• Descripció

L'assignatura Dialectologia catalana s'estructura en quatre unitats. La primera (Introducció a la variació dialectal) pretén introduir els estudiants en els conceptes i temes fonamentals de la disciplina: el canvi lingüístic, la variació lingüística, la relació entre els dialectes i la llengua estàndard, i els fonaments de la divisió dialectal del català. La segona (Dialectes orientals) i la tercera (Dialectes occidentals) constitueixen un estudi descriptiu, des d'una perspectiva sincrònica, però sense negligir la visió històrica, dels dialectes orientals (central, septentrional, balear i alguerès) i occidentals (nord-occidental i valencià), fent atenció sobretot als aspectes fonètics, morfosintàctics i lèxics. La quarta (Enquesta dialectal) proposa de fer un treball de camp per a posar en pràctica els coneixements que s'han après en les tres primeres unitats.

L'objectiu d'aquesta assignatura és que l'estudiant conegui les principals característiques fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques dels dialectes catalans, que sàpigui donar compte dels principals factors històrics i socials que han condicionat la diferenciació geogràfica de la nostra llengua i que conegui la participació dels dialectes en la formació de la llengua estàndard. Paral·lelament, es vol que l'estudiant percebi el patrimoni dialectal com una riquesa de i per a tota la comunitat lingüística que s'ha de protegir, i que s'adoni que els dialectes són una font important per al coneixement de les fases evolutives de la llengua històrica i per a l'enriquiment del fons lexical comú. Cal tenir present que gran part de la nostra literatura no es pot entendre completament sense posseir coneixements dialectals, especialment lèxics i fraseològics.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura Dialectologia catalana es pot fer sense coneixements previs específics. Tot i això, està relacionada amb continguts que es tracten en altres assignatures de la titulació:

a) L'estructura lingüística, en els seus diversos nivells: foneticofonològic, morfològic, sintàctic i lèxic. L'estudiant comprendrà millor el contingut de l'assignatura si és capaç de manejar amb precisió els conceptes fonamentals de cadascuna d'aquestes branques de la lingüística, ja que la descripció de les diferències dialectals requereix, per exemple: distingir entre diferències d'inventari fonemàtic i diferències de realització fonètica, segmentar morfològicament formes verbals per a identificar quins morfs concentren la variació flexiva, distingir la funció sintàctica dativa o acusativa dels clítics que integren una determinada combinació pronominal o establir les diferències dialectals en el valor semasiològic d'una peça lèxica.

b) La gramàtica històrica catalana, en què, partint fonamentalment del llatí vulgar, s'estudia la formació dels trets definidors del sistema lingüístic català dins del conjunt de les llengües romàniques, tant pel que fa a la fonètica com a la morfologia, la sintaxi i el lèxic. Aquests coneixements seran una base molt útil, ja que la diversitat que presenta el català d'avui en el conjunt de territoris en què es parla no es pot comprendre sense tenir en compte el procés evolutiu de la llengua, que l'ha dut a resultats a voltes unitaris territorialment i a voltes prou diversificats. Sovint formes lingüístiques que avui només tenen vigència en determinades àrees, en el passat eren pancatalanes.

c) La història lingüística dels territoris de llengua catalana, amb un enfocament social, polític i cultural, des del procés de consolidació del català com a sistema lingüístic diferenciat fins a la situació sociolingüística actual, passant per la formació de la llengua estàndard moderna (Història de la llengua catalana, Sociolingüística catalana, Anàlisi de la normativa catalana). Tots aquests factors ajuden a comprendre l'origen de la diversificació dialectal de la llengua catalana, els condicionaments històrics que n'han marcat l'evolució en els diversos territoris, la configuració del mapa dialectal tal com és avui, la participació de les diverses varietats geolectals en la constitució de la llengua estàndard i els factors de canvi que s'insinuen en l'actualitat.

• Camps professionals en què es projecta

Pensant una mica més enllà, els continguts de l'assignatura Dialectologia catalana seran molt profitosos per als qui, en el seu futur professional, hagin pensat dedicar-se a la docència, secundària o superior, a la recerca, especialment en els àmbits  de la dialectologia, la gramàtica històrica i la història de la llengua, la lexicografia, l'assessorament lingüístic, la literatura medieval i la crítica literària, perquè difícilment es podrà copsar la intenció literària sense conèixer el valor dialectal de mots i frases fetes.

• Coneixements previs

Tot i que l'assignatura es pot fer sense coneixements previs específics, pot obtenir-se'n un profit més gran si l'estudiant està familiaritzat amb la gramàtica històrica i la història social de la llengua catalana, i si disposa de nocions fonamentals sobre fonètica, fonologia, morfologia i sintaxi.

• Informació prèvia a la matrícula

Per tal de cursar aquesta assignatura, és recomanable haver superat l'assignatura Llengua catalana: fonètica, fonologia i morfologia.

Si abans de començar el curs voleu fer alguna lectura breu de preparació per a situar-vos, podeu optar per alguna d'aquestes publicacions:

- "Geolingüística" dins Com ensenyar català als adults (suplement núm. 6, desembre de 1989). Reeditat sota el títol Mapes per a l'estudi de la llengua catalana (1992). Barcelona: Eumo, pàg. 5-24.
- "Varietats geogràfiques" dins Enciclopèdia de la llengua catalana (2001). Barcelona: Edicions 62, pàg. 172-181.

I més especialment:

- Colomina i Castanyer, J. (1999). Dialectologia catalana. Introducció i guia bibliogràfica. Alacant: Universitat d'Alacant.

Tot i que es tracta d'una aportació rudimentària,  podeu consultar aquest treball antic que situa ben bé els dialectes catalans:

"Compraré peres" https://www.youtube.com/watch?v=xiUCxjG4Tck

• Objectius i competències

L'objectiu fonamental d'aquesta assignatura és que l'estudiant, en acabar-la, conegui les principals característiques fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques dels dialectes catalans. Per aquells que tinguin interès en la investigació dels dialectes, podem fixar un segon objectiu: introduir-se en la metodologia de la recerca dialectal. És una opció que l'estudiant treballarà en una de les PAC.

L'objectiu fonamental pot desglossar-se en els punts següents:

1. Familiaritzar-se amb els termes i els conceptes específics referents a la variació d'origen geogràfic.

2. Conèixer les raons que justifiquen la divisió dialectal del català en oriental i occidental, i saber quines són les isoglosses principals en què es basa aquesta bipartició.

3. Conèixer les principals característiques fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques de cada dialecte.

4. Ser capaç de fer una comparació interdialectal. Aquest coneixement implica:
a) Establir les semblances i les diferències entre l'inventari vocàlic dels diversos dialectes.
b) Conèixer l'inventari consonàntic màxim del català i les reduccions que ha experimentat en diversos dialectes.
c) Conèixer la distribució dialectal dels diversos paradigmes nominals i verbals.

5. Adquirir un bagatge que permeti donar compte dels dialectes més enllà dels factors estrictament lingüístics. Aquests coneixements generals han de permetre:
a) Donar compte dels principals factors històrics i socials que han condicionat la diferenciació dialectal del català.
b) Conèixer el valor que tenen els dialectes més conservadors com a testimonis vivents de les fases evolutives de la llengua històrica.
c) Saber donar compte de la participació dels diversos dialectes en la formació de la llengua estàndard i de llur contribució a l'enriquiment del fons lexical.
d) Aprendre a detectar els  prejudicis dialectals.

Competències específiques del Grau de Llengua i Literatura Catalanes:

- Analitzar un text del català des d'una perspectiva diatòpica, i per tant situar-lo en l'espai d'acord amb els seus trets formals.

- Produir textos orals i escrits clars, cohesionats i estructurats adequadament, a partir d'uns paràmetres especificats, tot adaptant-los a un registre predeterminat, social o professional, i a les necessitats i característiques del futur receptor.

- Produir textos orals i escrits normativament correctes i formalment coherents (que segueixin les convencions estilístiques més conegudes i acceptades).

• Continguts

Ens iniciarem en l'estudi de la dialectologia catalana familiaritzant-nos amb els conceptes bàsics d'aquesta disciplina i amb la terminologia que li és pròpia. Aquests conceptes s'agrupen en tres àmbits:

1. El canvi lingüístic. Partim de la constatació que les llengües canvien amb el temps i que si existeixen dialectes geogràfics és perquè existeix el canvi lingüístic i perquè aquest no és uniforme a tot el territori. Començarem per estudiar com canvien les llengües al llarg del temps, quins fenòmens regulars o irregulars les fan modificar-se i per què ho fan de manera diferent en punts diversos del territori on es parlen.

2. La variació lingüística. Com a conseqüència dels processos de canvi lingüístic s'arriba a un estadi d'existència de variació lingüística. És a dir, a força de canvis divergents, partint de la llengua original es van generant diferents varietats lingüístiques. Estudiarem què són les varietats lingüístiques i quan es consideren dialectes i quan, llengües.

3. L'estandardització. La situació de variació lingüística creixent sol generar la necessitat de crear una varietat referencial que torne el sentit unitari a la llengua i permeta sentir-nos identificats i adherir-nos tots a ella. Estudiarem les diferents maneres de crear aquesta varietat estàndard i quina relació manté amb els dialectes.

Quan disposem d'aquest bagatge conceptual, estarem en bona disposició per a introduir-nos en el gruix de l'assignatura, que us ha de permetre assolir uns coneixements generals sobre la divisió dialectal del català i sobre les característiques fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques definidores dels dialectes, subdialectes i parlars catalans.

Veurem com la divisió dialectal de la llengua catalana es basa, en un primer nivell, en l'existència de dos blocs dialectals, l'oriental i l'occidental. Al llarg del semestre treballarem, d'una banda, les dades fonamentals sobre els quatre dialectes que formen el bloc oriental (el central, el rossellonès, el balear i l'alguerès) i també ens fixarem en els seus principals subdialectes i parlars, i de l'altra, ens ocuparem de la descripció dels dos dialectes que formen l'anomenat català occidental (el nord-occidental i el valencià) i descobrirem els subdialectes i els parlars que configuren, en el seu interior, àrees amb relleu dialectal.

De cada dialecte, ens interessen dos tipus d'informació. D'una banda, les dades necessàries per a situar-lo des de tres punts de vista: geogràfic, històric i sociolingüístic. De l'altra, la caracterització lingüística, atenent als trets fonètics, morfosintàctics i lèxics que l'individualitzen enfront de la resta, però sense oblidar les característiques que l'agermanen amb els dialectes del mateix bloc i que donen sentit a la macrodivisió entre català oriental i català occidental.

Així mateix, teniu disponible un material en format audiovisual, que podria ser utilitzat en la confecció d'alguna de les activitats. Tenint en compte els avantatges que presenta l'ús de les TIC, no podem deixar d'aprofitar els recursos multimèdia que ens poden acostar a la realitat dialectal dels parlars catalans. Hom pot consultar, en aquest sentit, l'apartat "Dialectologia multimèdia" en l'apartat Recursos (aula virtual).

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els materials didàctics d'aquesta assignatura, obra de Joan Veny i de Mar Massanell, consten de tres mòduls, precedits d'unes pàgines introductòries i seguits d'un annex.

Mòdul didàctic 1. Introducció a la variació dialectal
1. El canvi lingüístic
2. La variació lingüística
3. Dialectes i llengua estàndard
4. La divisió dialectal del català 

Mòdul didàctic 2. Dialectes orientals
1. Català central
2. Rossellonès
3. Balear
4. Alguerès

Mòdul didàctic 3. Dialectes occidentals
1. Català nord-occidental
2. Valencià

Comparació interdialectal (annex)
1. Fonètica
2. Morfosintaxi

Al final de cadascun dels tres mòduls de què consta aquesta assignatura, es proposen algunes activitats i uns quants exercicis d'autoavaluació (aquests amb el solucionari corresponent). En el mòdul "Introducció a la variació dialectal" es demana que justifiqueu les causes d'alguns casos concrets de canvi lingüístic, que redacteu temes on es posen en relació conceptes clau de la variació lingüística, i que feu el comentari de textos teòrics que suposen una determinada visió de l'estàndard i de les varietats dialectals.

En els mòduls "Dialectes orientals" i  "Dialectes occidentals" es proposen activitats i exercicis diversos per a ajudar-vos a retenir la distribució per geolectes dels trets dialectals més distintius. Per aquesta raó, trobareu la majoria de propostes al final del mòdul "Dialectes occidentals", quan ja haurem vist tot el domini lingüístic i podrem, doncs, comparar la totalitat de dialectes entre ells. Aquestes activitats i exercicis, doncs, malgrat trobar-se en aquest mòdul, tant poden afectar el català occidental com l'oriental. Veureu que es fan tres tipus de propostes: donada una forma dialectal, determinar a quina o a quines varietats pot pertànyer; donades diverses realitzacions dialectals equivalents, distribuir-les al llarg del domini lingüístic català, i partint d'un text dialectal, detectar les característiques fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques que permeten situar-lo en una varietat geolectal determinada.

Com a tancament del material didàctic, trobareu un annex titulat "Comparació interdialectal". Aquí prendrem com a punt de partida un aspecte determinat del sistema lingüístic català (pot ser el vocalisme tònic, l'article determinat o l'increment dels verbs incoatius) i compararem com és en els diferents territoris (a les Balears, a València, a la Catalunya Nord, etc.). L'objectiu de l'annex final és facilitar-vos l'aprenentatge del contingut dels mòduls, tot establint connexions entre les característiques lingüístiques de cadascun dels dialectes que haurem analitzat. Sovint, la comparació entre diversos parlars ajuda a captar més fàcilment els trets distintius de cadascun. Aquestes pàgines finals, doncs, estan pensades com un complement dels mòduls anteriors i la seua estructura està orientada a la consulta selectiva més que no pas a la lectura. Quan encareu l'estudi d'aquesta assignatura, les síntesis comparatives finals us ajudaran a teixir una xarxa bàsica de coneixements gràcies a la qual podreu retenir i estructurar millor els continguts d'una matèria que la riquesa dialectal de la nostra llengua fa àmplia i, alhora, apassionant.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació