• Descripció

L'estudi de la Renaixença en una assignatura del Grau de Llengua i Literatura Catalanes cal abordar-la, com és lògic, des d'una perspectiva eminentment filològica, però això no ha de ser impediment per enfrontar-nos als textos -obres literàries, discursos, pròlegs i paratextos, en general- amb l'obertura a la complementarietat que aporten els estudis històrics, artístics i socials. Només aproximant-nos-hi de manera multidisciplinària arribarem a comprendre, amb la seva complexitat, la significació, l'abast i la importància d'un fenomen com el de la Renaixença.

 En aquesta assignatura, doncs, s'estudiarà amb profunditat l'anomenada Renaixença catalana tant des d'un punt de vista teòric com des de la pràctica de l'anàlisi literària. Així, la primera part del curs se centrarà la mirada i l'estudi en un autor o autors (per exemple, Joaquim Rubió i Ors, Frederic Soler "Pitarra", Josep Anselm Clavé, Jacint Verdaguer, Teodor Llorente, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Dolors Monserdà, etc. segons el semestre) o bé en un fenomen (per exemple, la rellevància dels Jocs Florals en un període concret, la cultura i la literatura popular a mitjan segle XIX, la Renaixença i el naixement del catalanisme, etc.).

Altrament, la segona part del curs es destinarà a comprendre el fenomen de la Renaixença més enllà dels tòpics i de les simplificacions, tot estudiant les diferents concepcions i interpretacions de què ha estat objecte des dels seus inicis i fins a les suggerents i importants revisions que s'estan publicant en els nostres dies. Això implicarà la lectura de textos de caire literari però també discursos de diversa procedència, estudis sobre història, art, política, identitat, etc.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

La Renaixença és una assignatura optativa del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC destinada especialment als estudiants que han cursat l'assignatura obligatòria Literatura catalana del segle XIX.

Algunes de les competències que es treballaran en aqueta assignatura són similars, o fins i tot les mateixes, que la Literatura catalana del segle XIX, tot i que en aquesta optativa el grau d'aprofundiment, com és lògic, serà major, i la focalització en l'aspecte diacrònic del fenomen literari català es restringirà als autors, les obres literàries i les manifestacions cultural diverses del que s'ha anomenat, des de mitjan segle XIX, la Renaixença.

Així, en el conjunt del Pla d'Estudis, La Renaixença és una assignatura d'especialització en què s'aprofundirà en aspectes referents a l'anàlisi i el comentari de textos literaris, així com en la relació entre aquests productes literaris i, en general, la conformació de la cultura i la identitat catalanes. Aspectes, tots ells, que prèviament ja s'hauran tractat, de manera introductòria, en assignatures obligatòries i troncals previstes per a ser cursades en els primers quatre semestres del Pla d'Estudis del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.

En aquest sentit, tant els objectius com les competències que es treballaran en aquesta assignatura prepararan l'estudiant per acarar la segona meitat del pla d'estudis i garantiran els coneixements i les habilitats necessaris per a afrontar amb èxit el Treball de Final de Grau.

• Camps professionals en què es projecta

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de les estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), publicitari, etc.

Tenint en compte que els principals actius necessaris per a la inserció laboral del filòleg són: una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per treballar amb eines informàtiques, un alt nivell de competència en la construcció de textos [...], la facilitat per treballar en equip i [...] la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats [Vegeu el web de la Jornada "Les noves professions lingüístiques i literàries" (Barcelona, 11 de febrer de 2003)], l'assignatura La Renaixença, en particular, i la filologia, en general, ajuda a fornir els estudiants de molts d'aquests valuosos recursos.

A aquests coneixements i habilitats relatius a la llengua, la literatura, la cultura i la societat catalanes en particular, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural generalista que donen l'hàbit i el gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, etc., que són necessàries en moltes professions dels nostres dies.

• Coneixements previs

Per a cursar aquesta assignatura optativa és recomanable haver superat l'obligatòria Literatura Catalana del Segle XIX.

• Objectius i competències

Les competències que han d'assolir els estudiants en aquesta assignatura i els objectius associats a cadascuna són les següents:

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

1. Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana

Objectius: 

2. Analisi i comentari crítica d'obres literàries

Objectius: 

3. Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural

Objectius:

4. Comprensió i anàlisi de la relació entre cultura i identitat

Objectius:

5. Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana

Objectius:

6. Analisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals

Objectius:

7.  Expressió oral i escrita per a la vida acadèmica i professional

Objectius:

• Continguts

El contingut d'aquest assignatura es distribueix en dues parts diferenciades: la primera és estable, ja que es treballa tots els semestres que s'ofereix, i la segona variarà en funció de l'actualitat, les publicacions, els muntatges teatrals, etc. Així, els continguts d'aquesta segona part poden ser modificats d'un semestre a l'altre i, per tant, els autors i les obres de lectura obligatòria poden variar a criteri del professor responsable de l'assignatura.

Per al semestre de febrer-juny de 2023, els continguts són els següents:

Part I:

• Unitat 1: Literatura i cultura catalanes a l'inici del segle XIX
• Unitat 2: El drama romàntic: Frederic Soler 
• Unitat 3: La novel·la realista: Narcís Oller
• Unitat 4: Poesia romàntica i Renaixença: Jacint Verdaguer

Part II:

• Unitat 5: La Renaixença i els seus models interpretatius: dels orígens a la restauració dels Jocs Florals
• • La família Rubió: vivència i estudi de la Renaixença entre el segle XIX i el XX
  • L'estudi de la Renaixença amb perspectiva universal: l'exemple de Joaquim Molas i Manuel Jorba
  • Joan-Lluís Marfany: una revisió radical de la Renaixença
  • Albert Rossich, una Renaixença només literària i a partir de 1859?
  • La «naturalesa del renaixencisme i el rol de la literatura», segons Josep Maria Domingo

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

El material didàctic preparat per a l'assignatura de La Renaixença consta de dues parts: els mòduls pròpiament dits (escrits per Josep Camps i Roger Canadell) i el conjunt de textos literaris i crítics, articles, ressenyes, etc., que es podran trobar a l'espai de Materials i Recursos o, directament, enllaçats des de l'aula en cadascuna de les unitats.

El volum dirigit per Enric Cassany (ed.), Panorama crític de la literatura catalana. Segle XIX, que alguns dels estudiants d'aquesta assignatura deuen tenir des que van cursar, fa alguns quadrimestres, Literatura catalana del segle XIX, pot ser de molta utilitat ja que s'hi presenta un balanç dels estudis sobre la literatura del vuitcents i una selecció dels textos que durant les darreres dècades han estat més decisius a l'hora de construir la història literària i de jutjar-ne els valors. També cal tenir present la darrera aportació bibliogràfica al període: Enric Cassany i Josep M. Domingo (coord.), Història de la literatura catalana, volum V.  Barcelona, Enciclopedia Catalana / Barcino / Ajuntament de Barcelona, 2018.

Atès que gran part de les obres que són susceptibles de ser llegides i estudiades en aquesta assignatura no compten amb edicions que estiguin en els catàlegs de les editorials a l'abast, quan sigui possible s'oferirà els enllaços per poder descarregar l'obra de manera gratuïta (web biblioteca Lluís Vives, Cervantes Virtual, Biblioteca Nacional de Catalunya, Googlebooks, etc.)

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació