| Multilingüisme i educació | Codi: 07.541 : 6 |
Aquesta assignatura se centra en un seguit de reflexions i temes, especialment en:
- la reflexió sobre les característiques de la societat de la informació, el multilingüisme i el paper del plurilingüisme en el desenvolupament de les persones,
- en la constatació del multilingüisme social i la necessitat d'adoptar polítiques lingüístiques als sistemes educatius que promoguin el plurilingüisme individual,
- en l'estudi i l'anàlisi dels models psicolingüístics que expliquen el funcionament plurilingüe individual,
- en la descripció i anàlisi de les diferents propostes organitzatives escolars que promouen el coneixement de llengües,
- en l'exposició i discussió de diferents propostes per promoure la competència plurilingüe amb un èmfasi especial en les polítiques lingüístiques i educatives al voltant de la promoció de les llengües minoritàries i minoritzades.
Al mateix temps que aprendreu aquests continguts, anireu treballant competències relacionades amb l'exercici professional, tant pel que fa al disseny de polítiques lingüístiques a l'educació formal i no-formal, com pel que fa a la intervenció en programes i dissenys lingüístics educatius específics.
L'assignatura Multilingüisme i educació és una assignatura optativa i forma part del mòdul temàtic de professions de la llengua del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. Té assignats 6 crèdits ECTS, equivalents a una càrrega lectiva d'unes 150 hores.
Forma part de la matèria de Política i Planificació Lingüístiques, juntament amb assignatures optatives com Política i planificació lingüístiques, i Assessorament lingüístic. Hi ha també l'assignatura obligatòria d'Ensenyament de la llengua catalana que complementa els continguts estudiats en aquesta assignatura.
Aquesta assignatura es relaciona amb les professions associades amb la docència i la pedagogia a diferents nivells educatius, sobretot les referides a primària i secundària. Al llarg de l'assignatura, tanmateix, hi haurà moltes connexions amb la recerca que s'ha fet i es fa en el camp de les ciències cognitives. En el present, calen persones amb una bona formació lingüística que siguin capaces d'orientar adequadament polítiques, programes i propostes a l'educació formal i no-formal per a promoure el plurilingüisme individual, afavorint, alhora, el coneixement i l'ús de la llengua catalana.
L'assignatura Multilingüisme i educació és optativa que no requereix coneixements teòrics previs. Cal, no obstant això, actituds positives referides a la gran importància de l'educació a la nostra societat i, més en concret, pel que fa a l'aprenentatge lingüístic.
Competències específiques:
2. Establiment de relacions entre coneixements i models teòrics dintre i fora de la disciplina.
2.2. Relacionar els coneixements de la disciplina amb altres camps del saber.
4. Identificació, en un estudi o treball sobre la llengua, del seu marc, els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals.
4.1. Conèixer els principals corrents teòrics i metodològics de l'estudi de la llengua.
5. Identificació de les relacions de la lingüística amb les altres ciències, humanes, socials o experimentals, i, al mateix temps, caracterització del que la distingeix i singularitza com a ciència.
5.3. Saber com es relacionen l'estudi del llenguatge i l'estudi del cervell i la ment, i les aplicacions que es deriven d'aquesta relació (adquisició del llenguatge, ensenyament de llengües, trastorns del llenguatge i logopèdia, neurolingüística...).
5.4. Saber concebre la llengua en la seva dimensió social, conèixer els estudis propis d'aquest àmbit i les seves aplicacions.
11. Coneixement de les relacions que estableixen amb les llengües els diferents grups socials: funcions socials i funcions comunicatives.
11.2. Conèixer la variació que el llenguatge experimenta d'acord amb les diferents funcions i els àmbits d'ús, comunicatius, socials i professionals, amb els seus gèneres i registres corresponents.
11.9. Conèixer les relacions entre extracció social i capital lingüístic.
11.11. Conèixer els diversos debats que hi ha en la societat sobre la llengua catalana i saber-los relacionar amb els estudis sociolingüístics.
11.12. Saber relacionar gèneres i moviments literaris i artístics amb qüestions sociolingüístiques i amb els usos del català.
13. Comprensió i anàlisi de la relació entre cultura i identitat.
13.3. Comprendre i analitzar els processos de construcció de les identitats mitjançant la cultura, i els contenciosos simbòlics que impliquen aquests processos.
13.4. Comprendre i analitzar la relació entre discurs, cultura i identitat.
15. Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals.
15.2. Comprendre com les diferents normes i perspectives culturals influeixen en aspectes de judici i valoració.
17. Disseny i execució d'activitats de formació i planificació lingüística.
17.1. Disseny de programes i accions formatives en llengua i literatura en programes per a adults, estrangers i col·lectius desfavorits.
Competències transversals:
3. Exercici de l'anàlisi i la síntesi.
3.1. Anàlisi i interpretació de material (dades o textos) de naturalesa complexa i de vegades ambigua.
8. Actualització permanent i adaptació a noves situacions.
8.1. Adaptar-se a noves situacions i entorns acadèmics i professionals.
9. Compromís ètic, respecte envers els altres i reconeixement de la diversitat.
9.2. Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat cultural i lingüística, i promoure la igualtat entre els gèneres i entre les orientacions sexuals.
9.3. Relacionar-se amb altres persones de manera respectuosa, mitjançant una escolta empàtica i l'expressió clara i assertiva del que es creu o se sent.
Mòdul 1: Societat de la informació i multilingüisme
El mòdul 1 introdueix l'assignatura "Multilingüisme i educació" en tres blocs de continguts. Al primer es mostren les implicacions de la mobilitat geogràfica implicada en la globalització i les necessitats lingüístiques de les persones. Al segon es discuteixen alguns aspectes relacionats amb la competència plurilingüe i pluricultural de les persones. Finalment, al tercer es discuteixen les decisions adoptades tant als organismes europeus -Unió Europea i Consell d'Europa- com a les distintes autonomies de l'Estat espanyol que tenen dues llengües oficials.
Mòdul 2: L'educació bilingüe i l'adquisició i desenvolupament de la competència lingüística
El mòdul 2 aborda els aspectes centrals de l'educació bilingüe: les concepcions escolars de l'educació bilingüe, les relacions entre la llengua inicial de l'alumnat i la segona llengua, els fonaments psicopedagògics de l'educació bilingüe i les dades més importants obtingudes a l'avaluació de l'educació bilingüe. A més a més, s'ofereix una perspectiva interpretativa i un model teòric per a comprendre l'educació multilingüe.
Mòdul 3: Organització escolar, pràctica educativa i competència plurilingüe
En aquest mòdul ens introduïm en qüestions relacionades amb la pràctica educativa, l'organització escolar i l'educació multilingüe al segle XXI; per això, s'analitzen qüestions referides a la cohesió social, l'escola inclusiva i el tractament escolar de les llengües, s'estudien les relacions entre el desenvolupament de la competència plurilingüe i la pràctica educativa i s'analitzen els aspectes teòrics i metodològics relacionats amb l'aprenentatge de llengües estrangeres.
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
A part dels mòduls didàctics, l'assignatura consta d'altres recursos complementaris: bibliografia especialitzada així com documents polítics etc., que s'aniran indicant per a cada una dels reptes i activitats.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |