• Descripció

És evident que un futur graduat en llengua i literatura catalanes ha de ser algú que conegui, estimi i sovintegi la literatura produïda en la nostra llengua. Tan clar com això és que la literatura, a més de ser consumida, pot ser explicada, i que aquesta explicació (contextualització, comparació, documentació, lectura atenta) ajuda a tornar amb més eines i més ganes al text original.

És per això que la tasca més important de l'assignatura Literatura catalana del segle XIX serà la lectura atenta dels textos literaris més importants del període estudiat. Així, les obres literàries estaran sempre al centre i seran el punt de partida i també d'arribada del nostre treball, sense oblidar totes aquelles disciplines que són properes a la literatura, que la complementen i que ens ajuden a entendre-la (la història, la lingüística, la sociologia, les arts plàstiques, etc.).

Les activitats del curs són tant de tipus teòric com pràctic:

a) Lectura i estudi dels materials i de la bibliografia explicitada.

b) Participació en debats i elaboració d'exercicis relacionats amb els textos llegits com comentaris d'una obra literària, d'un assaig o d'un pròleg, la realització d'un comentari analític i crític, l'anàlisi comparativa de textos o l'estudi sociològic al voltant d'un fet literari.

Atès que la Literatura catalana del segle XIX es troba, en la majoria de casos, a l'inici del currículum acadèmic de molts estudiants serà important insistir en el vessant metodològic de l'assignatura, de tal manera que les proves que s'hagin d'elaborar permetin aprendre a treballar les dimensions analítiques i crítiques dels estudis literaris i, alhora, ajudin a adquirir els hàbits d'exposar, de sintetitzar idees a través de comentaris de text, de ressenyes, d'anàlisis formals, etc., de les obres estudiades.

Els continguts d'aquesta assignatura abastaran des del llegat literari de principi del segle XIX fins als precedents del Modernisme.

La intenció del curs és oferir una visió panoràmica de la literatura del segle XIX que ajudi a comprendre la influència de la tradició literària catalana del segle XVIII en la primera meitat del XIX i, alhora, que mostri les novetats estètiques i les transformacions literàries succeïdes, sobretot, a partir dels anys cinquanta.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

La literatura catalana contemporània té un pes important en el Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, i l'oferta formativa que es proposa per als primers semestres concreta aquesta importància amb assignatures obligatòries com Literatura catalana del segle XIX o Literatura catalana del segle XX. Tot i que en cadascuna es treballen aspectes competencials diferents, cal no perdre de vista que són assignatures complementàries que permeten, entre d'altres coses, conèixer la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana, així com aprofundir en les capacitats analítiques i crítiques de les obres literàries catalanes més rellevants dels darrers dos segles. En l'assignatura Literatura catalana del segle XIX, a més, es vetllarà especialment pels aspectes relacionats amb l'expressió escrita i també d'altres de metodològics que s'han exposat en l'apartat anterior i als quals s'anirà fent referència al llarg del semestre.

• Camps professionals en què es projecta

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de les estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), publicitari, etc.

Tenint en compte que els principals actius necessaris per a la inserció laboral del filòleg són una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per treballar amb eines informàtiques, un alt nivell de competència en la construcció de textos [...], la facilitat per treballar en equip i [...] la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats [Vegeu el web de la Jornada "Les noves professions lingüístiques i literàries" (Barcelona, 11 de febrer de 2003)], l'assignatura Literatura catalana del segle XIX, en particular, i la filologia, en general, ajudaran a fornir els estudiants de molts d'aquests valuosos recursos.

A aquests coneixements i habilitats relatius a la llengua, la literatura, la cultura i la societat catalanes en particular, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural generalista que donen l'hàbit i el gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, etc., que són necessàries en moltes professions dels nostres dies.

• Coneixements previs

Per a aquesta assignatura no és imprescindible haver cursat cap altra assignatura prèvia.

• Informació prèvia a la matrícula

Es recomana als estudiants que es vulguin matricular a Literatura catalana del segle XIX que llegeixin la informació sobre el període que contenen els manuals següents:

a) el capítol "El romanticisme i la Renaixença" de Breu història de la literatura catalana (Barcelona, La Magrana, 1998), a càrrec de Llorenç Soldevila;

b) el volum d'Antoni Carbonell, Literatura catalana del segle XIX (Barcelona, Teide, 1986);

c) la introducció d'Enric Cassany al volum Panorama crític de la literatura catalana. Segle XIX (Barcelona, Vicens Vives, 2009).

d) El volum V de la Història de la Literatura Catalana (Literatura contemporània - I. El Vuit-cents) (Barcelona, Enciclopèdia catalana - Editorial Barcino - Ajuntament de Barcelona, 2018)

Aquestes lectures poden ser molt útils per a començar a submergir-se en la literatura catalana vuitcentista i tenir, d'aquesta manera, una visió de conjunt de l'assignatura.

• Objectius i competències

1.  Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana

• Conèixer les principals obres i autors de la literatura catalana. 
• Conèixer els moviments de continuïtat i discontinuïtat en la història de la literatura catalana.
• Situar i relacionar obres i autors en el marc de la tradició literària i cultural catalana.

2. Anàlisi i comentari crític d'obres literàries

• Analitzar críticament textos literaris representatius d'un període, moviment o autor.
• Analitzar textos a partir d'una comprensió de les convencions dels diferents gèneres literaris.

3. Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural

• Comprendre i relacionar la creació literària amb els processos sociolingüístics de la llengua catalana.
• Entendre com els textos participen en els processos de construcció d'identitat en la cultura catalana.
• Relacionar els textos literaris amb altres manifestacions de la vida cultural del país (art, música, periodisme, etc.).

4. Coneixement de les relacions que estableixen amb les llengües els diferents grups socials: funcions socials i funcions comunicatives

• Saber relacionar gèneres i moviments literaris i artístics amb qüestions sociolingüístiques i amb els usos del català.

5. Comprensió i anàlisi de la relació entre cultura i identitat

• Comprendre i analitzar els contextos de construcció de la identitat en la cultura catalana.

6. Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana

• Conèixer les etapes i els moviments principals de la història de la cultura catalana, i els seus actors més importants, així com l'evolució històrica dels diversos processos simbòlics i culturals en el context específic de la cultura catalana.

7. Expressió oral i escrita per a la vida acadèmica i professional

• Produir textos orals i escrits clars, cohesionats i estructurats adequadament, a partir d'uns paràmetres especificats, tot adaptant-los a un registre predeterminat, social o professional, i a les necessitats i característiques del futur receptor.

• Argumentar idees complexes de manera clara, coherent i persuasiva, tant per escrit com oralment, sobre textos, discursos i fenòmens lingüístics i culturals, fent servir els diversos gèneres que hi ha en la disciplina. 

• Continguts

Mòdul 1. La Renaixença  (1,25 crèdits)

• 1.1. Definició del terme. Característiques, causes i vessants.
• 1.2. Programa i textos definitoris.
• 1.3. Cronologia, etapes i expansió.
• 1.4. Una plataforma emblemàtica: els Jocs Florals. Altres institucions.
• 1.5. Les editorials.
• 1.6. La premsa periòdica.

El primer mòdul de l'assignatura permet que l'estudiant s'endinsi en la literatura de la segona meitat del segle XIX a partir de la comprensió de la situació cultural, d'una banda, i de l'estrictament literària, de l'altra. La confrontació de les idees més tradicionals amb les teories més recents sobre el fenomen cultural de la Renaixença pretén aportar una visió renovada del fenomen literari català del segle XIX i ajuda l'estudiant a aproximar-se al text literari des de punts de vista diversos (des de la història de la literatura, però també des de la teoria dels gèneres, la recepció, la tematologia, etc.). 

Mòdul 2. El Romanticisme (1,75 crèdits)

• 2.1. Història i característiques del moviment.
• 2.2. La recepció als Països Catalans.
• 2.3. La poesia: Bonaventura Carles Aribau, Joaquim Rubió i Ors, Josep Ll. Pons i Gallarza, Víctor Balaguer, Teodor Llorente, Miquel Costa i Llobera.
• 2.4. Jacint Verdaguer.
• 2.5. La narrativa: Antoni de Bofarull, Martí Genís i Aguilar. 
• 2.6. El teatre: Frederic Soler. 

L'estudi del romanticisme literari català, a través dels llibres de lectura obligatòria, i els materials complementaris, al dossier de textos, facilitarà que l'estudiant comprengui la complexitat d'aquest període i les semblances i les diferències amb les manifestacions europees coetànies. Alhora, s'analitzaran els textos proposats pel consultor amb la finalitat crítica de destriar els aspectes que caracteritzen la pràctica literària del romanticisme i contraposar-los amb els que provenen de períodes literaris anteriors. 

Mòdul 3. El Realisme (1,5 crèdits)

• 3.1. Història i característiques del moviment.
• 3.2. La recepció als Països Catalans.
• 3.3. El costumisme: Robert Robert, Gabriel Maura, Emili Vilanova.
• 3.4. La narrativa: Josep Pin i Soler, Carles Bosch de la Trinxeria, Dolors Monserdà, Marià Vayreda.
• 3.5. Narcís Oller.
• 3.6. La crítica literària: Josep Yxart, Joan Sardà.
• 3.7. El teatre: Àngel Guimerà. La difícil síntesi entre romanticisme i realisme. 

El Realisme és l'eix temàtic d'aquest mòdul. Es mostrarà l'evolució de la narrativa i el teatre catalans des de les fórmules romàntiques a les realistes, tot passant per les propostes costumistes. Es procurarà, igualment, fer una lectura d'alguns dels textos realistes més representatius i que permetin mostrar, gràcies a la comparació de continguts i de forma, les diferències estètiques i ideològiques amb el Romanticisme. En aquest mòdul es donarà un relleu especial a la crítica literaria vuitcentista; amb aquesta finalitat es comentaran ressenyes d'obres coetànies.

Mòdul 4. El Naturalisme  (1,5 crèdits)

• 4.1. Història i característiques del moviment.
• 4.2. La recepció als Països Catalans. 

El darrer mòdul de l'assignatura està dedicat a l'anàlisi del fenomen del Naturalisme. Es tractarà la trajectòria d'aquest corrent iniciat a França i la seva aclimatació en terres catalanes. L'atenció del mòdul, però, es focalitzarà en textos catalans vuitcentistes i, de manera especial, en la seva adaptació (i discussió) respecte als nous models europeus. 

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

El material didàctic preparat per a l'assignatura de Literatura catalana del segle XIX, atès l'abast de la matèria a tractar, els diferents punts de vista possibles, i l'important volum d'aportacions dels darrers anys, consta d'una antologia de textos literaris i crítics que els estudiants podran consultar des de l'aula virtual.

 En aquesta antologia de textos s'han reproduït materials, alguns de difícil accés, que intenten abastar la totalitat de gèneres i autors de la literatura catalana vuitcentista. Aquests textos s'utilitzaran a l'hora de realitzar els debats o bé en el moment de preparar els exercicis escrits.

Igualment, una bibliografia curosament seleccionada, al final de cada mòdul, obre també la porta a l'ampliació i complementació dels continguts.

També a l'apartat "Recursos" trobareu una Iniciació metodològica a l'anàlisi i al comentari de textos literaris que s'utilitzarà parcialment per tal d'orientar alguns dels treballs que s'aniran fent al llarg del semestre. El consultor de l'assignatura farà més o menys ús d'aquest material en funció del nivell dels estudiants i de la seva capacitat per comentar i analitzar les obres i els textos que es proposaran com a objecte d'estudi. Cal tenir en compte, en tot cas, que aquest mòdul ha de servir com a suport introductori i que el contingut podrà ser discutit, debatut i modificat si es creu que no s'adequa a les necessitats dels estudiants.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació