|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
En aquesta matèria estudiarem la Història d'Amèrica des d'una perspectiva social i interdisciplinària, posant un èmfasi especial al Desenvolupament i les agendes subalternes de la Llatinoamèrica Contemporània. Si bé un tipus d'assignatura que abordi la Història d'Amèrica es pot plantejar des de la Història Política, la Història Econòmica o la Història Regional, en aquesta assignatura hem deixat de banda una perspectiva clàssica de la Història d'Amèrica i us invitem a treballar des l'àmbit social, entenent la categoria social com un conjunt de relacions socials, de gènere, fenòmens econòmics i polítics interrelacionats d'una manera holística. Centrant-nos en els processos històrics des d'una òptica micro-social i en les poblacions que en són protagonistes, analitzarem la seva articulació amb l'àmbit més macro dels processos colonials i les polítiques econòmiques contemporànies. Ens aturarem a analitzar els grans models de desenvolupament assajats des de la independència de les colònies, focalitzant en l'àmbit del desenvolupament rural i analitzant les respostes generades a nivell local i regional, per part dels sectors subalterns. Amb la limitació temporal d'un semestre, resulta impossible apropar-nos a tots els països i totes els processos que han tingut lloc des de la colonització, les independències i l'època contemporània. Per aquest motiu, hem prioritzat oferir una visió de conjunt dels grans paradigmes d'intervenció econòmica a Amèrica Llatina, i de les sinergies, respostes i moviments socials més significatius en els territoris que us proposem d'estudiar. L'assignatura té una base teòrica que beu de l'economia política, l'antropologia social, l'antropologia econòmica i la història rural. Aplicant una perspectiva de gènere i descolonial, oferirem mirades contraposades des de baix i des de dalt. El temari està dividit en quatre blocs temàtics on el punt de partida del primer bloc és una mirada antropològica sobre la colonització d'Amèrica. Segueix un segon bloc on tractarem la independència de les colònies i la formació dels estats-nacions liberals, incidint en les formes de gestió de les poblacions indígenes i no indígenes i els diferents models de desenvolupament econòmic implementats fins a mitjans dels segle XX. Un tercer bloc es dedica a aprofundir en les respostes crítiques als models aplicats durant el segle XX des de la mirada de l'antropologia del desenvolupament. Finalment, l'últim bloc, aprofundeix en les reformes agràries, les guerrilles i els moviments socials i camperols que han protestat contra la ortodòxia dels programes econòmics neoliberals. |
|||||
OBJECTIUS
COMPETÈNCIES Competències bàsiques i generals
Competències transversals
Competències específiques
|
|||||
BLOC 1: LA INVENCIÓ D'AMÈRICA I LES RELACIONS SOCIALS COLONIALS. UNA MIRADA ANTROPOLÒGICA En aquest bloc es tracta el procés de construcció social que s'ha fet de les societats llatinoamericanes des del moment històric de la conquesta. Abordarem el procés de construcció, invenció i colonització d'Amèrica, partint d'una anàlisi basada en la dinàmica de la oposició del "nosaltres" i "ells", tenint en compte tres moments històrics: l'expansió europea dels segles XVI i XVII i el descobriment d'una nova humanitat ("pagans" i indígenes americans); el pensament il·lustrat (l'altre com a salvatge) i el salt vers al civilització i els paradigmes científics (evolucionisme i pobles primitius).
BLOC 2: DE COLÒNIES A REPÚBLIQUES. ADMINISTRACIÓ DE POBLACIONS, LIBERALISME I INDUSTRIALITZACIÓ (ISI) En aquest bloc es persegueix l'objectiu d'estudiar el procés d'independència de les colònies, la formació dels estats-nacions llatinoamericans des de 1820 i les models econòmics liberals i proteccionistes aplicats als segles XIX i XX. Ens centrarem en dos aspectes: en l'estatus social assolit amb la irrupció de nous drets de ciutadania i noves formes de dominació en les repúbliques liberals recent creades. I en com la independència de l'antic règim colonial va afiançar la inserció dels estats llatinoamericans als mercats econòmics mundials. D'aquesta manera, aprofundirem en els processos d'alteritat iniciats al bloc anterior, ampliant-la amb les aportacions procedents d'autors llatinoamericans que manifesten la necessitat de buscar opcions epistemològiques descolonitzades (sense la mirada nord - sud) per interpretar la realitat de les regions llatinoamericanes. Finalment, en aquest bloc aprofundirem en com la doctrina del liberalisme econòmic va conduir a les diferents regions llatinoamericanes vers l'agroexportació, les intervencions financeres estrangeres i els models industrialitzadors per substitució d'importacions (model ISI) implementats a partir dels anys 30 del segle XX. Obres de referència:
BLOC 3: EL DESENVOLUPAMENT COM A DISCURS CIVILITZADOR I RESPOSTES SUBALTERNES La idea de desenvolupament constitueix una utopia universalitzadora que presenta com a meta que tots els països del planeta assoleixin un nivell d'avenç econòmic i la reproducció del modus vivendi dels països industrialitzats. Seguint amb les visions unilineals del progrés de la humanitat iniciades amb la Il·lustració, durant el segle XX, la industrialització i l'economia de mercat capitalista han estat els models econòmics desitjables, considerats únics i finalitat absoluta de les polítiques a escala planetària. En aquest bloc es tractarà l'aplicació dels diferents paradigmes econòmics que s'inclouen dins la noció de desenvolupament. Aquests han estat elaborats, confrontats, experimentats i criticats sobre la realitat social llatinoamericana amb l'objectiu de superar-ne un atribuït subdesenvolupament. Tractarem les teories de la modernització, el i "el desarrollisme», així com noves concepcions crítiques sorgides a llum dels efectes de les polítiques neoliberals de finals del segle XX, que ens ajudaran a comprendre com les nocions de desenvolupament i subdesenvolupament són construccions socials i models civilitzadors eurocentrats.
BLOC 4: LA QÜESTIÓ AGRÀRIA, LLUITES I MOVIMENTS CAMPEROLS En aquest tercer bloc ens endinsarem en la qüestió agrària a Amèrica Llatina i en les nocions del camperolat com a objecte d'estudi i com a subjecte històric. Partint de la importància central que l'organització de les estructures agràries ha jugat des de la mateixa administració colonial fins a les polítiques desarrollistes, ens endinsarem una mica més en les implicacions que ha tingut la construcció dels camperols com agents modernitzadors del camp, com a potencials beneficiaris de diferents models econòmics i com a subjectes amb capacitat d'agència. Es tractaran les reformes agràries i el caràcter multifacètic dels processos endegats per aquestes: la fi del règim d'hacienda, l'avenç i organització dels moviments camperols. També, els intents frustrats de transformació, les revolucions i la reconstrucció de les identitats socials i ètniques al món rural. Ens centrarem en la zona Andina i la Mesoamericana per tal d'analitzar diferents experiències que oscil·len entre la revolució cubana i el seu impacte al continent, l'aparició de les guerrilles i la lluita armada al continent, la contrainsurgència i la violència de l'Estat, l'aparició de nous moviments socials o els projectes de desenvolupament alternatiu en el medi rural.
|
|||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
|||||
|