• Descripció

A l'assignatura Mètodes qualitatius i quantitatius de les ciències humanes i socials és una introducció molt particular a l'ofici de fer història, que se centra en treballar els diversos mètodes de recollida i anàlisi de dades que ens seran útils a l'hora de plantejar i fer un bon treball d'investigació. Aquesta assignatura està plantejada com un "laboratori de mètodes", en el qual podrem anar aprenent, testant i provant diferents mètodes i tècniques de recerca.  El treball empíric, en història, es fonamenta molt especialment en l'anàlisi de textos i documents, però inclou també molt tipus de dades i anàlisis. En aquesta assignatura oferim un mapa per entendre com utilitzar aquest ventall de possibilitats.  

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta és una assignatura obligatòria ubicada al tercer semestre del Grau, que es complementa amb Iconografia i anàlisi de la imatge, i que forma part del paquet d'assignatures bàsiques i obligatòries que en els primeres semestres del Grau volen fer un mapa de la història, la geografia i la història de l'art, els seus fonaments i les principals eines metodològiques amb les quals treballen.

• Coneixements previs

No calen coneixements previs específics, però per treure'n el màxim profit, es recomana haver cursat les introduccions a la història, la geografia i la història de l'art, a més de Prehistòria. En tant que a través dels seus mètodes es reflexiona sobre l'ofici de fer història, haver cursat aquestes assignatures permetrà treure molt més profit de l'assignatura.

• Objectius i competències

En aquesta assignatura, les competències que treballem i els seus reultats d'aprentatges associats són els següents:

Competències bàsiques i generals:

• Que els estudiants desenvolupin les habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Reflexionar sobre la adequació de l'ús i la complexitat de l'entrevista a partir de la seva utilització en totes les fases d'una recerca.
  • Reflexionar sobre la adequació de l'ús i la complexitat de la recerca empírica a partir del disseny d'una recerca.
• Adquirir un domini en els mètodes, tècniques i instruments d'anàlisi i d'interpretació de les fonts i documents històrics, artístics i geogràfics. 
  • Identificar l'especificitat de la investigació qualitativa en relació a altres mètodes i tècniques de recerca en ciències socials i humanes.
  • Aplicar i argumentar els mètodes i tècniques qualitatives per a obtenir dades d'interès d'acord amb els objectius de la recerca.
  • Identificar l'especificitat de la investigació quantitativa en relació a altres mètodes i tècniques de recerca en ciències socials i humanes.
  • Aplicar i argumentar els mètodes i tècniques quantitatives per a obtenir dades d'interès d'acord amb els objectius de la recerca

Competències transversals:

• Usar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
  • Aplicar i justificar l'ús de les TIC per a la cerca i identificació de fonts d'informació per a l'obtenció de dades d'acord amb els interessos o objectius marcats.
  • Reflexionar de forma fonamentada sobre la relació entre la tecnologia i l'historiador-a, l'historiador-a de l'art i el/la geògraf-a.

Competències específiques:

• Analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica.
  • Identificar i interrogar fonts d'informació per a obtenir dades d'interès d'acord amb la recerca
  • Aplicar de forma adequada pautes analítítiques per a l'obtenció de dades d'interès d'acord amb la recerca
  • Aplicar de forma adequada pautes analítítiques sobre les dades qualitatives obtingudes d'acord amb els objectius de la recerca.
  • Aplicar de forma adequada pautes analítítiques sobre les dades quantitatives obtingudes d'acord amb els objectius de la recerca.
• Formular hipòtesis i desenvolupar projectes d'investigació que puguin contribuir al coneixement i debat de problemes actuals o del passat.
• Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient, incloent l'ús de les TIC.
  • Aplicar i justificar processos de cerca online i selecció d'informacions per a l'obtenció de dades d'acord amb els interessos o objectius marcats.
  • Identificar i jutificar adequadament fonts teòriques i dades de referència pertinents sobre el propi tema de recerca a través de la cerca online.
  • Processar informàticament les dades històriques, artístiques o geogràfiques obtingudes segons els objectius de la recerca.
  • Identificar i jutificar adequadament fonts teòriques i dades de referència pertinents sobre el propi tema de recerca a través de la cerca online.
• Conèixer i saber aplicar els principals mètodes i tècniques de recerca de les ciències humanes i socials de forma eficient i crítica.
  • Seleccionar i justificar l'aplicació de determinade tècniques i metodes de recercar pertinets pel disseny proposat.
  • Argumentar de manera crítica l'adequació de l'ús del disseny de la recerca com instrument d'eficiència en el procés de la recerca. 

• Continguts

Les quatre PAC son: 

1. L'ofici de fer història i les fonts d'informació 
2. Mètodes qualitatius 
3. Mètodes quantitatius
4. El disseny de la recerca 

Cadascuna de les PAC està formada per dos exercicis. Un exercici (A) que és una pràctica d'una fase del procés de recerca històrica, geogràfica o d'història de l'art. I un altre exercici (B), de naturalesa transversal, per fomentar la reflexió intel·lectual al voltant de la investigació històrica i geogràfica.

• A la PAC 1 es treballa la recerca, classificació i valoració d'una font històrica o geogràfica per dur endavant una investigació en l'àmbit de la història, la geografia o la història de l'art. S'aborden aspectes com la intencionalitat de la font i l'aplicabilitat d'aquesta per a la recerca proposada.
• La PAC 2 és una pràctica de recerca fent servir l'entrevista històrica en profunditat com a mètode per obtenir informacions de tipus qualitatiu. Caldrà formular una pregunta d'investigació i uns objectius. A continuació s'haurà de dissenyar una entrevista i, un cop realitzada, transcriure i codificar la informació obtinguda per extreure conclusions.
• Prenent com a punt de partida la pregunta d'investigació formulada a l'exercici anterior, a la PAC 3 caldrà dissenyar una proposta de mètode de treball quantitatiu i aplicar-lo a un volum determinat de documents d'arxiu, hemeroteca, museu o d'altres institucions. Es treballen aspectes com la generació i la classificació de dades quantificables.
• La PAC 4 és la culminació del procés formatiu. Es tracta de simular la presentació d'un projecte de recerca, en que s'hauran d'integrar els coneixements adquirits durant el desenvolupament de l'assignatura. Caldrà establir la pregunta d'investigació, els objectius i el marc teòric, així com la metodologia i el cronograma.

L'exercici transversal de reflexió al voltant de la recerca històrica (exercici B) que s'abordi a cada PAC, versa sobre temes concrets de les disciplines que conformen el grau en història, geografia i història de l'art, i anirà acompanyat de lectures obligatòries com a base acadèmica per desenvolupar la reflexió.

Els detalls de cada exercici estan anunciats a la línia de temps de l'aula.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

A l'espai de Recursos d'Aprenentatge (a dalt a la dreta de l'aula) trobareu enllaçats tots els vídeos, lectures i recursos de l'assignatura, així com fonts d'informació diverses com guies sobre com citar, enllaços a bases de dades i recursos lingüístics, entre d'altres. A la descripció de cada activitat, a la línia de temps a la part superior de l'aula, podreu trobar detallats els materials obligatoris per a cada PAC.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació