metamorfosis d'Ovidi
          3.2. Temes de la poesia èpica
          3.3. Tècniques i motius de la poesia èpica
          3.4. Pervivència de la poesia èpica

Nota important: Els continguts més rellevants que heu d'anar treballant, se us especifiquen en cada PAC.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Actualment, a la xarxa hi ha un gran nombre de planes web amb continguts i activitats que poden facilitar l'aprenentatge de la matèria. Des dels estudis us recomanem l'ús de les taules recopilatòries de la nostra assignatura:

https://materials.campus.uoc.edu/continguts/PID_00147162/index.html?ajax=true

Conspectus

Al llarg del semestre, se us facilitaran més enllaços si són necessaris per tal d'anar practicant i aprofundir el que vulgueu treballar o reforçar.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació