| Fisioteràpia aplicada a la logopèdia | Codi: 20.836 : 6 |
L'assignatura de Fisioteràpia aplicada a la Logopèdia pretén presentar als/a les alumnes del grau en Logopèdia la figura del/la fisioterapeuta dins l'àmbit assistencial del dolor orofacial, en les alteracions temporomandibulars i la seva relació amb la postura, i de les paràlisis facials. També es tractarà l'educació al pacient en el dolor i la importància de donar eines per empoderar al pacient en el seu procés de recuperació.
El /la fisioterapeuta és un professional sanitàri/a que s'encarrega de facilitar la recuperació de la funcionalitat i mobilitat en el cas d'alteració de les mateixes. Per tal d'aconseguir aquests objectius també explicarem als alumnes els principals mètodes i tècniques de tractament.
El/la fisioterapeuta forma part d'un equip multidisciplinari, i moltes vegades interdisciplinari, per tant, és fonamental que domini el vocabulari suficient per expressar-se de forma entenedora i coherent cap als pacients però també cap als altres membres de l'equip sanitari.
Idioma de docència: català
És aconsellable que l’alumne tingui superada l’assignatura d’Intervenció Logopèdica per dany neurològic.
Aquesta assignatura té un exàmen obligatòri com a prova d'avaluació final (PS).
Model d'avaluació continuada: aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS). La nota final de l'assignatura serà la resultant de la ponderació percentual de la nota obtinguda de l'AC (70%) i la PS (30%).
E23 - Ser capaç d'exercir la professió, respectant l'autonomia del pacient, els seus determinants genètics, demogràfics, culturals i econòmics, aplicant els principis de justícia social i comprenent les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació.
- Reconeix les tècniques pròpies de la fisioteràpia per poder inferir les seves implicacions en el tractament logopèdic dels pacients.
- Resumeix i identifica els principis bàsics de la fisioteràpia per poder interactuar en equips multidisciplinaris.
- Reconeix i identifica els problemes de salut més habituals en les persones grans amb la finalitat de poder dissenyar i dur a terme les avaluacions i els tractaments logopèdics en els centres sociosanitaris.
- Resol problemes i situacions pròpies de l'acompliment professional amb actituds emprenedores i innovadores.
- Utilitza adequadament el llenguatge oral (verbal i no verbal) en la interacció personal i professional en català, castellà i anglès.
- Es desenvolupa en situacions complexes o que requereixin el desenvolupament de noves solucions tant en l'àmbit acadèmic com laboral professional dins l'àmbit de la logopèdia.
- Identifica les seves pròpies necessitats formatives en el seu camp d'estudi i entorn laboral o professional i organitza el seu propi aprenentatge amb un alt grau d'autonomia en tota mena de contextos (estructurats o no).
- És capaç de buscar, dissenyar i planificar protocols de logopèdia dins un ambient multidisciplinari que es sincronitzin amb els protocols de fisioteràpia en el pacient multidisciplinari.
- Planteja intervencions amb coherència amb els valors democràtics i de disseny universal mostrant respecte pels drets fonamentals de les persones.
- Utilitza un llenguatge respectuós amb la qüestió de gènere, tant en les produccions orals com escrites.
PAC 1:Tècniques de fisioteràpia i les seves aplicacions terapèutiques
1.1.Cinesiteràpia : tècniques bàsiques i tècniques especials.
1.2.Massoteràpia : maniobres bàsiques i específiques. efectes de la massoteràpia en l’organisme.
1.3.Termoteràpia i crioteràpia: aplicacions. indicacions i contraindicacions.
1.4.Kinesiotape : concepte, efectes fisiològics, tècniques d’aplicació, indicació i contraindicacions generals.
1.5. Fisioteràpia respiratòria: revisió de l’estructura i funció respiratòria, Exercicis respiratoris i cinesiteràpia del tronc.
1.6. Fisioteràpia i exercici terapèutic en pacients amb cremades.
1.7. Educació al pacient i al seu entorn.
BLOC 2. Paràlisis facials perifèriques (PFP).
2.1. Definició i etiologia de les PFP.
2.2. Manifestacions clíniques de les PFP.
2.3. Exploració física i sensitiva de les PFP:
2.4. Tractament fisioteràpia.
PAC 3: Relació entre els trastorns temporomandibulars i la postura
3.1.Introducció i raonament clínic en les disfuncions del complex crani temporomandibular i cervical i la seva relació amb les síndromes posturals.
3.2. Sistema estomatognàtic i la seva relació amb la postura.
L’Hermitte, A [Arnaud]; Koniecpol, S[Stéphane]. 2007.El ABC del Masaje. Técnicas y enfonque de los diferentes métodos. Ed De Vecchi. Cap III IV.
Nadler,S [Scott], Weingand, K[Kurt], Kruse, R[Roger].(2004). The physiologic basis and clinical applications of cryotherapy and thermotherapy for the pain practitioner. Pain Physician; 7(3):395-9.
Bridges,T. [Thuy], Bridges, C.[Clint]. 2018. Kinesiotaping: pruebas musculares y aplicaciones de taping . Ed.Paidotribo. Cap 1,2,3.
March JC [Juan Carlos]. 2014.Pacientes empoderados para una mayor confianza en el sistema sanitario. Revista de calidad Asistencial. 30 (1):1-3
Pinzón, ID[Iván Dario],Cuadros, YL.[Yadira Lizzet] (2018). ¿Es efectivo el ejercicio terapéutico en el paciente quemado? Análisis de literatura actual. Revista Colombiana de Rehabilitación, 17(1), 24-36. https://doi.org/10.30788/RevColReh.v17.n1.2018.86
Kisner, C [ Carolyn].,Colby, L. [ Lynn]. (2005). Ejercicio terapéutico. Fundamentos y técnicas (19): 525-542. Editorial Paidotribo.
Garrido,A.M [Avelina Mª]; (2000) Consulta diaria. Qué haría usted ante una parálisis facial periférica.Medicina Integral, 36(8), 285-293.
Pascual, J[Jimena] (2018). Tratamiento de fisioterapia en la parálisis facial periférica. Revisión bibliográfica. Universidad de Valladolid.http://uvadoc.uva.es/handle/10324/31978
Ubillus, G E [Genaro Eduardo], Sánchez,A[Alberto]. (2018) Fisioterapia en la parálisis facial. Revista del Cuerpo Médico Hospital Nacional Almanzor Aguinaga Asenjo.11(4):258–67.
Wanderley F.[Francisco], Díaz K V.[Kranya Victoria], Mussolino A.[Alexandra], Díaz-Serrano V[].(2013). Alteraciones, posturales y su repercusión en el sistema estomatognático. Acta Odontológica Venezolana.46 (4).
Tomás J [Jordi], Castillo, C [Carolina] et al. 2022. Efecto del síndrome de cabeza adelantada en el desarrollo de trastornos temporomandibulares. Rev Cient Odontol .10(4)
Garcia G [ Guillermo], Durán J [ José]. 2012. Relación entre el sistema estomatognático y el cuello. Ortodoncia Española. 52 (2): 51-67
Rodriguez B [Benito], Mesa J [ Juan] et al. 2004. Síndromes posturales y reeducación postural en los trastornos temporomandibulares.Rev Iberoam Fisioter Kinesol. 7 (2): 83-98
Han J [Jintae], Park S [ Soojin],et al. (2016). Effects of forward head posture on forced vital capacity and respiratory muscles activity. J Phys Ther Sci.28(1):128-31
Pérez T [Tomás], Parra A [Álvaro]. (2019). Fisioterapia en el trastorno temporomandibular. “Ejercicio terapéutico autoadministrado”. Elsevier. Cap 13: 251-271.
Pérez T [Tomás], Parra A [Álvaro]. (2019). Fisioterapia en el trastorno temporomandibular. Elsevier. Cap 5: 58-70
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer una prova de síntesi (PS). La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:
|