• Descripció

En aquesta assignatura els estudiants treballaran els aspectes clínics del deteriorament cognitiu lleu i dels diferents tipus de demències associades a les malalties neurodegeneratives. Es treballaran amb relació als dèficits cognitius i lingüístics, i les intervencions per als pacients i ciudadors.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura 'Malalties neurodegeneratives i demències' ès una optativa.

• Coneixements previs

És aconsellable que l'alumne tingui coneixements previs de neuropsicologia, avaluació i diagnòstic dels trastorns adquirits del llenguatge, i intervenció logopèdica per dany neurològic.

• Objectius i competències

Competències generals (CG)

CG2 - Atendre les necessitats de salut de la població i els reptes del propi col·lectiu professional mitjançant actituds innovadores i dinàmiques. 

Competències transversals (CT)

CT2 - Proyectar els valors de l'empreniment i de la innovació en l'exercici de la trajectòria personal acadèmica i professional a través del contacte amb diferents realitats de la pràctica i motivació cap al desenvolupament professional.

CT6 - Utilitzeu diferents formes de comunicació, tant orals com escrites o audiovisuals, en la llengua pròpia i estrangeres, amb un grau alt de correcció en ús, la forma i el contingut.

Competències específiques (CE)

CE2 - Explorar, avaluar, diagnosticar i emetre pronòstic d'evolució dels trastorns de la comunicació i el llenguatge des d'una perspectiva multidisciplinària, fonamentada en la capacitat d'interpretació de la història clínica per al que s'aplicarà els principis basats en la millor informació possible i en condicions de seguretat clínica.

CE3 - Fer servir tècniques i instruments d'exploració propis de la professió i registrar, sintetitzar i interpretar les dades aportades integrant-les en el conjunt de la informació.

CE4 - Dominar la terminologia que permeti interactuar eficaçment amb altres professionals. CE15 - Conèixer els trastorns de la comunicació, del llenguatge, de la parla, de l'audició, de la veu i de les funcions orals no verbals.

CE6 - Seleccionar, implementar i facilitar l'aprenentatge de sistemes de comunicació augmentatius així com el disseny i ús de pròtesi i ajudes tècniques necessàries adaptats a les condicions físiques, psicològiques i socials dels seus pacients.

CE16 - Conèixer i valorar de forma crítica les tècniques i els instruments d'avaluació i diagnòstic en Logopèdia, així com els procediments de la intervenció logopèdica. 

CE21 - Ser capaç de realitzar una gestió clínica centrada en el pacient, en l'economia de la salut i l'ús eficient dels recursos sanitaris, així com la gestió eficaç de la documentació clínica amb especial atenció a la confidencialitat.

Resultats d'aprenentatge

1. Reconeix les tècniques pròpies de la fisioteràpia per poder inferir-ne les implicacions en el tractament logopèdic dels pacients.

2. Resumeix i identifica els principis bàsics de la fisioteràpia per poder interactuar en equips multidisciplinaris.

3. Descriu els nutrients i les seues propietats per a poder dissenyar i intervenir en les dietes i en els tractaments de les alteracions de la deglució.

4. Identifica les diferents manifestacions psicopatològiques per poder atendre de manera més adequada les alteracions del llenguatge i de la parla.

5. Reconeix i identifica els problemes de salut més habituals en la gent gran amb la finalitat de poder dissenyar i dur a terme les avaluacions i els tractaments logopèdics als centres sociosanitaris.

6. Analitza els determinants estratègics econòmics i empresarials per crear i gestionar un servei d'atenció logopèdica.

7. Resol problemes i situacions pròpies de l'exercici professional amb actituds emprenedores i innovadores

8. Analitza èticament situacions d'injustícies i desigualtats i proposa mesures de compensació

9. Utilitza adequadament el llenguatge oral (verbal i no verbal) a la interacció personal i professional en català, espanyol i anglès.

10. Es desenvolupa en situacions complexes o que requereixin el desenvolupament de noves solucions tant a nivell acadèmic com laboral o professional dins de l'àmbit de la logopèdia

11. Identifica les pròpies necessitats formatives en el camp d'estudi i entorn laboral o professional i organitza el propi aprenentatge amb un alt grau d'autonomia en tot tipus de contextos (estructurats o no).

• Continguts

PAC 1 | Malaltia de Parkinson i esclerosi múltiple

• [Manual] Jesús Maestre, S.,  Kulisevsky, J., i Mir Rivera, P. (2015) Aspectos generales de los trastornos del movimiento y de la enfermedad de Parkinson. Barcelona: Editorial UOC.
  • Signos y síntomas no motores en la enfermedad de Parkinson.
  • Síndromes parkinsonianos atípicos (1. 1. Enfermedad de Parkinson)
• [Recursos audiovisuals] Videoteca de trastorns del moviment.
• [Article] Bocanegra Y, Trujillo-Orrego N, Pineda D. (2014). Demencia y deterioro cognitivo leve en la enfermedad de Parkinson: una revisión. Revista de Neurología, 59, 555-569.
• [Article] Picó Berenguer M., Yévenes Briones H. A. (2019). Trastornos del habla en la enfermedad de Parkinson. Revista Científica Ciencia Médica, 22 (1), 36-42.
• [Article] Juncos-Rabadán O. (2019). Lenguaje en la Enfermedad de Parkinson. Retos para la Logopedia. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 39 (2), 49-51.
• [Article] Bocanegra, Y., Trujillo-Orrego, N., y Pineda. D. (2014). Demencia y deterioro cognitivo leve en la enfermedad de Parkinson: una revisión. Revista de Neurología, 59 (12), 555-569.  

• [Libro] Mestre, L. i Guaza, C. (2021) La esclerosis múltiple. Madrid: Editorial CSIC Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

• [Guía] Renom M., Nota A., Martinell M., Gustavson E., Warinowski E-L., i Terré R. La comunicación en la esclerosis múltiple. Fundación Esclerosis Múltiple.

PAC 2 | Síndromes parkinsonianes atípiques i demència frontotemporal

• [Manual] Matías-Guiu, J., y Gelonch Rosinach, O. (2021). Envejecimiento y demencias. Barcelona: Editorial UOC.
  • Seccions 1, 2, 3, 4, 5, i 6.2
• [Manual] Jesús Maestre, S.,  Kulisevsky, J., y  Mir Rivera, P. (2015). Aspectos generales de los trastornos del movimiento y de la enfermedad de Parkinson. Barcelona: Editorial UOC.
• • Síndromes parkinsonianos atípicos 
• [Entrevista] Faixas, C. (2020). Els reptes de la logopèdia en les demències.
• [Infografia] Els trastorns del llenguatge en les malalties neurodegeneratives.
• [Article] Gonzalez Victoriano, R. y Rojas Herrera, M. (2019). Afasia Progresiva Primaria y Apraxia del Habla Progresiva: revisión. Revista Neuropsicología, Neuropsiquiatría y Neurociencias, 19 (2), 1-25.
• [Article] Martínez-Cuitiño, M. M., y Jaichenco, V. I. (2012). Evaluación de la memoria semántica. Revista de Psicología. 9 (16), 7-23. 
• [Article] Fernández-Matarrubia, J.A., Matías-Guiu, T., Moreno-Ramos y J. Matías-Guiu (2014). Demencia frontotemporal variante conductual: aproximación clínica y terapéutica. Neurología, 29(8), 464-472.

PAC 3 | DCL, malaltia de Alzheimer, i deteriorament vascular

• [Manual] Matías-Guiu, J., i Gelonch Rosinach, O. (2021). Envejecimiento y demencias. Barcelona: Editorial UOC.
• • Seccions 6.1 i 7
• [Entrevista] Faixas, C. (2020). Els reptes de la logopèdia en les demències.
• [Infografia] Els trastorns del llenguatge en les malalties neurodegeneratives.
• [Guia] Sociedad Española de Geriatría y Gerontología. Deterioro cognitivo leve en el adulto mayor.
• [Article] López-Álvarez J., Agüera-Ortiz L. (2015). Nuevos criterios diagnósticos de la demencia y la enfermedad de Alzheimer: una visión desde la psicogeriatría. Psicogeriatría,  5 (1), 3-14.
• [Article] Rodríguez García, P.L. , y Rodríguez García D. (2015). Diagnóstico del deterioro cognitivo vascular y sus principales categorías. Neurología, 30, 4, 223-239.
• [Guia] Buiza, C., Díaz-Veiga, P. (2020). Guía para facilitar la realización de actividades cotidianas significativas con personas con demencia. Fundación Matia.

Recursos neuropsicología

Quintana, M. i Calabria, M. (2021). Test neuropsicològics de cribratge i bateries  [video en línia]. Recuperat de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00283922/ 

Quintana, M. i Calabria, M. (2021). Test neuropsicològics de les funcions cognitives [video en línia]. Recuperat de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00283923/ 

Test de vocabulario de Boston. Evaluación de la denominación, Universidad de la Laguna [video en línia]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=YtREq6ymsug

Test de Boston (administración), Universidad de la Laguna [video en línia]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=88LFwiJmr-8

Token test: Evaluación de la comprensión, Universidad de la Laguna [video en línia]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=l3vo7iQY0sA

Token test (administración), Universidad de la Laguna [video en línia]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=Up--LN9z72w

Elena Muñoz Marrón (2021). Aspectes bàsics de la rehabilitació neuropsicològica [Infografía] Recuperat de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00277962/ 

Recurso intervencions

• [Recursos intervención] Belloch C. Recursos tecnológicos para la intervención en Trastornos del Lenguaje Oral y Escrito. Universitat de València, Unitat de Tecnologia Educativa (UTE). 
• CEAPAT (2020). Comunicación Aumentativa y Alternativa. 

Recurs neuroanatomia 

Functional Neuroanatomy [Web Neuroanatomía]. The University of British Columbia. http://neuroanatomy.ca/index.html 

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

[Web Neuroanatomia] Functional Neuroanatomy. The University of British Columbia. 

[Web] Criteris diagnòstics demències. Societat Neurologia Espanyola. 

1. Gestió bibliogràfica
2. Monogràfic de la Biblioteca sobre Plagi acadèmic
3. Web servei lingüístic - Llengua i estil de la UOC

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació