• Descripció

En aquesta assignatura proposa un recorregut per la dramatúrgia catalana, des dels orígens fins a l'actualitat, per mitjà de l'anàlisi de deu autors representatius. A més d'analitzar algunes de les peces més significatives d'aquests autors a fi de subratllar-ne tant les qualitats dramàtiques com la imbricació en el context cultural propi i internacional, l'assignatura busca també oferir una visió històrica de l'escena catalana.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'estudi de la dramatúrgia en els currículums acadèmics convencionals ha esdevingut, moltes vegades, subsidiari d'altres matèries, però en el Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Oberta de Catalunya la complementarietat entre l'assignatura Teatre Català, endegada el 2010, i La representació teatral, de llarga trajectòria, permet d'abordar la importància i la projecció cada cop més rellevants de les arts escèniques en la societat actual. Per altra banda, Teatre Català s'incardina dins l'àmplia oferta de la literatura catalana del grau. La interdependència entre totes elles contribueix a l'objectiu comú d'aprofundir en el coneixement de la història literària del país durant els darrers dos segles, i posar en relleu les produccions més reeixides d'aquest patrimoni amb l'accés a l'utillatge analític i crític que ho possibiliti.

• Camps professionals en què es projecta

L'assignatura se situa en el pont entre l'escena i la filologia catalanes, per la qual cosa contribueix a la formació de l'alumnat en aquests camps.

• Coneixements previs

Per a aquesta assignatura no és imprescindible haver cursat cap altra assignatura prèvia.

• Objectius i competències

Competències específiques

• Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana.
• Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural.
• Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals

Objectius

• Conèixer les principals obres i autors de la literatura catalana.
• Situar i relacionar obres i autors en el marc de la tradició literària i cultural.
• Posar en relació la producció literària en llengua catalana amb altres realitats culturals.
• Relacionar els textos literaris amb altres manifestacions de la vida cultural del país (art, música, periodisme, etc.).
• Analitzar els diferents tipus de textos i productes a partir d'una comprensió dels processos narratius, gèneres i maneres de representació que intervenen en la seva creació o producció.
• Analitzar els diferents tipus de textos i productes en funció dels processos de recepció que els afecten.

• Continguts

 Unitat 1. Dels orígens al segle XIX

• L'Edat Mitjana. El teatre religiós i el teatre profà.
• El teatre del segle XVIII. Joan Ramis.
• El teatre del segle XIX. Àngel Guimerà.

Unitat 2. Del modernisme a l'esclat de la Guerra Civil

• El modernisme. Santiago Rusiñol. Joan Puig i Ferrater. Ignasi Iglesias. Adrià Gual. Caterina Albert.
• El noucentisme i el teatre. La comèdia burgesa i el teatre de "boulevard". Joan Oliver. Carles Soldevila.
• El teatre poètic i dramàtic popular de preguerra. Josep Maria de Sagarra.
• Teatre de guerra i revolució. Joan Oliver.

Unitat 3. El teatre català durant el franquisme

• La represa teatral. Salvador Espriu. El cas de Josep Maria de Sagarra.
• L'ADB, l'EADAG i el teatre independent.
• Josep Maria Benet i Jornet i la "generació del premi Sagarra".
• Altres vies teatrals: Manuel de Pedrolo i Joan Brossa.
• El teatre col·lectiu i la crisi del teatre de text. 

Unitat 4. De la restauració de la democràcia fins al final del segle

• El final del franquisme i la represa del teatre de text. Sergi Belbel.
• La institucionalització del teatre català: el Grec, el Teatre lliure, el Centre Dramàtic de la Generalitat, el Teatre Nacional de Catalunya. 
• La dramatúrgia del tombant de segle. Lluïsa Cunillé.

Unitat 5. El teatre català del segle XXI

• El segle XXI i l'esclat de la nova autoria.
• Noves tendències de la dramatúrgia catalana actual. Guillem Clua. Marc Rosich.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

L'assignatura consta de la següent selecció de material bibliogràfic:

• La Bibliografia obligatòria, de suport i complementària (capítols de llibre, articles, etc.), associada a cadascun dels punts del temari del curs, i que l'alumnat podrà consultar des de l'aula per mitjà d'enllaços directes a repositoris en obert. 
• Els Recursos d'aprenentatge, amb material didàctic i lectures associades als autors de referència de cadascun dels blocs temàtics. L'alumnat podrà accedir als continguts en PDF des d'apartat corresponent.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació