• Descripció

Llenguatge, ment i cervell s'ha concebut com una introducció a la psicolingüística i a la neurolingüística, dues disciplines que s'integren en el marc global de la ciència cognitiva. Es presenten els conceptes bàsics, els principals corrents teòrics i els mètodes més habituals en l'estudi dels processos mentals implicats en l'ús del llenguatge, així com en l'estudi del substrat neuronal del processament lingüístic.

L'assignatura es divideix en quatre unitats:

1) La psicolingüística

En la primera unitat s'introdueixen els àmbits d'estudi fonamentals de la psicolingüística: adquisició, comprensió i producció del llenguatge. Es presenten els principals corrents teòrics que han conformat la història de la disciplina i es descriuen els mètodes empírics més habituals en l'estudi del processament lingüístic. Finalment, s'hi estudien també les relacions entre llenguatge i pensament.

2) L'adquisició del llenguatge

En la segona unitat es fa un estudi aprofundit de l'adquisició del llenguatge per part dels infants. S'hi exposen les diferents perspectives teòriques sobre l'adquisició del llenguatge i es descriuen en detall les diferents etapes del desenvolupament de la capacitat lingüística.

3) La comprensió i la producció del llenguatge

La tercera unitat està dedicada a l'estudi de la comprensió i la producció lingüística en el parlant adult, nadiu i expert, tant en la modalitat oral com escrita: comprensió oral, producció oral, lectura i escriptura. De tots els subcomponents del llenguatge, aquest mòdul se centra especialment en la descripció del processament semàntic i sintàctic.

4) La neurolingüística

Finalment, en la quarta unitat es presenta la història de la neurolingüística, es descriuen en detall i de manera il·lustrada les bases neuroanatòmiques del llenguatge, i es classifiquen els diferents trastorns del llenguatge que són conseqüència de dany cerebral, coneguts com a afàsies.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Llenguatge, ment i cervell és una assignatura optativa del Grau en Llengua i Literatura catalanes. En concret, és una assignatura del Perfil d'optativitat lingüístic. 

• Informació prèvia a la matrícula

És recomanable haver superat les assignatures següents: Introducció a les ciències del llenguatge i L'estructura de les llengües.

• Objectius i competències

Els objectius que heu d'haver assolit després d'haver cursat l'assignatura Llenguatge, ment i cervell es poden resumir de la manera següent:

1.Comprendre quin és l'objecte d'estudi de la psicolingüística, conèixer els diferents corrents i períodes històrics de la disciplina, i saber classificar els diferents mètodes que es fan servir des d'aquesta àrea de coneixement.

2. Comprendre les diferents perspectives teòriques sobre l'adquisició del llenguatge i saber analitzar les diferents etapes del desenvolupament de la capacitat lingüística (etapa prelingüística, desenvolupament fonològic, desenvolupament lèxic i semàntic, així com desenvolupament de la morfologia i la sintaxi).

3.Conèixer les diferents hipòtesis i models sobre el funcionament dels processos de comprensió i producció del parlant adult, tant en la modalitat oral com escrita.

4.Saber situar els diferents períodes històrics de la neurolingüística, conèixer les bases neuroanatòmiques del llenguatge i ser capaç de classificar els diferents trastorns afàsics.

Competències específiques

- Identificació de les relacions de la lingüística amb les altres ciències, humanes, socials o experimentals, i, al mateix temps, caracterització d'allò que la distingeix i singularitza com a ciència.

- Saber com es relacionen l'estudi del llenguatge i l'estudi del cervell i la ment i les aplicacions que es deriven d'aquesta relació (adquisició del llenguatge, ensenyament de llengües, trastorns del llenguatge i logopèdia, neurolingüística...).

- Conèixer els principis de la metodologia de la recerca i saber-los aplicar a la recerca en l'àmbit del llenguatge.

Competències transversals

- Resolució de problemes i formulació de preguntes.

- Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, i aplicar de manera crítica mètodes, marcs conceptuals i recursos apropiats per a explorar i respondre les preguntes.

• Continguts

Mòdul didàctic 1

La psicolingüística

1.      Els àmbits de la psicolingüística

2.      Aproximació històrica

3.      Els mètodes

4.      La relació entre llenguatge i pensament

Mòdul didàctic 2

L'adquisició del llenguatge

1.      Perspectives teòriques sobre l'adquisició del llenguatge

2.      L'etapa prelingüística

3.      Desenvolupament fonològic

4.      Desenvolupament lèxic i semàntic

5.      Desenvolupament de la morfologia i la sintaxi

Mòdul didàctic 3

La comprensió i la producció del llenguatge

1.      Comprensió oral

2.      Producció oral

3.      Lectura

4.      Escriptura

5.      Processament semàntic

6.      Processament sintàctic

Mòdul didàctic 4

La neurolingüística

1.      Aproximació històrica

2.      Bases neuroanatòmiques del llenguatge

3.      Els trastorns afàsics

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

L'assignatura té com a material didàctic l'obra coordinada per Marta Coll-Florit Llenguatge, ment i cervell, juntament amb altres capítols de llibre i articles científics que trobareu a l'aula. 

El plantejament del curs està orientat de manera que es pugui seguir i superar utilitzant bàsicament el material docent subministrat per la UOC. Tanmateix, la dinàmica docent universitària fa aconsellable la utilització puntual de bibliografia de suport. Lògicament, com en qualsevol estudi, també faran ús de la bibliografia complementària els estudiants que desitgin aprofundir en els temes tractats.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació