La normativa de la llengua catalana Codi:  07.505    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura La normativa de la llengua catalana forma part del bloc de matèries obligatòries del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC i té assignats 6 crèdits ECTS, equivalents a una càrrega lectiva d'unes 150 hores.

Aquesta assignatura pretén proporcionar-vos una visió global, aprofundida i crítica de la normativa de la llengua catalana, tant des del seu vessant històric i conceptual com des del punt de vista gramatical. Això vol dir que d'una banda es treballaran conceptes relacionats amb l'estandardització de les llengües, amb l'elaboració d'un codi normatiu i amb les darreres aportacions a la normativa catalana, però de l'altra s'intentarà aprofundir sobre qüestions pràctiques de la normativa gramatical, ortogràfica i ortoèpica de la llengua catalana. L'assignatura es concep com la continuació i el complement indispensable de Llengua catalana: estructura i ús. Per tant, es pressuposa que disposeu dels coneixements i les competències que s'haurien d'assolir en aquella assignatura, i, atès que bona part dels continguts són aplicats, caldrà que al llarg del semestre demostreu un bon domini de la llengua tant en l'àmbit escrit com en l'oral, així com una sòlida capacitat d'anàlisi dels principals problemes que els filòlegs han de resoldre respecte a la normativa de la llengua catalana.

Amunt

La normativa de la llengua catalana té molta relació amb altres assignatures del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. D'una banda, representa la continuació i el complement de Llengua catalana: estructura i ús, concebuda com una gramàtica descriptiva de la llengua catalana. D'altra banda, atès que pretén garantir que conegueu amb profunditat la gramàtica normativa de la llengua catalana en tots els aspectes, aquesta assignatura té molts punts de contacte amb altres disciplines que estudien descriptivament la fonètica, la sintaxi, la morfologia o el lèxic, com Llengua catalana: fonètica, fonologia i morfologia, Sintaxi catalana, Lexicologia catalana o Dialectologia. També té elements comuns amb assignatures que tracten aspectes de lingüística aplicada, com Assessorament i serveis lingüístics, Política i planificació lingüístiques, o Teoria i pràctica de la traducció. Així mateix, el seu vessant històric la relaciona directament amb Història de la llengua catalana.

Amunt

L'assignatura La normativa de la llengua catalana es projecta en diferents camps professionals, com ara l'ensenyament, l'assessorament lingüístic i, en general, totes les sortides professionals en què la comunicació oral o escrita és fonamental (mitjans de comunicació, món editorial, etc.).

Amunt

Per cursar aquesta assignatura és recomanable haver cursat prèviament Llengua catalana: estructura i ús. Pel que fa al nivell de llengua que es demana a l'estudiant, es dona per fet que ha de ser òptim. També es recomana als estudiants que vulguin aprofundir en qüestions més aplicades de correcció que es matriculin més endavant de l'optativa Teoria i pràctica de la traducció.

Amunt

L'expressió i la normativa, tant gramatical com de convencions gràfiques i d'ortoèpia, s'avaluaran en aquesta matèria, com en totes les del grau, des del primer moment. Per superar amb èxit aquesta assignatura és indispensable dominar la llengua normativa. En totes les activitats d'avaluació continuada, com també en les proves finals, s'avaluarà la correcció gramatical i expressiva, i, en el cas d'estudiants que presentin dèficits importants, se n'informarà el tutor i el professor responsable de l'assignatura, a fi que li recomanin formacions complementàries en aquest terreny i l'adverteixin que la persistència de dèficits al final del semestre comportarà la no superació de l'avaluació continuada o, en darrera instància, de la prova de síntesi o examen final, atès que únicament en una prova escrita presencial sense suport extern de cap mena es pot detectar el nivell de llengua real de l'estudiant.

Amunt

En aquesta assignatura treballarem els objectius següents, que també seran objecte d'avaluació per mitjà de les diferents activitats proposades al llarg del semestre, així com de les proves finals:

Objectius

  • Concebre la llengua en la seva dimensió social i conèixer els estudis propis d'aquest àmbit i les seves aplicacions.
  • Analitzar els processos d'interrelació de la llengua i els entorns i processos culturals.
  • Conèixer els canvis de concepció sobre la llengua en la història.
  • Conèixer la variació que experimenta el llenguatge d'acord amb les diferents funcions i els àmbits d'ús (comunicatius, socials i professionals), amb els seus gèneres i registres corresponents.
  • Entendre com diverses concepcions de la llengua responen a diverses formes d'organització social i exercici del poder.
  • Entendre les funcions socials i comunicatives de l'estàndard.
  • Conèixer el procés de formació del català normatiu.
  • Entendre els aspectes tècnics i la base ideològica de tota intervenció planificada sobre les llengües, tant des del punt de vista lingüístic com sociolingüístic.
  • Conèixer alguns aspectes de la codificació del català que va impulsar Pompeu Fabra, d'acord amb els objectius, principis i criteris que s'havia fixat.
  • Conèixer la situació del català normatiu des de l'any 1976 (recuperació de la democràcia) fins a l'actualitat a partir de la descripció i el comentari crític de l'activitat codificadora de l'IEC i altres organismes i institucions.
  • Produir textos orals i escrits clars, cohesionats i estructurats adequadament, a partir d'uns paràmetres especificats, tot adaptant-los a un registre predeterminat, social o professional, i a les característiques del futur receptor.
  • Produir textos orals i escrits normativament correctes i formalment coherents (que segueixin les convencions estilístiques més conegudes i acceptades).
  • Aplicar la normativa del català en la correcció i l'assessorament lingüístic.
  • Aplicar els coneixements sobre lèxic i estructura de la llengua, així com la capacitat de cerca i gestió d'informació a la creació de diccionaris i altres obres de referència (enciclopèdies, repertoris terminològics...).

Aquests objectius es relacionen amb l'assoliment de les competències següents:

  • Aplicació del pensament crític als objectes d'estudi de la disciplina i replantejament de les idees i els judicis, tant propis com aliens, sobre aquests objectes.
  • Identificació de les relacions de la lingüística amb les altres ciències humanes, socials o experimentals, i, al mateix temps, caracterització del que la distingeix i singularitza com a ciència.
  • Coneixement de les relacions que els diferents grups socials estableixen amb les llengües: funcions socials i funcions comunicatives.
  • Coneixement del procés de formació de les «llengües literàries» i dels estàndards moderns.
  • Expressió oral i escrita per a la vida acadèmica i professional.
  • Aplicació dels coneixements de llengua, literatura, lingüística i processament del llenguatge en activitats específiques dels àmbits de l'assessorament lingüístic i les indústries culturals.

Amunt

Els continguts fonamentals que es treballen en aquesta assignatura corresponen als següents mòduls didàctics:

Mòdul didàctic 1. Planificació, codificació i estandardització de les llengües

  1. Política lingüística i planificació lingüística
  2. La planificació del corpus lingüístic i la codificació
  3. L'estandardització lingüística

Mòdul didàctic 2. Pompeu Fabra i la codificació del català

  1. Situació de la llengua i procés d'implantació de la codificació de Pompeu Fabra
  2. Teoria i criteris de Pompeu Fabra sobre la llengua estàndard
  3. Temes i problemes de la codificació establerta per Pompeu Fabra

Mòdul didàctic 3. La normativa i l'estàndard de la llengua catalana avui

  1. La codificació del català del 1939 als nostres dies
  2. Ortografia
  3. Fonètica i estàndard oral
  4. Lèxic i terminologia
  5. Morfologia
  6. Sintaxi

 

 

Amunt

Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic Web
Ortoèpia Web

Amunt

Aquesta assignatura recolza en tres tipus de materials, que trobareu a l'apartat Recursos de l'aula:

  • Els mòduls didàctics de l'assignatura, que contenen els continguts fonamentals que l'estudiant ha d'aprendre, així com una part d'exercicis i activitats orientats a l'aplicació del coneixement adquirit.
  • L'accés als textos íntegres de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) i la Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana (GBU), així com de l'Ortografia catalana (OIEC), totes quatre obres de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
  • Diversos recursos electrònics que complementen els materials anteriors.

A les Activitats de l'aula el professor col·laborador informarà oportunament dels materials que tenen relació amb cada una de les activitats proposades.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt