• Descripció

En el marc de l'assignatura es tracten els diferents trastorns de la fluïdesa del parla i les seves manifestacions clíniques. S'ofereix un coneixement logopèdic específic que permeti a l'alumnat intervenir terapèuticament en les difluències evolutives i la disfèmia.

Els objectius de l'assignatura són:

1. Conèixer els principals factors etiològics i funcionals dels trastorns de la fluïdesa de la parla.

2. Conèixer i dominar les tècniques i instruments per a l'avaluació i el diagnòstic diferencial dels trastorns de la fluïdesa de la parla.

3. Aplicar correctament els criteris de diagnòstic i tractament per la disfluència evolutiva i la disfèmia.

4. Dissenyar i dur a terme una intervenció logopèdica en els diferents trastorns de la fluïdesa.

Idioma de docència: Català

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura d'Intervenció en les disfluencias pertany al conjunt d'assignatures obligatòries del Mòdul 4. La intervenció logopèdica, concretament, a la matèria d'Intervenció en les alteracions específiques.

• Camps professionals en què es projecta

Els continguts d'aquesta assignatura són bàsics per poder treballar l'exploració, l'avaluació i la intervenció de les alteracions de la fluïdesa de la parla.

• Coneixements previs

• Informació prèvia a la matrícula

• Objectius i competències

Competències

Competències bàsiques i generals

G3. Interactuar amb altres persones amb empatia, demostrant habilitats en les relacions interpersonals.

B2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

B3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

Competències transversals

T2. Projectar els valors de l'emprenedoria i de la innovació en l'exercici de la trajectòria personal acadèmica i professional a través del contacte amb diferents realitats de la pràctica i amb motivació cap al desenvolupament professional.

T3. Interactuar en contextos globals i internacionals per identificar necessitats i noves realitats que permetin transferir el coneixement cap a àmbits de desenvolupament professional actuals o emergents, amb capacitat d'adaptació i d'autodirecció en els processos professionals i de recerca.

Competències específiques

E5. Dissenyar i dur a terme els tractaments logopèdics, tant individuals com a col·lectius, establint objectius i etapes, amb els mètodes, tècniques i recursos més eficaços i adequats, i atenent a les diferents etapes evolutives de l'ésser humà.

E7. Assessorar a famílies i a l'entorn social dels usuaris, afavorint la seva participació i col·laboració en el tractament logopèdic.

E8. Ser capaç de treballar en els entorns escolar, assistencial, sanitari, soci-sanitari, així com en equips uniprofessionals i multiprofesionales. Assessorar en l'elaboració, execució de polítiques d'atenció i educació sobre temes relacionats amb la prevenció i assistència logopèdica.

E10. Conèixer els límits de la professió i les seves competències sabent identificar quan és necessari un tractament interdisciplinari o la derivació a un altre professional.

E11. Explicar i argumentar el tractament seleccionat.

E16. Conèixer i valorar de forma crítica les tècniques i els instruments d'avaluació i diagnòstic en Logopèdia, així com els procediments de la intervenció logopèdica.

E17. Ser capaç d'establir una comunicació clara i eficient amb el pacient, els seus familiars i amb la resta de professionals que intervenen en la seva atenció adaptant-se a les característiques sociolingüístiques i culturals de l'interlocutor.

E18. Elaborar i redactar informes d'exploració i diagnòstic, seguiment, finalització i derivació.

E19. Presentar una adequada producció del parla, estructuració del llenguatge i qualitat de la veu.

E22. Incorporar els principis ètics i legals de la professió a la pràctica, integrant els aspectes socials i comunitaris en la presa de decisions.

E23. Ser capaç d'exercir la professió, respectant l'autonomia del pacient, els seus determinants genètics, demogràfics, culturals i econòmics, aplicant els principis de justícia social i comprenent les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació.

Resultats d'aprenentatge

1. Dissenya projectes d'intervenció logopèdica, seleccionant el model, els objectius, les tècniques i recursos adequats per a la intervenció logopèdica atenent als condicionants de cada un dels àmbits d'intervenció: educatiu, social i sanitari.

2. Redacta informes d'intervenció amb la correcció formal pertinent adequant la informació necessària quan va dirigit a la pròpia família com a altres professionals implicats en el cas (foniatres, otorrinos, mestres, pediatres, etc.).

3. Especifica de forma àmplia un conjunt de consells pràctics per incitar la participació de la família en el tractament logopèdic.

4. Mostra habilitats per tractar pacients amb trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals i identifica les situacions que requereixen la derivació a altres professionals.

5. Argumenta sobre la importància i la influència de l'entorn social en la millora del tractament logopèdic de diferents casos pràctics.

• Continguts

Unitat 1 - Introducció

1.1. Concepte de fluïdesa del parla 

1.2. Disfluències típiques del parla 

1.3. Els trastorns de la fluïdesa del parla 

Unitat 2 - La disfèmia/quequesa. Característiques clíniques i diagnòstic diferencial 

2.1. Definició de disfèmia

2.2. Anàlisi dels clàssics i actualització

2.3. Descripció clínica. Comportaments primaris i secundaris

2.4. Evolució del trastorn 

2.5. Diagnòstic diferencial

2.5.1. Les disfluències típiques i atípiques

2.5.2. Trastorns del llenguatge i la parla que presenten problemes de fluïdesa 

2.5.3. Disfèmia vs. Taquifèmia

2.6. Criteris de classificació 

Unitat 3 - Epidemiologia i Etiologia de la disfèmia

3.1. Epidemiologia de la disfèmia infantil 

3.2. Gènesi de la disfèmia 

3.3. Incidència i prevalença 

3.4. Graus de severitat 

3.5. Teories motrius i models de producció del parla

3.6. Factors relacionats: genètics, biològics, psicolingüístics, cognitius, emocionals i d'aprenentatge 

Unitat 4 - Avaluació logopèdica 

4.1. Criteris diagnòstics 

4.2. Mètodes d'avaluació

4.3. L'avaluació funcional 

4.3.1. Avaluació del parla: índex de disfèmia, descripció de les disfluències, consistència i variabilitat 

4.3.2. Avaluació de les conductes d'evitació social i comunicativa

4.3.3. Altres aspectes relacionats amb la intervenció

4.4. Diagnòstic logopèdic: la devolució de la informació i l'informe logopèdic 

Unitat 5 - Intervenció logopèdica

5.1. Tractament directe i indirecte 

5.2. Planificació d'objectius 

5.3. Intervenció en disfluència evolutiva

5.4. Intervenció en disfèmia (infantil, adolescent i adulta)

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Per a l'estudi de l'assignatura i la realització de les diferents activitats, es disposarà de les eines i materials addicionals següents:

• Salgado, A. (2005). Maual práctico de tartamudez. Madrid: Síntesis.
• Alm, A. (2004). Stuttering and the basal ganglia circuits: a critical review of possible relations. Journal of Communication Disorders, 37, 325-369.
• Chang, S-E. (2011). Using Brain Imaging to Unravel the Mysteries of Stuttering. Cerebrum. http://dana.org/news/cerebrum/detail.aspx?id=33796
• Alm, A., Karlsson, R., Sundberg, M., Axelson, H.W. (2013). Hemispheric Lateralization of Motor Thresholds in Relation to Stuttering. Plos One, 8 (10).
• Ambrose, N.G., Cox, N.J., Yairi, E. (1997). The genetic basis of persistence and recovery in stuttering. Journal of speech, language, and hearing research: JSLHR; 40 (3), 567-580.
• Van Beijsterveldt, C. E. M., Felsenfeld, S., Boomsma, D. I. (2010). Bivariate Genetic Analyses of Stuttering and Nonfluency in a Large Sample of 5-Year-Old Twins. Journal of speech, language, and hearing research: JSLHR; 53, 609-619.
• Nippold, M. A., Rudzinski, M. (1995). Parent's speech and children's stuttering: a critique of the literature. Journal of speech and hearing research. 38 (5), 978-998.
• Guitar, B., Schaefer, H. K., Donahue-Kilburg, G., Bond, L. (1992). Parent verbal interactions and speech rate: a case study in stuttering.  Journal of speech and hearing research. 35 (4), 742-754.
• Leal, Junqueira Bohnen, Escobar. (2015). Nuevos desafíos en el tratamiento de la tartamudez.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació