Literatura i cultura catalana del Barroc i la Il·lustració Codi:  07.535    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Literatura i cultura del Barroc i de la Il·lustració és una assignatura panoràmica que aborda la producció, difusió i recepció de textos escrits en els segles XVII i XVIII. L'assignatura vol aprofundir en l'estudi de la literatura catalana d'època moderna centrant-se en aspectes que posen en relació la realitat social i política i les produccions literàries del període del Barroc i la Il·lustració, un període marcat pels enfrontaments polítics i bèl·lics amb la monarquia hispànica (amb dos conflictes altament rellevants, com són la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió) i pel seguit de canvis socials, culturals i científics que comporten la fi progressiva de l'Antic Règim i el pas a la contemporaneïtat.

En l'àmbit literari, el període es caracteritza per una producció escrita notable, amb l'auge tant de la literatura pública (relacions de successos, plecs solts, literatura festiva, etc.) com de la privada (memòries, dietaris, cartes, etc.). També assistim a la irrupció de la figura autorial femenina. Aquest període del Barroc a la Il·lustració incorpora també els corrents emergents i els models presents en les literatures circumdants i es fa ressò àmpliament de les tensions socials i polítiques del moment, bé que amb dificultats per accedir a la impremta i a una circulació més fluïda.

L'assignatura vol posar l'atenció sobre un seguit de tipologies textuals i gèneres literaris que, tradicionalment han rebut poca atenció per part dels historiadors de la literatura, com és el cas de les diferents formes de poesia festiva (carnavalesca i visual), la historiografia, la protopremsa, les múltiples formes de la propaganda política, l'epistolografia i la memorialística. L'objectiu és convidar l'estudiant a reflexionar sobre l'interès d'aquests gèneres i proporcionar-li les eines conceptuals i les claus interpretatives per copsar el seu valor literari. Al mateix temps, l'estudi d'aquests gèneres ha de servir per conèixer d'una forma propera la realitat quotidiana de la societat catalana del seu temps, i per entendre alguns dels principals mecanismes de representació literària que la dita societat consolida durant el període.

Amunt

L'assignatura completa el discurs i la pràctica iniciats amb l'assignatura Literatura catalana moderna, i hi és prioritari l'anàlisi de les produccions textuals des de la perspectiva sociohistòrica. Així, d'acord amb els seus continguts i procediments, Literatura i cultura del Barroc i de la Il·lustració es relaciona sobretot amb la història, la cultura, l'estètica, l'art i la literatura europeus de la mateixa època, així com amb amb altres camps com ara la llengua o l'edició de textos.

Amunt

Professionalment l'assignatura es projecta bàsicament en els camps de la recerca, l'edició, la comentarística i la difusió. Pel tractament que s'hi fa, s'orienta no només al treball individual sinó també a la participació en equips d'investigació i, sobretot, grups interdisciplinaris (història i filologia, especialment). D'altra banda, es tindrà també una especial consideració als aspectes que puguin incidir en els terrenys de l'ensenyament o la divulgació de la Literatura Moderna.

Amunt

No cal tenir coneixements previs sobre aquesta àrea d'estudi.
El grau de domini de la llengua escrita (expressió i normativa) es tindrà en compte en aquesta matèria, com en totes, des del primer moment. En cas d'estudiants amb dèficits importants se n'informarà el propi estudiant, el seu tutor i el professor responsable de l'assignatura, a fi que li recomanin formacions complementàries en aquest terreny i l'adverteixin que la persistència dels dèficits al final del semestre pot comportar la no superació de l'Avaluació continuada.

Amunt

És recomanable haver cursat Literatura catalana moderna, però no és imprescindible.

Amunt

Objectius

  1. Conèixer la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana (continuïtats i discontinuïtats en la tradició literària, aspectes estètics i ideològics)
  2. Analitzar i comentar críticament obres literàries
  3. Relacionar els textos literaris amb la seva realitat social i cultural (la situació sociolingüística, les produccions artístiques, musicals, etc.)
  4. Comprendre i analitzar la relació entre cultura i identitat (construcció de la identitat mitjançant la cultura i contenciosos simbòlics implicats)
  5. Comprendre i analitzar el paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana (etapes, moviments i actors principals, processos simbòlics)
  6. Analitzar críticament textos, productes i pràctiques culturals (normes i perspectives de valoració, condicions materials i institucionals de producció, distribució i consum, aspectes narratius i genèrics, processos de recepció)
  7. Fomentar en l'estudiant el contacte directe amb els textos i amb les tècniques i problemes de la seva presentació, única manera de copsar-ne l'essència
  8. Conèixer els mecanismes i canals de difusió de l'escriptura femenina al domini de  l'àmbit lingüístic català en època moderna, en consonància amb el que s'esdevé a la resta de la Península Ibèrica i d'Europa
  9. Accedir a obres o fragments d'obres mitjançant els exemples inclosos dins el temari o amb les lectures proposades i plantejar comentaris i anàlisis que permetin copsar, en els textos, els trets esmentats en el temari
  10. Desvetllar l'interès de l'alumnat per l'estudi i la lectura de les obres d'un període sovint desatès en els plans docents de secundària

 

Competències Específiques

1. Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana

1.1. Conèixer les principals obres i autors de la literatura catalana.

1.2. Situar i relacionar obres i autors en el marc de la tradició literària i cultural catalana.

 

2. Anàlisi i comentari crític d'obres literàries

2.1. Anàlisi crítica de textos literaris representatius d'un període, moviment o autor

2.2. Analitzar textos a partir d'una comprensió de les convencions dels diferents gèneres literaris.

 

3. Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural

3.1. Comprendre i relacionar la creació literària amb els processos sociolingüístics de la llengua catalana.

 

4. Coneixement de les relacions que estableixen amb les llengües els diferents grups socials: funcions socials i funcions comunicatives

4.1. Saber relacionar gèneres i moviments literaris i artístics amb qüestions sociolingüístiques i amb els usos del català.

 

5. Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana

5.1. Conèixer les etapes i els moviments principals de la història de la cultura catalana, i els seus actors més importants, així com l'evolució històrica dels diversos processos simbòlics i culturals en el context específic de la cultura catalana.

 

Competències transversals

6. Exercici de l'anàlisi i la síntesi

6.1. Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa. 

Amunt

Aquesta assignatura vol posar l'atenció en un seguit de tipologies textuals i gèneres literaris que tradicionalment han rebut poca atenció per part dels historiadors de la literatura, com ara les diferents formes de poesia satírica i festiva (carnavalesca i visual), la historiografia, la protopremsa, les múltiples formes de la propaganda política, l'epistolografia i la memorialística. L'objectiu és proporcionar eines conceptuals i claus interpretatives per copsar el valor literari i documental d'aquests gèneres, reflexionar sobre el seu interès i comprendre com incideixen en la valoració global que podem fer del període des d'un punt de vista literari. Al mateix temps, l'assignatura planteja l'estudi de la literatura dels segles XVII i XVIII com una forma d'acostar-nos a la realitat de la societat catalana de l’època, i d' entendre alguns dels principals mecanismes de representació literària que la dita societat consolida durant el període. Amb aquest propòsit, es posa el focus en la literatura que, d'una forma o altra, reflecteix els avatars de la vida pública, i, per aconseguir-ho, el curs s'estructura en quatre grans unitats, dedicades a l'estudi de segles conceptes clau en la definició de la literatura de l'època: el desengany, la guerra, la festa i la quotidianitat. Per això, l'assignatura s'estructura en base a un debat inicial de caire introductori i quatre PACs, cadascuna de les quals està enfocada a aprofundir en un dels quatre conceptes esmentats, i en els textos que poden relacionar-s'hi. Les cinc unitats són obligatòries. Per a cada activitat s'ofereix una introducció al tema objecte d'estudi i un comentari introductori a les lectures. Es pot accedir a les lectures obligatòries i recomanades de cada activitat des de l'espai de Recursos de cada una. Cada activitat té un pes específic diferent sobre el total de la nota de l'AC, tal com es detalla a la taula següent:

Debat introductori: 10%

PAC 1: 20%

PAC 2: 25%

PAC 3: 25%

PAC 4: 20%

Amunt

Literatura catalana moderna XML
Literatura catalana moderna DAISY
Literatura catalana moderna EPUB 2.0
Literatura catalana moderna MOBIPOCKET
Literatura catalana moderna XML
Literatura catalana moderna HTML5
Literatura catalana moderna PDF
Literatura catalana moderna OAI-MPH
Literatura catalana moderna Web
Literatura didàctica i literatura memorialística PDF
Literatura catalana moderna Audiovisual
Ordre i cànon a la literatura catalana. Aspectes tèorics PDF

Amunt

Es treballarà mitjançant la lectura de la bibliografia proposada per a cada unitat, així com de textos literaris i articles crítics sobre el període que l'alumne podrà trobar a l'Aula Virtual.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt