• Descripció

L'assignatura consisteix en una aproximació a la literatura catalana del segle XX en el marc de la societat de què fou producte. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

La Literatura catalana (com la Llengua catalana) fa d'espina dorsal dels Estudis de Llengua i literatura catalanes. A fi de posar unes bases sòlides que siguin vàlides per a l'estudi de la literatura que es durà a terme al llarg de tota la titulació, a més d'insistir en els continguts relatius als períodes literaris, als autors i a les seves obres, es vetllarà de manera especial pels aspectes metodològics.

• Camps professionals en què es projecta

Ensenyament reglat i no reglat, sector editorial, gestió cultural, periodisme, conservació de patrimoni, creació de continguts culturals.

• Coneixements previs

Es recomana haver cursat Literatura catalana del segle XIX.

• Objectius i competències

Competències bàsiques i generals

• Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
• Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
• Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
• Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

 Competències transversals

• Exercici de l'anàlisi i la síntesi
• Resolució de problemes i formulació de preguntes

 Competències específiques

• Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana.
• Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural.
• Anàlisi i comentari crític d'obres literàries.
• Comprensió i anàlisi de la relació en la dinàmica de la societat catalana.
• Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.  

Objectius de les competències. Resultats d'aprenentatge

• Conèixer les principals obres i autors de la literatura catalana.
• Conèixer els moviments de continuïtat i discontinuïtat en la història de la literatura catalana.
• Situar i relacionar obres i autors en el marc de la tradició literària i cultural catalana.
• Comprendre i analitzar l'evolució estètica i ideològica d'autors, períodes i moviments literaris.
• Anàlisi crítica de textos literaris representatius d'un període, moviment o autor
• Analitzar textos a partir d'una comprensió de les convencions dels diferents gèneres literaris.
• Reconèixer i analitzar les característiques ideològiques dels textos.
• Entendre com els diferents contextos històrics, culturals, institucionals o socials influeixen en la producció i interpretació dels textos.
• Saber relacionar gèneres i moviments literaris i artístics amb qüestions sociolingüístiques i amb els usos del català.
• Conèixer les etapes i els moviments principals de la història de la cultura catalana, i els seus actors més importants, així com l'evolució històrica dels diversos processos simbòlics i culturals en el context específic de la cultura catalana.
• Anàlisi i interpretació de material (dades o textos) de naturalesa complexa i de vegades ambigua.
• Resoldre problemes rellevants a la disciplina amb criteri i de manera efectiva, tot identificant, analitzant i definint els elements significatius.

• Continguts

1. El sublim i el conflicte en la narrativa modernista

• El Modernisme: moviment i estètica.
• Raimon Casellas. Els sots feréstecs.
• Víctor Català. Drames rurals.
• La crítica feminista.

2. La poesia del nou-cents. Quotidianitat i ideal

• El Noucentisme i els moviments d'Avanguarda. 
• Eugeni d'Ors i el Glosari. L'ideòleg del Noucentisme. 
• Josep Carner. La paraula en el vent.
• Joan Salvat-Papasseit. L'irradiador del port i les gavines. 
• La crítica marxista.

3. Literatura i vida en la novel·la dels anys vint i trenta

• El debat sobre la novel·la. Carles Riba. 
• Els corrents renovadors de la narrativa als anys vint i trenta. 
• Carles Soldevila i la novel·la psicològica. Fanny. 
• La Colla de Sabadell. Francesc Trabal. Judita.
• Literatura i psicoanàlisi.

4. Literatura, guerra i conflicte personal

• Joan Sales. Incerta glòria.
• La guerra com a motiu literari.

5. Veu, realitat i fantasia en el conte dels anys 50 i 60

• Pere Calders. Cròniques de la veritat oculta.
• Mercè Rodoreda. La meva Cristina i altres contes.
• La narratologia.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

La Bibliografia obligatòria i complementària (capítols de llibre, articles, vídeos, etc.), associada a cadascun dels punts del temari del curs, és consultable  a l'apartat Recursos d'Aprenentge de l'aula.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació