• Descripció

L'objectiu bàsic d'aquesta assignatura és conèixer, reflexionar i treballar amb els principals plantejaments d'aquesta escola d'estudi de la lingüística, la Lingüística Cognitiva.

A les assignatures "L'estructura de les llengües" i "Llengua catalana: semàntica i lexicologia" heu conegut diferents aspectes de la Lingüística Cognitiva i us heu introduït en la teoria. Aquesta assignatura la dedicarem a explorar-ne la part aplicada. Concretament hi treballarem dues dimensions: la de la metàfora conceptual i la de les construccions i frases fetes, tot i que també entrarem en contacte amb d'altres aspectes de la teoria, com els Image schemas i la teoria de prototips, per exemple.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Lingüística cognitiva és una assignatura optativa, i per tant avançada, del mòdul de Llengua i lingüística del Grau. Forma part de la menció lingüística. (Hom es pot graduar en alguna d'aquestes tres mencions d'optativitat: Literària, Lingüística o Cultura i social).

• Camps professionals en què es projecta

Aquesta és una assignatura fonamentalment orientada a la recerca; per tant és especialment adequada per als estudiants interessats en cursar en el futur estudis universitaris de segon i tercer cicle. A més, els seus continguts poden ser molt útils per als futurs professionals de l'ensenyament de llengua i de llengües; i la dinàmica de treball a l'aula vol també capacitar al futurs professionals de la redacció de continguts. En qualsevol cas, les capacitats d'argumentació, anàlisi i síntesi d'idees que posa en joc l'assignatura són útils, o més aviat diríem imprescindibles, en qualsevol professió en la societat actual.

• Coneixements previs

Cal haver cursat les assignatures obligatòries de llengua i lingüística, especialment L'estructura de les llengües i Llengua catalana: semàntica i lexicologia.

• Objectius i competències

En aquesta assignatura es treballen les següents competències i objectius del grau de Llengua i literatura catalanes (els objectius són concrecins de les competències):

COMPETÈNCIES:

- Identificació, en un estudi o treball sobre la llengua, del seu marc, els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals.
- Identificació de les relacions de la lingüística amb les altres ciències i, al mateix temps, caracterització del que la distingeix i singularitza com a ciència.
- Anàlisi de textos en català i en altres llengües.
- Exercici de l'anàlisi i la síntesi.

OBJECTIUS:

- Conèixer un dels principals corrents teòrics i metodològics de l'estudi de la llengua i una de les principals línies de reflexió sobre el llenguatge i el significat.
- Saber com es relacionen l'estudi del llenguatge i l'estudi de la ment.
- Saber com s'analitzen mots, oracions i textos i saber-ho fer per al català, d'acord amb el marc teòric definit.
- Analitzar les relacions entre les produccions lingüístiques i el context.
- Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-les de manera clara i precisa en diferents registres i gèneres. 

El conjunt de competències i objectius del grau de Llengua i literatura catalanes de la UOC -- els que acabem d'esmentar i els propis de la resta d'assignatures del pla d'estudis -- es treballen a tres nivells, en funció del tipus d'assignatura. El pla d'estudis els defineix de la següent manera:

"En les matèries de nivell 1, els estudiants aprenen els conceptes bàsics de la disciplina i s'inicien en la seva utilització coherent. En les matèries de nivell 2, desenvolupen una capacitat crítica bàsica i aprenen a analitzar i construir
arguments amb assistència, així com a presentar-los de manera estructurada i a explicitar-ne els principis. En les matèries de nivell 3, han de desenvolupar un coneixement complex en uns camps de coneixement específics, apreciar les possibilitats de diferents perspectives, construir el seu propi criteri i adquirir la capacitat d'aplicar els seus coneixements amb assistència mínima".

Lingüística cognitiva, pel fet de ser una assignatura optativa, i per tant avançada, és una assignatura de nivell 3. En conseqüència, s'espera un grau alt d'autonomia de l'estudiant en la construcció del coneixement i d'aplicació raonada del propi criteri acadèmic i científic.

• Continguts

Els materials de l'assignatura consten de dues parts:

1.- Articles disponibles en format digital a l'apartat Fonts d'informació de l'aula:

Cuenca, M.J. & J. Hilferty (1999), Introducción a la lingüística cognitiva, Ariel. "Capítulo 1. La aparición de un nuevo paradigma".

PPT i Transcripció conferència 2009 Roger Pérez i Brufau: "Els principis fonamentals de la lingüística cognitiva".

*Opcional: Geeraerts, D. & H. Cuyckens (2007), Oxford Handbook of Cognitive Linguistics, Oxford University Press, "Chapter 1: Introducing Cognitive Linguistics".

Hilferty, J (1995), "Metonímia i metàfora des d'una perspectiva cognitiva", Caplletra.

Pérez i Brufau, R. (2007), "Internet: una xarxa de metàfores", Dighitum, 9, UOC. [Text en línia].

Goldberg, A. (2003), "Construccions: una nova aproximació teòrica al llenguatge". Dins S. Climent (comp.), Lectures essencials de lingüística cognitiva. UOC.

Pérez i Brufau, R. (2009), "Metàfores i frases fetes que fan mal", Linred. [Text en línia]

Espinal, M.T. & J. Mateu (2005), "La llengua a les frases fetes", Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, v. 36.

*Opcional: Espinal, M.T. & J. Mateu (2009), "On classes of idioms and their interpretation". Journal of Pragmatics.

Peña Cervel, S. (2012), "Los esquemas de imagen". Dins Ibarretxe-Antuñano, Iraide y Javier Valenzuela. Lingüística Cognitiva. Anthropos.

Lakoff, G. (1987),"Models cognitius i teoria de prototips". Dins S. Climent (comp.), Lectures essencials de lingüística cognitiva. UOC

2.- El llibre-manual: Ibarretxe-Antuñano, Iraide y Javier Valenzuela (2012). Lingüística Cognitiva. Anthropos, disponible a l'aula en format digital.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Es distribueix en format digital el llibre-manual "Lingüística Cognitiva" d'editorial Anthropos, editat el 2012 pels professors Iraide Ibarretxe-Antuñano y Javier Valenzuela. A més, a l'aula s'accedeix a diversos articles importants de lingüística cognitiva traduïts al català.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació