| Història de l'Àsia oriental | Codi: 21.142 : 6 |
A l'assignatura Història de l'Àsia oriental es farà una aproximació a la història contemporània de l'Àsia oriental, escenari de processos històrics rellevants per al conjunt de l'experiència humana, i node fonamental de la història global. S'identificaran els principals processos històrics que configuren la història contemporània de la regió, i s'analitzaran en profunditat, sempre tenint en compte el seu propi context sociopolític i cultural, en el marc de les dinàmiques històriques globals de cada moment.
Per la seva rellevància en l'articulació de la regió i la seva evolució històrica, l'assignatura se centrarà en els casos específics de la Xina i el Japó, amb algunes referències específiques a Corea, des de la crisi dels sistemes tradicionals i l'agressió imperialista, al segle XIX, fins al procés de globalització contemporani.
Veurem el deteriorament dels ordres tradicionals davant els nous reptes resultants de qüestions d'ordre intern (molt especialment, de caire social) i extern (davant l'agressió imperialista de les potències occidentals). Analitzarem amb profunditat les reaccions divergents a la Xina i el Japó: mentre que la crisi xinesa s'agreuja irremeiablement fins a l'esfondrament del sistema imperial, el Japó passa per un profund procés de transformació i desenvolupament de totes les esferes de l'ordre econòmic i polític.
Amb l'adveniment del segle XX, la situació a l'Àsia oriental serà resultant de les reaccions del segle anterior i de les conseqüències de l'expansionisme japonès: aquest, que resultarà decisiu a partir dels anys 30, influirà de manera definitiva en la conformació de la regió durant la Guerra Freda, tant per a l'ascens dels comunistes a la Xina, el desplegament de la utopia maoista i la divisió de Corea, com per al desenvolupament econòmic japonès de la postguerra.
L'assignatura acabarà amb la situació de l'Àsia oriental al tombant del segle XXI, detenint-se en les importants transformacions de les dècades recents a la regió, arran del desmantellament del maoisme i la reforma i obertura de Xina, així com de l'estancament econòmic del Japó i les seves conseqüències.
Es posarà una atenció especial a les aproximacions transversals, a les transformacions i canvis de llarg abast, i als enfocaments de caire regional i global, que ajudin a entendre la circumstància present de l'Àsia oriental.
Aquesta és una assignatura optativa de l'Grau d'Història, Geografia i Història de l'art que ofereix de manera conjunta la UOC amb la Universitat de Lleida, i pressuposa que l'estudiant ja ha cursat prèviament les assignatures bàsiques i obligatòries de la branca d'història.
Aquesta assignatura pot ajudar a professionals de l'món de l'ensenyament, també a analistes i politòlegs.
Aquesta és una assignatura optativa de l'Grau d'Història, Geografia i Història de l'art, i pressuposa que l'estudiant ja ha cursat prèviament les assignatures bàsiques i obligatòries de la branca d'història.
Alguns dels textos poden ser en anglès. Per contra, no cal tenir coneixements específics previs relatius a l'Àsia Oriental.
Aquesta assignatura inclou en el pla d'aprenentatge una avaluació oral síncrona, que es realitzarà en l'etapa final de l'assignatura, amb caràcter obligatori i avaluable. Mitjançant aquesta avaluació oral l’estudiantat té l'oportunitat de demostrar els coneixements adquirits i posar en pràctica competències fonamentals com a la capacitat d'expressió oral i capacitat de síntesi, en una trobada personalitzada i formativa amb una persona de l'equip docent de l'assignatura.
Història de l'Àsia oriental és una assignatura optativa de l'Grau d'Història, Geografia i Història de l'art, i pressuposa que l'estudiant ja ha cursat prèviament les assignatures bàsiques i obligatòries de la branca d'història.
Alguns dels textos poden ser en anglès.
Els objectius del curs són els següents:
- Valorar críticament els fenòmens històrics, econòmics, socials, polítics i culturals que, segons els principals estudis acadèmics de cada disciplina, caracteritzen les transformacions i continuïtats de l'Àsia oriental durant el període contemporani, superant les anàlisis unidisciplinàries i els estereotips etnocèntrics.
- Interpretar críticament els processos contemporanis de l'Àsia oriental, analitzar les transformacions socioeconòmiques internes i integrar-les en les dinàmiques històriques globals, tenint en compte els principals debats historiogràfics sobre la història contemporània de l'Àsia oriental.
- Aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Dissenyar, planificar i executar la labor acadèmica i els projectes de recerca de manera autònoma i en els terminis previstos, a partir de la familiaritat i el domini de les metodologies i tècniques pròpies de les disciplines humanístiques, sabent destriar i aplicar els mètodes més rellevants al treball empíric que es dugui a terme, i presentar els resultats de la recerca amb originalitat, coherència i claredat.
- Produir textos escrits normativament correctes i formalment coherents, que segueixin les convencions estilístiques i bibliogràfiques més conegudes i acceptades.
Competències bàsiques i generals
CG5- Aprofundir en el coneixement i aplicació dels conceptes, teories, temes i procediments de la investigació històrica, artística i geogràfica.
Competències transversals
CT3- Dilucidar les particularitats disciplinàries i interpretar la realitat des d'una mirada interdisciplinària.
CT5- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la professional.
Competències específiques
CE3- Realitzar anàlisis comparades en l'estudi de la història local, nacional i internacional.
CE5- Formular hipòtesis i desenvolupar projectes d'investigació que puguin contribuir a el coneixement i debat de problemes actuals o de el passat.
Mòdul didàctic 1 - Escriptures de la història
El final d'una era
L'Àsia oriental en la contemporaneïtat global
L'escriptura de la història de l'Àsia oriental: discursos, problemàtiques i debats
Mòdul didàctic 2 - El segle XIX: temps de crisi, temps de canvi
La gran crisi xinesa del segle XIX
El final de l'imperi Qing
Apogeu, crisi i caiguda del bakufu d'Edo
Meiji Ishin, la refundació del Japó (1868-1889)
Mòdul didàctic 3 - La primera meitat del segle XX
El naufragi d'una república a la Xina
La guerra contra el Japó
La consolidació d'una gran potència: el Japó, 1894-1930
Autoritarisme i bel·licisme, 1930-1945
Mòdul didàctic 4 - De la postguerra mundial al segle XXI
La Xina de Mao
De la Xina de les reformes al segle XXI
El Japó sota el domini nord-americà, 1945-1952
Les dècades del miracle japonès, 1952-1973
Estancament i redefinició al Japó, 1973-2000
| Dones i modernitat a lÀsia oriental | Audiovisual |
| La guerra freda a l'Àsia Oriental: Xina i Japó | Audiovisual |
| La visió de l'altre: el somni espanyol a la Xina, 1845-1945 | Audiovisual |
Els mòduls de l'assignatura
L'assignatura Història de l'Àsia oriental consta de quatre mòduls didàctics que recullen els continguts centrals d'estudi per a la introducció a la història contemporània de l'Àsia oriental. Els mòduls didàctics han estat elaborats tenint en compte el conjunt del Pla d'estudis, amb l'objectiu de tenir la visió general de la història de tots dos països. Ara bé, per obtenir un coneixement ampli, multidisciplinari, integrador i fonamentat dels grans processos històrics que proposa cada Unitat Temàtica, es recomana que l'alumne completi la seva formació amb la lectura selectiva de la bibliografia bàsica, així com amb la consulta d'alguns articles i pàgines web especialitzades recomanades pel consultor, que li oferiran una imatge més ampliada d'un període tan complex com el que es tracta en aquesta assignatura.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|