• Descripció

A Orígens i evolució de la llengua catalana es proporciona una visió de conjunt de l'evolució social de la comunitat catalanoparlant des dels orígens de la llengua catalana (tombant dels segles VIII al IX) fins a l'abolició del règim foral (1716) subsegüent a la Guerra de Successió.
Aquest "continuum" temporal s'estudiarà segmentat en atenció a factors històrics i, per a cada etapa, s'analitzarà el context històric, els usos lingüístics, el valor lingüístic de la producció literària, les mentalitats i actituds lingüístiques. També s'estudiarà els orígens i evolució de la llengua catalana, com a llengua romànica i en tant que sistema lingüístic que es va anar diferenciant de llatí. Per tant s'estudiaran també de manera succinta els canvis formals més importants que al llarg de la història han anat afaiçonant aquesta llengua que avui coneixem com a catalana.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Orígens i evolució de la llengua catalana és una assignatura optativa (OP) que juntament amb les assignatures d'Història de la llengua catalana (obligatòria i única assignatura de diacronia que és obligatòria al grau,) i Dialectologia (OP) conformen l'àrea de Diacronia i dialectologia de la titulació del Grau de llengua i literatura catalanes de la UOC.

• Camps professionals en què es projecta

Els continguts de l'assignatura Orígens i evolució de la llengua catalana seran molt profitosos per als estudiants que, en el vostre futur professional, hàgiu pensat dedicar-vos a la docència, secundària o superior, o a la recerca, especialment en els àmbits de la història interna i externa de la llengua, de la sociolingüística o de la normativa. També tindran molta utilitat per a aquells estudiants que treballin en l'àmbit de la planificació lingüística o de l'assessorament lingüístic, perquè disposaran dels coneixements històrics imprescindibles per a prendre de manera raonada les decisions que requerirà la seva feina. En relació amb el camp de la comunicació, els coneixements dels orígens i evolució de la llengua catalana també són útils a periodistes que es volen especialitzar en llengua i cultura.

• Coneixements previs

L'assignatura d'Orígens i evolució de la llengua catalana, malgrat ser una optativa de la branca de llengua, no demana coneixements previs específics. Ara bé, és molt recomanable haver cursat assignatures bàsiques de llengua i concretament Llengua llatina: llengua, literatura i cultura. Idealment, aquesta assignatura es cursaria abans de la Història de la llengua catalana, ja que justament es treballa el període l'anterior. Tanmateix, l'assignatura d'Història de la llengua és una assignatura bàsica que es recomana cursar a l'inici del grau. Així doncs, l'estudiant pot triar de fer-la abans o després en funció dels seus interessos en la matèria.

• Informació prèvia a la matrícula

Com passa amb altres assignatures, es pot començar a preparar-la llegint algunes d'aquestes obres. Es tracta només d'un suggeriment i, per tant, cadascú decidirà en funció dels seus interessos específics si fer algunes d'aquestes lectures abans de l'inici del semestre:

Branchadell, Albert (2006): L'aventura del català. De les Homilies d'Organyà al nou Estatut. Barcelona: L'Esfera dels Llibres.

Gimeno, Lluís (2005a), Els orígens de la llengua, València: Bromera.

Gimeno, Lluís (2005b), Aproximació lingüística als inicis de la llengua catalana (segles VIII al XIII), Castelló: Universitat Jaume I.

Joan, Bernat & Esperança Marí (2019) Breu història de la llengua als Països Catalans, Lleida, Pagès editors.

Montoya, Brauli (2018) Aproximació a la història social de la llengua catalana, Alzira / València, Edicions Bromera / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Nadal, Josep Maria; Prats, Modest. (1982-1996). Història de la llengua catalana (2 vol.). Barcelona: Edicions 62.

• Objectius i competències

Competències específiques:

1. Identificació de les relacions de la lingüística amb les altres ciències, humanes, socials o experimentals, i, al mateix temps, caracterització del que la distingeix i singularitza com a ciència.
2. Anàlisi de textos en català i/o en altres llengües en els diferents nivells estructurals.
3. Coneixement de les relacions que estableixen amb les llengües els diferents grups socials: funcions socials i funcions comunicatives.
4. Comprensió i anàlisi de la relació entre cultura i identitat.
5. Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.

Competències transversals:

1. Exercici de l'anàlisi i la síntesi.
2. Treball individual i en equip.

Aquestes competències del grau de Llengua i Literatura Catalanes es desenvolupen mitjançant els següents objectius:

1. Saber concebre i analitzar els processos d'interrelació de la llengua i els entorns i processos culturals.
2. Comprendre la dimensió històrica de les llengües i saber analitzar els factors que incideixen en el seu naixement, l'evolució i la mort.
3. Conèixer els mètodes de l'estudi diacrònic de les llengües i saber analitzar un text català des d'una perspectiva diacrònica, i per tant situar-lo en el temps d'acord amb els seus trets formals.
4. Conèixer els canvis de concepció sobre la llengua en la història.
5. Conèixer com diverses concepcions de la llengua responen a diverses formes d'organització social i exercici del poder.
6. Comprendre i analitzar els contextos de construcció de la identitat en la cultura catalana.
7. Comprendre que la posició social dels individus, les desigualtats d'accés a les diferents formes de capital i el paper de les institucions intervenen en els processos de reproducció cultural, de dominació i resistència, i d'intercanvi, distribució i recepció de la cultura, com també en la creació de significats culturals.
8. Conèixer les etapes i els moviments principals de la història de la cultura catalana, i els seus actors més importants, així com l'evolució històrica dels diversos processos simbòlics i culturals en el context específic de la cultura catalana.
9. Anàlisi i interpretació de material (dades o textos) de naturalesa complexa i de vegades ambigua.
10. Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.
11. Treballar i aprendre de manera autònoma, i decidir amb criteri propi les estratègies per assolir els objectius previstos.

• Continguts

Els continguts d'aquesta assignatura es basen sobretot en els materials didàctics "Història de la llengua I" que s'enfoquen en la història externa o sigui la història social de la llengua:

Mòdul didàctic 1: Conceptes, objectius i mètodes de la història de la llengua.
Mòdul didàctic 2: La formació de la llengua catalana. De l'ocupació franca de Barcelona (801) a la batalla de Muret (1213).
Mòdul didàctic 3: Emancipació lingüística i literària i expansió territorial. De la derrota de Muret (1213) al Compromís de Casp (1412).
Mòdul didàctic 4: La plenitud de la llengua. Del compromís de Casp (1412) a la derrota de les Germanies (1523).
Mòdul didàctic 5: L'inici del procés de transculturació. De les Germanies (1519-1523) a l'expulsió dels moriscos (1609-1614).
Mòdul didàctic 6 La marginació política i cultural de la llengua. De l'expulsió dels moriscos (1609) a l'abolició del règim foral (1716).

Amb l'objectiu de familiaritzar-se amb l'evolució de la llengua des d'un punt de vista de la història interna, tot i que no s'estudiarà de forma aprofundida, ens servirem dels materials de Gramàtica Històrica I i d'alguns apartats concrets dels materials de Gramàtica Històrica II:

Mòdul didàctic 1: Conceptes i mètodes de la gramàtica històrica
Mòdul didàctic 2: El llatí vulgar i la formació de les llengües romàniques
Mòdul didàctic 3: Els elements no llatins constitutius del català. El substrat, l'adstrat, el superstrat
Mòdul didàctic 4: El català preliterari i arcaic

Gramàtica Històrica II:

Mòdul 1: Fonètica
Mòdul 2: Morfologia
Mòdul 3: Sintaxi

També disposem de dos reculls de lectures al voltant d'aspectes concrets de la gramàtica històrica i ens ajudaran a ampliar algun dels conceptes estudiats. Finalment, hem escollit un conjunt d'articles i llibres més actualitzat sobre la matèria d'història de la llengua medieval i moderna que ens permeten complementar la resta de materials.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació