Introducció a la geografia Codi:  21.100    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.


L'assignatura d'Introducció a la Geografia aborda els conceptes bàsics i les principals problemàtiques de la disciplina aplicats a qüestions d'actualitat. Es tracta de presentar visions integradores i globals necessàries per a la comprensió i estudi del territori complex i l'estudi actual de l'espai social. Es pretén donar instruments i eïnes d'anàlisi i comprensió sobre les característiques i les dinàmiques de l'espai contemporani. Els continguts s'articulen entorn les temàtiques següents: l'evolució de la disciplina geogràfica al llarg de la història; l'estudi de la distribució de la població al món; l'anàlisi de la globalització econòmica i la qüestió del desenvolupament-subdesenvolupament; i finalment, els paisatges culturals i la seva anàlisi.

 

Amunt

No és necessari haver cursat cap assignatura prèvia per a cursar l'assignatura Introducció a la Geografia. Malgrat això, és molt convenient que abans d'iniciar les PAC s'hagi realitzat la formació sobre citació i prevenció del plagi que està disponible a les aules de tutoria del Grau d'Història, Geografia i Història de l'Art. Es tracta d'una formació breu (4h) que permet adquirir unes competències bàsiques que es posaran en pràctica al llarg del semestre, per això és fonamental començar l'assignatura havent realitzat aquesta formació. El teu tutor et pot donar més detalls sobre on i com fer-la.

Amunt

OBJECTIUS

  • Comprendre els conceptes fonamentals relacionats amb aspectes i mètodes propis de la geografia.
  • Conèixer la situació actual dels espais i societats a partir de la lectura i anàlisi dels materials proporcionats.
  • Comprendre l'espai geogràfic com el resultat d'un procés complex d'interrelacions entre fenòmens lligats als mitjans naturals i a les decisions socials.
  • Comprovar l'estructura conceptual bàsica de la ciència geogràfica en situacions territorials concretes, de diferent complexitat a diferents escales i en temps específics.

COMPETÈNCIES

C1: Que els estudiants demostrin posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
C2: Construir un coneixement racional i crític dels processos històrics, artístics i geogràfics que permeti comprendre el present i fer-lo comprensible als altres.
C3: Conèixer la historiografia, el pensament i les tendències més recents de la Història, la Història de l'Art i la Geografia
C4: Adquirir un domini en els mètodes, tècniques i instruments d'anàlisi i d'interpretació de les fonts i documents històrics, artístics i geogràfics.
C5: Analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica.
C6: Aprendre a combinar les dimensions temporal i espacial en l'explicació dels processos socioterritorials.

Amunt

MÒDUL DIDÀCTIC 1: UNA APROXIMACIÓ AL CONEIXEMENT GEOGRÀFIC

En aquest mòdul introductori es fa una breu aproximació a la disciplina de la geografia per a entendre què fa a l'ensenyament de la geografia, també s'expliquen els temes d'estudi, i la seva aplicabilitat pràctica per a fer a la ciutadania crítica i reflexiva.

1. Una aproximació al coneixement geogràfic

MÒDUL DIDÀCTIC 2: LA HISTÒRIA DE LA GEOGRAFIA I LA SEVA INSTITUCIONALITZACIÓ COM A DISCIPLINA CIENTÍFICA

La tasca realitzada al llarg de la història des de la geografia pot donar idea de la seva importància. Aquesta activitat inicialment no es troba en l'àmbit acadèmica, tal i com s'entén avui en dia, sinó que es prepara a les corts dels governants, ¡ o bé entre viatgers i comerciants, als monestirs o a les casernes militars. Des de l'antiguitat clàssica s'ha plantejat, d'una manera o d'una altra, la necessitat de presentar i analitzar l'organització dels elements i de les relacions entre les societats i els territoris que exploten i transformen. Amb aquest punt de partida es pot fer una aproximació a les múltiples aportacions de la geografia a partir de l'establiment d'unes etapes i fets rellevants. Passant així per la cultura grega, la tradició geogràfica de la cultura àrab islàmica. No és fins la Il·lustració, amb la fundació de la geografia contemporània quan l'esperit científic en tots els àmbits requereix un reconeixement coincidint amb l'Europa medieval i finalment la geografia del segle xix que busca constituir-se com una disciplina científica. Aquests precedents són l'origen dels corrents del pensament geogràfic dels segles XX i XXI.

1. Era premoderna

2. Era moderna

3. Era postmoderna

MÒDUL DIDÀCTIC 3: POBLACIÓ I POBLAMENT

Al llarg de la història la societat s'ha anat transformant a partir dels diferents canvis polítics, econòmics, socials i culturals que s'han esdevingut amb el temps. En aquest mòdul s'analitzen aquells aspectes que s'han de tenir en compte per a entendre quina és l'estructura de la població i la seva distribució sobre el territori. Per a fer-ho es tindran en compte les branques de la geografia que estudien la geografia de la població i els paisatges urbans, és a dir, la geografia urbana.

1. La població mundial

2. La distribució de la població al territori: poblamenta i espais urbans i espais rurals

MÒDUL DIDÀCTIC 4: GLOBALITZACIÓ I GEOGRAFIA POLÍTICA

La Globalització és un fenomen que ha afectat i que està transformant profundament les estructures geogràfiques: d'aquí la importància d'estudiar-ne els orígens del procés, les transformacions i les noves formes que prenen els territoris a principis del tercer mil·lenni. El mòdul es divideix en dos apartats. La primera part se centra en la comprensió de la Globalització com a fenomen integral. La segona part vol fer referència a les transformacions d'exercici del poder en el territori, la geografia política.

1. Globalització

2. Geografia Política

MÒDUL DIDÀCTIC 5: ALTERNATIVES AL SISTEMA CAPITALISTA

Des de la dècada de 1980 en endavant la societat planteja que el capitalisme com a sistema no és compatible amb els valors democràtics (la igualtat d'oportunitats o la garantia dels drets humans universals), ni econòmics (l'acumulació de riquesa), ni productius (l'explotació laboral i la diferència salarial per gènere) ni tampoc medi ambientals (la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic). D'aquest fet en sorgeix la pregunta: quines altres noves opcions de sistema hi ha? En aquest mòdul es busquen alternatives.

1. Decreixement

2. Les noves sobiranies

3. Indicadors per a mesurar el desenvolupament

Amunt

Introducció a la geografia Web
Teoria i mètodes de la geografia regional PDF
Escoles del pensament geogràfic PDF
La història de la geografia i la seva institucionalització com a disciplina científica XML
La història de la geografia i la seva institucionalització com a disciplina científica DAISY
La història de la geografia i la seva institucionalització com a disciplina científica EPUB 2.0
La història de la geografia i la seva institucionalització com a disciplina científica MOBIPOCKET
La història de la geografia i la seva institucionalització com a disciplina científica HTML5
La història de la geografia i la seva institucionalització com a disciplina científica PDF
Població i poblament XML
Població i poblament DAISY
Població i poblament EPUB 2.0
Població i poblament MOBIPOCKET
Població i poblament HTML5
Població i poblament PDF
Alternatives al sistema capitalista XML
Alternatives al sistema capitalista DAISY
Alternatives al sistema capitalista EPUB 2.0
Alternatives al sistema capitalista MOBIPOCKET
Alternatives al sistema capitalista HTML5
Alternatives al sistema capitalista PDF
Globalització i geografia política XML
Globalització i geografia política DAISY
Globalització i geografia política EPUB 2.0
Globalització i geografia política MOBIPOCKET
Globalització i geografia política HTML5
Globalització i geografia política PDF
Una aproximació al coneixement geogràfic XML
Una aproximació al coneixement geogràfic DAISY
Una aproximació al coneixement geogràfic EPUB 2.0
Una aproximació al coneixement geogràfic MOBIPOCKET
Una aproximació al coneixement geogràfic HTML5
Una aproximació al coneixement geogràfic PDF

Amunt

Els materials són els mòduls de l'assignatura i referències bibliogràfiques complementàries que dónen suport a les PACs :

1. UNA APROXIMACIÓ AL CONEIXEMENT GEOGRÀFIC

UNWIN, TIM (1995), "La geografia: construcción social de la disciplina", a El lugar de la geografia. Madrid: Cátedra; pp. 19-42.

ORTIZ, ANNA (coord.) BADIA, ANNA; CEBOLLADA, ÀNGEL; MENDIZÀBAL, ENRIC; SOLANA, MIGUEL i VERA, ANA (2011), "Què és la geografia? Una pregunta amb múltiples respostes" a Visions geogràfiques del món. Bellaterra: Servei de publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Col·lecció materials 222; pp. 15-24.

2. LA HISTÒRIA DE LA GEOGRAFIA I LA SEVA INSTITUCIONALITZACIÓ COM A DISCIPLINA CIENTÍFICA

ALBET, A.; GARCIA RAMON, M.D. (1999), "Teoria i mètodes de la geografia regional", Pallarès, M.; Tulla, A.F. (coord.) Geografia regional. Barcelona: Univ. Oberta de Catalunya; pp. 21-62.

3. POBLACIÓ I POBLAMENT

Població

ARANGO VILA-BELDA, Joaquín (2008), "La población mundial" a ROMERO J. [ed], Geografía Humana. Procesos, riesgos e incertidumbres en un mundo globalizado. Barcelona: Ariel; pp: 275-355.

Poblament

NEL·LO, Oriol i MUÑOZ, Francesc (2008), "El proceso de urbanización" a ROMERO J. [ed], Geografía Humana. Procesos, riesgos e incertidumbres en un mundo globalizado. Barcelona: Ariel; pp: 57-105

4. GLOBALITZACIÓ I GEOGRAFIA POLÍTICA

MÉNDEZ GUTIERREZ DEL VALLE, RICARDO (2011). "La fragmentación del mapa político del mundo" a El nuevo mapa geopolítico del mundo. Valencia: Tirant lo Blanch; 133-176.

5. ALTERNATIVES AL SISTEMA CAPITALISTA

BOTEY, JAUME (2014), "Capítol 7. Models Alternatius: cap a una nova societat", a El col·lapse del sistema del sistema: bases per a pensar al nou mil·leni. Barcelona: Col·legi Oficial de Treball Social a Catalunya; pp. 75-85.

OLIVERES, ARCADI (2011), "Capítol 7. Cap al món postcrisi", a Aturem la crisi. Les perversions d'un sistema que és possible canviar. Barcelona: Angle editorial; pp. 119-134.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt