Política i societat Codi:  20.505    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

En aquesta assignatura s'aborden alguns dels grans temes de reflexió i  anàlisi de la Ciència Política, com ara el poder, l'Estat, la relació entre política i societat o els tipus d'institucions i actors polítics. La intenció no és aprofundir en aquests temes sinó proporcionar una visió general i introductòria, que permeti a l'estudiant comprendre millor la realitat política que l'envolta. En aquest sentit, l'assignatura té una pretensió pràctica: ajudar a interpretar l'espai públic de les nostres societats a partir de l'ús de certes eines teòriques i conceptuals pròpies de la Ciència Política. Això permetrà analitzar, per exemple, alguns dels processos que estan transformant les democràcies actuals, com la globalització, la pèrdua de poder dels Estats o l'emergència de nous actors i formes de participació política.

Part dels continguts de l'assignatura són treballats en altres assignatures amb continguts jurídiques  i/o politològics (per exemple, Dret Constitucional). Per tant, algunes qüestions no seran del tot noves per a l'estudiant. El que sí serà nou és l'aproximació integral i relacional des de la qual s'examina els diferents elements de la realitat política.

Amunt

La ubicació d'aquesta assignatura dins del grup de matèries bàsiques dels Graus de Dret, Criminologia, Ciència Política (aquí denominada Introducció a la Ciència Política), Relacions Internacionals i Sociologia es justifica per la importància que té la realitat política per a entendre el objecte d'estudi d'aquestes disciplines acadèmiques. Els actors polítics i les seves decisions desenvolupen un paper clau en la regulació, organització i funcionament d'una societat, ja sigui estatal, subestatal o internacional.

Part dels continguts de Política i Societat fan referència a la realitat institucional i organitzativa de l'Estat, la qual cosa l'aproxima a altres assignatures del pla d'estudis de Dret que s'ocupen d'aquesta temàtica. En particular, el vincle més estret és amb les assignatures de Sistema Constitucional Espanyol (de caràcter també bàsic) i Dret Constitucional (de caràcter fonamental). En el cas del pla d'estudis de Criminologia, les principals connexions són amb Introducció a la Sociologia i amb Dret Públic (bàsiques). De totes maneres, l'enfocament d'anàlisi d'aquesta assignatura és politològic i s'aborden les qüestions jurídiques i institucionals en la seva relació amb l'àmbit polític.

Finalment, aquesta assignatura constitueix una introducció de conceptes i teories de Ciència Política que seran abordats amb més detall en diferents assignatures dels Graus de Ciència PolíticaRelacions Internacionals i Sociologia; entre d'altres, Política Comparada, Sistemes Polítics Comparats i Avaluació de Programes i Polítiques Públiques.

Amunt

Política i Societat aporta uns coneixements bàsics que ajudaran als professionals del Dret, la Criminologia, la Ciència Política, la Sociologia i les Relacions Internacionals  -amb independència de la seva especialització- a entendre de forma més precisa la realitat política que els envolta i que afecten la configuració del dret i l'organització i funcionament d'una societat (de dimensió estatal, subestatal o internacional). Per exemple, els desafiaments i els canvis institucionals que actualment està imposant el procés de globalització o de buidament de competències dels Estats.

Més enllà d'aquesta utilitat general, l'assignatura resultarà particularment interessant per a aquells graduats que es dediquin al sector públic, ja sigui des d'un vessant professional (advocats, tècnics de l'administració, personal de forces i cossos de seguretat, professionals de cooperació internacional, etc.) com a acadèmica (professors i investigadors). Certament, Política i Societat aporta uns fonaments politològics que contribueixen a entendre millor el funcionament dels diferents organismes públics, les relacions desenvolupades entre aquests i amb altres actors que intervenen a l'espai públic.

Amunt

L'assignatura ofereix una aproximació introductòria a l'anàlisi de la realitat política en el seu entorn social. És per això que no requereix uns coneixements específics previs. No obstant això, resulta recomanable disposar d'uns coneixements elementals d'història política i social que ajudin a situar l'origen i desenvolupament de l'Estat. De la mateixa manera, certs coneixements bàsics de ciències socials (sociologia, economia, etc.) serveixen per a comprendre millor el món polític dels nostres dies.

Amunt

Aquesta assignatura s'oferta com a obligatòria al Graus de Dret, Criminologia, Ciència Política, Relacions Internacionals i Sociologia. En funció de la titulació corresponent, l'estudiant treballarà especialment algunes de les següents competències:

Comptències bàsiques:

- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

Competències transversals:

- Aplicar les tecnologies digitals a l'ámbit acadèmic i professional. 

- Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.

- Treballar en equip i en ambients multidisciplinaris, així com per a les relacions interpersonals.

- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

Competències específiques:

- Analitzar la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials.

- Analitzar el fenomen criminal des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària.

- Saber aplicar les principals teories de la Ciència Política en l'anàlisi de l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics actuals.


Per al desenvolupament d'aquestes competències s'estableixen els següents objectius:

1. Conèixer alguns dels grans temes de reflexió i anàlisi del món polític abordats des de la Ciència Política. En particular, es pretén que els estudiants assoleixin:

- Entendre i reflexionar sobre alguns conceptes clau, com el de política, poder, autoritat, legitimitat, i descobrir els vincles entre política, poder i societat.

- Comprendre la política emprant l'esquema sistèmic, el qual es centra en la interacció entre estructura institucional, el procés o activitat política i els seus resultats.

- Conèixer l'evolució històrica de les estructures polítiques i, en particular, de l'Estat en les seves diferents configuracions.

- Conèixer els elements, institucions i les formes de govern que conformen l'Estat democràtic i les seves possibles combinacions.

- Comprendre la relació existent entre política i dret a l'hora de regular l'espai públic de la societat.

- Entendre les activitats i processos polítics, tenint en compte els elements que es posen en relació: estructura institucional, context cultural, actors col·lectius i individuals, polítiques públiques i rendiments (governabilitat, canvi, etc.).

- Reflexionar sobre la situació actual de l'Estat i els seus desafiaments.

2. Aplicar els continguts teòrics i conceptuals a la realitat política actual, de tal forma que els estudiants siguin capaços de fer diagnosis i judicis d'aquesta realitat de manera metòdica i raonada.

 

Metodologia d'avaluació

La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so).

L'avaluació contínua es composa de 5 activitats (PACs), que consistiran en el desenvolupament de diferents qüestions relacionades amb el contingut dels materials docents, així com respecte a la realitat política que ens envolta.

En cas que es consideri necessari, l'equip docent de l'assignatura pot requerir a l'estudiantat contrastar o completar (preferentment a través de videoconferència) el contingut de qualsevol de les activitats avaluables tant de l'AC com de les proves finals.

Amunt

Els continguts de Política i Societat es desenvolupen en 5 unitats d'aprenentatge (amb mòduls específics en cada cas).

Unitat 1: Societat, política, poder (mòdul 1)

El primer mòdul examina alguns conceptes clau, com els de política, poder i sistema polític. A l'analitzar la política es destaquen les seves tres dimensions bàsiques: estructura, procés i resultat.

1. Què és la política?

2. Què és el poder polític?

3. Les tres dimensions de la política: estructura, procés i resultat

4. Com podem entendre la política?

Unitat 2: L'organització de la política (mòdul 2)

Aquest mòdul s'ocupa de l'organització de la política al llarg de la història, examinant especialment l'aparició i evolució de l'Estat. A partir del seu estudi es diferenciarà entre els dos grans models de gestió del poder polític en l'actualitat: la dictadura i la democràcia.

1. La política abans de l'Estat: deu mil anys d'organització política

2. L'estat com a organització política

3. Estat, monocràcia i democràcia (I): les dictadures

4. Estat, monocràcia i democràcia (II): les poliarquies

Unitat 3: La política estatal: elements, institucions i formes de govern (mòdul 3)

El tercer mòdul exposa els principals elements constitutius de l'Estat. A continuació, s'expliquen com són i com es configuren les diferents institucions que constitueixen els estats democràtics actuals. Finalment, les relacions entre aquestes institucions donen lloc a diferents formes de govern (presidencial, parlamentari, etc.).

1. Els elements definitoris: població, territori, coacció

2. Les institucions i les constitucions com a regles del joc

3. La distribució territorial del poder: estats unitaris, estats compostos i

confederacions

4. La distribució funcional del poder (I): els executius i les administracions

5. Distribució funcional del poder (II): els parlaments

6. Distribució funcional del poder (III): els tribunals

7. Les relacions entre institucions i les formes de govern

Després d'aquesta anàlisi de la política des de la seva dimensió estructural i institucional, els tres mòduls següents passen a ocupar-se dels elements que conformen les activitats i processos polítics: les bases culturals, els actors i el resultats.

Unitat 4: La política com activitat (mòduls 4 i 5)

Aquesta unitat está distribuïda en dos mòduls.

Mòdul 4. La política com a activitat (I): el context cultural

Aquí s'analitza el context cultural on s'insereix l'activitat política. Entre altres temes, s'explica què és la cultura política i la seva importància, el paper dels valors, les ideologies i la comunicació política.

1. Les actituds i les cultures polítiques

2. Valors i ideologies

3. La socialització política

4. Comunicació política i opinió pública

Mòdul 5. La política com a activitat (II): els actors

Aquest mòdul examina les principals modalitats d'acció i participació política, així com els actors intervinents (ciutadans, partits polítics, moviments socials, etc.).

1. L'acció política individual (I): el perfil dels actors

2. L'acció política individual (II): les formes de participació

3. Els actors col·lectius (I): grups d'interès i moviments socials

4. Els actors col·lectius (II): els partits polítics

5. Els actors col·lectius (III): els mitjans de comunicació

Unitat 5: La política com a resultat i els reptes i transformacions de l'estat (mòduls 6 i 7)

Aquesta unitat está distribuïda en dos mòduls.

Mòdul 6. La política com a activitat (III): els resultats

El mòdul sis s'ocupa de la tercera dimensió de la política: la política com a resultat. Això porta a prendre en consideració dos qüestions: i) les decisions polítiques adoptades per a afrontar un determinat conflicte social (politiques públiques); l'impacte que tenen aquestes decisions en la realitat social.

1. Les polítiques públiques

2. Continuïtat i canvi en la política

3. Governabilitat i governança

Mòdul 7. Reptes i transformacions actuals de l'estat

Finalment, el mòdul 7 s'interessa de nou per temes d'índole institucional, concretament pels reptes i les transformacions que actualment està experimentant l'estat.

A l'analitzar els reptes i transformacions de l'estat en l'actualitat es centrarà l'atenció en dues qüestions: i) el procés de globalització; ii) la tendència cap al buidament de l'Estat en tres direccions bàsiques: cap amunt (integració supranacional), cap avall (descentralització) i cap al mercat (privatització i desrregulació).

1. Les funcions de l'Estat en un context global

2. Globalització

3. Restriccions globals

4. El règim internacional de drets humans

5. Estat i sobirania

6. Buidament de l'Estat?

Amunt

Vídeo docent: Gobernabilidad y gobernanza: apuntes conceptuales (2) Audiovisual
Vídeo docent: Los partidos políticos y los sistemas de partidos: breves apuntes conceptuales Audiovisual
Vídeo docent: Gobernabilidad y gobernanza: apuntes conceptuales (1) Audiovisual

Amunt

Els mòduls didàctics en format paper constitueixen el material bàsic per a l'estudi de l'assignatura. Aquests mòduls contenen els elements principals del contingut de la matèria del curs, alhora que són també una guia per al seu estudi. En ells hi trobareu: primer, una explicació de les principals qüestions de cada tema; segon, activitats que es proposen per avançar en els coneixements adquirits i per consolidar-los; i, finalment, proves i exercicis per autoavaluar els resultats de l'estudi.

La referència a altres manuals i obres clàssiques és una qüestió obligada per ampliar aquells continguts que més interessin als estudiants. Els mòduls ofereixen una completa i -pensem- ben ordenada guia per a l'estudi, però a vegades també resulta convenient disposar de vàries obres generals de consulta de l'assignatura. Sobre la matèria de Política i Societat hi ha diversos manuals i obres que poden complir aquesta funció. Aquests manuals i llibres es troben referenciats a l'apartat de Bibliografia d'aquest Pla Docent. A més, cal fer especial atenció a la bibliografia bàsica i la recomanada en cada un dels diversos mòduls sobre aquells temes que resultin més suggerents.

Finalment, també cal destacar la importància de seguir alguna de les revistes periòdiques i dels diaris d'actualitat política per a poder entendre, contextualitzar, reflexionar sobre els conceptes, fenòmens i esdeveniments que s'aniran treballant al llarg del curs.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt