• Descripció

L'assignatura Narratologia proposa com a objectiu principal l'adquisició i aplicació dels fonaments teòrics més rellevants de la teoria literària centrada en la narrativa. L'alumnat que cursi aquesta matèria coneixerà l'origen de la disciplina i al mateix temps reflexionarà sobre l'especificitat del fet narratiu i la pluralitat de perspectives teòriques que poden caracteritzar-lo. D'entre aquestes, cal destacar les de Tzvetan Todorov, Roland Barthes o Gerard Genette, responsables de contribucions importants pel que fa a l'avenç de la narratologia, així com del fet que avui dia puguem concebre-la com una peça imprescindible de la Teoria de la Literatura.

Precisar amb detall la naturalesa i les funcions d'una narració qualsevol, així com també els sistemes de normes que li donen forma, l'expliquen i l'associen a altres narracions, esdevé un dels propòsits bàsics de la narratologia. Malgrat la seva relativa novetat, els mecanismes analítics propis d'aquest camp d'estudi han acabat transcendint l'àmbit literari per estendre's a altres discursos creatius i artístics (com ara el cinema o el còmic) factibles d'ésser llegits i interpretats en clau narrativa. En darrer terme, la narratologia entesa genèricament com la construcció d'un relat a partir de l'ús conscient de tots els mecanismes que en són inherents, permet estendre'n els usos que li són propis cap a altres àmbits i pràctiques socials com la publicitat, les noves tecnologies o el món digital.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

La matèria pretén fornir eines interpretatives a l'alumnat per tal que s'enfronti a textos literaris amb prou coneixements per copsar-ne la significació global. Des d'aquesta perspectiva obertament instrumental, l'assignatura actua com a complement d'altres matèries del pla d'estudis centrades en la narrativa. A més, l'aplicació pràctica en alguns contes i relats dels conceptes teòrics adquirits permetrà aprofundir en el coneixement del gènere de la mà d'autors destacats de la tradició occidental.

Paral·lelament, la disciplina narratològica, en tant que instrument analític i interpretatiu, presenta confluències amb altres assignatures basades en l'acostament a manifestacions culturals i artístiques ni literàries.

• Camps professionals en què es projecta

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de les estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura,  s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), publicitari o de les arts plàstiques (exposicions, etc.).

D'una manera més genèrica, les noves perspectives obertes per la narratologia vers altres àmbits artístics o socials, com el cinema, el còmic, la televisió o la pintura, amplien significativament les opcions professionals en dotar l'alumne que cursi la matèria d'estratègies analítiques i creatives vàlides, per exemple, per al guionatge televisiu o cinematogràfic, el món de la publicitat o altres, tenint en compte que una de les consideracions possibles de la teoria narratològica és, en efecte, l'estudi de la creació d'un relat.

• Coneixements previs

Per a l'òptim seguiment d'aquesta assignatura és útil, però no imprescindible, haver cursat abans Teoria de la Literatura o Introducció a l'estudi de la literatura.

• Informació prèvia a la matrícula

Aquesta assignatura pertany al mòdul de Literatura i Teoria literària del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, dins la matèria Literatura catalana. És una assignatura optativa de 6 crèdits ECTS.

• Objectius i competències

Objectius

• Comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents dins de la disciplina, fer-ne un ús productiu i respectar la pluralitat d'aproximacions teòriques i metodològiques als objectes d'estudi.
• Analitzar els diferents tipus de textos i productes a partir d'una comprensió dels processos narratius, gèneres i maneres de representació que intervenen en la seva creació o producció.
• Conèixer la terminologia relativa a la disciplina i utilitzar-la de manera adient.
• Posar en relació la producció literària en llengua catalana amb altres realitats culturals.
• Aplicar el pensament crític a la lectura, descripció i anàlisi dels textos.
• Aplicar les estratègies interpretatives pròpies de la disciplina a altres camps no literaris i, fins i tot, no estrictament artístics.
• Construir reflexions teòriques i metacrítiques en relació amb la literatura.
• Argumentar, oralment i per escrit, idees complexes de manera clara, coherent i persuasiva sobre textos, discursos i fenòmens lingüístics i culturals, fent servir els diversos gèneres que hi ha en la disciplina.
• Analitzar i interpretar textos de naturalesa complexa i de vegades ambigua.
• Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, i aplicar de manera crítica mètodes, marcs conceptuals i recursos apropiats per a explorar i respondre les preguntes.

 Competències 

• Establiment de relacions entre coneixements i models teòrics dintre i fora de la disciplina.
• Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals.
• Expressió oral i escrita per a la vida acadèmica i professional.

• Continguts

L'eix central de l'assignatura és l'estudi de la disciplina partint de les propostes crítiques dins el marc de la narratologia. En paral·lel, es proposa l'anàlisi de textos narratius que permetin mesurar el grau d'operativitat de les aplicacions pràctiques d'aquelles propostes. Entre els autors que es llegiran trobarem Jonathan Culler, Enric Sullà, Roland Barthes, Tzvetan Todorov, José M. Pozuelo, Susan S. Lanser, Marie-Laure Ryan o Vicent Alonso. I pel que fa als contistes, s'analitzaran relats de Joyce, Monzó, Rodoreda, Poe o Moncada, entre d'altres.

Per altra banda, s'inclou un apartat que té en compte les aplicacions dels fonaments narratològics en altres contextos no específicament artístics, amb la intenció d'evidenciar la utilitat de la disciplina com a mètode analític i interpretatiu de qualsevol manifestació sociocultural que parteixi del concepte "relat". Es pretén, doncs, treballar una competència professional cada vegada més valorada en àmbits com ara el món editorial, la publicitat o l'elaboració de continguts per a Internet basats en la capacitat per construir narratives eficaces.

L'assignatura es divideix en sis blocs temàtics, corresponents als Blocs que estructuren el contingut del dossier Documents de lectura:

1. Textos preliminars. Definició del camp d'estudi
2. La narratologia: fonaments i conceptes
3. Més enllà de l'estructuralisme: alternatives i evolucions
4. La narrativitat, més enllà de la literatura
5. Aplicacions 1: diferents propostes d'anàlisi i definició de gèneres narratius
6. Aplicacions 2: selecció d'anàlisis de textos narratius

Els dos primers blocs tenen caràcter introductori i general, i pretenen delimitar adequadament el camp d'estudi així com introduir els conceptes principals.

El tercer bloc proposa una ampliació dels fonaments teòrics cap a altres vies que deixen enrere els models de base estructuralista i mostren l'horitzó de possibilitats de la disciplina, com per exemple la visió feminista.

El quart bloc presenta aplicacions de la disciplina narratològica en altres camps, cosa que obliga a redefinir el concepte mateix de narratologia per tal d'adaptar-lo a les especificitats de, posem per cas, l'àmbit musical.

El cinquè bloc proposa la caracterització de diferents gèneres narratius partint de l'ampliació semàntica que aquest concepte ha experimentat (susceptible d'incloure àmbits com els videojocs o les sèries de televisió).

Finalment, el sisè bloc mostra algunes aplicacions pràctiques en el camp literari que il·lustren les possibilitats analítiques de la narratologia.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Per al seguiment de l'assignatura, ens basarem en aquests tres materials, que tenen relació directa amb les PAC del curs:

1. Dossier Documents de lectura. Es tracta d'una aproximació diacrònica a la narratologia i d'una compilació de textos crítics elaborats especialment per a aquesta assignatura per Mercè Picornell.

2. Breu antologia contística. Caldrà llegir, en paral·lel als articles que formen part del dossier, algun dels contes següents, tots il·lustratius de les aportacions teòriques estudiades. La lectura serà necessària per realitzar alguna pràctica del curs, ja que certs articles se centren exclusivament a analitzar aquests relats. La intenció no és altra que compensar, en la mesura del possible, l'excessiva (però tanmateix imprescindible) càrrega teòrica de l'assignatura.

• BATET, Mònica, "Hi va haver una guerra", 24 contes al dia. Paper de vidre. Barcelona: Godall Edicions, 2018, p. 15-17.
• BENET, Juan, "Viator", Cuentos Completos. Madrid: Alianza Editorial, 1977, p. 177-186.
• JOYCE, James, "Eveline", Dublinesos. Tr. Joaquim Mallafrè. Barcelona: Edhasa, 1988, p. 45-52.
• MONZÓ, Quim "Redacció", Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury. Barcelona: Quaderns Crema, 1994, p. 11-17.
• POE, Edgar Allan, "Els fets en el cas de M. Valdemar", Contes (volum IV). Tr. Carles Riba. Barcelona: Quaderns Crema, 2002, p. 123-136.
• RODOREDA, Mercè, "La sang", Tots els contes. Barcelona: Edicions 62, 2010 ("labutxaca"), p. 13-27.

3. Finalment, caldrà llegir l'obra Blanca BUSQUETS, El jersei. Barcelona: Plaza&Janés, 2006.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació